Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > > Etapa d’Irun a Sant Sebastià-Donostia

Etapa 1: Etapa d’Irun a Sant Sebastià-Donostia

Els albergs

Informació sobre l’etapa 1: Etapa d’Irun a Sant Sebastià-Donostia

L'aventura del Camí del Nord comença en la localitat guipuscoana i fronterera d'Irun, concretament en el pont internacional de Santiago sobre l'estuari del riu Bidasoa. Al capdavant esperen més de 800 quilòmetres en companyia de la mar Cantàbrica pels paisatges costaners del País Basc, Cantàbria, Astúries i Galícia, just on la ruta jacobea del septentrión abandona la costa i s'interna pels paisatges boscosos i oberts de Lugo i la Corunya.

L’itinerari

Avís important!: Des de l’estiu de 2016, l’alberg de pelegrins de Sant Sebastià se situa en l’avinguda de Navarra, 1, a l’entrada de Sant Sebastià en el mateix Camí del Nord, just en descendir de la Muntanya Ulía al costat de l’església del Cor de María. Obre de l’1 de juliol al 30 d’agost. És gestionat per hospitaleros voluntaris de l’Associació d’Amics del Camí de Guipúscoa.

  • Km 0. Irun (Tots els serveis)

  • Sortim de l’alberg, cap a l’esquerra en el mateix portal, i avancem tot el carrer Lucas de Berroa fins a una placeta. Des d’aquí anem a la dreta per a agafar l’ampli carrer de Fuenterrabía. La seguim de front i, després de passar una rotonda i sota un pont de la GI-636, torcem a mà esquerra per una via veïnal asfaltada que condueix fins a l’encreuament amb la N-638! Passem amb cura aquesta intersecció perillosa i continuem per una pista asfaltada cap a l’entorn dels Marenys de Txingudi, un aiguamoll que serveix de refugi a multitud d’ocells migradors. Al costat de la caseta del Centre d’Interpretació girem noranta graus a la dreta per a seguir per una senda per als vianants amb diversos ponts. A la sortida d’aquesta torcem a l’esquerra en pujada fins a una pista veïnal, i aquí de nou a l’esquerra al costat de caserius disseminats del barri Arkolla d’Hondarribia. En aquest veïnatge visitem l’ermita de Santiagotxo, del segle XV, que probablement trobem tancada.

  • Km 3. Ermita de Santiagotxo (Alberg a 650 mt)

  • En la cruïlla de l’ermita continuem a mà esquerra i com a mig quilòmetre prenem el camí que ascendeix fins al Santuari de Guadalupe. Són 155 metres de desnivell i poc més d’un quilòmetre. Cal dosar-se al màxim perquè l’etapa és llarga i rompepiernas. En les últimes rampes ja pot veure’s la torre morruda d’aquest santuari que guarda la talla policromada de la patrona d’Hondarribia. Es creu que procedeix del mascaró de proa d’algun navili basc. Al costat del temple hi ha una font (resa no apta per a consum) i darrere un bar-restaurant. També darrere, a poca distància del santuari i fora de l’itinerari, hi ha un fort de l’any 1900 (Km 4,7).

  • Km 4,7. Santuari de Guadalupe (Bar-Restaurant)

  • La panoràmica és sorprenent, amb una immillorable vista de la badia de Txingudi. En l’altra riba veiem Hendaia i en la nostra Hondarribia i Irun. Al costat del Santuari prenem una pista al costat de la Casa Forestal de Jaizkibel, nom de la muntanya que vorejarem a partir d’ara. En breu, després d’unes escales, el camí es divideix en un parell d’opcions: una per a ‘alpinistes’ , més espectacular que va per l’alt i segueix el GR-11 (enllaça a uns 3 km amb l’itinerari oficial) i la dels pelegrins de tota la vida. Reprenem la marxa per aquesta última. La pista és còmoda, espaiosa i envoltada de coníferes i bastants castanyers. Passem al costat d’una font camuflada amb la inscripció Any 1940 (Km 6,9) i aviat la pista descendeix.

