Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viajes > Camino de Santiago > > Recerca 2010 - EROSKI CONSUMER actualitza la seva guia del Camí de Santiago

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Recerca 2010 – EROSKI CONSUMER actualitza la seva guia del Camí de Santiago

Els pelegrins de la Via de la Plata disposen d'1.665 places distribuïdes en 77 albergs

  • El pressupost per peregrinar de Sevilla fins a Santiago ronda els 1.200 euros
  • El cost mitjà per dormir en llitera en un alberg és de 7,4 euros enfront dels 6,5 del Camí Francès
  • Les manques en infraestructures per al pelegrí dificulten el recorregut


La Via de la Plata, la històrica xarxa de calçades romanes que vertebraven l’occident espanyol, està obtenint aquest any Sant de 2010, igual que els altres itineraris de peregrinació, les majors xifres d’afluència des que hi ha estadístiques. Amb les dades recollides en l’oficina del pelegrí de l’Arzobispado de Santiago de Compostel·la, entre gener i juny de 2009 van recórrer la Via de la Plata i van arribar a Santiago 2.677 pelegrins. En el mateix període de 2010 el nombre de caminantes ha ascendit a 4.855, un 81% més d’afluència.

Els caminantes que trien la Via de la Plata com a escenari de la seva peregrinació comencen, la gran majoria, a Sevilla o Mèrida. No obstant això no tots completen el vial romà fins a Astorga per unir-se al Camí Francès, sinó que molts, en arribar a la localitat zamorana de Granja de Moreruela, es desvien pel Camí Mossàrab o Sanabrés fins al mateix Santiago de Compostel·la, amb el que eviten la massificació del Camí Francès. Tant uns com uns altres formen part del recompte de pelegrins de la Via de la Plata. EROSKI CONSUMER ha contactat telefònicament amb els albergs de pelegrins situats entre Sevilla i Astorga i entre Granja de Moreruela i Santiago de Compostel·la (Variant de Laza). En els 1.073 quilòmetres que sumen tots dos trajectes hi ha 77 albergs que ofereixen 1.665 places,

El nombre de places per quilòmetre es queda en un modest 1,6 a causa de la baixa mitjana de places per alberg i a les grans distàncies entre poblacions. Per comunitats autònomes, Andalusia disposa de 173 places en 85,2 quilòmetres (2 places per quilòmetre); Extremadura té 529 en 337 quilòmetres (1,6 places per quilòmetre); Castella i Lleó suma 604 places en les seves 433,7 quilòmetres, que es troben repartits entre la Via de la Plata i el Camí Sanabrés (1,4 places per quilòmetre). Finalment Galícia ofereix 359 places en 216,4 quilòmetres (1,6 places per quilòmetre). Dels 77 albergs, 58 són de titularitat pública (75%), encara que nou d’ells són de gestió privada; 16 són privats (21%) i els restants 3 allotjaments pertanyen a una parròquia, una ordre religiosa i una fundació. Del total de places, 1.131 són públiques (68%), 372 privades (22%) i 162 de les entitats religioses.

El preu mitjà per allotjament en llitera en la Via de la Plata i Camí Sanabrés a mitjan 2010 se situa en 7,4 euros enfront dels 6,5 euros del Camí Francès. Per comunitats autònomes, el preu més alt correspon a Andalusia, amb 10 euros de mitjana, i el més baix a Galícia amb 5 euros. Els albergs privats superen des de lluny la mitjana amb un preu d’11,1 euros i tant els albergs públics (no els de gestió privada) com els religiosos es troben per sota dels 6 euros. Dels 77 allotjaments, fins a 22 albergs, el 28% del total, són gratuïts o cobren un donatiu voluntari que hem establert en 5 euros per trobar la mitjana. Trenta albergs (39%) costen entre 3 i 7 euros i els restants 25 valen més de set euros.

