Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viajes > Camino de Santiago > Etapes > Etapa de Zafra a Almendralejo

Etapes

Etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

Los albergues

Información sobre la etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

L'itinerari històric de l'etapa finalitza en Villafranca dels Fangs però hem volgut prendre'ns una llicència i allargar, potser massa, l'etapa per desviar-nos cap a Almendralejo, capital de la Terra de Fangs.

El itinerario

Avís: L’alberg L’Almazara, situat entre Els Santos de Maimona i Villafranca dels Fangs, ha reobert les seves portes. Recomanem també les següents possibilitats sense desviar-se a Almendralejo que, insistim, no forma part del traçat oficial de la Via de la Plata: 1: Zafra – Villafranca dels Fangs: 19 quilòmetres; 2: Villafranca dels Fangs – Torremejía: 27,5 quilòmetres. Villafranca dels Fangs ja té 3 albergs, al Casa Perín (646 179 914) se sumen l’alberg El Carmen (665 962 628, 691 537 283) i l’alberg Terra de Fangs (665 261 758).

  • Km 0. Zafra (Tots els serveis)

Continua la peregrinació des del carrer Ample de Zafra, al costat de l’alberg turístic Via de la Plata. La seguim de front i enllacem amb el carrer Sant Francisco fins a creuar la carretera. Al capdavant, la Torre de Sant Francisco, l’única resta d’un antic convent del segle XV. Passem al costat d’ella i una urbanització per agafar el camí que ascendeix, entre propietats particulars, fins a la Serra de SantCristóbal . Baixem per una pineda fins a la mateixa entrada dels Santos de Maimona, primera i única localitat fins a Villafranca dels Fangs, situada a més de quinze quilòmetres. Entrem en la població pel carrer Zafra i continuem fins a la plaça d’Espanya. Aquí, enfront de l’Ajuntament, se situa l’Església La nostra Senyora dels Àngels, que envoltem per l’esquerra per passar al costat de la seva portada plateresca. Recordeu que al febrer de 2015 es va estrenar el nou alberg de pelegrins situat al carrer Maestrazgo.

  • Km 3,9. Els Santos de Maimona (Tots els serveis)

No cal perdre de vista el rastre de les fletxes grogues, que porten a creuar la carretera EX-364 i a continuar per l’entramat de carrers d’aquesta localitat pacense. Abandonem Els Santos de Maimona creuant el pont sobre el Rivera de Robledillo (Km 5). A la nostra dreta, a més d’un quilòmetre, els traçats del ferrocarril i de la nostra inseparable N-630. Per davant, un llarg tram de vinyes i antiquíssimes oliveres que esperen pacients el sí o el no d’una refineria de petroli, la incerta construcció del qual està donant molt que parlar. Passarem al costat del desviament que es dirigeix a una antiga almazara, on podem trobar l’Alberg l’Almazara reobert. (Km 12,2).Més endavant arribem fins a l’encreuament amb el camí de Ribera del Freixe o dels Moros. Girem per ell, cap a la dreta, a la recerca de les vies del ferrocarril i la N-630. Anem pel voral uns metres, passant sota el pont de l’autovia, i abandonem la carretera per un camí ben senyalitzat que neix a la dreta. Deixant enrere la nacional tornem a girar a l’esquerra i progressem durant 4 quilòmetres fins a les portes de Villafranca dels Fangs. Entrem en aquesta localitat, batejada com a Ciutat de la Música, per una carretera autonòmica i, guiant-nos pels taulells decorats amb la petxina de pelegrí groga, la recorrem pels carrers de les Caballeras, Zurbarán, Martínez i Llarga per arribar fins a la plaça on s’assenta l’església de La nostra Senyora del Valle.

  • Km 19. Villafranca dels Fangs (Tots els serveis)

Pugem pel carrer Sant Joaquina, la plaça Cor de Jesús i la calli Calvari per arribar fins a l’ermita de la Coronada. A mà esquerra agafem el carrer de Sant Ignacio, on es troba l’Institut Meléndez Valdés. Agafem el camí i, set-cents metres més endavant, creuem la carretera BA-6004. Seguim, envoltats per olivares que van cedint al monopoli del vinyer i de l’argila, ingredients principals del paisatge de la comarca de Fangs.El camp públic El Garriga serà nostra següent referència, abandonant l’àmplia pista per una senda més estreta entre les vinyes (Km 23,7). En tres quilòmetres i mitjà arribem a un camí més ample pel qual girem a l’esquerra cap al rierol del Bonhabal (Km 28,6). Passat aquest ens dirigim de front durant gairebé una hora fins a l’encreuament amb la carretera BA-013 (Km 32,9). De front continua el traçat oficial cap a Torremejía. Si prenem la carretera cap a l’esquerra arribarem a Almendralejo, distant gairebé 4 quilòmetres.

