1. Inici ·
Camí Català per Sant Joan de la Penya

Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Etapa 4

Etapa de Tàrrega a Linyola

km 24,0
Temps 06H 00’
Dificultat mitjana
Albergs 0
Disponible sense connexió

Comença un tram de més de dues hores amb el canal d'Urguell pel mig

Informació sobre l’etapa 4: Etapa de Tàrrega a Linyola

Perfil: Etapa de Tàrrega a Linyola

Amplia el mapa

Punts d’interès de l’etapa 4: Etapa de Tàrrega a Linyola

  • 20 Torre octogonal
  • 19 Església parroquial de Santa Maria
  • 18 Canal Auxiliar d'Urgell
  • 17 Lloc d'esbarjo
  • 16 Santuari de la Mare de Déu del Remei
  • 15 Castell del Remei
  • 14 Sèquia segona
  • 13 Església de l'Asunción
  • 12 Església de Santa Llúcia
  • 11 Novè centenari
  • 10 Portal de la muralla
  • 9 Església parroquial de Santa Maria
  • 8 El regne dels fruiters
  • 7 Canal d'Urgell
  • 6 Pont sobre la A-2
  • 5 Ermita i Parc de Sant Eloi
  • 4 Placa del Camí Català per Sant Joan de la Penya
  • 3 Creuer gòtic
  • 2 Santa Maria d'Alba
  • 1 Plaça de Carme

