Una forta abraçada

Dormir a les onze i mitja, perqué hem acabat prompte el sopar i som a les deixalles del

viatge des de Roncesvalles. També aviat es congria una tronada amb molt de

rebombori i llums, rellamps i trons, aigua de pluja i vent matinal. Em desperto a les

dues i xamo una cigarreta amb recança, ulls a la nit que passa, al balcó estant. Descans

suau i agraït; abans de les set amunt.

Sortim a les set i mitja, i al moment ens pilla la pluja. Malgrat calçar-se els ponxos a

estrenar comprats a Pamplona, notem que ens mullarem; i podem arribar a guarir-se a

una estació de Serveis, tornant a la cultura del cotxe. Un xicot amable ens prepara la

màquina del café, la llet i les gal.letes. Conversem amicalment del Camí i les gents que

l´han de trepitjar, i els cavalls i les persones que han marcat els anys des de fa poc.

Escampa, amaina, i continuem corbes enllà fins que reprén l´aiguat i ens tenim que

tapar de nou amb els plàstics.

El dia és rúfol gallec i es manté així fins a la muntanya del plaer, ?O Monte de Gozo?.

Li deixe un xubasquer a la Marcia, i malgrat estò, durant tot el dia xarra que diu fins a

cansar-nos a preguntes i paraules. El Lluís a la fí de la jornada està emprenyat, i els

demés també. Aplega a ser insuportable per moments, la insistència de la xicota.

Arribem al Mont del Goig, O Monte do Gozo, a les dotze i núvol. Emocionats ens

anotem a recepció els cinc i visitem l´habitació. Decidim alçar el poll, deixar el llit per a

d´altres. En aquest complexe religiós quartelari, muntatge hostaler, als pelegrins i

pelegrines acreditats, ens paguen, ens serveixen una nit de dormida i estància; també a

un preu accessible el pots quedar més dies. Succeeïx el mateix que al Seminari de la

Ciutat de Jaume.

Sense dutxa, ens esperem una mica fins a l´hora del dinar.

Dinem a la una i trenta al llarg i ample menjador ensalada amb fruita, escalop amb

creïlles, tortà de Dídac, vi i aigua, café gel, i un licor d´herbes.

A l´acabament tanco els ulls una mica, relaxant, i a les tres i minuts enfilem carretera i

carrer cap a Santiago de Compostela, és el darrer tram del pelegrinatge.

Em volia quedar unes dies aquí per a tractar de copsar millor l´ambient social

comercial festiu, però el grup pot amb mí, anem plegats.

Arribem a les Quatre i mitja de pelegrins; veiem la Ciutat que passa, el Pòrtic de la

Glòria, i la Catedral. Som aquí, a peu des de lluny, ho hem aconseguit. Hi ha gent i cues

per tot arreu, gentada. Deixe de banda les rengleres dels cops de cap, i les abraçades al

Sant. Hi ha un xicot que a la callada va de picar fotent els diners que els creients

dipositen il.lusionats. Dono un tomb pels indrets mentre la colla besa una imatge, i

realitzem les fotos necessàries.

Patim després una llarga i horària cua, i apretada, per arreplegar la Compostel.la, una

espècie de títol que certifica el recorregut complert, una vegada s´han assegurat per

tràmit, del motiu que t´ha portat a realitzar aquest sacrifici. En resulta un testimoni

gratificant, escrit en llatí, àdhuc el teu nom; un detall de mostra.

Ens mullem quan som cap a l´estació de ferrocarril. Me´n passo de lloc i torno enrera,

més banyat encara. Hem despistat a la xicota brasilera, ho sento però és pesada, al Lluís

li agafa un atac, i es demana el primer per a posar-li les mans al coll.

Tenim bitllets per a Madrid i Xàtiva. A les deu I trenta eixirem. Són les set i hem

d´iniciar el comiat amb el Lluís, un soparet senzill i fluix, però estem una mica

alterats per les situacions que s´amunteguen : la pluja, el lloc, el viatge, demà a casa,

regals. Mirem menús i es decidim per un restaurant menut, estret, amb un vàter

desgavellat d´anys, però que manté a la barra una xicota rossa que ens fa tombar

repetides voltes el cap i el que sigui necessari.

Ensalada mixta per a canviar, salmó amb creïlles, vi, aigua, i café gel. En eixir, ens

acomiadem amb tristor; fins sempre i sort.

Encara ens queda una mica de temps per a passejar i adquirir qualques regals

personals, però enlloc trobo empanades, i l´ambient comercial carrincló fa que les

compres resten per a una altra ocasió.

Ens perdem de vista, el cap rebenta, i he de prendre una aspirina i un café gel al tren,

anem de llitera que tastem de grat. A l´estació ens topem amb mig grup de les basques

que resulten ser de Madrid i Extremadura; l´altre grup segueix fins Finisterre.

Santiago és vella i atraient, bonica, però excessivament turistitzada i comercial. Nous

temps corren.

Aquest darrer dia de la caminata a peu, és típicament nòrdic gallec. En tornant a

l´estació ens tornem a banyar.

De Madrit a Xàtiva en són dues tombades de cap i un sol son. Som a casa amb sol a

mitan matí. Bon dia ¡

Des d´Arzúa creuem Burres, Ferreiro, Ras, Cerceda, Labacolla, i San Marcos. La nit

passada hem descansat a Santa Irene, a prop hi ha un alberg privat amb llançols.

En menjars de plat i forquilla ens venia a surtir sobre les mil peles per cap, potser una

mica més; en contem dues menjades diàries més o menys.

De cinquanta-cinc a seixanta mil pessetes el cost del viatge, a banda trajectes fins a

Roncesvalles, i regrés a Xàtiva des de Compostel.la.