  • Km 36,7. Almendralejo (Tots els serveis)

Las dificultades

  • Travessia pels Santos de Maimona: S’entra en la localitat pel Carrer de Zafra fins a arribar a la Plaça d’Espanya, on està l’Ajuntament i l’Església de La nostra Senyora dels Àngels. Cal vorejar l’església pel lateral esquerre, carrer Plaza Chica, i continuar per les callis Tinent Blanco Marín i Bisbe Lluna per girar a l’esquerra cap a la calli Altell de l’Encomana que surt a la carretera EX- 364. Es gira a l’esquerra i s’agafa el carrer Santíssim, segona de la dreta que baixa directament fins al pont vell per creuar el Rivera de Robledillo.

Observaciones

  • Els responsables del Col·legi San José de Villafranca dels Fangs, situat al carrer Sant Ignacio, 2, reben als pelegrins i els conviden a visitar les instal·lacions i la capella del col·legi. Obsequien amb una estampa amb l’oració del pelegrí, la imatge del Col·legi i la de Sant Ignacio de Loyola. Es pot segellar la credencial i escriure unes línies en el llibre de signatures.
  • En Almendralejo no hi ha cap alberg. Ni municipal ni pròpiament de pelegrins. Hi ha suficients hotels i hostals. Rosa acull pelegrins en la seva antiga pensió, en l’Avinguda Sant Antonio, 33.Telèfon: 924 66 06 98. L’Hotel Los Angeles, situat en la C/ Macarena, 17, té habitacions individuals a 25 euros i 17 per persona en habitació doble. Totes elles estan equipades amb bany. Té lloc on deixar les bicicletes i disposa de connexió Wi-Fi. Telèfon: 924 67 03 19.

Qué ver, qué hacer

  • ELS SANTOS DE MAIMONAA l’abric de la Serra de SantCristóbal , que la separa de Zafra pel sud, Els Santos de Maimona divisa al nord la comarca de Terra de Fangs. Terres de vinya, olivera i cereal on existeix una rica activitat cinegética gràcies a la presència de perdius, llebres i conills. La paraula Maimona prové de l’àrab, ja que, com gran part de la nostra península, aquestes terres van ser conquistades l’any 712 pels musulmans. En un alt, al que van cridar Cabezo de Maimona, van començar a construir i a traçar els carrers.
    • Plaza d’Espanya: De 1929 i coneguda també al poble pel nom de Passeig de les Barandas. En ella es troba l’Ajuntament i església parroquial de La nostra Senyora dels Àngels.
    • Església de La nostra Senyora dels Àngels:Construcció del segle XVI. Consta de tres naus i planta rectangular en estil gòtic – renaixentista. Destaca l’anomenada Porta del Perdó, d’estil plateresc.
    • Palacio de l’Encomana:En aquest palau, construït en la primera meitat del XVI, vivia el comendador local de l’Ordre militar de Santiago. Cada encomana era un centre administratiu on es cobraven i percebien les donacions privades, botins de guerra, cobraments d’explotació ramadera, etc.
  • VILLAFRANCA DELS FANGSL’itinerari d’Antonino, mapa de les calçades que recorrien la Hispània romana durant l’època imperial, situava en el terme de Villafranca dels Fangs, concretament en el paratge conegut com Las Vegas i situat al nord de la localitat, la mansio Perceiana. Aquest fet, de gran rellevància en l’actualitat, suposa el pas de la calçada romana que unia la desembocadura del Guadiana, en Ayamonte, amb Mèrida. Sense amb prou feines notícies sobre els fets que van esdevenir segles més tard, Villafranca va ser reconquistada, repoblada i incorporada a l’Ordre de Santiago en la segona meitat del segle XIII. La hi coneix amb l’adjectiu de Fangs, que fa referència a la comarca, des de la segona meitat del segle XIX. Anteriorment va ser coneguda com Villafranca del Maestre i Villafranca d’Extremadura.
    • Església parroquial de La nostra Senyora del Valle: De planta rectangular i tres naus, va ser construïda a principis del segle XVI sobre l’antiga església i les seves obres van durar 66 anys. La seva torre façana s’eleva sobre l’element més destacat del conjunt. Ens referim a la Porta del Perdó, una elaborada portada d’estil gòtic flamíger.
    • Ermita de la Verge de la Coronada:És un edifici emblanquinat i níveo de finals del segle XV i de l’època del qual encara conserva la capella major i el primer tram de la torre. Erigida en honor a la Verge i patrona de Villafranca que, cada 8 de setembre, coincidint amb el dia d’Extremadura i la festa de la verema, celebra les festes en el seu honor.
  • ALMENDRALEJOL’actual capital de Terra de Fangs va començar a formar-se després de la reconquesta i la repoblació de les terres dominades durant segles pels musulmans. Corria el segle XIII i famílies que provenien de Mèrida van començar a expandir-se cap al sud i es van assentar en un terreny cobert per ametllers. Del primer apel·latiu com Almendral de Mèrida va derivar en Almendralejo, a causa que constituïa una petita entitat. Avui, assentada en una fèrtil comarca i oblidat el seu passat cerealista, és el regne de la vinya i l’olivera. Prop de 20 cellers de vi donen mostra de la qual és Seu del consell regulador de la Denominació d’Origen Guadiana.
    • Església de La nostra Senyora de la Purificació: Declarada Bé d’Interès Cultural, va ser construïda entre 1522 i 1539 sobre una ermita del segle XV. Destaca tot el seu conjunt. Els contraforts de l’absis estan rematats amb pinacles i gàrgoles i mostren dos escuts: l’imperial de Carlos I i l’escut parroquial amb un gerro d’azucenas, les petxines, la Creu de Santiago i l’ametller. El temple és d’una sola nau dividida en cinc trams.
    • Palacio de Monsalud: Construït en 1752 va ser la casa natal del poeta romàntic José d’Espronceda. Avui és la seu de l’Ajuntament d’Almendralejo.
    • Nit de les Candeles: La matinada del 2 de febrer els veïns d’Almendralejo cremen fogueres que coronen amb les pantarujas, símbols del mal. Després del repic de campanes es prenen les candeles, repletes de llenya i andròmines velles, i es degusta, en els nombrosos llocs, el xoriço a la brasa. La festa està declarada d’Interès Turístic Regional.

