Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > > Etapa de Sangüesa a Monreal

Etapa 5 per Somport: Etapa de Sangüesa a Monreal

Els albergs

Informació sobre l’etapa 5 per Somport: Etapa de Sangüesa a Monreal

Al costat de l'església de Santa María, testimoni mut del pas de milions de pelegrins al llarg de la història, es creua per última vegada el riu Aragó per a pujar a Rocaforte. Llavors, pistes i sengles dibuixades entre les serres d'Aibar i Salajones prenen la iniciativa per a coronar el primer alt. Després d'un breu respir, s'escomet la segona pujada i es descendeix fins a la vall d'Ibargoiti, tallat per pistes agrícoles que enllacen les poblacions d'Izco, Abínzano i Salines d'Ibargoiti, pròleg de Monreal.

L’itinerari

  • Avís Important: L’alberg d’Izco romandrà TANCAT durant 2017.

  • Km 0. Sangüesa (Tots els Serveis)

  • Avançant en línia recta pels carrers Enrique de Labrit i Alfons el Batallador girem a mà esquerra per a prendre el carrer Major. Després de passar la portada de Santa María la Real tenim l’última trobada amb l’Aragó, riu que creuem per un pont de finals del XIX que va acabar amb l’estructura del pont romànic del segle XI. A la sortida seguim per la dreta i recorrem uns sis-cents metres per la carretera. Just fins al desviament al fet que es dirigeix a Rocaforte (veure observacions en cas de decantar-se per la variant de la Foz de Lumbier). Prenem el desviament per a agafar en breu un camí que neix al costat del voral dret i que afronta el pujol on se situaRocaforte.

  • Km 2,5. Rocaforte

  • A l’entrada de la localitat, una placa jacobea assenyala les opcions cap a Rocaforte i cap a l’Alt d’Aibar. Triem aquesta última i continuem per la dreta per a agafar una pista que passa al costat de la font de San Francisco, on també s’ha habilitat una zona d’esbarjo amb berenador i diverses barbacoes (Km 3). La pista s’obre pas per un terreny obert, sembrat de camps de cereal, vinyes i oliveres disperses i sota el parc eòlic de la serra de Salajones. Sense forts repechos, però en continu ascens, s’avança durant sis quilòmetres fins a l’alt d’Aibar, que coronem després d’un túnel (Km 9).

    Una senda traçada sobre la carretera i amb vista al poble de Lumbier ens porta a baixar ràpidament pel vessant de la muntanya. Continua guiant-nos entre una petita pineda, a la sortida de la qual obrim un portell per a entrar en una pista. Més endavant, passat un pas canadenc en la zona del barranc Basobar, la pista curvea i ull!, perquè cal abandonar-la per un portell de fusta que es troba a l’esquerra (Km 12).

    Per una altra pista forestal, amb la referència pròxima d’una línia d’aerogeneradors en la cresta de la serra, anem superant el desnivell.Un quilòmetre després d’una nau ramadera aconseguim els 770 metres d’altitud en un alt de la serra d’Izco, la cota més alta de l’etapa (Km 15,9).

    Per un petit bosc de coníferes baixem fins a una pista agrícola que condueix a Izco, entrant així a la vall d’Ibargoiti. A les portes d’Izco ens rep un creuer modern i un panell informatiu de la vall i les seves poblacions. La senyalització porta fins a la plaça, on es troba el frontó i l’alberg de pelegrins (Km 17,8).

  • Km 17,8. Izco (Alberg-Bar-Botiga)

  • A la sortida del poble prosseguim per una altra pista parcel·lària, recta i amb diverses ondulacions, que arriba fins a Abínzano , segon nucli habitat de la vall.

  • Km 19,8. Abínzano

  • Després d’Abínzano, més del mateix. S’avança per la pista durant una altra hora més fins als afores de Salines d’Ibargoiti. Sense entrar en aquesta població, creuem un pont sobre el riu Elorz.

  • Km 24,3. Salines d’Ibargoiti

  • Girem a l’esquerra per a continuar breument al costat del riu. Per un reconfortant i últim tram sota una roureda espessa d’arbustos de boix ens presentem en Monreal. Creuem el pont medieval sobre l’Elorz i progressem de front pel carrer Sant Bàrbar per a girar a l’esquerra i pujar les escales que acaben al costat de la porta de l’alberg.

