Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > > Etapa de Salas a Tineo

Etapa 3: Etapa de Salas a Tineo

Els albergs

Informació sobre l’etapa 3: Etapa de Salas a Tineo

Des del refugi orogràfic de Salas s'ascendeix fins al petit llogaret de Porciles per a afrontar una planícia, víctima dels rigors del clima, que transita per les poblacions de Bodenaya i L'Espina i entra en el Consell de Tineo per la Pereda i El Pedregal.

L’itinerari

  • Km 0. Sales (Tots els serveis)

Si hem pernoctat en l’alberg municipal, progressem fins al pròxim carrer del Pont per a travessar el riu Nonaya i girem a la dreta per l’avinguda principal fins a la plaça de la Campa. En ella passem sota l’arc que uneix el palau de Valdés Salas amb la torre medieval. Uns metres després prenem el carrer Ondinas, que neix a mà dreta i, entre fruiteres, ens endinsem en un reconfortant corriol que marxa a la vora del Nonaya. Anem guanyant altura per aquest tram tan fotogènic, creuant el pont de Borra (Km 2,5) i posteriorment el de Carcabón (Km 3,3) .Després d’aquest últim pontó sobrevé un fort pendent que ens planta en la N-634. En aquest tram de carretera passem un parell de vegades sota un viaducte de l’autovia i, a no gaire trigar, després de passar una casa, deixem la carretera per l’esquerra per a agafar un camí. Continuem en picat ascens i culminem la pujada per una pista paral·lela a l’autovia. Arribem així a Porciles , llogaret de la parròquia de Bodenaya.

  • Km 5,9. Porciles (Alberg)

Just abans d’aconseguir la planícia, sota una serra coberta d’eòlics, no deixem passar l’oportunitat de descobrir el naixement del riu Nonaya, que creuem en Salas. Podem refrescar els peus ( si el temps ho permet ) en un antic safareig al costat del naixement del riu. Allí es troba la Posada de pelegrins Fontenonaya, acabada d’inaugurar per Nico, i on trobaràs l’autèntic esperit del Camí. Continuem a la immediata Bodenaya. Després del creuer i l’església de Santa María, girem a la dreta per a arribar a l’alberg de pelegrins que va fundar Álex, ja un històric del Camí Primitiu. A l’estiu de 2007 va instaurar en aquesta parròquia asturiana l’hospitalitat jacobea més tradicional i des de llavors les portes de la seva casa estan obertes als pelegrins. David Carricondo va agafar el testimoni d’Álex a principis de 2015 i des de llavors són molts els pelegrins agraïts pel seu acolliment.

  • Km 7,8. Bodenaya (Alberg)

Creuem la N-634 després de l’alberg i ens allunyem de la població per a aconseguir en breu L’Espina. Passat el tanatori vam baixar a la carretera, on es troben tots els serveis. Al maig de 2016 van inaugurar aquí una àrea de descans per a pelegrins anomenada La Parada del Pelegrí, amb màquines de vending, entrepans, parafarmàcia, etc. (veure apartat observacions). Juan Uría assenyala en Les Peregrinacions a Santiago de Compostel·la que “en L’Espina existien, almenys, dos hospitals”. Un sota l’advocació de Sant Pere i l’altre dependent de la mitra compostelana. També segons continua relatant Uría, de l’Espina partien dos itineraris diferents: el que seguim cap a Tineo i Pola d’Allande i un altre que conduïa cap a la costa per a unir-se amb el Camí del Nord.

  • Km 8,9. L’Espina (Albergs. Àrea de descans per a pelegrins. Bars. Botigues. Farmàcia. Caixer)

L’itinerari passa al costat de l’alberg L’Encreuament, regentat per Carmen i inaugurat al juny de 2013. En deixar L’Espina, en la rotonda, prenem per la dreta una senda que avança al costat d’un muret de pedra. A partir d’aquest punt, durant gran part de l’any, el fang comença a prendre protagonisme. Aconseguim en un tres i no res La Pereda, la parròquia més oriental del consell de Tineo, on es troba l’ermita del Crist dels Afligits .

  • Km 10. La Pereda

Girem a la dreta al costat del temple i ascendim fins a la font del Reconco, situada en el barri del mateix nom. A mig vessant les vistes de la planícia són inigualables. El camí condueix a diversos llogarets o barris pertanyents a la parròquia de la Pereda, com L’Espín, Bedures (Km 12,2) , on en un tàlveg veiem el molí més fotografiat del Camí Primitiu, i La Millariega, el nucli de la qual s’assenteixi sota els nostres peus. En cinc minuts entrem en El Pedregal, on ens rep un imaginari gos guardià convenientment lligat.

