Recerca 2011 - EROSKI CONSUMER actualitza la seva guia del Camí de Santiago

El passat Any Sant 2010 van arribar a Santiago i van rebre la Compostela un total de 272.135 pelegrins, segons l'Oficina del Pelegrí de Santiago. Una xifra que va superar amb folgança les previsions més optimistes que es calculaven entorn de 200.000 caminantes. Tot un rècord que, probablement, no podrà superar-se fins a l'arribada del proper Any Sant de 2021. De moment, les dades d'afluència que ha registrat l'Oficina del Pelegrí en el que portem de 2011 són millors que en 2009, que ostenta les millors xifres d'un any no sant des que es fa el recompte. De gener a abril d'aquest any ja han recollit la Compostela a Santiago un total de 18.634 persones enfront de les 13.253 del mateix període de 2009.

El Camí Francès va acaparar el major protagonisme i va ser recorregut per 189.212 pelegrins enfront dels 113.004 que ho van fer en 2009, un augment del 67%. No obstant això, mentre que en 2010 va ser seguit pel 69% dels caminantes, en 2009 va ser l'opció escollida per un 77%. Aquest fet es va deure a la major afluència que van registrar altres itineraris com el Portuguès, el Camí del Nord, la Via de la Plata, el Primitiu i l'Inglés.

La massificació del passat Any Sant es va palpar sobretot a Galícia. La meitat dels pelegrins del Camí Francès va partir de les poblacions de Lugo d'O Cebreiro, Triacastela i Sarria, de manera que la resta de comunitats no va experimentar semblant afluència. Els hospitaleros i propietaris d'albergs de Navarra i La Rioja, en major mesura, i de Castella i Lleó coincideixen en catalogar de ?fluixes? les xifres del passat estiu, més pobres fins i tot que en 2009. La por a la massificació i el desig de completar el camí al llarg de diversos anys fa que un percentatge dels quals van arribar a Santiago en 2010 anessin les persones que ja van realitzar la primera part de la peregrinació en 2009 i en anys anteriors.

EROSKI CONSUMER ha contactat per telèfon, entre febrer i maig de 2011, amb els albergs de pelegrins existents en el Camí Francès en el tram comprès entre Roncesvalles i Valcarlos i Santiago de Compostel·la. Al llarg dels 759 quilòmetres hi ha 267 albergs, 25 allotjaments més que els registrats al febrer de 2010, la qual cosa suposa un augment del 10% gràcies a l'estirada de l'Any Sant. A Galícia ha augmentat la xarxa d'albergs en un 26%, a Navarra i La Rioja un 7% i a Castella i Lleó un 2%. Tots sumen 12.063 places enfront de les 10.645 de començaments de 2010, un 13% més.

El nombre de places per quilòmetre passa de les 14 fins a 16. Navarra ofereix 2.066 en 142 quilòmetres (14,5 places per quilòmetre enfront de 12,2 de 2010); La Rioja disposa de 808 en 63,5 quilòmetres (12,7 places respecte a 12,2 de 2010); Castella i Lleó ofereix 5.278 en 397,2 quilòmetres (13,3 places per quilòmetre enfront de 13,1) i Galícia continua oferint la major densitat: 3.911 places en 156,1 quilòmetres (augmenta de 18,9 places per quilòmetre fins a 25). Entre els 267 albergs, 79 són públics (30%), 156 són privats (58%) i 32 són parroquials, d'ordres religioses, associacions, etc. (12%). Del conjunt de places, 4.383 són públiques (36%), 5.520 privades (46%) i 2.160 són parroquials, ordres religioses, etc.

El preu mitjà per dormir en llitera en un alberg del Camí Francès al maig de 2011 és de 7,1 euros, un 9% més que en 2010. Encara que hi ha diferències i no poden comparar-se tots els albergs quant a equipament i instal·lacions, el preu mitjà més alt correspon a Galícia amb 8,6 euros i el més baix a Castella i Lleó amb 6 euros. El cost mitjà per allotjar-se en albergs privats del Camí Francès és de 8,3 euros, també 60 cèntims més que en 2010, i els albergs públics costen una mitjana de 5,5 euros. Un de cada deu albergs sol·licita un donatiu voluntari, que EROSKI CONSUMER ha establert en 5 euros per trobar la mitjana; un 4% costa menys de 5 euros; un 55% cobra entre 5 i 8 euros i el 28% costa entre 9 i 16 euros.

