Etapa de La Pobla d'Arganzón a Haro

Iniciem la setena i penúltima etapa a través del carrer Santiago, deixant a mà esquerra la plaça Major i l'església gòtica de la La nostra Senyora de l'Asunción. A un costat deixem també l'hospital de Sant Joan i l'ermita de la Verge de l'Antiga. Just abans d'arribar a la urbanització cal torçar a mà esquerra - al costat de la marquesina - per a travessar el pont sobre les vies del tren. Després d'ell prenem el desviament de la dreta que marca Burgueta, Pangua i Pomeres. Es tracta d'una carretera secundària de la A-1, d'únic sentit i amb poc trànsit que avança paral·lela al ferrocarril. Transitem per ella fins a la gasolinera i el restaurant Burgueta i en la rotonda seguim a l'esquerra cap a aquesta localitat. De seguit, després del pas sota l'A-1 , girem a la dreta per una pista que, paral·lela a l'autopista, porta fins a una carretera. Per ella pugem fins a Burgueta (Km 4).

Ja en la població descobrim la parròquia de Sant Martí i en arribar a una font girem a la dreta per a prendre una pista que ens allunya de Burgueta, última població del Comtat de Treviño en el Camí. De nou a Àlaba ens retrobem amb la senyalització del Govern Basc. Envoltats de terres de labor arribem a un encreuament de camins, on seguim de front i descendim cap a Estavillo (Km 6,4). El traçat deixa el gruix de la localitat a un costat i l'abandona per la carretera d'accés. En aquest moment cal parar esment i sortir de la carretera per l'esquerra (no està indicat), fins a un senyal i una fita pròxims que es veuen a simple vista. Nosaltres hem de seguir de front, atesa la indicació Camí de Santiago per la Rioja i prenent com a referència, en la distància, el peatge de l'AP-1. La fita de la dreta presa l'itinerari de la Via de Baiona, que es dirigeix cap a Armiñón, Miranda de Ebro, Pancorbo, Briviesca, Monestir de Genoll i que enllaça a Burgos amb el Camí Francès (veure apartat observacions).

Per una pista agrícola ens encaminem cap al peatge de l'AP-1, que deixem a mà dreta. Un quilòmetre i mig més endavant travessem la carretera secundària A-4105 i afrontem el repit de l'alt de Lezana, coronat per un repetidor de telefonia (Km 9,4). Després del curt descens el traçat cavalca per ondulades pistes que marquen els límits de les parcel·les de cereal i remolatxa sucrera. Més endavant emergeix en la distància, després de la línia d'arbres que jalonen el recorregut del riu Ajuda, la torre de l'església de Berantevilla. Després de passar el riu deixem aquesta localitat alabesa a mà esquerra (Km 12) i travessem la carretera al costat d'un creuer de pedra i forja. Girem a la la esquerra i entrem en Berantevilla. Allí girar a la dreta pel carrer Major, passarem per sota de l'autopista, girarem a la dreta paral·lel a ella i després de 450 metres, girarem a l'esquerra per a pujar per la pista parcel·lària. També dona una petita treva abans d'escometre la part més dura, que comença després d'un gir a l'esquerra. Aconseguim l'alt en un clar on creixen arbres fruiters (Km 14). Zambrana queda a tir de pedra i, després de la baixada i ignorant una fletxa groga descolorida i mal col·locada que indica doblegar a la dreta, voregem el cementiri i anem cap a l'església de Saint Lucia, on amablement segellen la credencial (Km 15,3).

Deixem enrere l'església per a continuar pel carrer Juan de Lazcano i sortim de Zambrana per una pista asfaltada on ens acomiada un altre creuer de pedra i forja (aquest tram del Camí Basc de l'Interior coincideix amb el del Camí de l'Ebre GR-99) Després de travessar una carretera comarcal la pista es converteix en parcel·lària i després de vuit-cents metres arribem al costat de les ruïnes de la Venda del Riu o del Molino, a la vora del riu Inglares. En breu arribem al voral de la N-124 (Km 17,2) i irremeiablement continuem per ella. És una carretera bastant transitada, sobretot per camions, i avança al costat de l'AP-68 i el riu Ebre. Després de gairebé dos quilòmetres de voral deixem la N-124 al costat de les instal·lacions d'una antiga Yesería proveïda d'una torre octogonal. Com del no-res sorgeixen camps de vinya que es despengen pels vessants i que anuncien la proximitat de La Rioja. No en va una pista amb alts i baixos ens porta a envoltar Salinillas de Buradón, l'últim poble alabès del Camí. L'itinerari no penetra en el centre històric però val la pena prendre's un descans i accedir per la porta nord de la muralla per a descobrir aquesta localitat (Km 21,5).

Deixem Salinillas de Buradón per una pista en tendit ascens, a la dreta de l'alt de Sant Cristòfor i coincident encara amb el trajecte del GR-99. Dos quilòmetres embolicats per un espès matoll mediterrani porten fins al portell de la Llobatera, pas i talaia on apreciar com es fundi el bosc baix amb un paisatge de vinyes solcat per l'Ebre (Km 23,5). En primer terme sobresurt Briñas, alguna cosa més enllà Haro i com a teló de fons la serra de la Demanda. En el mateix pas hi ha una indicació per als ciclistes: Ull BTT. Baixada perillosa! En efecte, el descens salva una forta pendent i arriba fins a una zona més plana sembrada de vinyes. Un senyal metàl·lic que mostra en un croquis l'itinerari del Camí de l'Interior d'aquí a Santo Domingo de la Calzada, marca el límit provincial entre Àlaba i La Rioja (Km 25). Després d'ella sorgeixen dos camins: el de l'esquerra baixa directament a Briñas, el de la dreta, més llarg i que coincideix amb el GR-99, dona una lleugera marrada, passa al costat d'una picota jurisdiccional i entra en Briñas al costat d'una rotonda de la N-124 i l'hotel Portal de La Rioja. Totes dues variants són correctes. Una vegada en Briñas (26,4), passem sota la torre de l'església de la Concepció i continuem pel carrer Solana fins a la pista asfaltada que avança paral·lela a l'Ebre. Amb la grata companyia del riu arribem fins al pont medieval de Briñas (Km 28), que creuem per a seguir per pista asfaltada fins a l'entrada d'Haro. Per l'avinguda de Biscaia arribem fins a un pas sota les vies de ferrocarril i posteriorment seguim en direcció Centre Urbà. Per l'avinguda de la Costa del Vi travessem el riu Estirada per a pujar pel carrer de Navarra fins a la plaça de la Pau.

Res més arribar - atents a les petxines col·locades en el sòl - dobleguem a la dreta al costat del cafè Suís i de nou a la dreta pel carrer de la Vega. Passada la basílica de La nostra Senyora de la Vega, patrona d'Haro, vam seguir a l'esquerra pel carrer Castañares de Rioja fins a la rotonda. La prenem de front per a entrar en la plaça Bartolomé Cossio i dobleguem a l'esquerra cap a l'avinguda Joan Carles I, on es troba l'alberg de pelegrins (Km 31).