Camí Anglès

La travessia pel temible oceà

"No es pensa a riure quan s'embarca per a Santiago. Per a molts és un dolor. Des que es puja a bord en Sandvitx, en Winchelsea, en Bristol, o allí on es pot, el cor comença a tremolar. Porta ràpida la canoa, mariner, perquè els nostres pelegrins es diverteixin una mica, ja que alguns gemegaran abans que sigui mitjanit". Així resa aquest inquietant fragment del poema Pilgrims Sigui-Voyage and Sàrria-Sicknes. Si la peregrinació per terra era tot un repte de supervivència, la marítima, a vegades, encara posava més a prova les aptituds i la fe del pelegrí. En els segles primerencs de la peregrinació a Santiago, a bord de naus mercants medievals de tipus kogge i hulk, amuntegats com una mercaderia més i després d'haver pagat el costós passatge d'anada i volta, els pelegrins d'allèn les mars es dirigien al País de Santiago.

L'odissea marítima fins a les costes de Galícia i del Cantàbric va gaudir de molt d'auge entre els segles XII i XV. Mentre que un pelegrí a peu emprava, en el millor dels casos, una estació de l'any o diverses per a anar i tornar de Santiago, per mar podia consumir de deu dies a tres setmanes, com a màxim, sempre depenent de les tempestats, la direcció dels vents i mil i un imprevistos. Conforme les peregrinacions es van fer més freqüents, els armadors van haver de sol·licitar per a cada viatge cap dels permisos de la Corona, que els autoritzava a embarcar un nombre determinat de pelegrins. Durant la travessia, els perills podien aguaitar tant de l'exterior com de l'interior de la nau. Els passatgers amb menys recursos viatjaven en condicions deplorables, exposats a infeccions o a emmalaltir per menjar aliments en mal estat.

Segons cita l'historiador i especialista en temàtica jacobea, Francisco Singul, en el pròleg de l'obra Els Camins de la mar a Santiago de Compostel·la "Escandinaus, flamencs i britànics van ser els pobles que, per la seva situació en la façana atlàntica, van emprar amb major obstinació les vies marítimes per a aconseguir la Corunya, Ferrol, Ribadeo, Murs i Noia" . Noruecs com el rei Sirgud Jorsalafar en 1108 o San Reginaldo III l'any 1151 van viatjar a Galícia, com apunta el professor Vicente Almazán a Dinamarca Jacobea, Història, Art i Literatura. Almazán també cita la magna expedició de 1217, on van participar danesos, noruecs, renans i frisons, i recull les paraules del cronista: "tenint el vent al nostre favor arribem el divendres següent a La Corunya, havent ancorat els nostres navilis sortim l'endemà cap a Compostela i després d'haver anat a adorar a Déu i al Sant Apòstol tornem a La Corunya on vam haver d'esperar nou dies al fet que es calmessin els vents que ens eren contraris".

Els anglesos van utilitzar sobretot els ports de Dartmouth, Plymouth, Bristol, Southampton, Londres i Newcastle per a embarcar cap a Galícia. Els irlandesos van fer el propi des de Galway, Kinsale i Dublín, segons recullen Feliciano Novoa i Pilar Ramos en Els camins de la mar a Santiago de Compostel·la. La Rochelle, Bordeus i Baiona també van veure desembarcar pelegrins que continuaven a peu pel Camí Francès. Al Cantàbric, ports del Camí de la Costa com els de Sant Sebastià, Castro Urdiales, Laredo, Gijón i Ribadeo, van anar també recurrents. "la Corunya es considerava el port de Santiago", com afegeix Vázquez de Parga en el primer tom de Les Peregrinacions a Santiago de Compostel·la. Diversos autors dels aquí comentats fan al·lusió a l'Any de la Perdonanza de 1434, quan es va autoritzar l'embarcament de 2.310 pelegrins, degut al qual el preu dels drets d'ancoratge en el Port de la Corunya van augmentar de 2.000 a 14.000 maravedisos. En paraules de Braulio Valdivieso en Aventura i Mort en el camí de Sant Jaume: "l'ànsia dels jacobeos era arribar a la Tomba Apostòlica o errar fins a la mort que transportava a la vida eterna" .

D'itinerari mixt a només terrestre:

Temps fa que ni els mercants atestats de pelegrins lleven els seus ancores en el sud d'Anglaterra, ni els ports del golf Ártabro reben pelegrins ojerosos i vacil·lants. Actualment, el Camí Anglès és una realitat ben diferent, un itinerari només terrestre que parteix de Ferrol, gairebé exclusivament, i de la Corunya. Les dàrsenes ferrolanas han eclipsat el protagonisme del port herculi, vingut a menys en termes jacobeos perquè els 75 quilòmetres que li separen de Santiago no són suficients per a obtenir la Compostela. Tant un com un altre itinerari van ser transitats assíduament. Així ho testifiquen les cròniques dels caminantes i la referència als diferents hospitals de pelegrins medievals, com els de la Corunya, Ferrol, Neda, Pontedeume, Miño, Paderne, Betanzos, Sigrás, Boira i Poulo, dels quals queden mostres o successors moderns.

Un dels pares moderns d'aquest itinerari, recuperat l'any 1991, és el nedense Manolo Grueiro, que ens ha aportat innombrable informació per a la preparació de la guia i que fins i tot ha caminat amb nosaltres durant diverses etapes. La fixació del traçat i la seva recuperació va ser possible gràcies a la tasca mancomunada de persones i ajuntaments. Valent-se de fonts documentals - cròniques de Sarment, Vals Villamarín, Vázquez Rey - van anar desenvolupant un treball de camp ardu, difonent-lo posteriorment. En un parell de dècades els centenars de pelegrins que el van transitar els primers anys s'han convertit en milers. L'any Sant de 2004, donant un repàs a les estadístiques elaborades per l'Oficina del Pelegrí de Santiago, el van recórrer 3092 persones. En 2010, també Any Sant, van anar 6442, més del doble. I en 2013, sense ser any jubilar, només fins a setembre havien passat més de 4.000 pelegrins.

