Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapes > Etapa de Valdesalor a Casar De Càceres

Etapes

Etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Càceres

Els albergs

Informació sobre l’etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Càceres

L'ascens al port de les Camelles permet albirar i arribar fins a Càceres, antiga colònia romana coneguda com Norba Caesarina i fundada en el 35 a. C.

L’itinerari

  • Km 0. Valdesalor (Alberg. Bar. Botiga. Consultori. Farmaciola)

  • Prenent com a referència la N-630, caminem per l’esquerra fins a arribar a l’altura del restaurant i la gasolinera. En aquest punt travessem la carretera i continuem per la senda que discorre a la dreta de la Nacional. Així, arribem a un tram d’asfalt per a salvar l’autovia per un pont. Seguim la senda – la N-630 a la nostra esquerra – i dos quilòmetres més endavant travessem un túnel sota la carretera Nacional (Km 3,5). Ara, amb la Nacional a la dreta, progressem en còmode ascens per un camí de pedra solta que ens porta a coronar el Port de les Camelles. Aquí, a una altitud de 482 metres, un filat bèl·lic a prop els terrenys del campament militar Santa Ana (Km 4,8).

    Creuem la N-630 per última vegada i després d’un lleuger repecho albirem la ciutat. En tres quilòmetres entrem a Càceres pel Carrer Oceà Atlàntic, on se situen desenes de petits tallers (Km 8,5). Més endavant creuem l’EX-206 i seguim la interminable Ronda de San Francisco (com a referència passarem al costat d’un Institut, l’Audiència Provincial i l’Hospital Sant Pere d’Alcántara). Arribem fins a la rotonda de la Plaça de San Francisco i a les portes del centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1986. Una alternativa per a aconseguir el centre és ascendir pels carrers Sant Ildefons, Plaza Santa Clara i Porta de Mèrida. Després de baixar per l’Adarb del Pare Rosalío i l’Adarb Santa Ana passem sota l’Arc de l’Estrella i accedim a la fi a la plaça Major.

  • Km 11,6. Càceres (Tots els Serveis)

  • Encara que encara resten més d’11 quilòmetres per al Casar de Càceres hi ha temps suficient per a visitar el seu conjunt històric i reposar forces en una de les terrasses de la plaça Major. Igual que Mèrida, Càceres mereix una visita assossegada que bé val una pernocta. Se surt de la ciutat pels carrers Gabriel y Galán i la plaça del Duc, on es gira a mà esquerra per General Margallo fins a arribar a la Plaça de Toros. Es deixa enrere el monument a les Bugaderes i, posteriorment, es creua un pas per als vianants al costat de la carretera. Arribem així a una rotonda per a continuar per la CC-38. (Km 13,5).

    Un repecho i s’obrirà davant nosaltres una llarga recta d’asfalt sense arbratge per la qual avançarem dos quilòmetres i mig. Així, entre el punt quilomètric 3 i 4 d’aquesta via, una fletxa groga sobre el quitrà ens desvia a l’esquerra per a enllaçar amb un camí (Km 16,2). Una hora després – podem trobar algunes zones amb aigua o fang – passem sota els ponts de l’autovia (Km 20,7) i l’enllaç de la ronda per a enfilar una altra recta que ens portarà fins a l’entrada del Casar. Només resta un passeig per als vianants entre palmeres i el Carrer Llarg Alt de la localitat per a arribar fins a l’Ajuntament i l’alberg.

  • Km 22,8. Casar de Càceres (Tots els Serveis)

  • Les dificultats

    • Entrada a Càceres: La ciutat es travessa de sud a nord i des que entrem pel Carrer Oceà Atlàntic fins que arribem a la Plaça Major hi ha més de tres quilòmetres de recorregut. El Conjunt Històric de Càceres va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 1986, així que una vegada que accedim des de la rotonda i Plaza de San Francisco, les fletxes grogues brillen per la seva absència

    • Carretera CC-38 en Casar de Càceres: Hi ha dos quilòmetres i set-cents metres d’asfalt entre la sortida de Càceres fins al desviament on agafem el camí. La via té trànsit encara que suficient voral perquè no perilli la nostra integritat. La subdelegació del Govern a Càceres va anunciar al gener de 2015 que col·laborarien en la creació d’un camí annex a aquesta carretera, que esperem es materialitzi.