L’itinerari

Des de la plaça del Carmen travessem l'avinguda de Catalunya per a continuar pel Carrer de Sant Pelegrí, abans de travessar les vies del tren agafem a l'esquerra el Carrer del Segle XX, on ens topem amb l'estació de tren. Al costat de les escales es troba la placa de la Associació dÁmics dels Pelegrins a SantiagoBarcelona, les fletxes grogues de la qual seguirem ja fins a Sant Joan de la Penya. Seguim el carrer Segle XX durant 250 metres per a travessar la línia Barcelona-Manresa-Lleida pel pas a nivell amb barrera. Al capdavant tenim el Parc de Sant Eloi, lloc d'esbarjo dels targarines, impulsat per l'Associació d'Amics de l'Arbre ja en els primers compassos del segle XX, que cobreix un altell coronat per una ermita del segle XIII.Precisament, en diagonal a l'esquerra després de les vies, continuem pel carrer que els dedico la capital de l'Urgell, el carrer dels Amics de l’Arbre. Seguint el perímetre del Parc connecta amb el camí de Tornabous, on una banderola de la Generalitat indica 9 quilòmetres fins a aquesta localitat. Continuem recte, sense atendre una sendera local que sali per l'esquerra i creuem més endavant el pont sobre l'A-2, vial que acomiadem ja que es dirigeix cap a Lleida i Fraga (Km 2). A 350 metres cal girar 90 graus a mà esquerra, seguint el deixant del camí de Tornabous, que així indiquen els mapes topogràfics. Si alcem la vista des del tossal, a l'altre costat de l'autovia es veuen Vilagrassa i Anglesola, poblacions del Camí Català meridional que es dirigeix a Lleida, Saragossa i Logronyo. La pista de graveta descendeix lleugerament del tossal, esquitxada per alguns magraners, al costat d'un canal elevat a manera d'aqüeducte. Mig quilòmetre a la dreta es troba la finca Mes den Colom. És freqüent veure conills i torcaces al vol en aquest llenç cerealista que no sembla tenir confins i on s'albiren ja les primeres línies de fruiteres de l'Urgell. A tres-cents metres del canal seguim de front en un encreuament de pistes (Km 3,6). Avançant com un tiralínies, passem una masia i 250 metres després creuem el Canal d'Urgell, gran obra hidràulica que permet regar amb l'aigua de el Segre unes 70.000 hectàrees de cultiu (Km 6).El cultiu intensiu de fruiters en emparrat comença aquí a ser palès, sobretot de pereres, pomeres i presseguers. Passat el canal anem a la dreta, traçant una corba cap a una altra masia amb solera: en la llinda de la porta llegim 1744. Un bon lloc per a fer el primer alt, aprofitant algunes de les ombres que ens ofereix la façana. Una altra recta ens acosta a la masia Antonio Ribalta, precedida de diverses moreres, i fins a un conjunt de naus i cases desconchadas, on girem a l'esquerra per a trepitjar un breu tram asfaltat (Km 8,2). A escassos metres, la banderola i les fletxes ens animen a seguir a la dreta de la construcció. A menys de mig quilòmetre passem al costat d'una bassa i una recta d'un quilòmetre ens deixa a l'entrada de Tornabous, població de l'Urgell amb prop de 900 habitants el topònim dels quals, també reflectit en l'escut del municipi, fa referència a uns bous donant tornades sota un jou. Encara que en la web de la localitat apunten al fet que el nom del poble pot procedir de l'àrab i significar ‘sota el sepulcre’. El Camí travessa la localitat pel carrer La Libert. En el carrer Major, el carrer paral·lel a la dreta, trobem un bar al qual es pot arribar ràpid des de la font (Km 10,2).A la sortida de Tornabous es troba la església parroquial de Santa María, on travessem l'avinguda Lluís Companys per a prendre al costat del poliesportiu el tram asfaltat que condueix fins a El Tarròs, petita localitat adscrita a Tornabous. Hi ha una font a l'entrada, a mà dreta. Es recorre de front pel Raval del Molí i el carrer La Pau (Km 12,2). Passat el consultori vam girar 90 graus a la dreta (ull, no despistar-se) i agafem una pista asfaltada que avança durant un quilòmetre fins a la C-53. Travessem la carretera amb molta precaució per a entrar a La Fuliola. Iniciem el tram urbà pel Carrer de l'Om que desemboca en el de Fons, fins a arribar al carrer Portal, on passem sota una de les portes de la antiga vila emmurallada (Km 13,7). A l'altre costat hi ha un bar i una font, i una talla en pedra col·locada en 1980 que commemora els 900 anys de la fundació d'aquesta població. A la dreta queda la església barroca de Saint Lucia, de 1783, però l'itinerari jacobeo segueix de front pel carrer Cervantes, arriba a la plaça Guillem D’Isarm i agafa en diagonal, a la dreta, el carrer Ponent.Una pista asfaltada avança ara fins a la pròxima població, Boldú, també del municipi de La Fuliola. A l'altura de la creu de terme (Km 15) girem a l'esquerra cap a la església de Santa Maria, d'origen romànic però molt transformada. En la part posterior del temple, al costat d'uns gronxadors, tenim una altra font. A la sortida de Boldú enllacem amb una pista de graveta, sempre a la mercè dels elements, passant al costat del cementiri i envoltats per la immensitat agrícola. Als 20 minutos creuem la LV-3344 (el pas té bona visibilitat) i continuem recte buscant l'ombra dels pollancres i plataners. A 400 metres de la carretera passem la séquia segona del Canal d'Urgell i uns centenars de metres entrem a el Castell del Remei. És una finca de producció vinícola de la denominació d'origen Costers del Segre que pertany al municipi de Penelles, a la comarca de la Noguera. El terreny va ser conegut anteriorment com Torre del Bisbe. Ens rep el castell (Km 17,9) i després el Santuari de la Mare de Déu del Remei, obra d'Antón Fisas consagrada al juny de 1954. Hi ha també un molí d'oli, un bon restaurant i, al final, hi ha un pantà on també podem reposar forces per a afrontar els últims 6 quilòmetres de la jornada.Una pista acomiada entre vinyes es Castell i a 200 metres, com una peça del Tetris, girem 90° a l'esquerra i seguidament 90° a la dreta per a acollir una recta de gairebé dos quilòmetres entre cultius. Acaba en un encreuament que seguim a la dreta i en breu girem a l'esquerra en passar la séquia de Boldú, que corre a la nostra vora. Comencem una altra recta pantagruèlica, aquesta vegada amb l'esperó de veure la silueta de Linyola a contraclaror. El pas sobre el canal auxiliar d'Urgell (Km 21,7) dona continuïtat al soliloqui. Després de la rotonda d'entrada a Linyola, població de 2.700 habitants integrada a la comarca de la Pla d'Urgell, ens dirigim cap al centre urbà. Entrem pel carrer de Pau Clarís i girem a la dreta en lleugera pujada pel carrer de Calderón de la Barca. Per la plaça Ángel Guimera seguim finalment fins a l'església de Santa María, d'estil gòtic-renaixentista i destacable pel seu campanar octogonal amb quatre torres de vigilància projectat a la fi del XVI per Bartomeu Roig (Km 24).

Les dificultats

Observacions

En imatges

Què veure, què fer

Albergs

Vols enviar alguna fotografia de "El camí de Sant Jaume"?

Vols enviar alguna fotografia de "El camí de Sant Jaume"?

Si tens fotografies de "El camí de Sant Jaume" que vulguis compartir amb nosaltres, pots enviar-les i ampliar la galeria de fotografies.

Envia les teves fotografies! Mostra totes les fotografies

Fòrum: Els pelegrins opinen sobre el Camí de Sant Jaume

Veure tots