  • Km 12,8. El Pedregal

L’itinerari descendeix fins a l’AS-216, on es trobava el bar que va tancar a la fi de 2013. A la sortida d’aquesta parròquia tinetense, després de passar el p.k 4, deixem la carretera per la dreta al costat d’un creuer. A 100 metres torcem a l’esquerra, decidits a enfrontar-nos de nou al fang, aquesta vegada magnificat amb una bona dosi d’aigua inclosa. Aquest tram de gairebé 4 quilòmetres fins a Santa Eulalia, sense tot just referències pel mig, s’assenteixi sota la serra de Tineo, amb vista a mà esquerra de la serra de la Curiscada i del polígon del mateix nom.

  • Km 16,9. Santa Eulalia

Sense accedir a aquesta parròquia, just abans d’arribar al cementiri, ens desviem a la dreta. Ascendim un tros, deixant a mà esquerra el llogaret de Zarracín , i travessem el riu Ferroiro. Com a mig quilòmetre passem al costat de les primeres cases de Sant Roque (Km 19) i tot seguit envoltem el camp de futbol per a arribar al Camp de Sant Roque, on s’emplaça l’ermita d’aquest sant caminer. En aquesta esplanada se celebra a mitjan agost el dia gran de Sant Roque, que inclou un menjar popular i un campionat de bitlles. Continuem pel passeig dels Frares i, just abans d’arribar a l’estàtua del pelegrí, aixecada en 2004 i on sobre el rellotge solar pot llegir-se: “viator horam aspice et abi viam tuam” (caminante, mira l’hora i continua el teu camí). Girem a mà esquerra per a descendir fins a l’alberg de pelegrins. Va ser batejat Mater Christi en memòria de l’antic hospital que va haver-hi en Tineo, en el qual els pelegrins veneraven a Santa Ana.

  • Km 20,2. Tineo (Tots els serveis)

Les dificultats

  • Des de Salas fins a Porciles (Km 5,9):El camí en suau ascens a penes es percep gràcies a l’idíl·lic bosc de roures i castanyers i el discórrer del riu Nonaya. Hi ha un fort repecho que aconsegueix la N-634 i alguns més abans d’arribar a Porciles. La planícia de la Serrade Bodenaya, sobretot fins a l’Espina (Km 8,9) pot fer-se dura si bufa el vent.

Observacions

  • Al maig de 2016 van inaugurar en L’Espina La Parada del Pelegrí, on també pot segellar-se la credencial. És un ampli local amb taules i cadires, terrassa i bany adaptat per a discapacitats. Tenen màquina de cafè i de begudes fredes, entrepans, snacks, articles de parafarmàcia, etc. Telèfon: 659 769 736.
  • En època de pluges el camí, principalment a partir de l’Espina, pot ser un autèntic fanguer. A partir del Pedregal podem trobar-nos fins a diversos rierols fluint pel recorregut. Polainas i Gore-Tex es fan indispensables en aquesta ruta jacobea durant gran part de l’any.

Què veure, què fer

  • TINEO:El consell de Tineo és, amb els seus 536 quilòmetres quadrats, el segon en extensió d’Astúries. Alfons IX va atorgar a Tineo, en el segle XIII, el títol de pobla. A més, va disposar que el Camí hagués de passar per Tineo i pel monestir d’Obona advertint càstig a tots aquells pelegrins que es desviessin d’aquesta ruta.
    • Església Parroquial de Sant Pere: Va ser en una altra època el convent que van edificar els franciscans en el segle XIII. De l’edifici original es conserven la porta antiga de clausura i part de l’església. Avui dia no hi ha ni rastre del claustre i de la salacapitular d’antany. En el XVII es van fer diverses reformes, entre altres les de la capella funerària de Merás. També es va afegir la torre i es van revestir les naus. En 1880 el convent de San Francisco va passar a ser l’església de Sant Pere, parroquial de Tineo.
    • Museu d’Art Sacre: està habilitat en la citada església parroquial de Sant Pere. Mostra una gran col·lecció de peces procedents del consell i que el rector José Fernández Villamil es va encarregar de comprar i reunir durant molts anys. Destaquen les variades talles medievals i barroques i una nodrida mostra d’orfebreria.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 3: Etapa de Salas a Tineo

0 comentaris

Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > > Etapa de Salas a Tineo

Etapa 3: Etapa de Salas a Tineo

Informació sobre l’etapa 3: Etapa de Salas a Tineo

Desde o refuxio orográfico de Salas ascéndese até a pequena aldea de Porciles paira afrontar una planicie, vítima dos rigores do clima, que transita polas poboacións de Bodenaya e A Espiña e entra no Concello de Tineo pola Pereda e El Pedregal.

