Etapa d'Ena a Santa Cilia

Sortim de l'alberg a la dreta, en direcció oposada a la plaça, i de nou cap a la dreta per a sortir per la carretera rural d'accés. En cent metres la deixem per l'esquerra per a prendre un camí, coincident amb el GR-95 de l'itinerari romà que seguim des de Sarsamarcuello. A escassa distància, en la primera bifurcació, seguim per la dreta, sempre pròxims al barranc  d'Ena. Més endavant passem al costat d'una casa, que és l'habitatge d'una parella (Km 2,1).

El recorregut continua en direcció Nord, guanyant altura a poc a poc, entre boix, bruc i argelagues. El tram és molt propens a entollar-se, a causa de la proximitat del Barranc d'Ena i de diversos torrents, i haurem d'anar evitant tolls i fins i tot saltar o superar alguns llits que baixen del costat esquerre. A quatre quilòmetres d'Ena veurem sortir un camí menys clar a mà dreta, també marcat amb fletxes grogues. És una variant que atalla un tram de pista, per si a algú li interessa. Si passem de llarg el desviament continuarem pel GR-95, i a 600 metres el nostre camí gira a la dreta, rebutjant un altre que segueix per l'esquerra.

Encaixonat fins ara, el trajecte s'obre a la vall on es troba Botaya, cobert de cereal i esparceta, una lleguminosa farratgera de flor rosa que es conrea per al bestiar i, a més, amb la finalitat de frenar la desertització. Ja arribem a veure la població del Sodoruel  sota la muntanya protegida de Sant Joan de la Penya. En Botaya, primera de la comarca de la Jacetania en el Camí, hi ha un bar social, a l'entrada a esquerra, i un alberg privat (veure observacions). Passat el bar es troba l'església  de Sant Esteban, que conserva de l'església romànica la pila baptismal, diverses finestres i el timpà de la façana sud. Aquest mostra un pantocràtor envoltat del Tetramorfos, amb tres figures animals i un àngel que representa als quatre evangelistes, i també un crismón flanquejat pels Apòstols (Km 7,8).

Se surt de Botaya pel carrer Major per a prendre la carretera, on hi ha una font. Seguim per ella prop de 800 metres i l'abandonem per un camí pedregós que neix a mà esquerra, on a part de les fletxes continuem trobant les indicacions del GR-95. Pugem al costat del barranc  de Botaya fins a penetrar en una acollidora roureda (Km 9,2), que posarà a prova la nostra resistència amb una tala i intensa pujada. Després d'un últim tram de pedra més complicat recuperem l'alè per a retratar la bella estampa de bosc mixt que apunta sota els nostres peus (Km 9,7).

Entre l'ombria de grèvols, roures i pins silvestres s'aconsegueix còmodament la prada de San Indalecio, on es recolza al sol el Monestir Nou de Sant Joan de la Penya. Acull diversos Centres d'Interpretació, una luxosa Hospedería, una botiga de records i un bar-restaurant. Les seves obres van començar arran de l'incendi que va assolar el Monestir Vell i es van prolongar des de l'any 1676 fins a començaments del segle XIX (Km 10,5).

Agafem la carretera en direcció al Monestir Vell, però en lloc de baixar per ella el fem per la senda senyalitzada que uneix tots dos cenobis. Neix de seguida a mà esquerra. És una sendera pedregosa i reixada d'arrels en forta baixada. Té un tram final d'escales que surten a la carretera. La seguim per l'esquerra en baixada fins al veritable Monestir de Sant Joan de la Penya, icona al costat de Montserrat i que dona nom a aquest Camí. L'equador de l'etapa convida a apuntar-se a una de les visites guiades. No cal desaprofitar aquestes oportunitats, caminar és el mitjà, no la fi. Va néixer probablement com a monestir de Sant Joan Baptista en el segle X i va ser refundat un segle després per Sancho el Major. A recer de la impressionant roca de conglomerat reposa el claustre, la seva joia més atractiva, al qual s'accedeix per una porta mossàrab. En molts dels capitells, decorats amb el taqueado jaquès que va néixer i es va propagar en el camí de Sant Jaume, destaquen les expressives figures d'ulls grans realitzades pel Mestre  de Sant Joan de la Penya (Km 11,5).

Al costat de la caseta d'informació i venda, agafem el GR-65 3.2 en direcció a Santa Cruz de la Serós. Arriba fins a un serral on se separen quatre camins (Km 12,7). Prenem el de Santa Cruz, a l'esquerra. L'itinerari descendeix per una senda pedregosa, apuntada al precipici, amb vista a la Canal de Berdún i a la serralada pirinenca. Un tram amb vista envejables que dona pas a un túnel arbori i un torrent de cants gruixuts. Sortirem a una zona més pelada per a cobrir l'últim tros, ja amb vista d'aquesta població de la Jacetania d'uns 200 habitants. La senda surt a una pista de graveta i en lloc de travessar el riu girem a la dreta. És la forma més ràpida d'arribar a l'església  de Santa María, que va pertànyer a un cenobi femení de finals del segle X, d'on prové el nom de Sorores que ha arribat com Serós (Km 14,9).

En Santa Cruz de la Serós hi ha bars, restaurants i botigues i cal reposar forces per al solitari i escabrós trajecte de més d'una hora fins a Binacua. L'itinerari continua cap a l'església  de San Caprasio, que sembla una maqueta. Antonio García Omedes, en la seva completa obra web sobre el romànic aragonès, presenta a aquesta església com “l'edifici llombard situat més a l'oest de tot Aragó”. Del segle XI, va ser restaurada cap a 1950 i despullada d'afegits de segles posteriors.

Abandonem Santa Cruz de la Serós per la carretera i al poc, al costat d'una font, puja una pista a mà esquerra. Els primers metres són els més pendents, després suavitza i la pista flueix en una senda, sinuosa, que aconsegueix posteriorment una lloma. No descendeix de sobte i per una pineda recorrem el vessant. Posteriorment un corriol baix fins al barranc  de Font Biescas (Km 18). Acompanyem el seu marge i ja per pista des de fa un tram entrem en el caseriu de Binacua (Km 19,1).

A la sortida es troba l'església parroquial, dedicada als Sants Ángeles. És també romànica, del segle XII, amb els arquillos cecs típics de l'estil llombard en l'absis i una bonica portada. El Camí Català de Sant Joan de la Penya està a un pas d'enllaçar amb el Camí Francès que entra a Espanya per Somport (potser mal anomenat per tots nosaltres Camí Aragonès). Descendim per la carretera i abans d'arribar a la N-240 confluïm amb el camí major i els pelegrins que venen des de Jaca. Un moment de gran celebració en l'antiguitat, quan es connectava amb el corrent principal, per la seguretat que aportava (Km 20,4). Arribem a la N-240 per una cabañera i la creuem amb summa atenció per a entrar en Santa Cilia de Jaca. L'alberg  de pelegrins es troba en el conjunt històric, al carrer del Sol, 8 (Km 22,2).