    En aquest tram pot ser que vegem algunes pottokas, un poni originari del País Basc. Si ha plogut la baixada pot estar relliscosa i els ‘bicigrinos’ hauran de gestionar amb cura les successives corbes. A l’estona creuem un pas canadenc i girem a la dreta en direcció a Pasaia (Km 9,8). El perfil és una miqueta rompepiernas durant un parell de quilòmetres en els quals superarem un altre pas canadenc. Després, la pista descendeix durant d’altres quilòmetres per un bell bosc mixt, supera la indicació de Pasaia Donibane 3,4 km i aconsegueix la GI-3440 (Km 14,2).

    La prenem de front, en ascens, i 150 metres després del punt quilomètric 4 l’abandonem per l’esquerra. En aquest punt l’etapa ens obsequia amb una vista esbiaixada en V del far i l’ancorada de Pasaia. El fort descens posterior fa mossa, la motxilla empeny cap endavant més del que deuria i convé deixar-se portar i no retenir la inèrcia amb els cuádriceps, que acabaran adolorits. Entrem en Pasai Donibane pel barri de Larrabide i en el tram d’escales trobem el desviament a l’esquerra cap a l’alberg Santa Ana, per als quals desitgin pernoctar aquí. La resta continua baixant per la dreta fins a les cases i l’embarcador. Pasaia es divideix en quatre districtes: Pasai Donibane, Pasai Sant Pere, Pasai Antxo i Trintxerpe.

  • Km 16,7. Pasai Donibane/Passatges de Sant Joan (Alberg. Bars. Botigues. Ambulatori. Farmàcia. Caixer)

  • Aquí prenem una petita motora per un preu mòdic i salvem els escassos metres que ens separen de Pasai Sant Pere. Després de desembarcar ens dirigim a la dreta, pel carrer Torreatze, i anem vorejant la ria cap a la mar i passant al costat d’un Centre Cultural Marítim. Ens topem amb un lluitador tram d’escales que se’ns farà interminable si l’iniciem amb massa alegria. Surt a la carretera del Faro de la Plata i 150 metres abans d’arribar a l’edifici ens desviem a l’esquerra per una senda costanera en direcció a Sant Sebastià.

  • Km 18,9. Faro de la Plata

  • Aquest bell recorregut al costat de la mar és bastant ondulat. Ens surten al pas les ruïnes d’una antiga conducció d’aigua i en una recolzada ombrívola deixem un petit berenador de pedra. La senda desemboca en el veïnal del Passeig d’Ulía (Km 20,5).

    Passem al costat del número 375, on hi ha una comunitat que dóna acolliment al pelegrí i més endavant arribem a un aparcament. Aquí es troba el desviament a l’alberg juvenil Ulía, que es troba a 150 metres. No donen sopars i es troba bastant apartat de la ciutat. El Camí descendeix per un entorn envejable fins a un espectacular mirador sobre Sant Sebastià. En primer terme la platja de la Zurriola i el Kursaal i passada la desembocadura de l’Urumea s’aprecia la platja de la Petxina i la Muntanya Igeldo. Encara ens queda un llarg i bonic passeig fins a l’alberg. Després de la panoràmica girem a la dreta i descendim bruscament fins al carrer Zemoria de Sant Sebastià (Km 23,4).

    Ull a la senyalització a la ciutat, és fàcil despistar-se. Continuem més a baix cap a la dreta per l’avinguda de Navarra i sortim al passeig paral·lel a la platja de la Zurriola. Hi ha poca pèrdua. Passem per davant del Kursaal, travessem el riu Urumea i fem el propi amb l’Albereda del Boulevard (aquí es troba l’Oficina de Turisme). En breu ens plantem al costat de l’Ajuntament . Recordeu que a mà dreta es troba el casc vell de Sant Sebastià, on tothom hauria de regalar-se una bona ronda de pintxos.

  • Km 24,8. Sant Sebastià (Ajuntament) (Tots els serveis)

  • Prosseguim de front vorejant la famosa i interminable platja de la Petxina. Després del túnel sota el Palau de Miramar veurem en el pas de vianants de l’esquerra unes fletxes grogues (en adhesiu). Aquestes orienten cap a l’alberg de pelegrins de la Ikastola Jakintza, gestionat per l’Associació d’Amics del Camí de Guipúscoa i que obre durant els mesos de juliol i agost. Els senyals porten al costat d’una oficina del Banc Popular i continuen de front pel carrer Matia fins a l’encreuament amb el carrer Escorta Real.