L’itinerari

  • Km 0. Salas (Todos os servizos)

Se pasamos a noite no albergue municipal, progresamos até a próxima rúa da Ponte paira cruzar o río Nonaya e viramos á dereita pola avenida principal até a praza da Campa. Nela pasamos baixo o arco que une o palacio de Valdés Salgas coa torre medieval. Uns metros despois tomamos a rúa Ondinas, que nace a man dereita e, entre froiteiras, penetrámonos nunha reconfortante vereda que marcha á beira do Nonaya. Imos gañando altura por este tramo tan fotogénico, cruzando a ponte de Borra (Km 2,5) e posteriormente o de Carcabón (Km 3,3) .Tras este último pontón sobrevén una forte pendente que nos planta na N-634. Neste tramo de estrada pasamos un par de veces baixo un viaduto da autovía e, a non moi tardar, tras pasar una casa, deixamos a estrada pola esquerda paira coller un camiño. Continuamos en picado ascenso e culminamos a subida por unha pista paralela á autovía. Chegamos así a Porciles , aldea da parroquia de Bodenaya.

  • Km 5,9. Porciles (Albergue)

Xusto antes de alcanzar a planicie, baixo unha serra cuberta de eólicos, non deixemos pasar a oportunidade de descubrir o nacemento do río Nonaya, que cruzamos en Salas. Podemos refrescar os pés ( se o tempo permíteo ) nun antigo lavadoiro xunto ao nacemento do río. Alí atópase a Pousada de peregrinos Fontenonaya, recentemente inaugurada por Nico, e onde atoparás o auténtico espírito do Camiño. Continuamos á inmediata Bodenaya. Tras o cruceiro e a igrexa de Santa María, viramos á dereita paira chegar ao albergue de peregrinos que fundou Álex, xa un histórico do Camiño Primitivo. No verán de 2007 instaurou nesta parroquia asturiana a hospitalidade xacobea máis tradicional e desde entón as portas da súa casa están abertas aos peregrinos. David Carricondo colleu a testemuña de Álex a principios de 2015 e desde entón son moitos os peregrinos agradecidos pola súa acollida.

  • Km 7,8. Bodenaya (Albergue)

Cruzamos a N-634 tras o albergue e afastámonos da poboación paira alcanzar en breve A Espiña. Pasado o tanatorio baixamos á estrada, onde se atopan todos os servizos. En maio de 2016 inauguraron aquí unha área de descanso paira peregrinos chamada A Parada do Peregrino, con máquinas de vending, bocadillos, parafarmacia, etc. (ver apartado observacións). Juan Uría sinala nas Peregrinacións a Santiago de Compostela que “na Espiña existían, polo menos, dous hospitais”. Uno baixo a advocación de San Pedro e o outro dependente da mitra compostelá. Tamén segundo segue relatando Uría, da Espiña partían dous itinerarios diferentes: o que seguimos cara a Tineo e Pola de Allande e outro que conducía cara á costa paira unirse co Camiño do Norte.

  • Km 8,9. A Espiña (Albergues. Área de descanso paira peregrinos. Bares. Tendas. Farmacia. Caixeiro)

O itinerario pasa xunto ao albergue O Cruzamento, rexentado por Carmen e inaugurado en xuño de 2013. Ao deixar A Espiña, na rotonda, tomamos pola dereita una senda que avanza xunto a un murete de pedra. A partir deste punto, durante gran parte do ano, o barro comeza a tomar protagonismo. Alcanzamos nun airiño A Pereda, a parroquia máis oriental do concello de Tineo, onde se atopa a ermida do Cristo dos Afligidos .

  • Km 10. A Pereda

Viramos á dereita xunto ao templo e ascendemos até a fonte do Reconco, situada no barrio do mesmo nome. A media ladeira as vistas da planicie son inigualables. O camiño conduce a varias aldeas ou barrios pertencentes á parroquia da Pereda, como O Espín, Bedures (Km 12,2) , onde nunha vaguada vemos o muíño máis fotografado do Camiño Primitivo, e A Millariega, cuxo núcleo se asenta baixo os nosos pés. En cinco minutos entramos nel Pedregal, onde nos recibe un imaxinario can gardián convenientemente atado.

