Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > > Etapa de Villafranca del Bierzo a O Cebreiro

Etapa 24: Etapa de Villafranca del Bierzo a O Cebreiro

Els albergs

Informació sobre l’etapa 24: Etapa de Villafranca del Bierzo a O Cebreiro

La muntanya arriba al Camí de Santiago. Avui és el dia de l'etapa regna, segurament la més recordada a la volta de la peregrinació. En ella s'abandona Lleó i Castella per a entrar a Galícia, en concret per la parròquia d'O Cebreiro: antic llogaret de pallozas avui restaurada en nom del turisme. El guia cap al cim és la vall de l'encaixonat riu Valcarce, partit per la N-VI i l'A-6 i ben poblat. L'ascens es fa esperar i no és palès fins al quilòmetre 21 de l'etapa, sobrepassat el barri d'Hospital.

L’itinerari

  • Km 0. Villafranca del Bierzo (Tots els Serveis)

  • Després de travessar el carrer de l’Aigua-Ribadeo de Villafranca del Bierzo, girem noranta graus a l’esquerra per la costa de Zamora (en arribar al carrer Sant Catalina), passem al costat del monument al pelegrí, travessem el riu Burbia (veure apartat observacions per a informar-se sobre la ruta alternativa de la muntanya) i continuem pels carrers de la Concepció i Esperit Sant. Per aquesta última abandonem Villafranca i seguim durant un quilòmetre pel voral de la carretera, que acompanya el curs del riu Valcarce. D’aquesta manera arribem a un carril per als vianants, alguna cosa semblança a una pista de bobsleigh i protegit per un mur que no arriba al metre d’altura, que avança encaixonat entre l’autovia A-6 i la N-VI(Km 1,8).

    Per aquest de cleda de pelegrins passem sota diversos viaductes de la A-6 (Km 4,1) abans de prendre el desviament a Pereje, a l’altura del p.k 410 de la N-VI. Creuem amb precaució la nacional i per la carretera d’accés, escortats pels pollancres de la ribera del Valcarce i per castanyers de gran port, arribem a la primera localitat del dia: Pereje

  • Km 5,2. Pereje (Alberg. Bar)

  • Travessem la localitat – a la sortida a mà esquerra es troba l’alberg – per a reprendre el carril per als vianants. Un quilòmetre i sis-cents metres més endavant es troba l’àrea de descans de Trabadelo (Km 6,9) i un quilòmetre més amunt creuem de nou la N-VI per a prendre el desviament a aquesta població. Flanquejats de nou pel bosc de ribera del Valcarce, amb superbs castanyers, avancem fins a Trabadelo , amb infraestructura necessària per a fer un alt en el Camí.

  • Km 9,7. Trabadelo (Albergs. Bar. Botiga. Farmàcia)

  • Deixem la població, deixant a la dreta el desviament a Pradela i Sotelo, i aquesta vegada no retornem immediatament a la nostra pista de bobsleigh , sinó que caminem prop de quilòmetre i mig per una pista asfaltada, per sobre de la nacional. Superat un rierol que alimenta al riu Valcarce (Km 10,5) tornem al retrobament del carril per als vianants, a la vora de la N-VI. Un quilòmetre i set-cents metres més de tediós carril ens situen en La Portela de Valcarce, també amb algun servei.

  • Km 13,7. La Portela de Valcarce (Alberg. Bars. Botiga bàsica. Caixer automàtic)

  • Després de la Portela, a penes transitats 300 metres en companyia de la N-VI, prenem el desviament cap a Ambasmestas i Vega de Valcarce. Primer arribem a Ambasmestas , confluència dels rius Balboa i Valcarce.

  • Km 14,9. Ambasmestas (Alberg. Bars. Botiga)

  • A principis de 2017, Yaneth Gómez va obrir a la sortida d’Ambasmestas l’Adrogueria L’Aldarull, una cafeteria amb un petit supermercat. Posteriorment entrem a Vega de Valcarce, població de serveis de la vall amb la seva església de la Magdalena.

  • Km 16,5. Horta de Valcarce (Tots els Serveis)

  • Ens dirigim ara fins a Ruitelán . A hores d’ara d’etapa tan sols hem guanyat 171 metres d’altitud. La base del port està a prop.

  • Km 18,6. Ruitelán (Alberg. Bars)

  • A la sortida de Ruitelán el pendent s’empitjora una mica, tan sols un petit aperitiu del que vindrà després. Alguna cosa més amunt, a l’esquerra, prenem el desviament que baixa fins a les Ferreries. Abans d’arribar a aquest petit nucli travessem el riu Valcarce per un pont de pedra.

  • Km 20,1. Les Ferreries (Albergs. Botiga. Bars)

  • Creuem el llogaret fins al barri d’Hospital (Km 20,8), una continuació del nucli anterior que pren el seu nom de l’antic hospital per a pelegrins anglesos. En abandonar aquest conjunt de cases comença la veritable ascensió a O Cebreiro.

