Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapes > Etapa de Zafra a Almendralejo

Etapes

Etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

Els albergs

Informació sobre l’etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

L'itinerari històric de l'etapa finalitza en Villafranca dels Fangs però hem volgut prendre'ns una llicència i allargar, potser massa, l'etapa per a desviar-nos cap a Almendralejo, capital de la Terra de Fangs.

L’itinerari

  • Km 0. Zafra(Tots els serveis)

Continua la peregrinació des de el carrer Ample de Zafra, al costat de l’alberg turístic Via de la Plata. La seguim de front i enllacem amb el carrer San Francisco fins a travessar la carretera. Al capdavant, la Torre de San Francisco, l’única resta d’un antic convent del segle XV. Passem al costat d’ella i una urbanització per a agafar el camí que ascendeix, entre propietats particulars, fins a la Serra de Sant Cristòfor. Baixem per una pineda fins a la mateixa entrada de Els Sants de Maimona, primera i única localitat fins a Villafranca dels Fangs, situada a més de quinze quilòmetres. Entrem en la població pel carrer Zafra i continuem fins a la plaça d’Espanya. Aquí, enfront de l’Ajuntament, se situa la Església La nostra Senyora dels Àngels, que envoltem per l’esquerra per a passar al costat de la seva portada plateresca. Recordeu que al febrer de 2015 es va estrenar el nou alberg de pelegrins situat al carrer Maestrazgo.

  • Km 3,9. Els Sants de Maimona(Tots els serveis)

No cal perdre de vista el rastre de les fletxes grogues, que porten a travessar la carretera EX-364 i a continuar per l’entramat de carrers d’aquesta localitat pacense. Abandonem Els Sants de Maimona creuant el pont sobre el Rivera de Robledillo (Km 5). A la la nostra dreta, a més d’un quilòmetre, els traçats del ferrocarril i de la nostra inseparable N-630. Per davant, un llarg tram de vinyes i antiquíssimes oliveres que esperen pacients el sí o el no d’una refineria de petroli, la incerta construcció del qual està donant molt a parlar. Passarem al costat del desviament que es dirigeix a una antiga almàssera, on podem trobar l’Alberg l’Almàssera reobert. (Km 12,2).Més endavant arribem fins a l’encreuament amb el camí de Ribera del Freixe o dels Moros. Girem per ell, cap a la dreta, a la recerca de les vies del ferrocarril i la N-630. Anem pel voral uns metres, passant sota el pont de l’autovia, i abandonem la carretera per un camí ben senyalitzat que neix a la dreta. Deixant enrere la nacional tornem a girar a l’esquerra i progressem durant 4 quilòmetres fins a les portes de Villafranca dels Fangs. Entrem en aquesta localitat, batejada com a Ciutat de la Música, per una carretera autonòmica i, guiant-nos pels taulells decorats amb la petxina de pelegrí groga, la recorrem per els carrers de les Cavalleres, Zurbarán, Martínez i Llarga per a arribar fins a la plaça on s’assenteixi la església de La nostra Senyora de la Vall.

  • Km 19. Villafranca dels Fangs(Tots els serveis)

Pugem per el carrer Sant Joaquina, la plaça Cor de Jesús i el carrer Calvari per a arribar fins a l’ermita de la Coronada. A mà esquerra agafem el carrer de Sant Ignasi, on es troba el Institut Meléndez Valdés. Agafem el camí i, set-cents metres més endavant, travessem la carretera BA6004. Seguim, envoltats per olivars que van cedint al monopoli de la vinya i de l’argila, ingredients principals del paisatge de la comarca de Fangs.El camp públic La Garriga serà la nostra següent referència, abandonant l’àmplia pista per una senda més estreta entre les vinyes (Km 23,7). En tres quilòmetres i mig arribem a un camí més ample pel qual girem a l’esquerra cap a el rierol del Bonhabal (Km 28,6). Passat aquest ens vam dirigir de front durant gairebé una hora fins a l’encreuament amb la carretera BA-013 (Km 32,9). De front continua el traçat oficial cap a Torremejía. Si prenem la carretera cap a l’esquerra arribarem a Almendralejo, distant gairebé 4 quilòmetres.

