1. Inici ·
Camí Català per Sant Joan de la Penya

Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Etapa 13

Etapa de Sarsamarcuello a Ena

km 25,2
Temps 06H 40’
Dificultat alta
Albergs 1
Disponible sense connexió

La muntanya ha arribat per a quedar-se. Esperen dues jornades dures. Ànim!

Informació sobre l’etapa 13: Etapa de Sarsamarcuello a Ena

Perfil: Etapa de Sarsamarcuello a Ena

Amplia el mapa

Punts d’interès de l’etapa 13: Etapa de Sarsamarcuello a Ena

  • 22 Església de la Verge de Marcuello
  • 21 Castell de Marcuello
  • 20 Castell i església de la Verge de Marcuello
  • 19 Casa Bergosal
  • 18 Parròquia de Sant Pere
  • 17 Ena
  • 16 Corral en ruïnes
  • 15 Barranc de Trist
  • 14 Desviament per Camí
  • 13 Carretera A-1205
  • 12 Estació de Santa Maria i la Penya
  • 11 Pont sobre el Gàlleg
  • 10 Riu Gállego
  • 9 Pas sobre la foz
  • 8 Foz d'Escalet
  • 7 Pardina d'Escalet
  • 6 Drecera
  • 5 Senyalització del GR-1 i el GR-95
  • 4 Vista dels Mallos de Riglos
  • 3 Ermita de Sant Miquel
  • 2 Església de Sant Nicolau de Bari
  • 1 Sarsamarcuello

L’itinerari

Mai ve de gust despertar-se amb un ascens brusc, més en un Camí que ens té mal acostumats perquè ens raciona els grans esforços, que poden explicar-se amb els dits d'una mà. La part muntanyenca del Camí Català per Sant Joan de la Penya ha arribat per a quedar-se i l'itinerari ens cedirà de la millor manera possible al tram aragonès del Camí Francès. Tota la pujada està concentrada en els primers 3,5 quilòmetres. Des de l'alberg, a la dreta, pugem pels carrers del Coso i del Mig, al costat de Casa Marina, i continuem pel carrer Ferreria. Després a la dreta pel carrer Major fins a l'àrea  recreativa de la Font Alta, amb una font reconstruïda en 1856, un safareig i un abeurador. El GR-95 diu seguir la traça de l'Item  a Caesarea Augusta Beneharno, la calçada romana que unia Zaragoza amb el Béarn francès. El pas d'aquesta via per aquí ha estat desmuntat amb proves fefaents sobre el terreny per l'enginyer d'Obres Públiques, Isaac Moreno Gallo, en la seva obra Item a Caesarea Augusta Beneharno. La Carretera Romana de Saragossa al Bearn.

Una senda entre ginebres, boix i escaramujos, amb notables vistes de Sarsamarcuello i del paisatge cap a Ayerbe, aconsegueix aviat una pista, on ve a ajuntar-se la que prové de la part oest de Sarsamarcuello, les voltes i les revoltes del qual ens hem estalviat en partir des del safareig. Arriba sense pèrdua, sempre amb vista a la torre de Marcuello, fins a l'ermita de San Miguel, de finals del segle XII i que només conserva l'absis i part de la nau (Km 3,5).

Mereix desviar-se 350 metres per a acostar-se a la torre del castell  de Marcuello que, construït sota el mandat de Sancho El Major, formava part de la línia de fortificacions creada a la frontera conquistada. L'església  de la Verge de Marcuello, al costat, formava part del conjunt defensiu i és un temple romànic restaurat en el segle XVII que acull una cripta dedicada a Sant Esteban. Després d'aquest incís tornem al costat de l'ermita de San Miguel per a continuar l'etapa. Deixem a mà esquerra la pista que va al Mirador dels Voltors i seguim fins al serral de Sant Román, aprofitant de camí una vista inusual dels Mallos de Riglos, famoses agulles de conglomerat sobre el poble del mateix nom (Km 5,3) .

