Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapes > Etapa de Valdesalor a Casar De Càceres

Etapes

Etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Càceres

Els albergs

Informació sobre l’etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Càceres

L'ascens al port de les Camelles permet albirar i arribar fins a Càceres, antiga colònia romana coneguda com Norba Caesarina i fundada en el 35 a. C.

L’itinerari

 

  • Km 0. Valdesalor(Alberg. Bar. Botiga. Consultori. Farmaciola)

Prenent com a referència la N630, caminem per l’esquerra fins a arribar a l’altura del restaurant i la gasolinera. En aquest punt travessem la carretera i continuem per la senda que discorre a la dreta de la Nacional. Així, arribem a un tram d’asfalt per a salvar l’autovia per un pont. Seguim la senda – la N-630 a la nostra esquerra – i dos quilòmetres més endavant travessem un túnel sota la carretera Nacional (Km 3,5). Ara, amb la Nacional a la dreta, progressem en còmode ascens per un camí de pedra solta que ens porta a coronar el Port de les Camelles. Aquí, a una altitud de 482 metres, un filat bèl·lic a prop els terrenys del campament militar Santa Ana (Km 4,8).Creuem la N-630 per última vegada i després d’un lleuger repit albirem la ciutat. En tres quilòmetres entrem a Càceres pel Carrer Oceà Atlàntic, on se situen desenes de petits tallers (Km 8,5). Més endavant creuem l’EX-206 i seguim la interminable Ronda de San Francisco (com a referència passarem al costat d’un Institut, l’Audiència Provincial i l’Hospital Sant Pere d’Alcántara). Arribem fins a la rotonda de la Plaça de San Francisco i a les portes de el centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1986. Una alternativa per a aconseguir el centre és ascendir pels carrers Sant Ildefons, Plaza Santa Clara i Porta de Mèrida. Després de baixar per l’Adarb del Pare Rosalío i l’Adarb Santa Ana passem sota l’Arc de l’Estrella i accedim a la fi a la plaça Major.

  • Km 11,6. Càceres(Tots els Serveis)

Si bé encara resten més d’11 quilòmetres per a el Casar de Càceres hi ha temps suficient per a visitar el seu conjunt històric i reposar forces en una de les terrasses de la plaça Major. Igual que Mèrida, Càceres mereix una visita assossegada que bé val una pernocta. Se surt de la ciutat pels carrers Gabriel y Galán i la plaça del Duc, on es gira a mà esquerra per General Margallo fins a arribar a la Plaça de Toros deixant aquesta a la nostra dreta. Es deixa enrere el monument a les Bugaderes i, posteriorment, es creua un pas per als vianants al costat de la carretera. Arribem així a una rotonda per a continuar per la CC38(Km 13,5).Un repit i s’obrirà davant nosaltres una llarga recta d’asfalt sense arbratge per la qual avançarem dos quilòmetres i mig. Així, entre el punt quilomètric 3 i 4 d’aquesta via, una fletxa groga sobre el quitrà ens desvia a l’esquerra per a enllaçar amb un camí (Km 16,2). Una hora després – podem trobar algunes zones amb aigua o fang – passem sota els ponts de l’autovia (Km 20,7) i l’enllaç de la ronda per a enfilar una altra recta que ens portarà fins a l’entrada del Casar. Només resta un passeig per als vianants entre palmeres i el Carrer Llarg Alt de la localitat per a arribar fins a l’Ajuntament i l’alberg.

  • Km 22,8. Casar de Càceres(Tots els Serveis)

 

Les dificultats

  • Entrada a Càceres: La ciutat es travessa de sud a nord i des que entrem pel Carrer Oceà Atlàntic fins que arribem a la Plaça Major hi ha més de tres quilòmetres de recorregut. El Conjunt Històric de Càceres va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 1986, així que una vegada que accedim des de la rotonda i Plaza de San Francisco, les fletxes grogues brillen per la seva absència
  • Carretera CC38 en Casar de Càceres: Hi ha dos quilòmetres i set-cents metres d’asfalt entre la sortida de Càceres fins al desviament on agafem el camí. La via té trànsit, encara que suficient voral perquè no perilli la nostra integritat. Amb tot i amb això molta precaució.
  • En 2019 es va crear un tram alternatiu senyalitzat per a llevar-se el voral de la carretera CC-38 a la sortida de Càceres. Aquesta alternativa puja al turó Otero des de la rotonda de sortida de Càceres per a arribar al puta on el traçat oficial abandona la carretera. Des d’aquesta rotonda a la sortida de Càceres fins al Casar serien 10 quilòmetres i en els dos primers caldria superar un desnivell de 200 metres. https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/camino-de-santiago-caceres-casar-de-caceres-41234922