  • Km 36,7. Almendralejo(Tots els serveis)

Les dificultats

  • Etapa llarga que es pot escurçar fent nit en Villafranca dels Fangs.
  • Almendralejo no forma part del traçat oficial, queda 4 quilòmetres separat de la ruta, i no s’ha de tornar a aquesta pel mateix camí, amb la qual cosa només se li sumessin 4 quilòmetres al nostre camí.
  • En època estival cal tenir precaució amb el sol i les altes temperatures perquè hi ha poques ombres al llarg de l’etapa.

Observacions

  • Almendralejo no està dins del traçat oficial i no compta amb alberg de pelegrins, però si una àmplia oferta d’hostals, pensions i hotels.
  • En totes les poblacions que travessem hi ha serveis de restauració, però sempre és aconsellable carregar sobretot amb aigua suficient.
  • Els pelegrins que facin nit a Almendralejo hauran d’agafar la carretera EX-212 per a reprendre el traçat oficial a uns 4 quilòmetres de la ciutat i no tornar pel camí pel qual van entrar a Almendralejo.

 

  • L’alberg Extrenatura de Villafranca dels Fangs està tancat temporalment, (nota de 2022), cridar abans per a confirmar si es troba obert i disponibilitat.

Què veure, què fer

  • ELS SANTS DE MAIMONAAl abric de la Serra de Sant Cristòfor, que la separa de Zafra pel sud, Els Sants de Maimona divisa al nord la comarca de Terra de Fangs. Terres de vinya, olivera i cereal on existeix una rica activitat cinegètica gràcies a la presència de perdius, llebres i conills. La paraula Maimona prové de l’àrab, ja que, com gran part de la nostra península, aquestes terres van ser conquistades l’any 712 pels musulmans. En un alt, al qual van anomenar Cabezo de Maimona, van començar a construir i a traçar els carrers.
    • Plaza d’Espanya: De 1929 i coneguda també al poble pel nom de Passeig de les Barandas. En ella es troba l’Ajuntament i església parroquial de La nostra Senyora dels Àngels.
    • Església de La nostra Senyora dels Àngels:Construcció del segle XVI. Consta de tres naus i planta rectangular en estil gòtic – renaixentista. Destaca l’anomenada Porta del Perdó, d’estil plateresc.
    • Palacio de l’Encàrrec:En aquest palau, construït en la primera meitat del XVI, vivia el comendador local de l’Orde militar de Santiago. Cada encàrrec era un centre administratiu on es cobraven i percebien les donacions privades, botins de guerra, cobraments d’explotació ramadera, etc.
  • VILLAFRANCA DELS BARROSEl itinerari d’Antonino, mapa de les calçades que recorrien la Hispània romana durant l’època imperial, situava en el terme de Villafranca dels Fangs, concretament en el paratge conegut com a Las Vegas i situat al nord de la localitat, la mansio Perceiana. Aquest fet, de gran rellevància en l’actualitat, suposa el pas de la calçada romana que unia la desembocadura del Guadiana, a Ayamonte, amb Mèrida. Sense tot just notícies sobre els fets que van esdevenir segles més tard, Villafranca va ser reconquerida, repoblada i incorporada a l’Orde de Santiago en la segona meitat del segle XIII. Se la coneix amb l’adjectiu de Fangs, que fa referència a la comarca, des de la segona meitat del segle XIX. Anteriorment va ser coneguda com Villafranca del Maestre i Villafranca d’Extremadura.
    • Església parroquial de La nostra Senyora de la Vall: De planta rectangular i tres naus, va ser construïda a principis del segle XVI sobre l’antiga església i les seves obres van durar 66 anys. La seva torre façana s’eleva sobre l’element més destacat del conjunt. Ens referim a la Porta del Perdó, una elaborada portada d’estil gòtic flamíger.
    • Ermita de la Verge de la Coronada:És un edifici emblanquinat i níveo de finals del segle XV i de l’època del qual encara conserva la capella major i el primer tram de la torre. Erigida en honor a la Verge i patrona de Villafranca que, cada 8 de setembre, coincidint amb el dia d’Extremadura i la festa de la verema, celebra les festes en el seu honor.
  • ALMENDRALEJOLa actual capital de Terra de Fangs va començar a formar-se després de la reconquesta i la repoblació de les terres dominades durant segles pels musulmans. Corria el segle XIII i famílies que provenien de Mèrida van començar a expandir-se cap al sud i es van assentar en un terreny cobert per ametllers. Del primer apel·latiu com Almendral de Mèrida va derivar a Almendralejo, pel fet que constituïa una petita entitat. Avui, assentada en una fèrtil comarca i oblidat el seu passat cerealista, és el regne de la vinya i l’olivera. Prop de 20 cellers de vi donen mostra de la qual és Seu del consell regulador de la Denominació d’Origen Guadiana.
    • Església de La nostra Senyora de la Purificació: Declarada Bé d’Interès Cultural, va ser construïda entre 1522 i 1539 sobre una ermita del segle XV. Destaca tot el seu conjunt. Els contraforts de l’absis estan rematats amb pinacles i gàrgoles i mostren dos escuts: l’imperial de Carles I i l’escut parroquial amb un gerro de lliris blancs, les petxines, la Creu de Santiago i l’ametller. El temple és d’una sola nau dividida en cinc trams.
    • Palacio de Monsalud: Construït en 1752 va ser la casa natal del poeta romàntic José d’Espronceda. Avui és la seu de l’Ajuntament d’Almendralejo.
    • Nit de les Candeles: La matinada del 2 de febrer els veïns d’Almendralejo cremen fogueres que coronen amb les pantarujas, símbols del mal. Després del repic de campanes es prenen les candeles, repletes de llenya i andròmines velles, i es degusta, en els nombrosos llocs, el xoriço a la brasa. La festa està declarada d’Interès Turístic Regional.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

