Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > > Etapa de Xunqueira d’Ambía a Orense

Etapa 9: Etapa de Xunqueira d’Ambía a Orense

Els albergs

Informació sobre l’etapa 9: Etapa de Xunqueira d’Ambía a Orense

Avui ens esperen els comptes d'un rosari de parròquies disseminades i enllaçades per l'asfalt pesat de l'OU-102. Per a més burla ens toparem amb un polígon industrial, preu a pagar per a arribar fins a l'agradable població de Seixalbo i la capital, ja amb tots els serveis i d'un indubtable valor històric a la vora del riu Miño.

L’itinerari

  • Km 0. Xunqueira d’Ambía (Alberg. Bars. Botigues. Farmàcia)

  • Ens desplacem cap al centre del poble per la carretera d’entrada i, abans d’arribar al monestir, una fita jacobeo ens insta a deixar la carretera i baixar fins a una font. Hi ha una placa dedicada a Do Eligio Rivas Quintas, sacerdot i escriptor i cofundador de l’Associació d’Amics del Camí de Santiago. Després d’aquest monument, la millor opció és sortir de nou a la carretera i arribar fins al pròxim monestir de Santa María la Real, antiquíssim cenobi l’església del qual es remunta al segle XIII i posseïdor d’un interessant claustre gòtic del XVI. Després de la seva contemplació tirem de front pel carrer Capità Cortès i girem a la dreta per a arribar al costat del Centre de Salut, el qual deixem a l’esquerra. Tot seguit baixem per un camí fins a la mateixa carretera, on travessem el riu Arnoia, el més llarg de la província d’Orense ja que des del seu naixement, en la Serra de San Mamede, recorre més de 84 quilòmetres per a desembocar en el Miño (Km 1,4).

    En 150 metres abandonem la carretera per la dreta i agafem un camí que ens porta a travessar la carretera que ve de San Xillao. Seguim recte per pista i camí per a desembocar en la 0U-102, per la qual discorrerà gairebé íntegra l’etapa d’avui. Per ella arribem a Outorelo (Km 3,3), i en breu a A Pousa , on passem al costat d’una capella dedicada a la Verge del Camí.

  • Km 3,6. A Pousa (Cafè-Bar. Petita botiga de comestibles)

  • El següent és Salgueiros (Km 5,2), on marca 17 quilòmetres a Orense per carretera. Un quilòmetre més endavant arribem fins a Gaspar (Km 6,2) del Concello de Paderne, on deixem per un moment la carretera. Uns centenars de metres després ens trobem amb A Veirada (Km 6,8) i creuem un pont sobre les vies del tren. Després passem un pont sobre el ferrocarril per a arribar en Ousende (Km 7,7) i després en Penelas, amb bar.

  • Km 8,7. Penelas (Bars)

  • Davant tal rosari de poblacions és difícil distingir on acaba una i comença la següent. Gairebé sense sortir del nucli disseminat de Penelas ve A Neta, situada en l’encreuament que es desvia a Coucieiro. Passem sobre el riu Cerdeiriño i Barbaña i entrem en Bena do Riu, del Concello de Taboadela (Km 10,7). Després arribem a Pereiras , on hi ha un altre bar.

  • Km 11,3. Pereiras (Bar)

  • A l’altura del punt quilomètric 12 de l’OU-102 passem sota el pont del ferrocarril, just on comença el Concello de San Cibrao dónes Viñas (Km 12,4). Després de Castellana (Km 13,5), on es localitzen alguns comerços i bars, arribem a una rotonda, porta d’entrada al polígon de San Cibrao. La seguim de front i ens desviem més endavant a mà esquerra per a arribar fins a una altra rotonda. Atents! perquè aquí cal virar lleugerament a la dreta, on neix l’OU-0514. Ens acomiadem del polígon per a arribar a Reboredo .

  • Km 15,4. Reboredo (Bars. Botigues. Farmàcia)

  • Al seu terme seguim les indicacions de l’escultura de Nicanor Carballo marcada com a Antic Camiño de Santiago. Res de camiño perquè seguim per asfalt pujant cap a l’Alt do Cumial (Km 16,5).En l’alt travessem la carretera per a sortir per un camí pegat al voral. Baixem al costat de la tanca d’una empresa i arribem fins a la carretera. L’abandonem per la dreta i tirem per la rúa de Santa Adega fins a les vies del tren. Hi ha una tanca, se salven les vies per un pas inferior i posteriorment es gira a la dreta. Travessem la carretera i entrem en Seixalbo per la rúa d’Amendo.

  • Km 18,2. Seixalbo (Bars. Botigues)

  • Aquest poble va ser declarat Conjunt de Valor Etnogràfic i antigament va dependre de la jurisdicció del Bisbe. Va disposar de la seva pròpia presó i rotllo, exactament on avui es troba un creuer plateresc del XVIII, al costat del qual passem per a agafar a mà dreta la rúa Major i posteriorment la rúa dóna Eirexa, situada a mà esquerra. Passem al costat de la geomètrica façana de l’església de San Breixo i arribem a les primeres cases d’Orense pel carrer Verea Real.