Observacions

  • Etapa còmoda per a poder fer una bona visita a la ciutat de Càceres i després continuar fins a Casar.
  • En 2019 es va crear un tram alternatiu senyalitzat per a llevar-se el voral de la carretera CC-38 a la sortida de Càceres. Aquesta alternativa puja al turó Otero des de la rotonda de sortida de Càceres per a arribar al puta on el traçat oficial abandona la carretera. Des d’aquesta rotonda a la sortida de Càceres fins al Casar serien 10 quilòmetres i en els dos primers caldria superar un desnivell de 200 metres. https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/camino-de-santiago-caceres-casar-de-caceres-41234922

Què veure, què fer

  • CÀCERES: Segons apunten diversos historiadors, la ciutat de Càceres està assentada sobre l’antiga colònia romana coneguda com Norba Caesarina i fundada entorn del 35 a. C. Aquesta colònia degué néixer a conseqüència del campament de Castra Caecilia, situat a escassos tres quilòmetres de la ciutat i fundat per Cinquè Cecilio Metelo l’any 79 a.C durant la guerra que li va enfrontar contra Sertorio. Després de la desintegració de l’imperi romà no es recorda cap esdeveniment memorable d’època visigoda. Càceres va recobrar més importància durant la invasió dels pobles berbers d’almoràvits i almohades. Van vendre cares les seves vides per defensar-la, però finalment va ser reconquerida per Alfons IX de Lleó en 1229. Va ser repoblada per gents del nord peninsular i durant els segles XIV, XV i XVI va forjar l’aspecte intramurs que avui conserva. Té el barri antic amb major unitat del conjunt històric d’Espanya i gràcies a això és Ciutat Patrimoni de la Humanitat des de 1986.Posseeix més de 50 monuments dignes de destacar encara que només enumerarem alguns dels més rellevants:
    • Cocatedral de Santa María: Cocatedral des de 1957, ja que la catedral, des de l’edat mitjana, es troba a Còria. Construïda en els segle XV i XVI és una mescla d’estils romànic, gòtic i renaixentista. Destaca el retaule de la capella major, realitzat en fusta de cedre per Guillén Ferrant en el 1551. A l’interior del temple hi ha una imatge, que suscita multitud de llegendes, d’un Crist negre crucificat. És anònima del segle XIV.
    • Església de Santiago: La configuració definitiva de l’església, edificada sobre un temple del segle XII, va tenir lloc en el segle XVI sota la direcció de Rodrigo Gil d’Hontañón i Sancho de Cabrera. En l’exterior, són els seus contraforts els que li confereixen major originalitat. En una de les portes hi ha esculpida una imatge de Santiago pelegrí.
    • Església de Sant Mateu: Més tardana que la resta de monuments cacereños, va ser aixecada entre els segles XVIII i XIX sobre les restes d’una mesquita àrab. Destaca la seva porta plateresca i el retaule rococó de Vicente Barbadillo.
    • Plaça Major: Les façanes blanques de les seves cases i els arcs que les suporten aconsegueixen dotar a aquest recinte d’un gran atractiu visual. Va ser utilitzada per comerciants i artesans des del segle XIII. En el costat oriental la recolzen les muralles d’època almohade.
    • Torre de Bujaco i Ermita de la Pau: Torre almohade del segle XII, utilitzada com a baluard defensiu pels cristians, que, segons la llegenda, van ser degollats pels àrabs. Al costat de la torre es troba l’Ermita de la Pau, del segle XVIII.
    • Arc de l’Estrella: Construït en el segle XVIII per Manuel Lara de Churriguera. És la porta més famosa i transitada per a entrar al conjunt històric. Deu el seu nom a la imatge de la Verge de l’Estrella, que es troba en la part posterior de l’arc.
    • Arc del Crist: També anomenada Porta del Riu, està situat en el Barri de Sant Antoni i és l’única porta romana que es conserva.
    • Casa dels Toledo Moctezuma: Seu de l’Arxiu Històric de Càceres, que deu el seu nom al matrimoni de Juan Cano de Saavedra amb Isabel, la filla de l’emperador asteca Moctezuma II.
    • Palacio dels Golfines de Baix: Del segle XV i XVI, és una casa gòtica, típica de l’arquitectura civil de Càceres, amb una destacada portada plateresca que està rematada per una crestería d’aixetes – meitat àguila i meitat lleó – i flameros. A l’interior es conserva una làpida sepulcral amb la famosa inscripció d’Aquí esperen els Golfines el dia del Judici, que va ser traslladada des de la capella d’un convent cacereño.
    • Casa dels Penells: En l’actualitat alberga el Museu Arqueològic. Va ser construïda a la fi del segle XV sobre l’espai ocupat per l’antic alcàsser almohade. Es coneix també com a Casa de l’Aljub, ja que es conserva un dipòsit d’aigua àrab en el soterrani de l’edifici.
    • Palacio de Godoy: Casa del conqueridor Francisco de Godoy, i que val la pena visitar només pel seu balcó en cantonada d’estil manierista.
  • CASAR DE CÀCERES: A tan sols 11 quilòmetres de Càceres, la Norba Caesarina romana, és probable que a Casar de Càceres es localitzés el campament militar de <iCastra Servilia. És també molt probable que la via romana travessés la població. Els carrers Llarga Alta i Llarga Baixa de la localitat semblen confirmar aquest fet i és a la sortida de Casar de Càceres, de camí cap a Canyar, quan el traçat de la Via de la Plata es fa més palesa.
    • Església parroquial de l’Asunción: Construïda a la fi del XVI i principis del XVII sobre una altra església més antiga. Destaca la seva torre campanar amb els seus escuts, gàrgoles i pinacles. Sobre els contraforts es disposen els nius que les cigonyes construeixen any rere any. El retaule major, del XVII, és una obra de proporció monumental en la qual van col·laborar dos escultors, un pintor, un daurador i un assemblador.
    • La Coca del Casar, el seu millor ambaixador: No és un monument a l’ús, però com si ho fos. La Coca del Casar és el producte que ha donat la fama al poble. És un formatge elaborat amb llet crua d’ovella i quall vegetal procedent del card Cynara cardunculus.
    • La Festa de la Tenca:Celebració popular que se celebra a la fi d’agost i, de manera rotativa, entre les localitats que conformen la mancomunitat del Tajo – Salor: Aliseda, Rierol de la Llum, Brosses, Casar de Càceres, Garrovillas, Malpartida de Càceres, Navas de l’Arboç, Vila del Rei i amb la col·laboració d’Alcántara. A part de la seva fi, que és la degustació de la Tenca (peix de la família dels ciprínids que viu en aigües embassades i tranquil·les), hi ha un concurs de pesca i revetlla.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Càceres