    La resta de mesos, si la nostra intenció és dormir en l’alberg juvenil La Sirena, hem de seguir de front després del túnel i travessar pel passeig un tram de la platja d’Ondarreta. Després es gira a mà esquerra per a continuar en paral·lel per l’avinguda de Satrústegui i passat l’hotel Ezeiza es gira a l’esquerra per a agafar el passeig d’Igeldo. En el número 25 es troba l’alberg juvenil.

  • Km 27,6. Sant Sebastià (Alberg Juvenil) (Tots els serveis)

  • Les dificultats

    • Pujada a Guadalupe:
      Són 155 metres de desnivell i l’ascens de debò comença cinc-cents metres després de l’ermita de Santiagotxo. Això és només un aperitiu, al llarg d’aquest mes el Camí del Nord ens farà provar plats més forts. Encara que és curta, només 1,7 quilòmetres, cal dosar l’esforç ja que es troba al començament d’una etapa dura.

    • Avituallament: Entre Irun i Pasaia Donibane (km 16,7) només hi ha un punt d’avituallament al costat del Camí. Un bar-restaurant que es troba darrere de l’ermita de Guadalupe (no es veu des de l’itinerari). Tanca els dimecres i entre setmana obre a partir de les 10.30-11.00. Els caps de setmana obre una cosa més primerenca El telèfon és el 943 641 211. Com a aquestes hores és molt probable haver passat ja per l’ermita, és convenient portar aigua i menjar per a les prop de quatre hores que trigarem a arribar a Pasaia.

    • Escales cap al Faro de la Plata:
      Després de creuar amb barca des de Pasaia Donibane a Pasai Sant Pere i vorejar la ria, sobrevé un dur tram d’escales que enllaça més endavant amb la carretera del far, que faran acordar-se a més d’un del nodrit tentempié que es va prendre en Pasaia.

    Observacions

    • La credencial es pot aconseguir en l’alberg de pelegrins d’Irun (generalment obert d’abril a la fi de setembre de 16 a 22 hores) i en la parròquia de Pasionistas, al carrer Estació, de 9.00 a 12.30 excepte els dilluns.

    • Itinerari des del pont de Santiago:Aquest tram pròxim als dos quilòmetres es pot realitzar la tarda anterior a la partida, ja que és habitual començar d’hora des de l’alberg de pelegrins del carrer Lucas de Berroa. Unes plaques blanques, ja desgastades i amb la sempiterna petxina que ens acompanyarà fins a Compostela, marquen el primer pas. La tradició exigeix iniciar els passos sobre el fronterer pont de Santiago que salva l’estuari del riu Bidasoa. En la primera rotonda cal girar a l’esquerra i anar cap al passeig del Real Unió que avança a la vora del riu, en un paisatge gairebé marítim poblat de gavines, petites embarcacions – algunes d’elles reduïdes al seu esquelet – i matiners navegants. Deixem aquesta agradable companyia per a accedir al barri de Santiago, zona coberta per les aigües fins al segle XIX que ens porta fins a l’església de La nostra Senyora de la Jonquera, gòtica, de tres naus i portada barroca que guarda una preuada talla de la Verge. Envoltem l’església i des de la placeta de la Jonquera pugem les escales del carrer Eskoleta, passant al costat d’una figura de bronze que representa a una cantinera de la parenceria de San Marcial. Després torcem a l’esquerra per a creuar el passeig de Colón, al costat del palau d’Arbelaiz , i ens dirigim cap a l’Ajuntament d’Irun. Deixant la seva façana a mà esquerra accedim al carrer Major (karrika Nagusia en basc), i en el primer cap de carrer a la dreta trobem el desviament cap al Camí del Nord o de la Costa. De front es dirigeix un altre Camí, el de l’Interior.

    • L’alberg de pelegrins de Sant Sebastià ja no es troba al carrer de l’Escorta Real. Des de l’estiu de 2016 passa a situar-se en l’avinguda de Navarra, 1. A l’entrada de Sant Sebastià, en el mateix Camí del Nord, just en descendir de la Muntanya Ulía al costat de l’església del Cor de María. Obre durant els mesos de juliol i agost. La resta de l’any els pelegrins solen quedar-se en l’Alberg Juvenil La Sirena, situat al costat de la muntanya Igeldo. És recomanable reservar amb antelació o dir el mateix dia al matí.