La meitat dels albergs obren durant tot l'any o solament tanquen un parell de setmanes o tres durant les dates nadalenques. En la pràctica no és així i atès que no estan regulades les dates d'obertura i tancament, alguns allotjaments tanquen a partir de novembre davant l'escassa afluència de pelegrins o solament obren per a grups. El 55% dels albergs permeten la reserva de plaça i ja és comuna, sobretot durant l'estiu, cridar amb antelació per assegurar-se un llit. Gairebé tots els establiments públics, parroquials o religiosos, no permeten la reserva i els pelegrins accedeixen per ordre d'arribada.

Realitzar el Camí Francès suposa un desemborsament mitjà diari d'uns 30 euros si se sumen les despeses bàsiques: preu dels albergs (alternant entre públics i privats); el cost del desdejuni, menjar i sopar (variant dos menús diaris i un sol menú i un entrepà); despeses de beguda, fruita i algun tentempié per prendre durant l'etapa; cost de rentadora i assecadora cada quatre dies i les despeses variades com a visites a monuments i imprevists. Aquesta despesa de 30 euros pot rebaixar-se si es dorm solament en albergs públics, si es menja d'entrepà o es prepara el menjar en els albergs i es renta sempre a mà. Des de Roncesvalles es pot arribar a Santiago de forma còmoda en 30 dies, així que la despesa per etapes ascendiria a 900 euros. A aquesta xifra cal sumar les despeses d'anada i volta a casa i els realitzats a Santiago. La despesa total mitjà ronda els 1.050 euros.

Major equipament en els albergs. La constant iniciativa privada ha suposat en general millores en l'equipament i en els serveis que ofereixen els albergs. Entre l'equipament dels albergs destaca el safareig, en un 88% dels casos. Dels 267 albergs, un total de 213 tenen rentadora, un 8% més que en 2010. Fins a 183 albergs compten amb assecadora, també un 8% més que l'any passat. El preu mitjà per rentar és de 3,2 euros i per assecar de 2,9 euros. Quatre de cada deu albergs disposen d'una màquina d'aigua i refrescs i tres de cada deu de cafè. Un terç dels albergs tenen taquilles individuals amb clau per deixar les motxilles o guardar objectes personals. Si les instal·lacions tenen espai per albergar-les ajuden a descongestionar d'estris les habitacions i els propis llits, ja que per costum es deixen les pertinences sobre les lliteres. Un element a millorar és l'altura de les lliteres. En general l'espai entre el llit d'a baix i la d'a dalt no és suficient i una persona asseguda dona amb el cap en el matalàs del llit superior.

Sis de cada deu albergs tenen una cuina i un frigorífic per a ús dels pelegrins, similar al percentatge de l'any passat, i augmenten un 7% els albergs que serveixen menjades en un establiment de la propietat o en l'alberg. En 2011 són 106 albergs. Un 86% dels albergs, un 6% més que en 2010, permeten guardar les bicicletes a l'interior o en un magatzem o espai tancat. La meitat dels albergs tenen un telèfon públic en les instal·lacions i pugen un 10% els albergs (170) que ofereixen Wi-Fi o connexió a Internet per mitjà d'ordinadors privats o d'equips de pagament amb moneda. Accedir a Internet en moltes zones rurals sense cobertura de Galícia serà possible gràcies a una empresa de telecomunicacions de Melide, que ha desplegat la infraestructura necessària en cadascun dels concejos gallecs pels quals discorre la ruta jacobea més transitada.

Una localitat amb alberg cada 5,7 quilòmetres. Els albergs estan situats en 145 poblacions i llocs del Camí Francès presents tant en l'itinerari oficial com en les diverses variants existents a la província de León i en l'opció de Lugo per Samos i per Sant Xil. Una mitjana de les distàncies que hi ha entre les poblacions amb alberg de l'itinerari oficial (s'ha pres com a referència l'opció de Sant Xil) estableix que el pelegrí troba un allotjament cada 5,7 quilòmetres. La distància és menor en 2010 a causa de l'obertura d'albergs en poblacions on abans no hi havia, com Villava, Mañeru, Moratinos, Villares d'Órbigo, Valdeviejas, Pieros, Lusío, Salceda, etc.