0 comentaris

Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapas > Etapa de Zafra a Almendralejo

Etapas

Etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

Informació sobre l’etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

O itinerario histórico da etapa finaliza en Villafranca de los Barros pero quixemos tomarnos unha licenza e alargar, quizá demasiado, a etapa para desviarnos cara a Almendralejo, capital da Terra de Barros.

L’itinerari

  • Km 0. Zafra(Todos os servizos)

Continúa a peregrinación desde a rúa Ancha de Zafra, xunto ao albergue turístico Vía da Prata. Seguímola de fronte e enlazamos con a rúa San Francisco até cruzar a estrada. Á fronte, a Torre de San Francisco, o único resto dun antigo convento do século XV. Pasamos xunto a ela e unha urbanización para coller o camiño que ascende, entre propiedades particulares, até a Serra de San Cristóbal. Baixamos por un piñeiral até a mesma entrada de Los Santos de Maimona, primeira e única localidade até Villafranca de los Barros, situada a máis de quince quilómetros. Entramos na poboación pola rúa Zafra e continuamos até a praza de España. Aquí, fronte ao Concello, sitúase a Igrexa A nosa Señora dos Anxos, que rodeamos pola esquerda para pasar xunto á súa portada plateresca. Lembrade que en febreiro de 2015 estreouse o novo albergue de peregrinos situado na rúa Maestrazgo.