En imágenes

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

0 comentarios

El Camino de SantiagoGuía práctica

Estàs en la següent localització: Portada > Viajes > Camino de Santiago > Etapas > Etapa de Zafra a Almendralejo

Etapas

Etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

Información sobre la etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

O itinerario histórico da etapa finaliza en Villafranca de los Barros pero quixemos tomarnos unha licenza e alongar, quizá demasiado, a etapa para desviarnos cara a Almendralejo, capital da Terra de Barros.

El itinerario

Aviso: O albergue A Almazara, situado entre Los Santos de Maimona e Villafranca de los Barros, reabriu as súas portas. Recomendamos tamén as seguintes posibilidades sen desviarse a Almendralejo que, insistimos, non forma parte do trazado oficial da Vía da Prata: 1: Zafra – Villafranca de los Barros: 19 quilómetros; 2: Villafranca de los Barros – Torremejía: 27,5 quilómetros. Villafranca de los Barros xa ten 3 albergues, á Casa Perín (646 179 914) súmanse o albergue A Carmen (665 962 628, 691 537 283) e o albergue Terra de Barros (665 261 758).

  • Km 0. Zafra (Todos os servizos)

Continúa a peregrinación desde a rúa Ancha de Zafra, xunto ao albergue turístico Vía da Prata. Seguímola de fronte e enlazamos coa rúa San Francisco ata cruzar a estrada. Á fronte, a Torre de San Francisco, o único resto dun antigo convento do século XV. Pasamos xunto a ela e unha urbanización para coller o camiño que ascende, entre propiedades particulares, ata a Serra de SanCristóbal . Baixamos por un piñeiral ata a mesma entrada de Los Santos de Maimona, primeira e única localidade ata Villafranca de los Barros, situada a máis de quince quilómetros. Entramos na poboación pola rúa Zafra e continuamos ata a praza de España. Aquí, fronte ao Concello, sitúase a Igrexa A nosa Señora dos Anxos, que rodeamos pola esquerda para pasar xunto á súa portada plateresca. Lembrade que en febreiro de 2015 estreouse o novo albergue de peregrinos situado na rúa Maestrazgo.