  • Km 27,2. Monreal (Alberg. Bar. Botiga. Farmàcia. Caixer)

  • Les dificultats

    • Dos alts i absència de localitats durant quinze quilòmetres:
      Des de Rocaforte, el traçat pica lleugerament cap amunt però és bastant suportable. Cal ressenyar que no hi ha localitats intermèdies entre Rocaforte i Izco i que en aquest tram només trobarem un parell de fonts, la de San Francisco i una altra un quilòmetre i mig abans de coronar l’alt d’Aibar, on es desvia una ruta de BTT.

    Observacions

    • La jornada d’avui presenta l’alternativa de la Foz de Lumbier.És lleugerament més llarga, uns tres quilòmetres, encara que una mica més suau i permet contemplar l’entorn natural de la Foz. En lloc d’agafar el desviament a Rocaforte, es continua recte per la carretera en direcció a Liédena . Són 5,8 quilòmetres. De Liédena se segueix per la via verda de l’antic ferrocarril de l’Irati que serpenteja sobre la Foz de Lumbier. Des del poble de Lumbier, la ruta avança fins a Nardués i Aldunate i després de creuar la N-240 puja a retrobar-se, abans del poble d’Izco , amb la variant oficial que descendeix de la serra.

    Què veure, què fer

    • ROCAFORTE:
      Situat sobre un pujol i als peus d’una gran roca, Rocaforte va ser el nucli primitiu de Sangüesa. A la fi del segle XI Sancho Ramírez li va concedir el fur de Jaca, privilegi que va estendre Alfons I el Batallador l’any 1122 al burg nou (l’actual Sangüesa).

      • Font de San Francisco:
        A mig quilòmetre de Rocaforte, una històrica font reformada recorda la figura de Sant Francesc d’Assís (1181-1226), fundador de l’orde Franciscà i que, segons la tradició, va passar per aquest mateix lloc en peregrinació l’any 1213, on va fundar el primer convent de l’orde a Espanya. Al costat de la font s’ha construït un berenador i diversos fogons.

      • Oratori de Sant Bartolomé:
        A la dreta del camí, com a 300 metres de distància, es troba aquest monestir de mitjan segle XIII. Va ser habitat per monjos franciscans que ho van abandonar definitivament en el segle XIX.

    • VALL D’IBARGOITI:
      Aquesta vall sorgeix entre les serres d’Izco i Izaga. El pelegrí el solca a través de les pistes agrícoles que enllacen els pobles d’Izco, Abínzano i Salines d’Ibargoiti. Aquesta última població celebra des de fa més d’una dècada el dia de la trilla, una exhibició de com antany es trillava el blat i s’empaquetava en gavillas.

    • IZCO:
      Petit poble que, gràcies als seus veïns, va endreçar en el seu temps un acollidor alberg per a pelegrins. En el seu terme es va trobar un útil polit de l’Edat de Bronze. Durant l’Edat mitjana apareix inscrit a la vall d’Aibar predominant la població hidalga. La parròquia de Sant Martí respon a la senzilla tipologia rural de nau única i torre als peus. De l’antiga ermita de La nostra Senyora del Sagrari, utilitzada des de 1847 com a dependència del cementiri, procedeix una talla romànica de la Verge, molt retocada en rostre i mans.

    • MONREAL:
      Escrita en l’Edat mitjana, El Codex Calixtinus, primera guia del Camí de Santiago de la qual es té constància, ja nomenava a Monreal com a final d’etapa en la ruta procedent de Somport. Sota l’ombra de la Higa (1288 metres d’altitud) i travessat de costat a costat per la N-240, Monreal, de Muntanya Real, ha vist com s’han anat apagant alguns dels seus serveis a causa de la construcció i posada en marxa de l’autovia del Pirineu (A-21).

    • FOZ DE LUMBIER:
      Els pelegrins que triïn la variant alternativa gaudiran d’un recorregut de sis quilòmetres pel congost creat pel riu Irati i conegut com Foz de Lumbier. Es tracta d’un trajecte ferroviari recuperat com a via verda i que va ser recorregut per l’antic ferrocarril de l’Irati. La infraestructura va ser creada per al transport de fusta i altres mercaderies però també van ser molts els passatgers que es van beneficiar d’aquest trajecte.

    En imatges

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Els pelegrins opinen sobre l'etapa 5: Etapa de Sangüesa a Monreal

    0 comentaris