Recuperant camins

Una província com Zamora , que conta amb cinc camins històrics i tradicionals que discorren per 500 km de territori, disposa d'un ampli patrimoni immaterial pel que poden avançar cap a Compostela milers de pelegrins, travessant un percentatge molt important dels pobles del seu territori, i als que podem convertir en els nostres millors ambaixadors perquè difonguin el ric patrimoni que conservem.

Tanmateix, aquesta extensa xarxa de camins requereix un manteniment constant perquè estiguin perfectament condicionats i senyalitzats, eliminant els punts negres que els pelegrins poguessin trobar, que representa una àrdua tasca i un desplegament de mitjans humans considerable; a més, aquesta província, en els últims anys, s'ha vist afectada per dos grans projectes d'infraestructures de comunicació: l'autovia de la Ruta de la Plata entre Zamora i Benavente i la nova línia fèrria d'alta velocitat de Madrid a Galícia.

Aquests projectes han afectat directament a dos dels cinc camins jacobeos: l'autovia ha alterat de forma considerable alguns trams pels que discorre la Via de la Plata , mentre que l'estesa ferroviària d'Alta Velocitat ha vist modificat durant el temps que han durat les obres, l'itinerari del Camí Sanabrés , requerint establir camins alternatius que, una vegada concloses aquestes, s'imposa recuperar, en la mesura que sigui possible, el traçat original. Era, per tant, necessari escometre durant l'execució de tots dos projectes una revisió dels nostres camins, eliminant aquells punts que podien representar algun risc pels pelegrins, establint itineraris alternatius i adequant la senyalització, en moltes ocasions precària i confusa, i que ara necessita ser actualitzada.

L'objectiu resultava ambiciós tenint en compte la quantitat de quilòmetres que era necessari revisar, i per una associació de recent creació, com és l'Associació Zamorana de els Camins de Santiago , que a penes disposa de mitjans, afrontar aquest projecte era pràcticament inviable.

L'Associació manca de qualsevol mena d'ajuda institucional, per que són els propis socis els que es fan càrrec de totes les despeses que comporta fer aquest projecte: desplaçaments, pintura, confeccionar suports metàl·lics i de fusta… Afortunadament, un grup d'ells s'ha anat alternant per fer aquestes tasques d'adequació dels camins, el qual, al llarg dels dos últims anys, un dia a la setmana, s'ha dedicat a la tasca de recondicionar i senyalitzar els nostres camins jacobeos.

Els dos primers camins que aquest grup de voluntaris va afrontar de forma simultània, van ser la Via de la Plata des del límit amb Salamanca, i el tram del nostre Camí Zamorà -Portuguès , des de la capital fins la frontera amb Portugal en Quintanilha.

Posteriorment es van anar revisant el Camí de Llevant , que entra en la província per Villafranca del Duero, continuant per Toro i Villalazán fins arribar a Zamora; i el Camí de el Sud-est , que per Villalpando enllaça amb la Via de la Plata en Benavente.

També es va actuar en el tram del Camí de el Tera , continuació des de Benavente fins Santa Marta de Tera, on enllaça amb el Camí Sanabrés , Finalment, el Camí Sanabrés , que és la principal artèria que segueixen els pelegrins que procedeixen del sud o de llevant. En aquest camí, una vegada passat Puente Quintos , va caldre escometre una tasca important per salvar un petit rierol que en època d'intenses pluges resultava complicat pels pelegrins superar, habilitant uns graons amb fusta, pedres i terra.

Sens dubte el tram més complex i la revisió del qual es va anar posposant en el temps, ha estat el comprès entre Pobla de Sanabria i l'alt de Canda, límit amb la comunitat gallega.

Primer va ser el confinament per la pandèmia i finalment l'arribada de l'hivern, van anar retardant aquest necessari treball de condicionament per fer per conclosa la senyalització dels camins en Zamora.

Els nous túnels i viaductes del ferrocarril en la comarca de l'Alta Sanabria –especialment en la pujada a la Portilla de Padornelo i al tram comprès entre Aciberos i Lubián–, eren els que havien alterat més l'itinerari d'aquest camí, deure desviar els pelegrins per traçats alternatius, com ha estat el voral de la carretera N-525 per creuar l'Alt de Padornelo o un tram que l'any 2015 l'Associació va senyalitzar juntament amb l'ajuntament de Lubián, encara que la variant suposava eludir el pas per Aciberos.

Una vegada que les obres han conclòs, l'Associació Zamorana de els Camins de Santiago ha dut a terme la revisió d'aquest últim tram, contant per això amb la inestimable col·laboració de D. Felipe Lubián, alcalde de Lubián, qui una vegada més ha mostrat la seva inquietud i desvetllament en el manteniment dels camins, recorrent i informant dels antics traçats que seguien els pelegrins, recuperant d'aquesta forma els camins tradicionals.

L'Ajuntament de Lubián ha condicionat i esbrossat la pujada al port del Padornelo seguint la traça original, discorrent de nou per uns paratges carregats de gran bellesa natural. No obstant això, en començar la pujada pròpiament dita, cal creuar un petit rierol, que a penes porta aigua durant la major part de l'any, però en època de pluges el seu pas pot resultar complicat, per que provisionalment s'ha senyalitzat un curt traçat alternatiu fins que s'instal·li un petit pont de fusta.

Una vegada superat el port i croat el poble de Padornelo, arriba el pelegrí a Aciberos. També aquí ha d'afrontar el pas per un camí murat que sol estar entollat en discórrer per ell les aigües que baixen de la muntanya. L'alternativa, de no haver-hi una solució vàlida sense alterar la puresa del lloc, serà la de continuar per la carretera local fins el poble. Una cosa similar ocorre en l'itinerari fins La Tanca amb clau: no ofereix majors problemes, excepte alguns llocs en els que els sobreeixidors d'aigua de la muntanya, en èpoques plujoses, poden embarrar excessivament alguns trams del camí; com en altres llocs en la zona, les alternatives són escasses, feta l'orografia i la dificultat en l'accés per dur a terme els treballs precisos per solucionar el problema.

Els voluntaris de l'associació que han estat revisant i senyalitzant aquest últim tram del camí, ho han fet esperant i desitjant que els pelegrins que el recorrin trobin en aquests paratges aquests paratges únics i gratificants que, tal vegada, és que venien buscant, gaudint de l'harmonia amb la naturalesa, que li afavoriran, sens dubte, a arribar al veritable objectiu de la peregrinació.

És una satisfacció poder fer per conclòs aquest projecte de millora i senyalització dels nostres camins, recuperant els traçats originals i evitant el perill que representa la carretera per aquells que es vegin forçats a anar caminant pel voral, especialment en trams com el de la pujada del Padornelo, on s'ha aconseguit habilitar un traçat que sempre s'havia utilitzat i estava sent envaït per la mala herba i havia caigut en desús amb el pas del temps.

Agrair als voluntaris de l'Associació Zamorana de els Camins de Santiago , que han dedicat amb entusiasme el seu temps, per millorar el traçat que van seguint els pelegrins en el seu camí a Compostela.