    Observacions

    • A Càceres , com a allotjament alternatiu, estan els Apartaments Beholiday Santiago. Disposen de 4 apartaments amb capacitat per a 4 persones cadascun, amb calefacció, aire condicionat, sostres voltats, zona de no fumadors i TV de pantalla plana. Tenen cuina equipada amb rentavaixella, microones, refrigerador i màquina de cafè. També disposen de tovalloles i roba de llit. Preu de l’apartament per a 2 persones: 70 euros. Adreça: Plaza de Santiago, 8; telèfons: 626 003 093, 607 674 941 i 927 230 585.

    • A Casar de Càceres, també com a allotjament alternatiu, estan els Apartaments Barbancho. Disposen de 4 apartaments de tres habitacions dobles. Aquests tenen saló menjador, cuina amb parament, bany complet i quart amb rentadora. Com a establiment bikefriendly organitzen activitats i disposen de serveis per a ciclistes. Preu per a 4 persones: 60 euros; preu per a 6 persones 90 euros. Carrer Nisa, 3. Telèfons: 639 352 727, 636 251 747.

    Què veure, què fer

    • CÀCERES:
      Segons apunten diversos historiadors, la ciutat de Càceres està assentada sobre l’antiga colònia romana coneguda com Norba Caesarina i fundada entorn del 35 a. C. Aquesta colònia degué néixer a conseqüència del campament de Castra Caecilia, situat a escassos tres quilòmetres de la ciutat i fundat per Cinquè Cecilio Metelo l’any 79 a.C durant la guerra que li va enfrontar contra Sertorio. Després de la desintegració de l’imperi romà no es recorda cap esdeveniment memorable d’època visigoda. Càceres va recobrar més importància durant la invasió dels pobles berbers d’almoràvits i almohades. Van vendre cares les seves vides per defensar-la, però finalment va ser reconquerida per Alfons IX de Lleó en 1229. Va ser repoblada per gents del nord peninsular i durant els segles XIV, XV i XVI va forjar l’aspecte intramurs que avui conserva. Té el barri antic amb major unitat del conjunt històric d’Espanya i gràcies a això és Ciutat Patrimoni de la Humanitat des de 1986.

      Posseeix més de 50 monuments dignes de destacar encara que només enumerarem alguns dels més rellevants:

      • Cocatedral de Santa María:
        Cocatedral des de 1957, ja que la catedral, des de l’edat mitjana, es troba a Còria. Construïda en els segle XV i XVI és una mescla d’estils romànic, gòtic i renaixentista. Destaca el retaule de la capella major, realitzat en fusta de cedre per Guillén Ferrant en el 1551. A l’interior del temple hi ha una imatge, que suscita multitud de llegendes, d’un Crist negre crucificat. És anònima del segle XIV.

      • Església de Santiago:
        La configuració definitiva de l’església, edificada sobre un temple del segle XII, va tenir lloc en el segle XVI sota la direcció de Rodrigo Gil d’Hontañón i Sancho de Cabrera. En l’exterior, són els seus contraforts els que li confereixen major originalitat. En una de les portes hi ha esculpida una imatge de Santiago pelegrí.

      • Església de Sant Mateu:
        Més tardana que la resta de monuments cacereños, va ser aixecada entre els segles XVIII i XIX sobre les restes d’una mesquita àrab. Destaca la seva porta plateresca i el retaule rococó de Vicente Barbadillo.