    Què veure, què fer

    • SANT SEBASTIÀ-DONOSTIA:

      Un document datat l’any 1014, sobre la donació del rei navarrès Sancho El Major del monestir de Sant Sebastià a Leire, va constituir el primer indici clar que parla de l’existència d’aquesta bella ciutat costanera. La seva fundació va tenir lloc l’any 1174. El llavors també rei de Navarra, Sancho El Savi, interessat a posseir per al seu regne una sortida a la mar Cantàbrica, va promulgar un fur atorgant a Sant Sebastià un conjunt de lleis. El comerç marítim, la seva activitat pesquera i per què no, el seu pas en la ruta del Camí de Santiago del Nord, va impulsar el seu desenvolupament.

      En un emplaçament estratègic, fortificada en el XII, sempre va sofrir el setge de les tropes invasores i va caure en mans dels francesos en diverses ocasions. En 1813, després de l’alliberament per part de soldats anglo-portuguesos, es va incendiar gairebé per complet i va haver de ser reconstruïda pedra a pedra. Qui anava a dir que només 32 anys després, en 1845, Sant Sebastià es convertís en la nena bonica de l’estiueig espanyol. Els problemes de pell de la reina Isabel II i els seus banys de mar en la capital guipuscoana van posar de moda a una ciutat que va anar guanyant renom. A principis del XX, seguint la iniciativa d’Isabel II, la reina María Cristina la va triar de nou com a destinació vacacional i en els mesos estivals va desplaçar la seva cort al Palau de Miramar. Un fet que va cridar l’atenció de la classe alta europea i va permetre la construcció d’hotels de luxe, casinos i teatres. Va arribar així la seva expansió demogràfica i urbanística guanyant terreny als marenys en la desembocadura del riu Urumea. Avui, la ciutat ha sabut conjuminar la tradició amb la modernitat i compta amb molts recursos turístics de primer nivell.

      • El Museu Sant Telmo, allotjat en un convent dominic de mitjan segle XVI. L’estructura original va ser obra del dominic Fra Martí de Santiago que va dissenyar un edifici característic de l’arquitectura monàstica del segle XVI, similar al convent de Sant Esteban de Salamanca. És un edifici de transició entre l’art gòtic i el renaixentista i el seu claustre i torrassa van ser declarats Monument Nacional en 1913. Està situat en el número 1 de la Plaça Zuloaga.

      • L’església del Bon Pastor, de 1897, que en 1953 va adquirir la categoria de Catedral. El seu element més destacat és la torre de 75 metres d’altura visible des de qualsevol punt de la ciutat.

      • El palau de Miramar,projectat en 1888 per l’arquitecte anglès Selden Wornun, i dut a terme per Benito Olasagasti, va ser residència d’estiu de la Família Reial. Consta de soterrani i tres plantes. Les dues primeres d’ús privat i l’última, amb golfes, reservada per a la servitud. Situat entre les platges de la Petxina i Ondarreta és des de 1972 propietat de l’Ajuntament de Sant Sebastià.

      • La Pinta del Vent, d’Eduardo Chillida, situat en un extrem de la platja d’Ondarreta. Obra d’art emblemàtica on tres grans peces d’acer s’agarren a la roca i desafien dia rere dia a les ones del Cantàbric.

      • El port pesquer, l’Aquarium , els ponts sobre l’Urumea; les platges de la Petxina, La Zurriola i Ondarreta; l’illa de María Cristina, el palau de congressos Kursaal, les vistes des de les muntanyes Igueldo, Ulía i Urgull i un llarg etcètera.

    • Gastronomia. No serà la història i la cultura la que sadolli l’apetit del fatigat pelegrí, sí que el faran, no obstant això, els famosos pintxos donostiarres, que poden i han de degustar-se, sobretot, en la seva part vella. Situada al costat de l’Ajuntament, als peus de la muntanya Urgull, la part antiga desborda de bars, les barres dels quals ho fan al seu torn de pintxos. La gilda – amb oliva, vitet i anxova -, brick de bacallà o de porros i gambes, de foie, de marisc…

    • Informació completa sobre Turisme de Sant Sebastià en:

    • http://www.sansebastianturismo.com/

    En imatges

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Els pelegrins opinen sobre l'etapa 1: Etapa d’Irun a Sant Sebastià-Donostia

    0 comentaris