Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > > Etapa de Fisterra-Muxía a Muxía-Fisterra

Etapa 5: Etapa de Fisterra-Muxía a Muxía-Fisterra

Els albergs

Informació sobre l’etapa 5: Etapa de Fisterra-Muxía a Muxía-Fisterra

Recorregut de doble sentit que conclou en Muxía o en Fisterra segons l'itinerari que segueixi cadascun. És una etapa rocosa, el tram de Fisterra a Lires és un pujar i baixar per pistes i boscos, sobretot de coníferes, i trepitja el territori de la llegendària ciutat romana de Dugium, on, enviats per la reina Lupa, van arribar els deixebles amb el cos de l'Apòstol Santiago. Des de Lires, sobre el riu Castro que va estrenar pont en 2010, es va guanyant altura fins al Facho de Lourido, la cota més alta de l'etapa i antiga talaia on s'encenien fogueres per a avisar dels perills que aguaitaven a aquestes costes. Un reparador descens condueix a Xurarantes i la platja de Lourido, de sorra blanca protegida per dunes, preàmbul de Muxía.

L’itinerari

Avís! És necessari segellar en Lires la credencial si es vol pernoctar en l’alberg públic de pelegrins de Muxía.

  • Km 0. Fisterra (Tots els Serveis)

  • Cal tornar sobre els passos que ens van portar fins a Fisterra. Des de l’alberg de pelegrins tornem de nou cap a la platja de Langosteira, però abans de baixar, més o menys a l’altura de la creu de Baixar, prenem la carretera i seguim les indicacions de la primera fita situada al costat de l’hotel Arenal. La pista asfaltada ens acosta a la parròquia fisterrana de San Martiño de Duio. L’església, al costat del Camí, és barroca de 1717 i està composta d’una sola nau amb sagristia adossada. El nom de Duio remet a la llegendària ciutat de Dugium, submergida sota les aigües i lloc que els deixebles de Santiago van visitar per a sol·licitar l’enterrament de l’Apòstol, segons cita el Còdex Calixtino del segle XII.

  • Km 1,7. San Martiño de Duio

  • Donant una petita marrada passem per Escaselas (Km 2,8) i arribem fins a Hermedesuxo de Baixo, que veiem a mà esquerra (Km 3,6). En aquest punt el camí oficial es desvia a la dreta cap a San Salvador, encara que alguns pelegrins continuen recte per la recta asfaltada. És la coneguda variant de Rostre. Enllaça en Padris i encara que és més curta no mereix molt la pena perquè roda sempre per asfalt. En l’últim tram es veu l’arenal de Rostre, gairebé sempre a través dels pins, però no es trepitja la platja en cap moment.

    L’oficial visita San Salvador i remunta per bosc fins a Rial (Km 6,3) per a baixar a Buxán (Km 7). Posteriorment es dirigeix cap a Suarriba , a mà dreta (Km 7,9), i Castrexe (Km 8,6) . Per pista de concentració s’acosta fins a Padrís , última de la sèrie de llogarets pertanyents a la parròquia fisterrana de Sardiñeiro.

  • Km 9,7. Padris

  • En aquest llogaret lliga la variant que ve des de la platja de Rostre i podem veure l’Atlàntic precedit per cultius de blat de moro i pinedes. Just a la sortida ens internem per una senda excavada entre les falgueres que divideix les bogues de pins, un tram preciós que acaba en Canosa, on tenim un berenador (11,8).

    Reprenem la baixada a Lires pegats al riu i per bons trams ombrívols. De camí a aquesta parròquia de Cee hem de prestar molta atenció a la senyalització. A l’entrada de Lires veiem el temple de San Estevo de principis del segle XVII i superat aquest virem a la dreta al costat d’una casa rural. Hi ha més d’un allotjament en Lires i també bar (veure observacions). Recorrem en pujada la població i deixem el desviament al bar a la dreta. És l’única localitat de l’etapa amb serveis així que és gairebé obligat renovar forces en aquesta localitat.