      • Plaça Major:
        Les façanes blanques de les seves cases i els arcs que les suporten aconsegueixen dotar a aquest recinte d’un gran atractiu visual. Va ser utilitzada per comerciants i artesans des del segle XIII. En el costat oriental la recolzen les muralles d’època almohade.

      • Torre de Bujaco i Ermita de la Pau:
        Torre almohade del segle XII, utilitzada com a baluard defensiu pels cristians, que, segons la llegenda, van ser degollats pels àrabs. Al costat de la torre es troba l’Ermita de la Pau, del segle XVIII.

      • Arc de l’Estrella:
        Construït en el segle XVIII per Manuel Lara de Churriguera. És la porta més famosa i transitada per a entrar al conjunt històric. Deu el seu nom a la imatge de la Verge de l’Estrella, que es troba en la part posterior de l’arc.

      • Arc del Crist:
        També anomenada Porta del Riu, està situat en el Barri de Sant Antoni i és l’única porta romana que es conserva.

      • Casa dels Toledo Moctezuma:
        Seu de l’Arxiu Històric de Càceres, que deu el seu nom al matrimoni de Juan Cano de Saavedra amb Isabel, la filla de l’emperador asteca Moctezuma II.

      • Palacio dels Golfines de Baix:
        Del segle XV i XVI, és una casa gòtica, típica de l’arquitectura civil de Càceres, amb una destacada portada plateresca que està rematada per una crestería d’aixetes – meitat àguila i meitat lleó – i flameros. A l’interior es conserva una làpida sepulcral amb la famosa inscripció d’Aquí esperen els Golfines el dia del Judici, que va ser traslladada des de la capella d’un convent cacereño.

      • Casa dels Penells:
        En l’actualitat alberga el Museu Arqueològic. Va ser construïda a la fi del segle XV sobre l’espai ocupat per l’antic alcàsser almohade. Es coneix també com a Casa de l’Aljub, ja que es conserva un dipòsit d’aigua àrab en el soterrani de l’edifici.

      • Palacio de Godoy:
        Casa del conqueridor Francisco de Godoy, i que val la pena visitar només pel seu balcó en cantonada d’estil manierista.

    • CASAR DE CÀCERES:
      A tan sols 11 quilòmetres de Càceres, la Norba Caesarina romana, és probable que a Casar de Càceres es localitzés el campament militar de Castra Servilia. És també molt probable que la via romana travessés la població. Els carrers Llarga Alta i Llarga Baixa de la localitat semblen confirmar aquest fet i és a la sortida de Casar de Càceres, de camí cap a Canyar, quan el traçat de la Via de la Plata es fa més palesa.

      • Església parroquial de l’Asunción:
        Construïda a la fi del XVI i principis del XVII sobre una altra església més antiga. Destaca la seva torre campanar amb els seus escuts, gàrgoles i pinacles. Sobre els contraforts es disposen els nius que les cigonyes construeixen any rere any. El retaule major, del XVII, és una obra de proporció monumental en la qual van col·laborar dos escultors, un pintor, un daurador i un assemblador.

      • La Coca del Casar, el seu millor ambaixador:
        No és un monument a l’ús, però com si ho fos. La Coca del Casar és el producte que ha donat la fama al poble. És un formatge elaborat amb llet crua d’ovella i quall vegetal procedent del card Cynara cardunculus.

      • La Festa de la Tenca:
        Celebració popular que se celebra a la fi d’agost i, de manera rotativa, entre les localitats que conformen la mancomunitat del Tajo – Salor: Aliseda, Rierol de la Llum, Brosses, Casar de Càceres, Garrovillas, Malpartida de Càceres, Navas de l’Arboç, Vila del Rei i amb la col·laboració d’Alcántara. A part de la seva fi, que és la degustació de la Tenca (peix de la família dels ciprínids que viu en aigües embassades i tranquil·les), hi ha un concurs de pesca i revetlla.

    En imatges

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Els pelegrins opinen sobre l'etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Càceres

    0 comentaris