Etapa de La Panadella a Tàrrega

Darrere de la gasolinera creuem l'aparcament per a destapar el dia per un camí envoltat de cultius i bosquetes de roure, pi i quejigo. Després, la vista s'estén i la pista progressa amb rapidesa gràcies al desnivell favorable. És un tram per a gaudir després de l'empatx de carretera d'ahir. La pista mor en la carretera LV-2032, que seguim cap a la dreta (Km 3,4).

Després dels cent primers metres també diem adeu a la província de Barcelona i ens endinsem a Lleida per la comarca de La Segarra. L'asfalt ens condueix fins al visible nucli de Pallerols, annex del municipi de Talavera i situat a la vall del riu  Ondara. Ja en la població abandonem momentàniament la carretera i torcem a l'esquerra pel carrer de Sant Isidre per a visitar l'església  romànica de Sant Jaume (Km 4,6).

Després de l'església cal internar-se pel carrer de la dreta, al costat de Calç Cardona, i tornar a la LV-2032 fins a Sant Antolí i Vilanova (Km 6), proveït d'un petit supermercat, fleca i farmàcia. A la dreta està la moderna església de Santa María, de 1950. Passada la rotonda, al costat del bar l’Amistat, vam entrar en Els Hostalets, citat com Mesoncillos pel sacerdot italià Domenico Laffi en la seva obra Viatge a Ponent. Tornant de Santiago a Bolonya conta que “d'aquí passem a Cervera, distant una llegua i seguim als Mesoncillos, continuant després per dues llegües a Momenen, on hi ha una llegua, i d'aquí a Porcarises una altra, per a arribar a Igualada” (Km 6,7). Creuem el poble pel carrer principal, decorada amb alguna petxina, i l'abandonem després de passar l'església  de Sant Jordi, del segle XVI. En una fornícula podem veure a Sant Jordi enfrontant-se al drac. Poc després de prendre la carretera L-203 que fa una corba a l'esquerra en sortir de la poblacion passem el riu Ondara, afluent del Segre, i girem a la dreta, desviament senyalitzat per un senyal blau amb la petxina de pelegrí que marca "Cervera", per una pista asfaltada. Aquesta flueix pròxima al riu i ens porta fins a Sant Pere dels Arquells (Km 9,3).

El carrer de Sant Pere condueix al costat d'una font, coronada per una imatge de Sant Pere amarrant les claus del Cel. En aquest encreuament hi ha fins a tres alternatives:

1a. Si girem a mà esquerra (trobarem fletxes i senyalització una mica més endavant) prendrem un tram del GR-171 , que prové de l'interior de Tarragona i Lleida fins a Cervera. És el més llarg, té 5,8 quilòmetres fins a l'entrada de Cervera.

2a. La segona opció, de front, és la més recomanable segons el nostre punt de vista. No està indicada per a ciclistes. Segueix una pista, però aviat gira a l'esquerra i es converteix en una bonica senda que ascendeix entre bosc baix. Acapara bones vistes i descendeix posteriorment al costat de les ruïnes del Castell  de Montpaó per a desembocar en una pista. Segueix aquesta cap a la dreta per a anar acostant-se a la ribera del riu  Ondara, que creua per a entrar en Vergós. Aquí s'uneix a la segona opció.

3a. L'itinerari de la Generalitat prossegueix a la dreta passant per una curiosa finca d'un veí que alberga en el seu interior uns avions caces russos. És el que hem marcat en l'altimetria i en l'escala de distàncies. És el més senzill, però també el més avorrit. Surt a la N-II, que segueix per l'esquerra. El seu asfalt porta, passant al costat de la finca Els Comtals, fins a Vergós (Km 12,3).

Els seus carrers ens arrosseguen de nou fins a la N-II, que ens dirigeix ja fins a les portes de Cervera, ciutat medieval de visita obligada. En direcció al centre urbà agafem les avingudes d'Igualada i Catalunya per a girar a l'esquerra per General Güell. Sempre de front desemboquem al carrer Major. En el carrer Sabater, una dels carrerons que trobem a mà dreta, es troba el Col·legi Residència de la Sagrada Família. (Km 15,8).

Des de l'estret carrer de Sabater accedim al carrer Major, que seguim cap a la dreta. Aquesta desemboca en la plaça Major, on veiem de front l'Ajuntament de la capital de la Segarra i l'altiva torre octogonal de l'església  de Santa María. Val la pena detenir-se sota els balcons de la Casa Consistorial i observar les figures tallades que els suporten. Continuem pel carrer i plaça de Sant Domingo, a la dreta de l'Ajuntament, i girem a la dreta baixant pel carrer i plaça Sant Magi (atenció perquè aquest gir pot estar mal senyalitzat). Arribem així a la carretera L-214, que seguim per l'esquerra, en baixada, fins a les ruïnes de l'ermita  de Santa María Magdalena. En temps va comptar amb un hospital adjunt per a leprosos servit per monges (Km 17,1).

Al costat de l'església hem de deixar la carretera i girar a la dreta, on neix una àmplia pista que progressa entre turons lunars i els verds cultius de l'Ondara. Cal armar-se de paciència perquè el paisatge no canviarà gens ni mica en un parell d'hores i, a més, l'ombra s'embeni cara en aquests paratges. Fins a Tàrrega avançarem sempre de front, sense desviar-nos ni una sola vegada. Una depuradora, diverses masies i alguns palleses trenquen l'esquema simètric dibuixat pels verds i ocres.

Passem el desviament al nucli de la Curullada (Km 20,3), nucli dependent de Granyanella, i vint minuts més tard l'encreuament a la Torre Saportella, casa senyorial caiguda en l'oblit que s'alça a la dreta (Km 21,7). Dos quilòmetres i quatre-cents metres després fem el propi amb l'encreuament de Fonolleres, sobre un teso i dominat pel seu castell (Km 22,7) i arribem al costat d'una bàscula i el desviament a la Mora (Km 23,5).

Continuem de front i entrem en el Talladell pel carrer Major (Km 25,7). Aquesta població es va annexionar a Tàrrega en 1969 i és la primera de la comarca de l'Urgell que visita aquest itinerari jacobeo. A la sortida veiem la restaurada ermita del Pedregar, pròxima al lloc que va ocupar l'abadia de monges cistercenques Santa María del Pedregar, fundada en el segle XII i que va comptar amb hospital. De front, per l'avinguda de la Generalitat, entrem a Tàrrega, desembocant en la plaça del Carme, coneguda popularment com ‘el Pati’. Aquí es bifurca el Camí Català per Lleida i Saragossa, que segueix de front pel carrer, amb el de Sant Joan de la Penya, que seguim en aquesta guia i que segueix per la dreta. (Km 28).