  • Km 13,6. Lires (Allotjaments. Bar. Botiga)

  • L’itinerari deixa Lires i baixa al riu Castro. Fins a començaments de tardor de 2010 els pelegrins havien de salvar-ho per uns trancos de pedra però van construir un pont poc agraciat que salva aquest punt conflictiu. Manuel Vilar Álvarez en el seu Viatge a la fi de la Terra recorda que “la toponímia en aquesta zona fa clara referència en el passat a l’encreuament del riu amb barca: Agra dónes Barques i Agra de Després de dónes Barques Vellas”. L’altre costat del llit ja pertany al Concello de Muxía i, ull, a setanta metres el Camí es desvia a l’esquerra i visita Vaosilveiro (Km 14,5).

    Després d’una breu marrada per camí entronquem per una pista asfaltada que ens dirigeix fins a Frixe (Km 15,8), on s’ha habilitat un local cobert amb màquines expenedores, amb taules i bany. El gruix de la població queda a mà dreta i torcem a l’esquerra per a prendre una pista entre una pineda. Més endavant travessem una carretera – la senyalització oficial marca 12 quilòmetres fins a Muxía – i reprenem la pista fins a Guisamonde (Km 18,2). Aquí torna l’asfalt i continua, en pujada, fins a la casa de López i un creuer i font que ens donen la benvinguda a la parròquia muxiana de Morquintián . El traçat no visita directament l’església de Santa María i prossegueix per la carretera veïnal.

  • Km 20. Morquintián

  • Una mica més d’un quilòmetre després de Morquintián ve un punt amb doble senyalització. Atenció! En arribar a un encreuament hi ha una bifurcació: una fita oficial guia a l’esquerra cap a una variant que més endavant no està senyalitzada. El més prudent és continuar cap a la dreta seguint les fletxes grogues pintades sobre l’asfalt. A 350 metres l’itinerari es desvia per l’esquerra i ja pren un camí buidat que puja fins als voltants del Facho de Lourido, la cota més alta de l’etapa a 269 metres. Es tracta d’un tram molt tendit però a hores d’ara d’etapa ja comença a pesar. La veu gallega facho ve a significar la foguera i el lloc o talaia on s’encén per a avisar sobre algun perill (Km 22,4).

    Un camí ample descendeix fins al següent llogaret: Xurarantes (Km 24,7). A la sortida agafem una pista veïnal i passem al costat de la font de Bico. Immediatament, en arribar a la carretera, hi ha un altre destret amb els senyals. De front, unes fletxes animen a internar-se per una senda. Aquesta baixa directa fins a la platja de Lourido després d’un curt tram de dunes, però una vegada allí cal pujar sense remei fins a la carretera. L’itinerari oficial, l’opció que recomanem, segueix la carretera i voreja la platja per damunt (Km 26,1). Fins a Muxía ja no hi ha pèrdua. Res més entrar en Muxía la senyalització ens guia fins a l’alberg públic, girant a la dreta per la rúa Camp dónes Pinas i per la rúa us Malats i Enfesto (Km 28).

  • Muxía (Tots els Serveis)

  • Una vegada acomodats en l’alberg (també hi ha un altre alberg privat al costat de l’Oficina de Turisme), la tradició empeny a visitar el Santuari de la Verge de la Barca, assolat per l’incendi que va tenir lloc el dia de Nadal de 2013. Cal baixar al carrer de Manuel Lastres i aquí girar a la dreta fins al carrer Real, que seguim per l’esquerra. De camí al Santuari podem entrar en l’oficina de Turisme, on podem recollir la Muxiana. Després ens trobem amb l’esglésiade Santa María, que ocupa la part baixa de la muntanya Cosset i presenta traces del romànic de transició i del gòtic. Mig quilòmetre més endavant es troba el Santuari. L’origen d’una capella en aquest lloc pot remuntar-se als segles XI o XII però el primer document que fa referència al Santuari és de 1544. El temple actual és barroc de 1719 d’una sola nau. Als voltants es troben la Pedra d’Abalar, la Pedra dues Cadrís, la Pedra do Timó, que guarden relació amb la llegenda de l’arribada de la Verge a aquestes costes en una barca de pedra i la seva aparició a l’Apòstol Santiago per a animar-li durant la seva predicació (Km 29,3).