    Un dur repecho per asfalt, com sortit del no-res, de gairebé un quilòmetre ens convida a plantejar l’estratègia, que consistirà a baixar el ritme, escurçar els passos i compassar la respiració. En aquestes circumstàncies és on el pes de la motxilla juga un paper determinant. En plena pujada, els caminantes hauran de prendre la senda que neix a l’esquerra de la pista asfaltada. Els ciclistes han de continuar de front per asfalt (Km 22).

    Ja en la senda, el pendent ens dóna un breu respir fins a creuar el rierol de Refoxo i ens venta de nou per una calçada ombrívola que ascendeix durament sota el dosser de les fulles caduques de castanyers i roures. Aquest escenari ens acosta fins a la Faba -a l’entrada existeix un desviament cap a l’alberg. Al poble hi ha bar i una botiga amb tot el necessari per a recuperar les forces perdudes.

  • Km 23,5. La Faba (Albergs. Bar. Botiga)

  • Després de la Faba abandonem progressivament l’ombria per a sortir a un terreny obert de pasturatges amb vista als boscos atlàntics. Les àmplies panoràmiques influeixen en la percepció del pendent, que es torna lleugerament més suau fins a aconseguir l’últim poble de Lleó en el camí de Sant Jaume Francés: Laguna de Castella.

  • Km 25,9. Laguna de Castella (Alberg i Bar)

  • Uns 700 metres més amunt apareix la primera fita jacobeo amb senyalització de distàncies. És el 152,5 i porta la inscripció Us Santos (del Teso dos Santos). Quatre-cents metres després el Camí s’acomiada de Lleó, la província amb més quilòmetres de recorregut del Camí Francès: res menys que 214,4. Per fi trepitgem Galícia i, en concret, Lugo. L’etapa reina està a punt de concloure (Km 27). Fatigats, solucionem l’últim quilòmetre fins a l’església preromànica de Santa María la Real, que dóna la benvinguda a O Cebreiro. L’alberg de pelegrins, el primer de la Xunta de Galícia, es troba a l’altre extrem d’aquesta parròquia de Lugo.

  • Km 28,4. O Cebreiro (Alberg. Cases Rurals i Pensions. Bars. Botiga)

  • Les dificultats

    • Tram més exigent entre Hospital i La Faba:
      En els primers 21 quilòmetres tan sols s’ascendeixen 190 metres d’altitud. És a partir del barri d’Hospital, passat Les Ferreries, quan comença de debò la pujada. En tan sols 7,5 quilòmetres fins a O Cebreiro se superen 610 metres. El tram més dur es troba entre el propi Hospital i La Faba, encara que el pendent continua sent molt respectable fins a Laguna de Castella.

    Observacions

    • Ruta alternativa ‘de la muntanya’ de Villafranca a Trabadelo: A més de l’itinerari tradicional existeix una ruta alternativa i senyalitzada que cobreix el primer tram de 10 quilòmetres des de Villafranca del Bierzo a Trabadelo, enmig de la qual se situa l’alberg Làmines. La descripció és com segueix: després de passar el monument del pelegrí, creuem el pont del riu Burbia i continuem a mà dreta pel carrer Pradela. Ascendim durant 8 quilòmetres pel vessant de la muntanya, amb unes vistes impressionants del Bierzo. Travessant pinedes i sotos de castanyers centenaris arribarem al poble de Pradela . Després de l’església ens trobem amb l’alberg Làmines. Girem a l’esquerra i deixem el poble en direcció a Trabadelo, que s’emplaça tres quilòmetres més endavant. En aquesta població ens reunirem amb el Camí oficial.

    • El 100% de les localitats de l’etapa ofereixen, almenys, un alberg de pelegrins, així que es pot dividir la jornada al nostre antull. Totes compten amb bar i la població amb més serveis és Vega de Valcarce.

    Què veure, què fer

    • COMARCA D’US ANCARES
      La comarca d’Us Ancares està enclavada entre Lleó i Galícia i és pas obligat de la vint-i-quatrena etapa del Camí de Santiago Francés. És una reserva natural amb el seu paisatge muntanyenc, de forts pendents, en el qual habita una població de més costums gallecs que castellanes. Les pallozas – habitatges tradicionals de planta el·líptica amb sostre de súmmum – han estat hereves de les tribus preromanes que van habitar aquestes terres i que van deixar importants vestigis.

    • PEREJE:
      Petit poble de la comarca d’Us Ancares, pertanyent al municipi de Trabadelo, que es troba envoltat de vells castanyers. Va ser objecte d’un sonor litigi que va enfrontar als cluniacenses de Santa María de Cruñego, de Villafranca, i als monjos d’Aurillac que regentaven el Cebreiro. En ell es van veure involucrats Alfons IX de Lleó, la reina donya Urraca i el Papa Urbà II. La causa va ser que l’abat d’O Cebreiro va aixecar una església i un hospital de pelegrins en Pereje, localitat que estava dins de l’administració cluniacense de Villafranca del Bierzo.