  • Km 3,9. Los Santos de Maimona (Todos os servizos)

Non hai que perder de vista o rastro das frechas amarelas, que levan a cruzar a estrada EX-364 e a continuar pola armazón de rúas desta localidade pacense. Abandonamos Los Santos de Maimona cruzando a ponte sobre o Rivera de Robledillo (Km 5). Á nosa dereita, a máis dun quilómetro, os trazados do ferrocarril e da nosa inseparable N-630. Por diante, un longo tramo de vides e antiquísimos oliveiras que esperan pacientes o si ou o non dunha refinaría de petróleo, cuxa incerta construción está a dar moito que falar. Pasaremos xunto ao desvío que se dirixe a unha antiga almazara, onde podemos atopar o Albergue a Almazara reaberto. (Km 12,2).Máis adiante chegamos ata o cruzamento co camiño de Ribera del Fresno ou dos Mouros. Viramos por el, cara á dereita, en busca das vías do ferrocarril e a N-630. Imos pola beiravía uns metros, pasando baixo a ponte da autovía, e abandonamos a estrada por un camiño ben sinalizado que nace á dereita. Deixando atrás a nacional volvemos virar á esquerda e progresamos durante 4 quilómetros ata as portas de Villafranca de los Barros. Entramos nesta localidade, bautizada como Cidade da Música, por unha estrada autonómica e, guiándonos polos azulexos decorados coa vieira amarela, percorrémola polas rúas das Caballeras, Zurbarán, Martínez e Longa para chegar ata a praza onde se asenta a igrexa da nosa Señora do Val.

  • Km 19. Villafranca de los Barros (Todos os servizos)

Subimos pola rúa Santa Joaquina, a praza Corazón de Jesús e a rúa Calvario para chegar ata a ermida da Coroada. A man esquerda collemos a rúa de San Ignacio, onde se atopa o Instituto Meléndez Valdés. Collemos o camiño e, setecentos metros máis adiante, cruzamos a estrada BA-6004. Seguimos, rodeados por oliveirais que van cedendo ao monopolio do viñedo e da arxila, ingredientes principais da paisaxe da comarca de Barros.O campo público O Chaparral será nosa seguinte referencia, abandonando a ampla pista por unha senda máis estreita entre as vides (Km 23,7). En tres quilómetros e medio chegamos a un camiño máis ancho polo que viramos á esquerda cara ao arroio do Bonhabal (Km 28,6). Pasado este dirixímonos de fronte durante case unha hora ata o cruzamento coa estrada BA-013 (Km 32,9). De fronte continúa o trazado oficial cara a Torremejía. Se tomamos a estrada cara á esquerda chegaremos a Almendralejo , distante case 4 quilómetros.

  • Km 36,7. Almendralejo (Todos os servizos)

Las dificultades

  • Travesía polos Santos de Maimona: Éntrase na localidade pola Rúa de Zafra ata chegar á Praza de España, onde está o Concello e a Igrexa da nosa Señora dos Anxos. Hai que bordear a igrexa polo lateral esquerdo, cale Praza Moza, e continuar por cálelas Tenente Branco Marín e Bispo Lúa para virar á esquerda cara á rúa Altozano de Encoméndaa que sae á estrada EX – 364. Vírase á esquerda e cóllese a rúa Santísimo, segunda da dereita que baixa directamente ata a ponte vella para cruzar o Rivera de Robledillo.

Observaciones

  • Os responsables do Colexio San José de Villafranca de los Barros, situado na rúa San Ignacio, 2, reciben aos peregrinos e convídanlles a visitar as instalacións e a capela do colexio. Obsequian cunha estampa coa oración do peregrino, a imaxe do Colexio e a de San Ignacio de Loyola. Pódese selar a credencial e escribir unhas liñas no libro de firmas.
  • En Almendralejo non hai ningún albergue. Nin municipal nin propiamente de peregrinos. Hai suficientes hoteis e hostais. Rosa acolle peregrinos na súa antiga pensión, na Avenida San Antonio, 33.Teléfono: 924 66 06 98. O Hotel Los Ángeles, situado na C/ Macarena, 17, ten habitacións individuais a 25 euros e 17 por persoa en habitación dobre. Todas elas están equipadas con baño. Ten lugar onde deixar as bicicletas e dispón de conexión Wi-Fi. Teléfono: 924 67 03 19.

