Imprimir Al pinchar en el icono de la impresora se abrirá el controlador de impresión de tu navegador, donde podrás seleccionar si lanzarlo a tu impresora o guardarlo como PDF

Etapes

Etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

Los albergues

Información sobre la etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

L’itinerari històric de l’etapa finalitza en Villafranca dels Fangs però hem volgut prendre’ns una llicència i allargar, potser massa, l’etapa per desviar-nos cap a Almendralejo, capital de la Terra de Fangs.

El itinerario

Avís: L’alberg L’Almazara, situat entre Els Santos de Maimona i Villafranca dels Fangs, ha reobert les seves portes. Recomanem també les següents possibilitats sense desviar-se a Almendralejo que, insistim, no forma part del traçat oficial de la Via de la Plata: 1: Zafra – Villafranca dels Fangs: 19 quilòmetres; 2: Villafranca dels Fangs – Torremejía: 27,5 quilòmetres. Villafranca dels Fangs ja té 3 albergs, al Casa Perín (646 179 914) se sumen l’alberg El Carmen (665 962 628, 691 537 283) i l’alberg Terra de Fangs (665 261 758).

  • Km 0. Zafra (Tots els serveis)

Continua la peregrinació des del carrer Ample de Zafra, al costat de l’alberg turístic Via de la Plata. La seguim de front i enllacem amb el carrer Sant Francisco fins a creuar la carretera. Al capdavant, la Torre de Sant Francisco, l’única resta d’un antic convent del segle XV. Passem al costat d’ella i una urbanització per agafar el camí que ascendeix, entre propietats particulars, fins a la Serra de SantCristóbal . Baixem per una pineda fins a la mateixa entrada dels Santos de Maimona, primera i única localitat fins a Villafranca dels Fangs, situada a més de quinze quilòmetres. Entrem en la població pel carrer Zafra i continuem fins a la plaça d’Espanya. Aquí, enfront de l’Ajuntament, se situa l’Església La nostra Senyora dels Àngels, que envoltem per l’esquerra per passar al costat de la seva portada plateresca. Recordeu que al febrer de 2015 es va estrenar el nou alberg de pelegrins situat al carrer Maestrazgo.

  • Km 3,9. Els Santos de Maimona (Tots els serveis)

No cal perdre de vista el rastre de les fletxes grogues, que porten a creuar la carretera EX-364 i a continuar per l’entramat de carrers d’aquesta localitat pacense. Abandonem Els Santos de Maimona creuant el pont sobre el Rivera de Robledillo (Km 5). A la nostra dreta, a més d’un quilòmetre, els traçats del ferrocarril i de la nostra inseparable N-630. Per davant, un llarg tram de vinyes i antiquíssimes oliveres que esperen pacients el sí o el no d’una refineria de petroli, la incerta construcció del qual està donant molt que parlar. Passarem al costat del desviament que es dirigeix a una antiga almazara, on podem trobar l’Alberg l’Almazara reobert. (Km 12,2).Més endavant arribem fins a l’encreuament amb el camí de Ribera del Freixe o dels Moros. Girem per ell, cap a la dreta, a la recerca de les vies del ferrocarril i la N-630. Anem pel voral uns metres, passant sota el pont de l’autovia, i abandonem la carretera per un camí ben senyalitzat que neix a la dreta. Deixant enrere la nacional tornem a girar a l’esquerra i progressem durant 4 quilòmetres fins a les portes de Villafranca dels Fangs. Entrem en aquesta localitat, batejada com a Ciutat de la Música, per una carretera autonòmica i, guiant-nos pels taulells decorats amb la petxina de pelegrí groga, la recorrem pels carrers de les Caballeras, Zurbarán, Martínez i Llarga per arribar fins a la plaça on s’assenta l’església de La nostra Senyora del Valle.

  • Km 19. Villafranca dels Fangs (Tots els serveis)

Pugem pel carrer Sant Joaquina, la plaça Cor de Jesús i la calli Calvari per arribar fins a l’ermita de la Coronada. A mà esquerra agafem el carrer de Sant Ignacio, on es troba l’Institut Meléndez Valdés. Agafem el camí i, set-cents metres més endavant, creuem la carretera BA-6004. Seguim, envoltats per olivares que van cedint al monopoli del vinyer i de l’argila, ingredients principals del paisatge de la comarca de Fangs.El camp públic El Garriga serà nostra següent referència, abandonant l’àmplia pista per una senda més estreta entre les vinyes (Km 23,7). En tres quilòmetres i mitjà arribem a un camí més ample pel qual girem a l’esquerra cap al rierol del Bonhabal (Km 28,6). Passat aquest ens dirigim de front durant gairebé una hora fins a l’encreuament amb la carretera BA-013 (Km 32,9). De front continua el traçat oficial cap a Torremejía. Si prenem la carretera cap a l’esquerra arribarem a Almendralejo, distant gairebé 4 quilòmetres.

  • Km 36,7. Almendralejo (Tots els serveis)

Las dificultades

  • Travessia pels Santos de Maimona: S’entra en la localitat pel Carrer de Zafra fins a arribar a la Plaça d’Espanya, on està l’Ajuntament i l’Església de La nostra Senyora dels Àngels. Cal vorejar l’església pel lateral esquerre, carrer Plaza Chica, i continuar per les callis Tinent Blanco Marín i Bisbe Lluna per girar a l’esquerra cap a la calli Altell de l’Encomana que surt a la carretera EX- 364. Es gira a l’esquerra i s’agafa el carrer Santíssim, segona de la dreta que baixa directament fins al pont vell per creuar el Rivera de Robledillo.