Entre Ferrol i Santiago de Compostel·la, la ruta més seguida, hi ha 122 quilòmetres. Recomanem, si els dies ho permeten, recórrer també els 34 quilòmetres que té el tram de la Corunya. Tots dos camins es fan un només a les portes d'Hospital de Boira. Des de Ferrol es recorren els concellos del mateix Ferrol i els de Narón, Neda, Fene, Cabanas, Pontedeume, Miño, Paderne, Betanzos, Abegondo, Mesía, Ordes, Oroso i Santiago. El de la Corunya transita pel propi de la capital i pels de Culleredo, Cambre, Carral, Abegondo i Mesía, on s'uneix a l'itinerari de Ferrol.

El Camí discorre durant les primeres jornades per la comarca natural d'As Mariñas De la Corunya on les ries de Ferrol, Ares, Betanzos i la Corunya conformen el golf Ártabro, el magnus sinus artabrorum que van citar els romans. El camí dels pelegrins creua les desembocadures dels rius Xubia, Eume, Lambre i Mandeo, ja a Betanzos, envoltat d'un paisatge que exhibeix al mateix temps mostres del litoral gallec amb el frondós interior. Després, com apuntava María Pilar de Torres Luna en Els Camins de Santiago i la Geografia de Galícia, ?en escassos quilòmetres es passa del nivell de la mar als 400-500 metres, que cal remuntar per a sortir de les Mariñas i entrar en la Terra d'Ordes, creuant el municipi homònim i el d'Oroso. Gràcies a la proximitat de la mar les temperatures són suaus al llarg de tot l'any, com assenyalava María Pilar de Torres ?no hi ha hiverns rudes i llargs i les gelades resulten desconegudes, i els estius tampoc es caracteritzen per calors abrasadores.

La senyalització:

Les fletxes grogues i les clàssiques fites amb petxina de pelegrí i indicador de distància abalisen el Camí Anglès igual que en la resta de rutes jacobeas a Galícia. Dels dos trams, el que més fluixeja és el que ve de la Corunya, el menys transitat però no per això el menys important. Sense ser dolenta, la senyalització presenta alguns punts conflictius, sobretot en la pròpia capital i en El Portazgo (Concello de Culleredo). A més, les fletxes ja blanquegen en alguns punts. En el cas de les fites, alguns van necessitant un reemplaçament o una rehabilitació. Per descomptat que en les fites escassegen les tablillas que assenyalen la distància, ja que continuen sent el suvenir més benvolgut pels pseudopelegrins. El tram Ferrol-Santiago està bastant millor senyalitzat i la sortida de Ferrol és l'única que pot plantejar problemes, sobretot l'inici. Igual que en l'altre, no ve de més un repàs a les fites, alguns d'ells partits, i un repintat de fletxes

Els albergs:

Set albergs públics i sis privats, jalonen aquest itinerari septentrional per a donar servei a aquesta ruta encara desconeguda per molts, però amb grans atractius per al pelegrí. Va caldre esperar gairebé dues dècades, fins a 2010 i 2013, al fet que es forgés l'obertura d'albergs en Pontedeume i Betanzos, concellos que haurien d'haver-los obert anys abans. Cada vegada que s'obre un alberg nou, automàticament augmenta el nombre de pelegrins. És una operació matemàtica simple en la qual guanya una gran part i en l'es continua suspenent, Així i tot, Sigüeiro, l'última població de serveis abans de Santiago, continua sent el punt més necessitat del Camí Anglès. Sense alberg municipal per a romanins, encara que amb tres albergs privats i suficient ofereix hostalera que supleix la falta d'aquest alberg municipal.

 

Bibliografia:

Itinerari dona Ruta Xacobea Camiño Inglés, obra de Manuel P. Grueiro. Els textos i plans, que inclouen un extens treball de camp, van ser editats pel Concello de Neda.

Els camins de la mar a Santiago de Compostel·la, obra signada per Feliciano Novoa Portela i Pilar Ramos Vicent, amb pròleg de Francisco Singul. Editada en 2010 per Lunwerg S.L. i Ministeri de Defensa.

Camí Anglès, editat per la Xunta de Galícia amb motiu del Xacobeo 2010, amb textos de Francisco Singul.

El Camí Anglès, d'Alicia Carrera Gómez, editat per a Nosa Terra.

Dinamarca Jacobea, de Vicente Almazán. Editat per la Xunta de Galícia amb motiu de l'Any Xacobeo de 1999.

Les peregrinacions a Santiago de Compostel·la, obra en tres volums de Luis Vázquez de Parga, José María Lacarra i Juan Uría Ríu. S'ha consultat un facsímil editat pel Departament d'Educació i Cultura del Govern de Navarra en col·laboració amb Iberdrola de l'edició publicada en 1948 pel Consell Superior de Recerques Científiques.

Les Peregrinacions Jacobeas, obra en tres volums de Llucià Huidobro i Serna i diversos col·laboradors publicada per primera vegada en 1950 i 1951. S'ha consultat l'edició realitzada per la Diputació Provincial de Burgos i Iberdrola amb motiu de l'Any Sant de 1999. En el tom III, en l'apartat Camins Secundaris, dedica diverses pàgines al Camí des de la Corunya i Neda a Santiago.

Els Camins de Santiago i la Geografia de Galícia. Rutes, Paisatges, Comarques, de María Pilar de Torres Luna. Editat per la Xunta de Galícia amb motiu de l'Any Xacobeo de 1999.