Etapa d'Algerri a Tamarite de Llitera

Sortim d'Algerri per la carretera C-26, passem al costat del bar-gasolinera i recorrem els primers metres de l'etapa pel voral, sortida ben indicada per les fletxes grogues que marquen any rere any els Amics dels Pelegrins a Santiago – Barcelona. Caminem per l'asfalt uns 600 metres i abandonem la carretera per l'esquerra, internant-nos pel Camí d’Almenar (així apareix recollit en els mapes). Avancem sense pèrdua a la vora dels olivars, veient al capdavant la localitat d'Almenar, fins a creuar el tram A del canal  Algerri-Balaguer, infraestructura dels anys 90 que permet regar amb les aigües del Noguera Ribagorçana una superfície estimada de 8.000 hectàrees (Km 3,5).

En aquest punt sorgeixen dues alternatives: continuar per la senyalització de la Generalitat o seguir pel tram que recomanen els Amics dels Pelegrins, marcat amb fletxes grogues i que progressa per la dreta, seguint el curs del canal per la pista de servei. Després de 2,2 quilòmetres, passat el picador que es troba enlaire, sortim a la carretera C-26 (Km 5,7) i la seguim per l'esquerra, arribant al pas del riu Noguera Ribagorçana, que estableix el límit entre les comarques de La Noguera i del Segriá . Creuem el va riure i ens presentem en Alfarrás, últim poble de Catalunya en el Camí i única població intermèdia de l'etapa. Passem a l'entrada sobre el canal de Pinyana, el regadiu més antic de Catalunya, ja que es tracta de la prolongació de la primera séquia d'Almenar construïda a mitjan segle XII. Alfarrás és una població gran amb tots els serveis i recordeu que l'únic avituallament de l'etapa (Km 7,2).

L'itinerari urbà no té cap pèrdua, Alfarrás es travessa de front per l'avinguda  de Balmes, coincident amb la carretera. La rotonda de la N-230 la sortegem també de front per a reprendre la jornada pel voral de la C-26. Després de quilòmetre i mig en lleugera pujada arribem al canal  elevat d'Aragó i Catalunya, on aquest itinerari jacobeo acomiada a Lleida i Catalunya per a donar la benvinguda a Osca i Aragó. També diem adeu el Segriá per a descobrir la comarca de la Llitera (Km 9,2).

A 200 metres abandonem la carretera per l'esquerra en l'encreuament d'Almacelles i seguidament entrem en el camí que neix a la dreta, al costat d'una casa amb safareig. Ull, perquè a 300 metres deixem el camí, quan aquest traça una corba cap a l'esquerra, i ens internem de front per la pastura seguint unes rodades. Ens ajuda a guiar-nos alguna fletxa pintada al costat del tronc d'algun fruiter. En uns centenars de metres, sempre de front, entrem en un altre camí, ben marcat, que avança a 50 metres de la carretera A-140. L'aroma a porcí de dies anteriors torna als nostres nassos i la pista discorre de front sense aparents complicacions al marge d'algunes basses, granges i cases de camp conegudes en aquesta zona com Torres.

Creuem un camí asfaltat al costat de Torre del Ritu que no és un altre que la perpendicular cabañera dels Estoles (Km 12,2), el nom del qual no apareix senyalitzat. Un quart d'hora més tard fem el propi amb la cabañera dels Torrasses (Km 13,4) i mig quilòmetre després girem a la dreta i a continuació a l'esquerra, recuperant la direcció. Atenció perquè no cal continuar pel camí marcat per a entrenaments de múixing. La pista, en alguns trams ja pavimentada, progressa sense més canvis de rumb i passa al costat d'una bassa i l'encreuament que porta a una savina turífera mil·lenària (Km 15,9). De front arribem en menys d'un quilòmetre a l'ermita  de Sant Roc, barroca i en pedra arenisca (Km 16,7).

Després de l'ermita continuem recte i passem la séquia de la Magdalena (Km 17,2). En el tram final, interminable per l'aparent proximitat d'un Tamarite de Llitera encaixat entre les parets d'arenisca, se succeeixen diversos tobogans que fan encara més costosa l'arribada. Passat el camp de futbol i l'institut arribem a la A-140 i la seguim per la dreta després de passar el canal cap a l'entrada del poble.
(Km 21,3).