0 comentaris

Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapas > Etapa de Valdesalor a Casar De Cáceres

Etapas

Etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Cáceres

Informació sobre l’etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Cáceres

O ascenso ao porto das Camellas permite divisar e chegar até Cáceres, antiga colonia romana coñecida como Norba Caesarina e fundada no 35 a.C.

L’itinerari

 

  • Km 0. Valdesalor(Albergue. Bar. Tenda. Consultorio. Botiquín)

Tomando como referencia a N630, camiñamos pola esquerda até chegar á altura do restaurante e a gasolineira. Neste punto cruzamos a estrada e continuamos pola senda que discorre á dereita da Nacional. Así, chegamos a un tramo de asfalto para salvar a autovía por unha ponte. Seguimos a senda – a N-630 á nosa esquerda – e dous quilómetros máis adiante atravesamos un túnel baixo a estrada Nacional (Km 3,5). Agora, coa Nacional á dereita, progresamos en cómodo ascenso por un camiño de pedra solta que nos leva a coroar o Porto das Camellas. Aquí, a unha altitude de 482 metros, un aramado bélico cerca os terreos do campamento militar Santa Ana (Km 4,8).Cruzamos a N-630 por última vez e tras un lixeiro repecho avistamos a cidade. En tres quilómetros entramos en Cáceres pola Rúa Océano Atlántico, onde se sitúan decenas de pequenos talleres (Km 8,5). Máis adiante cruzamos a EX-206 e seguimos a interminable Rolda de San Francisco (como referencia pasaremos xunto a un Instituto, a Audiencia Provincial e o Hospital San Pedro de Alcántara). Chegamos até a rotonda da Praza de San Francisco e ás portas de o centro histórico, declarado Patrimonio da Humanidade en 1986. Unha alternativa para alcanzar o centro é ascender polas rúas San Ildefonso, Praza Santa Clara e Porta de Mérida. Tras baixar polo Adarve do Pai Rosalío e o Adarve Santa Ana pasamos baixo o Arco da Estrela e accedemos ao fin á praza Maior.