    • TRABADELO:
      A l’entrada de Trabadelo ja poden apreciar-se els densos sotos de castanyers. Durant la tardor la recollida de castanyes suposa una de les majors i més fructíferes activitats dels veïns. El municipi el conformen el propi Trabadelo, Pereje, Moral de Valcarce, Parada de Soto, Pradela, San Fiz do Seu, Sotelo, Sotoparada i Villar de Corrals. Té albergs, diverses cases rurals i bars.

    • LA PORTELA DE VALCARCE:
      El nom al·ludeix al portazgo que havien de pagar als senyors feudals els viatgers que travessaven la vall. L’any 1702, Alfons VI va intentar suprimir-ho però no despareció fins a anys posteriors. L’església de Sant Joan Baptista pertany a l’estil barroc popular i data dels segles XVII i XVIII. És de planta rectangular, té una sola nau i espadanya. En la població, a la vora del riu Valcarce, encara es conserva una ferreria del XIX.

    • AMBASMESTAS:
      L’església de La nostra Senyora del Carmen és de planta rectangular i una sola nau i alberga un retaule barroc. Es conserva un paller del segle XIX, en dues altures i cobert per lloses.

    • VEGA DE VALCARCE:
      Vega de Valcarce és el poble més gran de la vall. El municipi comprèn a 23 localitats, entre les quals es troben les també jacobeas Portela de Valcarce, Ambasmestas, Ruitelán, Ferreries, La Faba i Laguna de Castella. Sobre un turó s’alça el castell de Sarracín que està en ruïnes i data dels segles XV i XVI. Atribuït als cavallers templers és possible que fos precedit per una altra construcció defensiva del segle X. L’església de la Magdalena, tan present en el Camí, com a patrona de pecadors i penitents, testifica la característica pelegrina de la vila. En l’edifici es donen cita construccions i reformes dels segles XVII, XIX i XX. És d’una sola nau, de planta rectangular i torre campanar.

      Horta de Valcarce ofereix serveis complets per al pelegrí: fleca, botigues de comestibles, caixers i bars on serveixen menjars.

    • RUITELÁN:
      L’església parroquial està consagrada a Sant Joan Baptista (segles XIII a XVII). En la faldilla de la muntanya, als afores de Ruitelán, se situa la capella de San Froilán, on es diu que va viure retirat aquest eremita de Lugo (833-905), que va domesticar un llop quan aquest li va atacar i posteriorment va arribar a ser bisbe de Lleó. Actualment és patró de Lugo.

    • LES FERRERIES:
      Aquest petit nucli deu el seu nom a les quatre ferreries on treballaven el ferro i altres metalls. També en A Casa do Ferreiro pot veure’s una antiga forja restaurada. Com una continuació de Ferreries, el barri d’Hospital pren el seu nom d’un antic hospital creat en el 1178 per als pelegrins anglesos. L’església de Sant Julián és barroca del XVIII.

    • LA FABA:
      L’església de Sant Andrés, al seu torn renaixentista i barroca, és d’una sola nau en dos trams i posseeix un retaule barroc.

    • LAGUNA DE CASTELLA:
      En l’últim poble de Castella i Lleó podem veure tres hórreos del XIX encara que no gaire ben conservats. La seva planta és quadrada, de tipus asturià. En el Teso dels Sants (fita 152,5), passada La Llacuna, va haver-hi una ermita que marcava el límit entre Lleó i Lugo.

    • O CEBREIRO:
      O Cebreiro és una parròquia del Concello de Pedrafita do Cebreiro. Algú recorda el nom del port de Lugo de Pedrafita, aquell que es cobreix de neu tots els hiverns i que fa necessària les cadenes? És el mateix port que ascendeixen els pelegrins per camins. O Cebreiro és un poblat de pedra, probablement d’origen prerrromano, i portal de Galícia per la província de Lugo. És un altre dels llocs mítics del Camí i corona, a 1.300 metres d’altura el massís galaic-lleonès. Tot en aquest paratge és màgic i misteriós: les pallozas, el vent, la boira. És un dels primers enclavaments que va acollir als pelegrins en la seva ruta a Santiago. Destaca el simple i primitiu temple preromànic de Santa María la Real, dels segles IX i X. A la dreta de l’altar major es troba la capella del Sant Miracle, on està la imatge de la Verge dels Remeis (Santa María la Real). En l’altar jeu el sepulcre de don Elías Valiña, rector d’O Cebreiro des de 1959 fins a la seva defunció en 1989, incansable impulsor del Camí i creador de la fletxa groga. El poble va començar a restaurar-se a mitjan 60 i també les pallozas: antics habitatges preromans de planta circular o ovalada formades per parets de pedra i sostre de tiges de sègol. Una de les pallozas alberga un museu etnogràfic. Cases rurals, hospederías, bars, fondes i botigues de records han convertit a O Cebreiro en un parc temàtic dels pobles d’altura.

    En imatges

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Els pelegrins opinen sobre l'etapa 24: Etapa de Villafranca del Bierzo a O Cebreiro

    0 comentaris