Observaciones

  • Els responsables del Col·legi San José de Villafranca dels Fangs, situat al carrer Sant Ignacio, 2, reben als pelegrins i els conviden a visitar les instal·lacions i la capella del col·legi. Obsequien amb una estampa amb l’oració del pelegrí, la imatge del Col·legi i la de Sant Ignacio de Loyola. Es pot segellar la credencial i escriure unes línies en el llibre de signatures.
  • En Almendralejo no hi ha cap alberg. Ni municipal ni pròpiament de pelegrins. Hi ha suficients hotels i hostals. Rosa acull pelegrins en la seva antiga pensió, en l’Avinguda Sant Antonio, 33.Telèfon: 924 66 06 98. L’Hotel Los Angeles, situat en la C/ Macarena, 17, té habitacions individuals a 25 euros i 17 per persona en habitació doble. Totes elles estan equipades amb bany. Té lloc on deixar les bicicletes i disposa de connexió Wi-Fi. Telèfon: 924 67 03 19.

Qué ver, qué hacer

  • ELS SANTOS DE MAIMONAA l’abric de la Serra de SantCristóbal , que la separa de Zafra pel sud, Els Santos de Maimona divisa al nord la comarca de Terra de Fangs. Terres de vinya, olivera i cereal on existeix una rica activitat cinegética gràcies a la presència de perdius, llebres i conills. La paraula Maimona prové de l’àrab, ja que, com gran part de la nostra península, aquestes terres van ser conquistades l’any 712 pels musulmans. En un alt, al que van cridar Cabezo de Maimona, van començar a construir i a traçar els carrers.
    • Plaza d’Espanya: De 1929 i coneguda també al poble pel nom de Passeig de les Barandas. En ella es troba l’Ajuntament i església parroquial de La nostra Senyora dels Àngels.
    • Església de La nostra Senyora dels Àngels:Construcció del segle XVI. Consta de tres naus i planta rectangular en estil gòtic – renaixentista. Destaca l’anomenada Porta del Perdó, d’estil plateresc.
    • Palacio de l’Encomana:En aquest palau, construït en la primera meitat del XVI, vivia el comendador local de l’Ordre militar de Santiago. Cada encomana era un centre administratiu on es cobraven i percebien les donacions privades, botins de guerra, cobraments d’explotació ramadera, etc.
  • VILLAFRANCA DELS FANGSL’itinerari d’Antonino, mapa de les calçades que recorrien la Hispània romana durant l’època imperial, situava en el terme de Villafranca dels Fangs, concretament en el paratge conegut com Las Vegas i situat al nord de la localitat, la mansio Perceiana. Aquest fet, de gran rellevància en l’actualitat, suposa el pas de la calçada romana que unia la desembocadura del Guadiana, en Ayamonte, amb Mèrida. Sense amb prou feines notícies sobre els fets que van esdevenir segles més tard, Villafranca va ser reconquistada, repoblada i incorporada a l’Ordre de Santiago en la segona meitat del segle XIII. La hi coneix amb l’adjectiu de Fangs, que fa referència a la comarca, des de la segona meitat del segle XIX. Anteriorment va ser coneguda com Villafranca del Maestre i Villafranca d’Extremadura.
    • Església parroquial de La nostra Senyora del Valle: De planta rectangular i tres naus, va ser construïda a principis del segle XVI sobre l’antiga església i les seves obres van durar 66 anys. La seva torre façana s’eleva sobre l’element més destacat del conjunt. Ens referim a la Porta del Perdó, una elaborada portada d’estil gòtic flamíger.
    • Ermita de la Verge de la Coronada:És un edifici emblanquinat i níveo de finals del segle XV i de l’època del qual encara conserva la capella major i el primer tram de la torre. Erigida en honor a la Verge i patrona de Villafranca que, cada 8 de setembre, coincidint amb el dia d’Extremadura i la festa de la verema, celebra les festes en el seu honor.
  • ALMENDRALEJOL’actual capital de Terra de Fangs va començar a formar-se després de la reconquesta i la repoblació de les terres dominades durant segles pels musulmans. Corria el segle XIII i famílies que provenien de Mèrida van començar a expandir-se cap al sud i es van assentar en un terreny cobert per ametllers. Del primer apel·latiu com Almendral de Mèrida va derivar en Almendralejo, a causa que constituïa una petita entitat. Avui, assentada en una fèrtil comarca i oblidat el seu passat cerealista, és el regne de la vinya i l’olivera. Prop de 20 cellers de vi donen mostra de la qual és Seu del consell regulador de la Denominació d’Origen Guadiana.
    • Església de La nostra Senyora de la Purificació: Declarada Bé d’Interès Cultural, va ser construïda entre 1522 i 1539 sobre una ermita del segle XV. Destaca tot el seu conjunt. Els contraforts de l’absis estan rematats amb pinacles i gàrgoles i mostren dos escuts: l’imperial de Carlos I i l’escut parroquial amb un gerro d’azucenas, les petxines, la Creu de Santiago i l’ametller. El temple és d’una sola nau dividida en cinc trams.
    • Palacio de Monsalud: Construït en 1752 va ser la casa natal del poeta romàntic José d’Espronceda. Avui és la seu de l’Ajuntament d’Almendralejo.
    • Nit de les Candeles: La matinada del 2 de febrer els veïns d’Almendralejo cremen fogueres que coronen amb les pantarujas, símbols del mal. Després del repic de campanes es prenen les candeles, repletes de llenya i andròmines velles, i es degusta, en els nombrosos llocs, el xoriço a la brasa. La festa està declarada d’Interès Turístic Regional.

Los monumentos

Perfil de la etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo del Etapes