    Les dificultats

    • Traçat en totes dues adreces:
      Aquesta etapa es pot fer tant de Fisterra com des de Muxía. La senyalització és doble i a més hi ha fletxes pintades en les dues direccions.

    • Nou quilòmetres incòmodes entre Lires i el Facho de Lourido:
      Amb 14 quilòmetres a les cames toca afrontar un tram de 9 quilòmetres que mira gairebé sempre cap amunt.

    Observacions

    • Igual que la Fisterrana, la Muxiana és un document signat per l’alcaldia de Muxía que acredita la peregrinació fins a aquest lloc. Es pot recollir en l’Oficina de Turisme.

    • En el lloc de Queiroso es troba la casa rural Fontequeiroxo. En trobar-se a un parell de quilòmetres de l’itinerari, els propietaris buscaran als pelegrins fins a Lires o Frixe i els retornen a qualsevol d’aquests punts l’endemà. L’habitació individual, que inclou un desdejuni casolà i una bossa amb aliment i beguda per a l’etapa de l’endemà, són 45 euros en temporada baixa i 50 euros en alta. L’habitació doble, també amb el desdejuni i la bossa, són 60 euros en temporada baixa i 70 euros en alta. Telèfon: 617 490 851.

    Què veure, què fer

    • MUXÍA:
      Muxía és una vila marinera de la Costa dóna Morte despenjada entre les muntanyes Cosset i Enfesto i és capital d’un municipi integrat per 14 parròquies que sumen uns 5.500 habitants. Cada vegada són més els pelegrins que, dilatant al màxim la seva aventura, recauen en Muxía després de visitar Fisterra i viceversa. Manuel Vilar finalitza el seu Viatge a la fi de la Terra dient que “la llegenda de l’aparició de la Verge de la Barca és el contrapunt final a aquest Camí i el vincula clarament amb el culte Jacobeo, encara que pensem que la construcció de la llegenda és posterior al naixement del culte a Santiago a Galícia i en l’elaboració i difusió de la mateixa tindrien un paper important els frares del convent de Moraime, en un intent de donar-li protagonisme a aquest territori, que podríem qualificar com de perifèric”.

      No hi ha document que atestigüe la data exacta de la seva fundació. Rep l’estatut de vila sobre l’any 1345 i pel que sembla el seu origen està vinculat amb el monestir de San Xulián de Moraime abans descrit i amb el propi Santuari de La nostra Senyora de la Barca, que va cremar el dia de Nadal de 2013 i les obres de reconstrucció del qual es prolongaran durant 2014 i els anys esdevenidors. Envaïda per tropes franques en diverses ocasions, en Muxía ja destacava l’activitat pesquera al començament del XIX, sobretot referent a la sardina i el congrio, i la bonança econòmica va venir en els anys 70 de la mà del descobriment d’un calador. Actualment Muxía basa la seva economia en l’activitat pesquera, inferior a dècades passades, i en el sector serveis, proveint als nuclis rurals del municipi.

      En el seu patrimoni cultural destaquen l’església parroquial de Santa María i el Santuari de la Verge de la Barca, epicentre d’un popular romiatge, de les més multitudinàries de Galícia, que se celebra al setembre. També hi ha dues festes gastronòmiques de rellevància, que tenen com a protagonistes al congrio i el polp, i durant tot l’any es pot aprofitar la visita per a provar la seva oferta de peix i marisc. En Muxía encara es conserven diversos assecadors de congrio i són els últims que podem trobar en la Costa dóna Morte. Es veuen de camí cap al Santuari i són estructures realitzades amb troncs de fusta, anomenades cabrias, on es penja el peix i s’exposa al sol. Muxía també destaca per la seva artesania i per Setmana Santa i estiu té lloc una fira especialitzada.

    En imatges

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Els pelegrins opinen sobre l'etapa 5: Etapa de Fisterra-Muxía a Muxía-Fisterra

    0 comentaris