Seguim en direcció a la Penya i podem estalviar-nos una gran corba que traça la pista, descendint pel camí de la dreta, de major desnivell durant els primers metres. Després anem perdent altitud per la pista, que es troba en perfectes condicions. En una corba passem de llarg el desviament a la Foz de Garoneta (Km 6,8) i continuem la marxa.  El trajecte és llarg, seguint el barranc de Forcallo, i 3,3 quilòmetres després deixem a mà esquerra la Pardina d'Escalete. En aquesta part d'Aragó es coneix per pardinas a les cases agrícoles o ramaderes. Uns centenars de metres més a baix, el Camí travessa la foz d'Escalete, un de les fites naturals més representatives d'aquest itinerari jacobeo, perforada pel barranc de Forcallo (Km 10,7).

El pas sobre el pont no planteja cap dificultat, és prou ample. El barranc s'obre pas cap al riu  Gállego, afluent de l'Ebre amb més de 200 quilòmetres de recorregut des de la frontera amb França fins a Saragossa. A l'altre costat veiem ja l'Estació de Santa María i la Penya i l'empresa  fustera Eiforsa. Després de la foz, la pista continua a mà esquerra. La seguim durant més d'un quilòmetre fins al pont  asfaltat sobre les vies del Canfranero, el pas més segur per a creuar-les.

Passat el pont vam prendre la pista cap a la dreta i més endavant creuem el Gállego per un pont paral·lel al del tren. Les aigües del riu les regula en aquest punt l'embassament  de la Penya, construït en 1913. Arribem així a l'Estació  de Santa María i La Penya i el petit nucli de La Penya Estació, pertanyent al municipi de Las Peñas de Riglos. Al costat de la carretera es troba el bar El Carmen, obre tots els dies a partir de les 11, on caldrà proveir-se, ja que en Ena no hi ha on comprar. També en La Penya Estació hi ha una fleca que obre de dimarts a dissabte de 10 a 2 amb una mini botiga amb productes bàsics. (veure observacions) (Km 14)

Seguim la carretera A-1205 cap a l'esquerra durant gairebé dos quilòmetres.
Atenció perquè abans de creuar el pont sobre el barranc de Trist, unes fletxes grogues i les marques vermelles i blanques del GR-95 sobre les margues animen a deixar la carretera i desviar-se pels badlands (Km 15,8). Després de superar el primer desnivell continuem per una bella sendera sobre el barranc. Obrim un portell (després de passar sempre cal tancar-lo) seguim la senda, que passa al costat de diversos corrals en ruïnes on guardaven el bestiar alguns veïns de Trist (Km 17,6).

Un quilòmetre després creuem de front un tallafocs i sortim en uns minuts a una pista, que seguim a la dreta. Passem al costat d'una casa abandonada que era propietat de la Confederació Hidrogràfica (Km 19,8). La idea de col·locar passos per a superar el barranc d'Ena, que és el que flueix a partir d'ara a la dreta, és bona. Però no la forma, amb uns horribles blocs de ciment, i és fàcil trobar algun gual inundat. En una bifurcació que hi ha més endavant continuem de front, sempre a la vora del riu. Passem un pas canadenc (Km 21,5) i encara creuem el llit una altra vegada més. En breu, ja amb la presència de camps de cereal que denoten la proximitat d'Ena, arribem al desviament que condueix, a l'esquerra, a l'Ermita  de la Verge del Camí i posteriorment també a Ena. El topònim de l'ermita no deixa dubtes, com reflecteix María dels Àngels Magallón en la seva obra Xarxa Viària Romana a Aragó, amb unes conclusions contràries a Isaac Moreno. Aquesta sendera de Petit Recorregut està senyalitzat des de 2013 amb les marques jacobeas i és el que recomanem.

Si es desitja també es pot continuar fins a Ena per la pista, de front. A l'arribada emociona el conjunt, encara de la Foia, però compartint els seus trets i fisonomia amb la veïna Jacetania, com les teulades de lajas i les seves xemeneies troncocòniques, ja pirinencs. A uns metres de l'església  de Sant Pere i al costat de Casa Bergosal es troba l'alberg de pelegrins (Km 25,2).

Les dificultats

Observacions

En imatges

Què veure, què fer

Albergs

Vols enviar alguna fotografia de "El camí de Sant Jaume"?

Vols enviar alguna fotografia de "El camí de Sant Jaume"?

Si tens fotografies de "El camí de Sant Jaume" que vulguis compartir amb nosaltres, pots enviar-les i ampliar la galeria de fotografies.

Envia les teves fotografies! Mostra totes les fotografies

Fòrum: Els pelegrins opinen sobre el Camí de Sant Jaume

Veure tots