Història i origen del Camí de Santiago

L'origen del Camí de Santiago es remunta a l'Edat mitjana i té una gran història que comptar amb un dels dotze apòstols com a protagonista.

L'origen del Camí de Santiago data del segle IX, període en el qual es va descobrir la tomba d'un dels deixebles més pròxims a Jesús, l'apòstol Santiago.

És una ruta de peregrinació mil·lenària que culmina en la catedral de Santiago de Compostel·la, on està localitzat el sepulcre.

Declarat Patrimoni de la Humanitat, en l'actualitat s'ha consagrat com un dels itineraris més emblemàtics d'Europa i un símbol d'unitat.

Atreu a milers de pelegrins de tot arreu del món encoratjats per viure un viatge tant físic com espiritual, compartint l'experiència amb altres persones de diverses cultures i tradicions.

Foto de Burkard Meyendriesch

L'origen del Camí de Santiago i la figura de l'apòstol

La història del camí sorgeix de la devoció per l'apòstol Santiago, les restes del qual descansen a Galícia.

Compte la Bíblia que Santiago va néixer en Galilea en una família de pescadors. Va ser fill de Zebedeo i Salomé, i se'l coneixia com a Santiago de Zebedeo o Santiago el Major.

Era un home temperamental, de caràcter fort i decidit, que va ser triat per Jesús de Natzaret per a ser un dels seus dotze apòstols. Testimoni directe de la vida i els ensenyaments de Jesús, es va convertir en un dels seus companys més afins i de major confiança.

Després de la crucifixió de Jesucrist, va destacar per ser un predicador molt influent en la difusió del cristianisme per tot el món, arribant també a Hispània, on va ser decisiu per a evangelitzar als pobles de la península ibèrica.

Santiago va tornar a Palestina l'any 44 d.c. i va morir a Jerusalem, condemnat i decapitat per ordre del rei Herodes Agripa I. Va ser el primer apòstol que va donar la seva vida per defensar la fe cristiana, i el seu sacrifici va consolidar la seva figura com un dels primers màrtirs del cristianisme. Una icona de lluita i resistència.

La “Traslatio” de Palestina a Galícia

Segons la tradició, després de la mort de l'apòstol Santiago, dos dels seus deixebles, Teodoro i Atanasio, van recollir el seu cos per a donar-li sepultura. Es van embarcar en un viatge sense tripulació, ni timó, fins que van arribar a Gallaecia, la Galícia contemporània. Van atracar en el port d'Iria Flavia i van amarrar la seva barca en un pal de pedra, anomenat pedrón, origen etimològic del nom actual de la vila de Padró.

Aquest trasllat del cos de Santiago des de Palestina a Galícia és el que es coneix com “Traslatio”.

En Iria Flavia governava la reina pagana Lupa, qui va posar a prova als dos deixebles abans de permetre'ls enterrar les restes de Santiago.

Compte la llegenda que els va facilitar un carro i dos bous salvatges per a transportar el cos. Els animals es van tornar dòcils, van permetre que els posessin un jou i van començar a caminar sense rumb fix. El lloc en el qual es van detenir va ser el triat per a donar sepultura a les relíquies sagrades. La reina Lupa va donar el seu permís, rendida davant el que li va semblar una cosa sobrenatural, i es va convertir al cristianisme.

Teodoro i Atanasio van passar la resta de les seves vides custodiant el sepulcre i, després de la seva mort, els van enterrar al costat de Santiago.

El descobriment de la tomba

Van haver de passar aproximadament vuit segles perquè, entre els anys 820 i 830 d.c., segons els investigadors, la tomba de Santiago fos trobada.

El descobriment el va realitzar un humil ermità anomenat Paio (Pelayo), guiat per la resplendor d'unes llums en el cel sobre el frondós bosc Libredón, prop de Compostela, que li van conduir fins al sepulcre on reposava l'apòstol. Va informar a Teodomiro, el bisbe d'Iria Flavia, qui al seu torn el va posar en coneixement del Rei Alfons II, el Cast.

Des de llavors el lloc es va tornar sagrat i va ser l'origen d'un centre de peregrinació dels cristians per a venerar les restes de Santiago. 

Rei Alfons II, “el primer pelegrí”

El Rei Alfons II d'Astúries es va convertir en el primer pelegrí documentat de la història del Camí de Santiago.

Davant la importància del descobriment del sepulcre, va partir des d'Oviedo per a visitar-lo i va aixecar una modesta església, antecedent o germen de l'actual Catedral i de Santiago de Compostel·la.

Aquest viatge li atribueix ser el creador del Camí Primitiu, considerat la ruta original cap a Santiago, i va suposar el començament de les peregrinacions massives que van seguir més tard.

Foto de L.Miguel Bugallo S.

Les rutes de peregrinació

La difusió de la troballa va atreure a monarques cristians i es van obrir noves rutes de peregrinació per tota la península durant l'Edat mitjana, com el Camí del Nord. Això va impulsar el manteniment de les senderes i la construcció d'esglésies i albergs per a fer més suportable, fàcil i segur el viatge als pelegrins.

Aquestes vies van constituir un símbol de l'aliança dels regnes cristians i la lluita contra els musulmans, en particular durant la Reconquesta en la península ibèrica.

Amb el temps, les rutes del Camí de Santiago es van estendre també fora d'Espanya connectant Santiago de Compostel·la amb Europa. El Camí Francès va ser una altra de les primeres a crear-se i la més reconeguda a nivell mundial.

En l'actualitat, després d'una història d'esplendor i decadència, són 12 els camins acreditats oficialment, cadascun amb els seus atractius i característiques diferenciadores. Tots ells varien en extensió, nivell de dificultat i paisatges, la qual cosa fa possible que cada pelegrí triï aquell que s'adapti millor a les seves necessitats i objectius.

El camí de Sant Jaume és molt més que un viatge de peregrinació cristiana, de cerca de pau interior, creixement i reflexió personal. És un lloc de trobada, d'intercanvi de cultures i de connexió entre persones i amb la Naturalesa. En aquest sentit, la comunitat local té un paper essencial en l'acolliment dels caminantes, oferint albergs, informació d'interès i activitats culturals que enriqueixen l'experiència.

Sigui el que sigui el que et mogui a l'hora de realitzar-ho, no hi ha dubte que serà una aventura única d'allò més enriquidora, amb un final memorable en la plaça de l'Obradoiro, a les portes de la Catedral de Santiago. Un esdeveniment que tots hauríem de gaudir, almenys, una vegada en la vida.