    Desemboquem en l’avinguda de Zamora i, seguint les indicacions cap a l’alberg de pelegrins, continuem per la interminable costa de Nosa Senyora dóna Saiza. De seguit enllacem amb el carrer Peña Trevinca – al començament d’ella se situa el Grelo Hostel – i arribem així fins a l’altura del col·legi Santa Teresa. A mà dreta distingim una placa amb Peregrín, la mascota del Xacobeo, que ens mostra l’alberg situat en les dependències de l’antic convent de San Francisco.

  • Km 22,2. Orense (Tots els serveis)

  • Les dificultats

    • Asfalt i polígon industrial:
      L’OU-102, carretera que seguim des de l’inici, no presenta molt trànsit però encara així sempre és un enfarfec caminar per l’asfalt. El polígon industrial és una altra cançó que es posa molt de moda quan toca travessar ciutats. No hi ha més remei que creuar-ho i l’única fortuna és que l’etapa ens coincideixi en cap de setmana.

    • Entrada d’Orense:
      La travessia fins a l’alberg està ben indicada i és bastant fàcil. En la segona rotonda, després de Seixalbo, hi ha una indicació on se separa l’itinerari que va cap a a l’alberg i el que continua el Camí. Des d’aquest senyal cap a l’alberg de pelegrins no hi ha un sol desviament. L’única cosa una interminable avinguda que pica cap amunt.

    Observacions

    • En la localitat de Bena do Riu conflueixen els pelegrins que van triar en A Gudiña la variant de Verín.

    Què veure, què fer

    • SEIXALBO
      Està gairebé pegat a la capital, de fet pertany a l’Ajuntament d’Orense, i el seu conjunt està declarat de valor etnogràfic. En èpoques passades va dependre de la jurisdicció del Bisbe i va tenir la seva pròpia presó i rotllo, també anomenat pelouro a Galícia i on avui es troba un creuer plateresc del XVIII, on s’executaven les sentències públiques. En l’antiguitat va existir un alberg de pelegrins on avui es troba la casa del rector.

      • Església parroquial de San Verísimo o San Breixo: Malgrat l’aspecte tan modern que llueix amaga diferents estils arquitectònics. Des del romànic fins al modernista passant pel plateresc.

    • ORENSE
      Orense, com a nucli ja destacat, neix en època romana. Va créixer, probablement, gràcies al seu emplaçament i a les seves reserves d’or, suficients per a assentar una guarnició militar que va créixer amb el temps.

      • Catedral de San Martiño: Construcció excel·lent – Monument Històric Artístic en 1931 – dedicada a Sant Martí de Tours i aixecada a partir del segle XII. Està formada per tres naus, planta de creu llatina i una destacada torre. Presenta tres portades. En la nord, situada en la rúa Don Joan d’Àustria, podem apreciar en el timpà una pietat i les figures de Sant Martí, Santiago i Sant Pere. En la sud, en la praza do Blat, es conserven la torre i els merlets que formaven el sistema defensiu de la catedral. En l’oest, situada en la praza de San Martiño, es poden veure tres arcs romànics lleugerament apuntats amb detalls d’influència mateana. Esment a part mereix el Pòrtic del Paradís, interior i de clares reminiscències al de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la. Les columnes, capitells i arquivoltes són una successió de figures policromades. En el centre podem veure una estàtua sedent de l’Apòstol Santiago.

      • Posa’t Vella: Pont d’origen romà sobre el Miño la construcció original del qual es remunta a temps d’Augusto, aproximadament cap al segle I.d. C. En aquella època la calçada número 18, segons l’Itinerari d’Antonino, unia les ciutats de Braga (antiga Bracara Augusta i llavors capital de la Gallaecia) i Lugo (Lucus Augusti) i passava per aquest pont d’Orense. Desgraciadament queden ja pocs elements que conservin el segell imperial. Ha estat reformat i restaurat al llarg de la història, tant en èpoques medievals com en l’actualitat. En els anys 1871 a 1878 va sofrir obres per a adaptar-ho a la carretera que venia des de Zamora. El pont té una longitud de 370 metres, amb 7 arcs ogivals, la central dels quals mesura 44 metres d’altura.

      • Claustre de San Francisco:
        És gòtic, del segle XIV i declarat Monument Nacional en 1923. Al costat de l’església, es trobava la capella de la Venerable Ordre Tercera, avui actual alberg de pelegrins.

      • Les Burgas:
        Són fonts d’aigües termals a 67 graus de temperatura situades en la praza dónes Burgas. El seu entorn està endreçat amb jardins i podem visitar la Burga de Baix, font neoclàssica del XVIII i la Burga de Dalt, del segle XVII.

    En imatges

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Els pelegrins opinen sobre l'etapa 9: Etapa de Xunqueira d’Ambía a Orense

    0 comentaris