Etapa de Bolea a Sarsamarcuello

Tornem els passos cap al carrer Major, pujant pels carrers de la Carretera i del Mitjà i girant al costat de l'Ajuntament de Bolea, que agrupa a tot el municipi de La Sotonera. El carrer Castella és la primera de l'esquerra. La seguim fins a un stop i continuem per l'esquerra. Una placa indica GR-1 Aniés - Sant Cristòfor, passem el llit del barranc  de Sant Andrés i prosseguim per l'esquerra les indicacions jacobeas i del GR-1 (Km 1,5). Deixem a la dreta l'encreuament que es dirigeix a l'ermita de Santa Quiteria, i de front passem el tobogan del riu  Sotón, que dona nom al municipi (Km 2,1).

La primera part fins a Aniés és un passeig còmode entre fruiters i cultius mediterranis que acompanyen les solituds del pelegrí. A la dreta se situa la barrera de les Serres Exteriors Pirinenques de Gratal, Cavallera i Loarre, el castell de les quals ja es pot distingir, encara que ben mimetitzat, entre la penya. Des de 2012 també hi ha uns senyals nous del Camí Natural de la Foia d'Osca que en aquest tram comparteixen traçat amb el camí de Sant Jaume. Just abans de sortir a la carretera d'Aniés hi ha un camí paral·lel entre el boix i el carrascal que evita mig quilòmetre d'asfalt (Km 4,9).

Després sortim a la carretera abans de la corba sobre el barranc de Fermelar i abans d'entrar en Aniés, deixem l'asfalt per l'esquerra i cobrim els últims metres per un camí, on sobresurt entre els fruiters la torre octogonal de l'església  de Sant Esteban. Al costat d'aquesta parròquia del XVIII, que conserva la portada romànica (després del reixat), hi ha un parc i unes taules. (Km 6,3).

Des de l'altre lateral de l'església del qual hem arribat baixa una pista de ciment al riu  Riel i prenem el camí que es dirigeix al Castell de Loarre, que marca 5,1 quilòmetres, encara que no arribarem a tocar la fortalesa medieval. Les antigues sendes que pujaven entre el matoll s'han convertit en una lletja i anodina pista pedregosa, que bé sembla una autopista terrosa. Els trams de pendent pronunciada, sobretot un, són més suportables si alcem el cap de les pedres del sòl i fixem la mirada en unes altres: les del castell  romànic. Un prodigiós baluard, monument nacional i ideat per Sancho El Major en el 1020 per a mantenir a ratlla la línia conquistada i anar avançant posicions. Cinquanta anys més tard es construeix una abadia que acull una comunitat de canonges de Sant Agustí que aporten activitat a aquest lloc. La construcció i importància que cobra més endavant el castell de Montearagón, que vam veure abans d'ahir des del Saso, inicia el declivi de Loarre i gran part de la població que vivia al costat del castell baixa a terres més gentils i funda el poble de Loarre, a mig camí més o menys des d'Aniés a Loarre trobarem una bifurcació marcada amb un pal que ens indica girar a la dreta en pujada per a tornar a girar a la dreta, no l'agafem i continuem recte, al poc arribarem al poble de Loarre, abans, baixem per una sendera pedregosa per a arribar a una carretera la qual creuem per a entrar al poble (Km 10,2).

Baixem fins al petit pont d'un sol arquejo sobre el riu Astón i girem a l'esquerra per a entrar en Loarre. Seguim al costat del llit i torcem a la dreta pel carrer Sifó i després a l'esquerra pel carrer de la Solanilla (Km 11,3). Aquí es troba la interessant portada de Casa Pola. Sortim a la plaça, amb bars i la interessant fleca Chisclay amb bons dolços. Abans de sortir de Loarre recordeu comprar per al sopar i el desdejuni o per a l'etapa següent! (veure observacions). Des de l'església barroca sortim a la carretera cap a la dreta. La senyalització del Camí i el senyal del GR-1, Santa Engracia – Sarsamarcuello, ens convida a deixar la carretera per la dreta en oblic a la sortida de la població. Seguim la pista de graveta, que salva els barrancs de Calderillas i Alago, durant quilòmetre i mig, i desemboquem en la carretera, al costat de la creu de terme de Santa Engracia, pertanyent a Loarre (Km 13,1).

Cent cinquanta metres després sortim de la carretera per l'esquerra per a agafar una altra pista durant 700 metres. Llavors la deixem per l'esquerra per a prendre una senda entre carrasques i boix que surt al llit del rierol  Palangás, on hem de parar esment a les fletxes grogues i senyals del GR que hi ha sobre les pedres. Ens porta a creuar-ho i pugem després en fort desnivell per a salvar una lloma. Arriba a una pista i en la bifurcació seguim de front (la de l'esquerra entra en Sarsamarcuello per la carretera). Tirant mà de l'últim alè entrem en Sarsamarucuello per un camí pedregós. Ja al poble, una llegenda indica Camí. Els mortals descendim cap a l'alberg, que es troba sota de tot, en la plaça Major. (Km 15,8).