Qué ver, qué hacer

  • LOS SANTOS DE MAIMONAAo abrigo da Serra de SanCristóbal , que a separa de Zafra polo sur, Los Santos de Maimona divisa ao norte a comarca de Terra de Barros. Terras de vide, oliveira e cereal onde existe unha rica actividade cinexética grazas á presenza de perdices, lebres e coellos. A palabra Maimona provén do árabe, xa que, como gran parte da nosa península, estas terras foron conquistadas no ano 712 polos musulmáns. Nun alto, ao que chamaron Cabezo de Maimona, comezaron a construír e a trazar as rúas.
    • Praza de España: De 1929 e coñecida tamén no pobo polo nome de Paseo das Varandas. Nela atópase o Concello e igrexa parroquial da nosa Señora dos Anxos.
    • Igrexa da nosa Señora dos Anxos:Construción do século XVI. Consta de tres naves e planta rectangular en estilo gótico – renacentista. Destaca a chamada Porta do Perdón, de estilo plateresco.
    • Palacio de Encoméndaa:Neste palacio, construído na primeira metade do XVI, vivía o comendador local da Orde militar de Santiago. Cada encomenda era un centro administrativo onde se cobraban e percibían as doazóns privadas, botíns de guerra, cobros de explotación gandeira, etc.
  • VILLAFRANCA DE LOS BARROSO itinerario de Antonino, mapa das calzadas que percorrían a Hispania romana durante a época imperial, situaba no termo de Villafranca de los Barros, concretamente na paraxe coñecida como As Veigas e situado ao norte da localidade, a mansio Perceiana. Este feito, de gran relevancia na actualidade, supón o paso da calzada romana que unía a desembocadura do Guadiana, en Ayamonte, con Mérida. Sen apenas noticias sobre os feitos que aconteceron séculos máis tarde, Villafranca foi reconquistada, repoboada e incorporada á Orde de Santiago na segunda metade do século XIII. Coñécella co adxectivo de Barros, que fai referencia á comarca, desde a segunda metade do século XIX. Anteriormente foi coñecida como Villafranca do Maestre e Villafrancade Estremadura .
    • Igrexa parroquial da nosa Señora do Val: De planta rectangular e tres naves, foi construída a principios do século XVI sobre a antiga igrexa e as súas obras duraron 66 anos. A súa torre fachada elévase sobre o elemento máis destacado do conxunto. Referímonos a a Porta do Perdón, unha elaborada portada de estilo gótico flamígero.
    • Ermida da Virxe da Coroada:É un edificio encalado e níveo de finais do século XV e de cuxa época aínda conserva a capela maior e o primeiro tramo da torre. Erixida en honra á Virxe e patroa de Villafranca que, cada 8 de setembro, coincidindo co día de Estremadura e a festa da vendima, celebra as festas na súa honra.
  • ALMENDRALEJOA actual capital de Terra de Barros comezou a formarse tras a reconquista e a repoboación das terras dominadas durante séculos polos musulmáns. Corría o século XIII e familias que proviñan de Mérida comezaron a expandirse cara ao sur e asentáronse nun terreo cuberto por almendros. Do primeiro apelativo como Almendral de Mérida derivou en Almendralejo, debido a que constituía unha pequena entidade. Hoxe, asentada nunha fértil comarca e esquecido o seu pasado cerealista, é o reino da vide e a oliveira. Preto de 20 adegas de viño dan mostra da que é Sede do consello regulador da Denominación de Orixe Guadiana.
    • Igrexa da nosa Señora da Purificación: Declarada Ben de Interese Cultural, foi construída entre 1522 e 1539 sobre unha ermida do século XV. Destaca todo o seu conxunto. Os contrafuertes da ábsida están rematados con pináculos e gárgolas e mostran dous escudos: o imperial de Carlos I e o escudo parroquial cun xerro de azucenas, as cunchas, a Cruz de Santiago e o almendro. O templo é dunha soa nave dividida en cinco tramos.
    • Palacio de Monsalud: Construído en 1752 foi a casa natal do poeta romántico José de Espronceda. Hoxe é a sede do Concello de Almendralejo.
    • Noite das Candeas: A madrugada do 2 de febreiro os veciños de Almendralejo queiman fogueiras que coroan coas pantarujas, símbolos do mal. Tras o repique de campás préndense as candeas, repletas de leña e trastes vellos, e degústase, nos numerosos postos, o chourizo á brasa. A festa está declarada de Interese Turístico Rexional.

En imágenes

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

0 comentarios

Perfil de la etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

Perfil de la etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

El Camino de SantiagoGuía práctica

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte