Etapa de Linyola a Algerri

Des de l'església de Santa María sortim pel carrer Major fins a desembocar al carrer de Pons i Arola (hi ha una sucursal d'Ibercaja), que seguim per la dreta per a enllaçar de front amb el carrer de Ramón Formiguera. La seguim durant 350 metres fins als afores de Linyola, on girem a l'esquerra pel Camí de Balaguer, una pista ampla que avança com un bordó. És possible que la melodia matinal de la Pla d'Urgell s'enteli amb el pas d'algun vehicle. El camí de Sant Jaume segueix direcció Balaguer i deixa a la dreta el camí del Senyoret que va a Bellcaire d'Urgell, l'encreuament està ben senyalitzat. (Km 2).

Un quilòmetre més endavant passem sobre La Canalada, un canal camuflat entre la vegetació i els cultius (Km 3,1), i continuem de front en l'encreuament de camins que hi ha a 200 metres. Diverses masies i naus, com la granja Roca (Km 4), trenquen la línia verda i plana. A un quilòmetre la pista lliura la Séquia Segona per un petit pont de pedra (Km 5) i continua traçant una corba. El panorama continua inamovible i la següent fita és el canal de Sió (Km 7,2), que salvem per un pont abans de ser anunciats, amb probabilitat, per una gossada de petits cans que custodien la masia. Després d'un tobogan ja es veu Balaguer de front, amb la robusta església gòtica de Santa María, sobrenomenada ‘El Campanar’, apostada com un gegant i dominant l'escena. A la dreta es troba la població de La Ràpita. Creuem per segona vegada el canal de Sió per a embravir-nos, no queda una altra, amb una recta de gairebé dos quilòmetres. Les fletxes del groc real número 529 ens situen al costat d'una carretera (Km 10,6).

La creuem amb molta precaució i continuem a mà dreta sota el pont, a la sortida d'aquest dobleguem a l'esquerra i travessem un polígon. Estem en l’Hostalnou, un petit nucli de Vallfogona de Balaguer. Després d'una mini rotonda sortim al carrer Prat de la Riba per a creuar el canal de Balaguer (Km 11,3) i posar els peus en la capital de la Noguera. No hi ha pèrdua, cal tirar ja de front pel carrer d'Urgell durant 1,2 quilòmetres, incloent-hi un pas sobre les vies, fins al pont  de Sant Miquel sobre el Segre, que fins a finals del XIX connectava amb un dels portals de la muralla. Creuem el Segre i seguim a l'esquerra, a la vora del riu. A 250 metres prenem en la vorera dreta el carrer de Sant Jaume i seguim pel carrer d’Avall, parcialment porticada i repleta de petits comerços. Dona a la plaça del Mercadal, punt de trobada dels ciutadans i enclavament medieval, també porticat, on continua celebrant-se cada dissabte el mercat (Km 13,2).

Cuidat! en la plaça. Just a l'entrada cal girar 90° a la dreta (veure senyalització en el sòl) i seguir les porxades cap al carrer de la Botera. Si travessem la plaça de front podríem trobar-nos amb unes fletxes que dirigeixen a una altra ruta que segueix el curs del Segre i que ens allunyarà del Camí de Santiago (ja s'ha extraviat més d'un grup de pelegrins). Ens retirem de la capital de La Noguera pel pronunciat carrer de la Botera fins al portal  del Gel, el millor conservat dels existents en la vella muralla. Una construcció que es remunta als segles X i XI i que va estar comunicada per tres castells. Continuem, de front, pel carrer de la Muralla. Al final, a l'altura del cementiri, ens desviem lleugerament a l'esquerra de front cap a una recta asfaltada on la senyalització de les banderoles indica 7,1 quilòmetres fins a Castelló de Farfanya. Superada aquesta llarga recta arribem fins a la cruïlla de Camps del Real, on un creuer ens anima a seguir el camí de l'esquerra passant per sota de la C-12. "ULL" una vegada passat per sota de la carretera a 150 metres triem la senda de la dreta, rebutjant la que es dirigeix a la casa. La senda triada és el Camí Vell de Castelló de Farfanya, i passem immediatament al costat d'una granja que ve reflectida en els mapes com Cobert del Villet. L'itinerari discorre com una fletxa entre els cultius per a creuar una cabañera (Km 16,4).

Gradualment la pista, que seguim sempre de front, zigzagueja i es torna més sinuosa. La panoràmica comença a incloure fruiteres, com a magraners i oliveres, carrasques, bruc i varietat de matoll. Finalment creuem de front una cabañera asfaltada (assenyala 0,6 Km a la població) i en breu es mostra Castelló de Farfanya, vigilada des de la penya per l'església  gòtica de Santa María i el castell. Pel carrer del Calvari passem al costat de la sala polivalent i, després de travessar el riu de Farfanya, afluent del Segre, dobleguem a l'esquerra pel carrer Raval. Hi ha possibilitat de desviar-se cap al centre, on es troba el bar social (seguint el Camí també trobarem un altre bar) i l'església  de San Miguel (Km 21,2). No cal abandonar el poble sense veure en el temple l'excepcional retaule gòtic, abans policromat, que representa diverses escenes de la vida de la Verge. Després del carrer Raval torcem a l'esquerra per Comtes d’Urgell i després, just on es troba la farmàcia, prenem a la dreta el carrer Algerri.

Deixem als castellonins pel Camí  del Prat i amb la fragància penetrant que destil·len les granges de porcí, un dels pilars econòmics de la comarca. Les extensions de cereal i els fruiters deriven a mà dreta cap als copetes boscosos de la Serra Llarga, espai d'interès natural caracteritzat per la seva composició en guix que fa de barrera entre la depressió central i el prepirinenc. La seva cota més elevada ronda els 450 metres. Després del pal que assenyala Camí d'Algerri, parant esment a les fletxes pintades en una de les casetes per al reg, donem una lleugera marrada cap a l'esquerra, al costat d'una petita bassa, per a seguir el nostre itinerari. Un pal de la Generalitat marca en aquest punt 5,2 quilòmetres fins a la fi d'etapa (Km 24).

Fins al final d'etapa calculem 600 metres més. La pista avança rumb oest, per la Plana de Dalt, i sempre paral·lela a l'autonòmica C-26, que corre a uns 400 metres a la nostra esquerra. Un llarg tram obert, sempre que la boira o boira freqüent de La Noguera no ens impedeixi la vista, desemboca en un conjunt d'explotacions ramaderes que serveixen de pròleg a Algerri. Es troba també dominada per les restes del seu castell, citat l'any 992. Accedim al nucli pel carrer Balaguer i, passada el carrer Portal, torcem a la dreta pel carrer Carnisseri fins a l'Església  barroca de Nostra Senyora de la Purificació d’Algerri. Passem al costat de la portada i arribem a l'Ajuntament i a l'alberg , situat just damunt del Casa de Jubilats Sant Blai (Km 29,8).