  • Km 3,9. Los Santos de Maimona(Todos os servizos)

Non hai que perder de vista o rastro das frechas amarelas, que levan a cruzar a estrada EX-364 e a continuar polo armazón de rúas desta localidade pacense. Abandonamos Los Santos de Maimona cruzando a ponte sobre o Rivera de Robledillo (Km 5). Á a nosa dereita, a máis dun quilómetro, os trazados do ferrocarril e da nosa inseparable N-630. Por diante, un longo tramo de vides e antiquísimos oliveiras que esperan pacientes o si ou o non dunha refinaría de petróleo, cuxa incerta construción está a dar moito que falar. Pasaremos xunto ao desvío que se dirixe a unha antiga almazara, onde podemos atopar o Albergue a Almazara reaberto. (Km 12,2).Máis adiante chegamos até o cruzamento con o camiño de Ribera del Fresno ou dos Mouros. Viramos por el, cara á dereita, en busca das vías do ferrocarril e a N-630. Imos pola beiravía uns metros, pasando baixo a ponte da autovía, e abandonamos a estrada por un camiño ben sinalizado que nace á dereita. Deixando atrás a nacional volvemos virar á esquerda e progresamos durante 4 quilómetros até as portas de Villafranca de los Barros. Entramos nesta localidade, bautizada como Cidade da Música, por unha estrada autonómica e, guiándonos polos azulexos decorados coa vieira amarela, percorrémola por as rúas das Cabaleiras, Zurbarán, Martínez e Longa para chegar até a praza onde se asinta a igrexa da nosa Señora do Val.

  • Km 19. Villafranca de los Barros(Todos os servizos)

Subimos por a rúa Santa Joaquina, a praza Corazón de Jesús e a rúa Calvario para chegar até a ermida da Coroada. A man esquerda collemos a rúa de San Ignacio, onde se atopa o Instituto Meléndez Valdés. Collemos o camiño e, setecentos metros máis adiante, cruzamos a estrada BA6004. Seguimos, rodeados por oliveirais que van cedendo ao monopolio do viñedo e da arxila, ingredientes principais da paisaxe de a comarca de Barros.O campo público O Chaparral será a nosa seguinte referencia, abandonando a ampla pista por unha senda máis estreita entre as vides (Km 23,7). En tres quilómetros e medio chegamos a un camiño máis ancho polo que viramos á esquerda cara a o arroio do Bonhabal (Km 28,6). Pasado este dirixímonos de fronte durante case unha hora até o cruzamento coa estrada BA-013 (Km 32,9). De fronte continúa o trazado oficial cara a Torremejía. Si tomamos a estrada cara á esquerda chegaremos a Almendralejo, distante case 4 quilómetros.

  • Km 36,7. Almendralejo(Todos os servizos)

Les dificultats

  • Etapa longa que se pode acurtar facendo noite en Villafranca de los Barros.
  • Almendralejo non forma parte do trazado oficial, queda 4 quilómetros separado da ruta, e non se ten que volver a esta polo mesmo camiño, co cal só se lle sumasen 4 quilómetros ao noso camiño.
  • En época estival hai que ter precaución co sol e as altas temperaturas pois hai poucas sombras ao longo da etapa.

Observacions

  • Almendralejo non está dentro do trazado oficial e non conta con albergue de peregrinos, pero se unha ampla oferta de hostais, pensións e hoteis.
  • En todas as poboacións que atravesamos hai servizos de restauración, pero sempre é aconsellable cargar sobre todo con auga suficiente.
  • Os peregrinos que fagan noite en Almendralejo deberán coller a estrada EX-212 para retomar o trazado oficial a uns 4 quilómetros da cidade e non volver polo camiño polo que entraron en Almendralejo.

 

  • O albergue Extrenatura de Villafranca de los Barros está pechado temporalmente, (nota de 2022), chamar antes para confirmar si atópase aberto e dispoñibilidade.

