Epíleg a Fisterra i Muxía

En un confí de la Terra

Santiago de Compostel·la és la meta espiritual de les peregrinacions però la Costa dona Morte també arrossega una bona càrrega de misticisme. Abans dels descobriments va ser per a molts l'última porció habitable del Món. Avui és la fi figurada, un lloc apartat al qual tots desitgen arribar, igual que els pobles cèltics i romans, per a esperar l'hora de l'ocàs i veure amagar-se el sol en la immensitat de l'oceà. No són pocs els relats que al llarg dels segles ens han brindat els viatgers i pelegrins que van arribar a aquestes costes: l'hongarès Jorge Grisaphan en 1355, el txec León de Rosmithal a mitjan segle XV, l'alemany Erich Lassota cap a 1584, el clergue bolonyès Doménico Laffi en el XVII, i tants altres. També, diversos vestigis i documents històrics aporten dades sobre els antics hospitals de pelegrins que jalonaven aquesta ruta, com els del propi llogaret d'Hospital, en Dumbría, i els de Cee, Corcubión i Fisterra. En el llibre III del Codex Calixtinus, de mitjan segle XII, que tracta sobre la translació del cos de l'Apòstol des de Jerusalem a Galícia, apareix citada la ciutat de Dugium - l'actual Duio del municipi fisterrano - on els deixebles demanen permís al prefecte, sense èxit, per a enterrar el cos de Santiago. En el renéixer del Camí, a mitjan segle XX, Llucià Huidobro descriu en el tom III de la seva consultada obra Les Peregrinacions Jacobeas tot el viatge des de Santiago fins a Finisterre. Més actual, de 2010, és l'interessant títol El Camí a la fi de la Terra del muxián Manuel Vilar Álvarez, una tesi i recorregut històric a peu des de Santiago fins a Fisterra i Muxía.

L'itinerari:

Nou són els municipis o Concellos que visita el camí, epíleg o prolongació, com vulguem cridar-li. A més del mateix Santiago les jornades transcorren per Ames, Negreira, Mazaricos, Dumbría, Cee, Corcubión, Fisterra i Muxía. Recórrer-ho completament i dibuixar el triangle, és a dir, per exemple, anant fins a Fisterra, després fins a Muxía i tornant cap al llogaret d'Hospital, on es troba la bifurcació de Camins, són 151 quilòmetres. Arribar a Fisterra suposa recórrer 89 quilòmetres i estirar un dia més cap a Muxía augmenta la xifra fins als 119. Gairebé fins a 2010 la xarxa d'albergs no permetia moltes floritures a l'hora de plantejar les etapes. Amb la massiva obertura d'allotjaments per a pelegrins durant 2010 i els nous de 2011, encara que gairebé tots en els mateixos llocs, ja és possible fer una divisió menys rígida. La guia ha de ser sempre una orientació i cadascú pot variar al seu gust les etapes amb vista als dies disponibles i els albergs.

Senyalització:

Excepte en l'entorn de la catedral, on també poden albirar-se alguns rastres de fletxes, l'Epíleg a Fisterra i Muxía està senyalitzat igual que la resta d'itineraris jacobeos a Galícia: amb les ja clàssiques fites amb indicador de distància. El primer es troba en la Carballeira de Sant Lorenzo i inclouen ja des d'aquest punt dues xapes amb els quilòmetres restants tant a Fisterra com a Muxía. Encara que no és el més comú, la particularitat d'aquest camí és la possibilitat també de realitzar-lo a l'inrevés, sortint de la Costa dona Morte i amb la mirada a Santiago. No és rar creuar-se amb pelegrins en direcció a la catedral, alguns d'ells de retorn després d'haver conclòs l'itinerari d'anada. Encara que la volta està senyalitzada amb fletxes, les marques no són perfectes i en alguns punts hi ha unes certes deficiències encara que salvables. No obstant això en l'etapa entre Fisterra i Muxía sí que les fites assenyalen en totes dues direccions, podent-se completar de Muxía a Fisterra.

Els albergs:

La infraestructura per a pelegrins en el Camí a Fisterra i Muxía, no el negarem, ha estat molt escassa durant molts anys. El primer albergui va ser inaugurat en Fisterra en 1997 i posteriorment, en 2001, es van obrir els de Negreira i Olveiroa. En 2004 li va tocar el torn al de Corcubión, en 2007 es va inaugurar el de Muxía, un any després es van obrir dos privats en Fisterra i en 2009 va obrir l'alberg situat en el llogaret de Santa Mariña, en Mazaricos. A part hi havia un parell de refugis. Així que va arribar l'Any Sant de 2010 i aquest itinerari comptava només amb 8 albergs. Va ser aquest mateix any quan, com una eclosió d'efémeras, van veure la llum 8 albergs, duplicant de cop la xifra que s'havia forjat durant 14 anys. Avui dia, en 2022, és tal el nombre d'albergs que s'ofereix al pelegrí que aquest surt al camí amb suficients garanties per a optar per escurçar o allargar les etapes al seu gust, i així pràcticament ningú es quedi sense llit. Aquesta xarxa d'albergs, més els allotjaments de tota mena en les localitats que solen ser fi d'etapa, aporta unes certes garanties al pelegrí i creiem que és també una de les raons per les quals l'epíleg fins a Fisterra i Muxía ha presenciat un considerable augment.

Bibliografia:

Viatge a Ponent, del clergue bolonyès Domenico Laffi, de l'editorial compostelana Sildavia. Amè relat de la peregrinació d'aquest italià en el segle XVII des de Bolonya a Santiago i Finisterre i el retorn a Itàlia passant per diverses regions espanyoles com Valladolid, Madrid, Toledo, Aragó i Catalunya.

Les Peregrinacions Jacobeas, obra en tres volums de Llucià Huidobro i Serna i diversos col·laboradors publicada per primera vegada en 1950 i 1951. S'ha consultat l'edició realitzada per la Diputació Provincial de Burgos i Iberdrola amb motiu de l'Any Sant de 1999. En el tom III, en l'apartat Camins Secundaris, dedica diverses pàgines al Camí fins a la fi de la Terra.

El Camí a la fi de la Terra, de Manuel Vilar Álvarez i editada en 2010 per l'Associació de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació dels Camins Jacobeos. Vilar Álvarez realitza una tesi a peu de camp redescobrint el traçat que van utilitzar els antics pelegrins i comparant-lo amb l'actual itinerari de la Xunta. Es basa en fonts històriques, aporta petits fragments de les converses amb els vilatans i indaga en diversos aspectes de la peregrinació actual.

Guia del Camí de Santiago per a pelegrins, d'Antón Pombo i editada pel Grupo Anaya. S'ha consultat la Prolongació a Fisterra i Muxía de l'edició de 2010.