El cost total per peregrinar a peu des de Sevilla a Santiago, realitzant el trajecte en 35 dies, oscil·la entre 1.100 i 1.200 euros. La despesa mitjana al dia és de 30 euros, un desemborsament sense luxes que comptabilitza l’allotjament en albergs (alternant entre públics i privats), el cost del desdejuni, menjar i sopar (variant entre dos menús diaris i un sol menú i entrepà), les despeses ocasionals de rentadora i les despeses vàries i imprevists durant les etapes. A això cal sumar l’import del desplaçament a Sevilla i el retorn des de Santiago de Compostel·la.

En la Via de la Plata i el Camí Sanabrés el pelegrí no es troba desemparat davant l’arribada de l’hivern, com pot passar en altres itineraris els albergs dels quals obren només en temporada, ja que el 96% dels allotjaments romanen oberts durant tot l’any. A més, dos de cada tres albergs (la gran majoria dels públics, els religiosos i cinc privats) no permeten la reserva de plaça, afavorint l’hostalatge per ordre d’arribada.

Escassegen albergs amb taquilles individuals, rentadora i assecadora. Tan sols una cinquena part dels albergs ofereix algun tipus de taquilles, ja siguin individuals o col·lectives, destinades a guardar les motxilles o objectes personals. És la part de l’equipament, juntament amb la rentadora i assecadora, que més es troba a faltar. Actualment només 29 albergs tenen rentadora (38%) i únicament 13 (17%) estan equipats amb assecadora. Gairebé la meitat dels albergs, en total 36 allotjaments, supleixen aquesta manca amb un safareig.

La meitat dels albergs tenen una cuina per a ús dels pelegrins i 15 albergs serveixen menjades en un establiment de la seva propietat o en el propi alberg. El 35% ni disposa de cuina ni dona menjars. Només el 19% posa a la disposició del pelegrí un telèfon públic o permeten cridar des d’una línia fixa o mòbil. L’oferta de connexió a la xarxa no abunda en els albergs de la Via de la Plata i el Camí Sanabrés ja que només un 25% d’ells ofereixen Internet en les pròpies instal·lacions (Wi-Fi, ordinador privat o equips de pagament amb monedes). La Via de la Plata és un dels traçats jacobeos més idonis per realitzar-ho amb bicicleta i fins al 90% dels albergs permeten guardar la bici a l’interior o en un espai tancat habilitat per a tal fi, encara que hi ha albergs que tenen aparcaments per a bicicletes situats en l’exterior.

Una població amb alberg cada 15,3 quilòmetres. La Via de la Plata, des de Sevilla a Astorga i sense comptabilitzar aquesta última localitat compartida amb el Camí Francès, visita 64 poblacions i 43 d’elles ofereixen, almenys, un alberg (el 67%). A més, al llarg del recorregut hi ha altres 2 poblacions alguna cosa allunyades de la Via que també disposen d’alberg i que són una bona opció per als pelegrins amb bicicleta. Per la seva banda el Camí Sanabrés (Variant de Laza), des de Granja de Moreruela a Santiago de Compostel·la, sense explicar aquesta ciutat, pansa per 26 localitats castellanes (14 d’elles amb alberg, el 54%) i 23 municipis gallecs que aporten 12 albergs. Una mitjana de les distàncies entre les localitats amb alberg estableix que el pelegrí troba un cada 15,3 quilòmetres o 3,8 hores de marxa (establint una velocitat mitjana de 4 km/h, que és l’habitual si tenim en compte el temps emprat en els descansos).

La Guia d’EROSKI CONSUMER, també en l’Iphone o en el mòbil

La Guia del Camí de Santiago d’EROSKI CONSUMER, disponible en Internet en www.caminodesantiago.consumer.es, ja pot consultar-se des de finals de juny de 2010 a través de l’iPhone i del telèfon mòbil. L’aplicació per iPhone pot descarregar-se de forma gratuïta des de l’Apple Store i també es pot accedir a la guia des de qualsevol mòbil a través de la url www.caminodesantiago.consumer.es/mobile/. L’usuari pot consultar tota la informació detallada dels Camins de Santiago més importants, els prop de 500 albergs existents i les característiques i història dels principals monuments. A més, l’aplicació s’actualitza diàriament amb les dades més recents del web.

El Camino de SantiagoGuía práctica

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte