Etapa de Sebrayo a Gijón / Enllaç fins a Oviedo i Camí Primitiu

• Alt de la Creu: No hi havia repits així des de les etapes del País Basc. Des de Grases de Baix la carretera comença a pujar encara que de manera lleu però és a partir de Niévares quan el repit és més acusat.

Avui ens trobem amb la més important bifurcació del camí del Nord, es troba després de Villaviciosa, en Casquita, i allí haurem de decidir si continuar a Gijón o prendre el camí que es dirigeix a Oviedo. També hi ha camí senyalitzat des d'Oviedo, si es tria aquesta opció, fins a Avilés i així reprendre el camí del Nord passant per la capital asturiana i visitant a San Salvador.Lamentablement Gijón no compta amb un alberg exclusiu de pelegrins, encara que hi ha una gran varietat d'oferta hostalera a més de l'exposada en l'apartat albergs, destaquem algun hostel privat com el Boogalow Hostel, telèfon 984 51 38 37 o l'Hostel Gijón Centre, telèfon 657 02 92 42. També a mòdic preu tenim la Pensió Albor telèfon  622 66 38 55 o la Pensió Vegadeo telèfon 985 32 80 42. Recordar que sempre és aconsellable reservar amb antelació.

Gijón és una gran ciutat. La impetuosa mar Cantàbrica que abraça la ciutat ha marcat la seva història al llarg de més de 5000 anys.Gijón conserva viu el seu passat romà a través de les intervencions realitzades al Parc arqueològic de la Campa de Torres, un dels principals poblats fortificats del nord d'Espanya (anterior al 490 a. C.) i, sobretot, en el recuperat complex termal de Camp Valdés, edifici públic que data de finals del s. I d. C.Guarda exemples romànics com l'Església de Sant Andrés de Ceares, Església de Sant Joan Baptista, Església de Sant Joan Evangelista o l'Església de Santa María Magdalena: Diverses fonts assenyalen l'existència en aquest lloc, en 1331, d'una leproseria, de la qual possiblement aquest temple formava part, encara que, evidentment, la seva fundació és anterior. Avui apareix tan desfigurat que del seu origen romànic a penes li queda més que la disposició en planta, amb nau única i capçalera quadrada, sense cap element decoratiu. No obstant això, bé mereix una visita per la seva esplèndida situació a la part alta d'un pujol, des de la qual es pot gaudir d'una gran panoràmica de la campanya gijonesa.En el segle XVII es desenvolupa una gran activitat constructiva que anava a conformar d'una forma definitiva l'aspecte urbà de Gijón. La centúria següent és testimoni de successives millores que li donen entitat de vila gran. De vital importància són l'aportacions que realitza en aquesta època l'il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos, les propostes del qual van continuar vigents en els segles posteriors.

• Real Institut Jovellanos: La primera pedra d'aquest magnífic edifici, Bé d'Interès Cultural des de 1974, la va posar el propi Jovellanos que no va veure concloses les obres del seu Real Institut Asturià. L'edifici actual respon a dues fases de construcció, la primera d'elles realitzada entre 1797-1807 amb traces de Juan de Villanueva i es correspon amb la planta baixa. La segona, 1887-92, va consistir en l'elevació de dues plantes sobre la primitiva. El cúbic edifici s'organitza entorn d'un pati central porticat, en un dels costats del qual destaca una font neoclàssica. La sòbria façana, amb encoixinat en la planta corresponent a la construcció primitiva, té una portada amb arc de mig punt. Actualment és el Centre de Cultura Antic Institut, pertanyent a l'Ajuntament de Gijón.

El procés d'industrialització que viu Gijón en aquests segles va a acompanyat d'un important desenvolupament constructiu que deixa a la ciutat exemples dels estils arquitectònics vigents. Edificis eclèctics, modernistes, historicistes, art déco, racionalistes... ocupen els carrers gijonesas.

• Destaquen:
  • Ajuntament: És un bloc cúbic de tres plantes situat en una plaça porticada inconclusa per una de les seves crugies.
  • Mercat del Sud: De planta pentagonal irregular té estructura metàl·lica de columnes de ferro colat sense referència estilística.
  • Teatre Jovellanos: Al costat dels habitatges que ho envolten, s'emmarca en un estil eclèctic-historicista. Es distingeixen dues parts en la composició: una arcada de pilastres decorades amb trofeus al·legòrics que s'estenen per tota la superfície fins a l'altura dels cossos laterals, i un pis superior a manera de rematada en el qual s'obre una galeria que suporta una àmplia cornisa motllurada.