Què veure, què fer

  • LOS SANTOS DE MAIMONAAl abrigo da Serra de San Cristóbal, que a separa de Zafra polo sur, Los Santos de Maimona divisa ao norte a comarca de Terra de Barros. Terras de vide, oliveira e cereal onde existe unha rica actividade cinexética grazas á presenza de perdices, lebres e coellos. A palabra Maimona provén do árabe, xa que, como gran parte da nosa península, estas terras foron conquistadas no ano 712 polos musulmáns. Nun alto, ao que chamaron Cabezo de Maimona, comezaron a construír e a trazar as rúas.
    • Praza de España: De 1929 e coñecida tamén no pobo polo nome de Paseo das Varandas. Nela atópase o Concello e igrexa parroquial da nosa Señora dos Anxos.
    • Igrexa da nosa Señora dos Anxos:Construción do século XVI. Consta de tres naves e planta rectangular en estilo gótico – renacentista. Destaca a chamada Porta do Perdón, de estilo plateresco.
    • Palacio de Encoméndaa:Neste palacio, construído na primeira metade do XVI, vivía o comendador local da Orde militar de Santiago. Cada encomenda era un centro administrativo onde se cobraban e percibían as doazóns privadas, botíns de guerra, cobros de explotación gandeira, etc.
  • VILLAFRANCA DOS BARROSEl itinerario de Antonino, mapa das calzadas que percorrían a Hispania romana durante a época imperial, situaba no termo de Villafranca de los Barros, concretamente na paraxe coñecida como As Veigas e situado ao norte da localidade, a mansio Perceiana. Este feito, de gran relevancia na actualidade, supón o paso da calzada romana que unía a desembocadura do Guadiana, en Ayamonte, con Mérida. Sen apenas noticias sobre os feitos que aconteceron séculos máis tarde, Villafranca foi reconquistada, repoboada e incorporada á Orde de Santiago na segunda metade do século XIII. Coñécella co adxectivo de Barros, que fai referencia á comarca, desde a segunda metade do século XIX. Anteriormente foi coñecida como Villafranca do Maestre e Villafranca de Estremadura.
    • Igrexa parroquial da nosa Señora do Val: De planta rectangular e tres naves, foi construída a principios do século XVI sobre a antiga igrexa e as súas obras duraron 66 anos. A súa torre fachada elévase sobre o elemento máis destacado do conxunto. Referímonos á Porta do Perdón, unha elaborada portada de estilo gótico flamíxero.
    • Ermida da Virxe da Coroada:É un edificio encalado e níveo de finais do século XV e de cuxa época aínda conserva a capela maior e o primeiro tramo da torre. Erixida en honra á Virxe e patroa de Villafranca que, cada 8 de setembro, coincidindo co día de Estremadura e a festa da vendima, celebra as festas na súa honra.
  • ALMENDRALEJOLa actual capital de Terra de Barros comezou a formarse tras a reconquista e a repoboación das terras dominadas durante séculos polos musulmáns. Corría o século XIII e familias que proviñan de Mérida comezaron a expandirse cara ao sur e asentáronse nun terreo cuberto por almendros. Do primeiro apelativo como Almendral de Mérida derivou en Almendralejo, debido a que constituía unha pequena entidade. Hoxe, asentada nunha fértil comarca e esquecido o seu pasado cerealista, é o reino da vide e a oliveira. Preto de 20 adegas de viño dan mostra da que é Sede do consello regulador da Denominación de Orixe Guadiana.
    • Igrexa da nosa Señora da Purificación: Declarada Ben de Interese Cultural, foi construída entre 1522 e 1539 sobre unha ermida do século XV. Destaca todo o seu conxunto. Os contrafuertes da ábsida están rematados con pináculos e gárgolas e mostran dous escudos: o imperial de Carlos I e o escudo parroquial cun xerro de azucenas, as cunchas, a Cruz de Santiago e o almendro. O templo é dunha soa nave dividida en cinco tramos.
    • Palacio de Monsalud: Construído en 1752 foi a casa natal do poeta romántico José de Espronceda. Hoxe é a sede do Concello de Almendralejo.
    • Noite das Candeas: A madrugada do 2 de febreiro os veciños de Almendralejo queiman fogueiras que coroan coas pantarujas, símbolos do mal. Tras o repique de campás préndense as candeas, repletas de leña e trastes vellos, e degústase, nos numerosos postos, o chourizo á brasa. A festa está declarada de Interese Turístico Rexional.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

0 comentaris

Perfil de l’etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo

Perfil de l’etapa 7: Etapa de Zafra a Almendralejo