  • Km 12,8. El Pedregal

O itinerario descende até a AS-216, onde se atopaba o bar que pechou a finais de 2013. Á saída desta parroquia tinetense, tras pasar o p.k 4, deixamos a estrada pola dereita xunto a un cruceiro. A 100 metros torcemos á esquerda, decididos a enfrontarnos de novo ao barro, esta vez magnificado cunha boa dose de auga incluída. Este tramo de case 4 quilómetros até Santa Eulalia, sen apenas referencias polo medio, aséntase baixo a serra de Tineo, con vistas a man esquerda da serra da Curiscada e do polígono do mesmo nome.

  • Km 16,9. Santa Eulalia

Sen acceder a esta parroquia, xusto antes de chegar ao cemiterio, desviámonos á dereita. Ascendemos un treito, deixando a man esquerda a aldea de Zarracín, e cruzamos o río Ferroiro. Como a medio quilómetro pasamos xunto ás primeiras casas de San Roque (Km 19) e acto seguido rodeamos o campo de fútbol paira chegar ao Campo de San Roque, onde se empraza a ermida deste santo caminero. Nesta chaira celébrase a mediados de agosto o día grande de San Roque, que inclúe una comida popular e un campionato de birlos. Continuamos polo paseo dos Frades e, xusto antes de chegar á estatua do peregrino, levantada en 2004 e onde sobre o reloxo solar pode lerse: “viator horam aspice et abi viam tuam” (camiñante, mira a hora e continúa o teu camiño). Viramos a man esquerda paira descender até o albergue de peregrinos. Foi bautizado Mater Christi en memoria do antigo hospital que houbo en Tineo, no cal os peregrinos veneraban a Santa Ana.

  • Km 20,2. Tineo (Todos os servizos)

Les dificultats

  • Desde Salas até Porciles (Km 5,9):O camiño en suave ascenso apenas se percibe grazas ao idílico bosque de carballos e castiñeiros e o discorrer do río Nonaya. Hai un forte repecho que alcanza a N-634 e algúns máis antes de chegar a Porciles. A planicie da Serrade Bodenaya, sobre todo até A Espiña (Km 8,9) pode facerse dura si sopra o vento.

Observacions

  • En maio de 2016 inauguraron na Espiña A Parada do Peregrino, onde tamén pode selarse a credencial. É un amplo local con mesas e cadeiras, terraza e baño adaptado paira discapacitados. Teñen máquina de café e de bebidas frías, bocadillos, snacks, artigos de parafarmacia, etc. Teléfono: 659 769 736.
  • En época de choivas o camiño, principalmente a partir da Espiña, pode ser un auténtico bulleiral. A partir del Pedregal podemos atoparnos até varios regatos fluíndo polo percorrido. Polainas e Gore-Tex fanse indispensables nesta ruta xacobea durante gran parte do ano.

Què veure, què fer

  • TINEO:O concello de Tineo é, cos seus 536 quilómetros cadrados, o segundo en extensión de Asturias. Alfonso IX outorgou a Tineo, no século XIII, o título de poboa. Ademais, dispuxo que o Camiño debese pasar por Tineo e polo mosteiro de Obona advertindo castigo a todos aqueles peregrinos que se desviasen desta ruta.
    • Igrexa Parroquial de San Pedro: Foi noutra época o convento que edificaron os franciscanos no século XIII. Do edificio orixinal consérvanse a porta antiga de clausura e parte da igrexa. Hoxe en día non hai nin rastro do claustro e da salacapitular de outrora. No XVII fixéronse varias reformas, entre outras as da capela funeraria de Merás. Tamén se engadiu a torre e revestíronse as naves. En 1880 o convento de San Francisco pasou a ser a igrexa de San Pedro, parroquial de Tineo.
    • Museo de Arte Sacra: está habilitado na citada igrexa parroquial de San Pedro. Mostra una gran colección de pezas procedentes do concello e que o párroco José Fernández Villamil encargouse de comprar e reunir durante moitos anos. Destacan as variadas tallas medievais e barrocas e una nutrida mostra de ourivaría.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 3: Etapa de Salas a Tineo

0 comentaris

Perfil de l’etapa 3: Etapa de Salas a Tineo

Perfil de l’etapa 3: Etapa de Salas a Tineo