  • Km 11,6. Cáceres(Todos os Servizos)

Aínda que aínda restan máis de 11 quilómetros para o Casar de Cáceres hai tempo suficiente para visitar o seu conxunto histórico e repor forzas nunha das terrazas da praza Maior. Do mesmo xeito que Mérida, Cáceres merece unha visita sosegada que ben vale unha pasa a noite. Sáese da cidade polas rúas Gabriel e Galán e a praza do Duque, onde se vira a man esquerda por Xeneral Margallo até chegar á Praza de Touros deixando esta a a nosa dereita. Déixase atrás o monumento ás Lavandeiras e, posteriormente, crúzase un paso peonil xunto á estrada. Chegamos así a unha rotonda para continuar por o CC38(Km 13,5).Un repecho e abrirase ante nós unha longa recta de asfalto sen arboledo pola que avanzaremos dous quilómetros e medio. Así, entre o punto quilométrico 3 e 4 desta vía, unha frecha amarela sobre o alcatrán desvíanos á esquerda para enlazar cun camiño (Km 16,2). Unha hora despois – podemos atopar algunhas zonas con auga ou barro – pasamos baixo as pontes da autovía (Km 20,7) e o enlace da rolda para enfilar outra recta que nos levará até a entrada do Casar. Só resta un paseo peonil entre palmeiras e a Rúa Longa Alta da localidade para chegar até o Concello e o albergue.

  • Km 22,8. Casar de Cáceres(Todos os Servizos)

 

Les dificultats

  • Entrada a Cáceres: A cidade atravésase de sur a norte e desde que entramos pola Rúa Océano Atlántico ata que chegamos á Praza Maior hai máis de tres quilómetros de percorrido. O Conxunto Histórico de Cáceres foi declarado Patrimonio da Humanidade en 1986, así que unha vez que accedemos desde a rotonda e Praza de San Francisco, as frechas amarelas brillan pola súa ausencia
  • Estrada CC38 ao Casar de Cáceres: Hai dous quilómetros e setecentos metros de asfalto entre a saída de Cáceres até o desvío onde collemos o camiño. A vía ten tráfico, aínda que suficiente beiravía para que non perige a nosa integridade. Con todo e con iso moita precaución.
  • En 2019 creouse un tramo alternativo sinalizado para quitarse a beiravía da estrada CC-38 á saída de Cáceres. Esta alternativa sobe ao cerro Otero desde a rotonda de saída de Cáceres para chegar ao puto onde o trazado oficial abandona a estrada. Desde devandita rotonda á saída de Cáceres até o Casar serian 10 quilómetros e nos dous primeiros habería que superar un desnivel de 200 metros. https://é.wikiloc.com/rutassendeirismo/camiñode-santiagocacerescasarde-caceres41234922

Observacions

  • Etapa cómoda para poder facer unha boa visita á cidade de Cáceres e logo continuar até Casar.
  • En 2019 creouse un tramo alternativo sinalizado para quitarse a beiravía da estrada CC-38 á saída de Cáceres. Esta alternativa sobe ao cerro Otero desde a rotonda de saída de Cáceres para chegar ao puto onde o trazado oficial abandona a estrada. Desde devandita rotonda á saída de Cáceres até o Casar serian 10 quilómetros e nos dous primeiros habería que superar un desnivel de 200 metros. https://é.wikiloc.com/rutassendeirismo/camiñode-santiagocacerescasarde-caceres41234922

