Etapa d'Igualada a la Panadella

Comencem des de la plaça del Bruc davant de la Basílica de Santa María, continuem pels carrers L'Argent, Sant Simplici i Sant Agustí per a finalment abandonar Igualada per l'avinguda d'Angel Guimerá, més endavant, després de la rotonda pròxima al pont sobre el riu Anoia, continuarem de front. A uns 250 metres girem a la dreta per l'avinguda d'Emili Vallés, passant al costat de la guarderia L'Espígol i diversos instituts. La senyalització oficial ens indica 37,5 quilòmetres fins a Cervera, els mateixos que anunciava a l'entrada d'Igualada. Incomprensible. Pel carrer de Miquel Jordana í Puig i el carrer l’Empordá arribem finalment fins a l'ermita  romànica de Sant Jaume Sesoliveres, citada per primera vegada l'any 1059 i restaurada entre 1993 i 1995 (Km 2,1).

Reprenem la marxa pel carrer de L'Ermita, girem a la dreta pel Bagés, després a l'esquerra per l’Alt Camp i a la dreta per l'avinguda de Sant Jaume Ses Oliveres. El laberint continua cap a l'esquerra pel carrer del Penedès, després a la dreta per Solsones i finalment a l'esquerra pel Camí de Ca Blasi. Després d'un descampat, habitat pel convent  de clausura del Carmen, baixem al costat de la masia Ca Blasi, al peu de la carretera. Un tros sobre asfalt i el posterior tartan acolorit ens separen de Sant Genís, localitat que pertany al municipi de Jorba i que abordem pel carrer Major (Km 4,9).

Deixant l'església a mà esquerra sortim d'aquesta localitat i prenem el tartan acolorit de la carretera d'accés a la N-II. En aquest tram, a mà esquerra, es troba el desviament cap a l'ermita  romànica de Santa María de la Sala (Km 5,5). Després de passar un camp de futbol baixem al peu de la N-II per a entrar a Jorba, població de serveis on és possible prendre un refrigeri. Podem travessar la població al costat de la carretera, per l'avinguda Canaletes o, per contra, i més recomanable, pel nucli principal, on es troba l'església  parroquial de Sant Pere, del XVI (Km 6,5).

Aquí també emergeixen les ruïnes del castell, destruït en 1840 durant la Primera Guerra Carlista. Ens podem prendre una llicència i pujar, però el premi no serà el Castell i sí la fabulosa panoràmica sobre Jorba i el seu entorn. Deixem la localitat per la N-IIa, a escassos metres de l'alberg i la capella de Sant Jaume, salvant per damunt l'autovia i més endavant el llit de la riera de Clariana, afluent de l'Anoia . La jornada continua arrossegant la seva monotonia i uns sis-cents metres després de la gasolinera i l'hostal  del Ganxo passem sota l'autovia (Km 11,4).

El desnivell comença a ser palès i enllacem amb el traçat de la N-II, que arribat un punt deixem per la dreta per a continuar per una pista alquitranada on una indicació blava amb la petxina de pelegrí ens indica Santa María del Camí 1 km, encara que també podem seguir de front pel carril de tartan. Passem al costat d'unes cases (apareixen en els mapes com El Simón) i després d'una breu marrada arribem a Santa María del Camí, del municipi de Veciana. A l'altre costat de la carretera es troba l'ermita  romànica, d'una sola nau i proveïda en l'absis per un ventanuco format per dovelles radials. En 1919 es va construir l'església del costat i la romànica es va tancar al culte (Km 14,4).

Unes socorregudes fotos de l'absis, la finestra i l'escut de Santa Cecilia de Montserrat, de la qual va ser Priorat, posat sobre la portada nord i l'etapa insisteix en més del mateix. Passem el p.k. 539 i després d'un tobogan visitem Porquerisses: una vintena de cases del municipi d'Argençola i la sòbria església de Sant Genís (Km 17). A la sortida, en lloc de recuperar el pesat asfalt, seguim per una pista a mà esquerra per a poc després veure pintada en un arbre una altra fletxa groga que ens indica tornar a girar a l'esquerra, si continuem recte sortirem a la carretera la qual prendrem a l'esquerra, si girem en la pista on la fletxa groga a l'esquerra agafarem un camí amb una mica de mala herba a la vora de l'aquí diminut riu Anoia. L'odissea acaba ràpid i ens retorna a la vora de la carretera igualment (Km 18,6).

Ja sense sobresalts anem llimant un a un els quilòmetres, llargs i pesats, per cert, que resten fins a coronar el port de la Panadella. Aquest raval del nucli de Montmaneu és una parada obligada a la vora del desaparegut Camí ral. Malgrat l'autovia sobreviu molt dignament, ja que l'hostal, els restaurants i les dues gasolineres continuen amb la seva frenètica activitat. Camioners, viatjants, turistes i pelegrins continuen donant-se cita en la Panadella (Km 22).