Què veure, què fer

  • CÁCERES: Segundo apuntan varios historiadores, a cidade de Cáceres está asentada sobre a antiga colonia romana coñecida como Norba Caesarina e fundada en torno ao 35 a.C. Esta colonia debeu nacer a consecuencia do campamento de Castra Caecilia, situado a escasos tres quilómetros da cidade e fundado por Quinto Cecilio Metelo no ano 79 a.C durante a guerra que lle enfrontou contra Sertorio. Tras a desintegración do imperio romano non se lembra ningún acontecemento memorable de época visigoda. Cáceres recobrou máis importancia durante a invasión dos pobos bereberes de almorávides e almohades. Venderon caras as súas vidas por defendela, pero finalmente foi reconquistada por Alfonso IX de León en 1229. Foi repoboada por xentes do norte peninsular e durante os séculos XIV, XV e XVI fraguou o aspecto intramuros que hoxe conserva. Ten o casco antigo con maior unidade do conxunto histórico de España e grazas a iso é Cidade Patrimonio da Humanidade desde 1986.Posúe máis de 50 monumentos dignos de destacar aínda que só enumeraremos algúns dos máis relevantes:
    • Concatedral de Santa María: Concatedral desde 1957, xa que a catedral, desde o medievo, atópase en Coria. Construída no século XV e XVI é unha mestura de estilos románico, gótico e renacentista. Destaca o retablo da capela maior, realizado en madeira de cedro por Guillén Ferrant no 1551. No interior do templo hai unha imaxe, que suscita multitude de lendas, dun Cristo negro crucificado. É anónima do século XIV.
    • Igrexa de Santiago: A configuración definitiva da igrexa, edificada sobre un templo do século XII, tivo lugar no século XVI baixo a dirección de Rodrigo Gil de Hontañón e Sancho de Cabrera. No exterior, son os seus contrafuertes os que lle confiren maior orixinalidade. Nunha das portas hai esculpida unha imaxe de Santiago peregrino.
    • Igrexa de San Mateo: Máis tardía que o resto de monumentos cacereños, foi levantada entre os séculos XVIII e XIX sobre os restos dunha mesquita árabe. Destaca a súa porta plateresca e o retablo rococó de Vicente Barbadillo.
    • Praza Maior: As fachadas brancas das súas casas e os arcos que as soportan conseguen dotar a este recinto dun gran atractivo visual. Foi utilizada por comerciantes e artesáns desde o século XIII. No lado oriental apóiana as murallas de época almohade.
    • Torre de Bujaco e Ermida da Paz: Torre almohade do século XII, utilizada como baluarte defensivo polos cristiáns, que, segundo a lenda, foron degolados polos árabes. Xunto á torre atopar a Ermida da Paz, do século XVIII.
    • Arco da Estrela: Construído no século XVIII por Manuel Lara de Churriguera. É a porta máis famosa e transitada para entrar ao conxunto histórico. Debe o seu nome á imaxe da Virxe da Estrela, que se atopa na parte posterior do arco.
    • Arco do Cristo: Tamén chamada Porta do Río, está situado no Barrio de San Antonio e é a única porta romana que se conserva.
    • Casa dos Toledo Moctezuma: Sede do Arquivo Histórico de Cáceres, que debe o seu nome ao matrimonio de Juan Cano de Saavedra con Isabel, a filla do emperador azteca Moctezuma II.
    • Palacio dos Golfines de Abaixo: Do século XV e XVI, é unha casa gótica, típica da arquitectura civil de Cáceres, cunha destacada portada plateresca que está rematada por unha crestería de billas – metade aguia e metade león – e flameros. No interior consérvase unha lápida sepulcral coa famosa inscrición de Aquí esperan os Golfines o día do Xuízo, que foi trasladada desde a capela dun convento cacereño.
    • Casa dos Cataventos: Na actualidade alberga o Museo Arqueolóxico. Foi construída a finais do século XV sobre o espazo ocupado polo antigo alcázar almohade. Coñécese tamén como Casa do Aljibe, xa que se conserva un depósito de auga árabe no soto do edificio.
    • Palacio de Godoy: Casa do conquistador Francisco de Godoy, e que merece a pena visitar só polo seu balcón en esquina de estilo manierista.
  • CASAR DE CÁCERES: A tan só 11 quilómetros de Cáceres, a Norba Caesarina romana, é probable que en Casar de Cáceres localizásese o campamento militar de <iCastra Servilia. É tamén moi probable que a vía romana atravesase a poboación. As rúas Longa Alta e Longa Baixa da localidade parecen confirmar este feito e é á saída de Casar de Cáceres, de camiño cara a Cañaveral, cando o trazado da Vía da Prata faise máis patente.
    • Igrexa parroquial da Asunción: Construída a finais do XVI e principios do XVII sobre outra igrexa máis antiga. Destaca a súa torre campanario cos seus escudos, gárgolas e pináculos. Sobre os contrafuertes disponse os niños que as cegoñas constrúen ano tras ano. O retablo maior, do XVII, é unha obra de proporción monumental na que colaboraron dous escultores, un pintor, un dorador e un ensamblador.
    • O Sopapo do Casar, o seu mellor embaixador: Non é un monumento ao uso, pero coma se o fose. O Sopapo do Casar é o produto que deu a fama ao pobo. É un queixo elaborado con leite cru de ovella e callo vexetal procedente do cardo Cynara cardunculus.
    • A Festa da Tenca:Celebración popular que se celebra a finais de agosto e, de forma rotativa, entre as localidades que conforman a mancomunidade do Tajo – Salor: Aliseda, Arroyo de la Luz, Brozas, Casar de Cáceres, Garrovillas, Malpartida de Cáceres, Navas del Madroño, Villa del Rey e coa colaboración de Alcántara. Á parte do seu fin, que é a degustación da Tenca (peixe da familia dos ciprínidos que vive en augas embalsadas e tranquilas), hai un concurso de pesca e verbena.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Cáceres

0 comentaris

Perfil de l’etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Cáceres

Perfil de l’etapa 11: Etapa de Valdesalor a Casar De Cáceres