L’aventura de la Via de la Plata, a més de calçada romana, la peregrinació a Santiago per antonomàsia de l’oest peninsular, comença a les portes de la Catedral de Sevilla. Concretament al costat de la porta de l’Asunción, situada en l’Avinguda de la Constitució de la ciutat andalusa. La primera petxina de pelegrí ens guia pel carrer García de Vinuesa i continuem pels carrers de Jimios, Zaragoza, Reyes Católicos. En aquesta última creuem el Pont d’Isabel II per a accedir al popular barri de Triana. Ho recorrem pels carrers Sant Jordi, Callao i Castella, on es troba la Capella del Cadell. Uns metres més endavant hi ha un quiosc i, a la seva dreta, una rampa i unes escales per les quals s’accedeix a l’autovia.

Creuem i, després de vorejar una rotonda, baixem cap a un aparcament i creuem un pont per als vianants sobre el Guadalquivir. Sorgeix l’alternativa, ben indicada, d’anar cap a la població de Llits o continuar per un camí paral·lel al Guadalquivir amb la indicació de ‘Riu’ . Nosaltres triem aquesta última, que avança per la ribera “riu Gran”, traduït de l’àrab. No dóna temps a assaborir-ho perquè en una mica més d’un quilòmetre i mig, a l’altura d’unes cases antigues, del segle XIX i conegut com Cortijo de Gambogaz, les fletxes abandonen el riu i s’internen per una senda a mà esquerra. Atenció a aquest punt! (Km 5,5).

Avancem per aquest camí, tenint com a referència Llits i el Turó de Santa Brígida, situats a la nostra esquerra. Cal passar sota l’A-66, coneguda com l’Autovia de la Plata, un parell de vegades i, entre mitjanes, sota el pont del ferrocarril. Al lluny ja es pot observar l’estructura del Monestir de Sant Isidoro del Camp, cistercenc del segle XIV, situat a l’entrada de Santiponce..

Podem detenir-nos a veure el monestir o continuar més de quilòmetre i mig pel poble fins a l’entrada al Conjunt Arqueològic d’Itàlica. Les ruïnes i l’amfiteatre d’aquesta ciutat romana, fundada en el 206 a. C. i bressol de l’emperador Trajà, bé mereixen una visita. Itàlica suposarà per als pelegrins la primera fita romana de la Via de la Plata i continuarem fins a Mèrida seguint el trajecte de la calçada que unia aquesta localitat amb la desembocadura del Guadiana (Km 11,3).

L’etapa continua per la A-8079, carretera secundària sense voral per la qual transitem una mica més d’un quilòmetre. Arribem a una rotonda, creuem la N-630 i seguim en direcció a l’Algaba passant sota l’autovia. Només uns centenars de metres perquè les fletxes es desvien a l’esquerra i continuen per una àmplia pista de servei d’Emasesa (Km 13,2).

Es tracta d’una recta sense fi entre camps de cotó, més recta que un bordó, que després de quatre quilòmetres es topa amb el llit del Rierol dels Molins. Es tracta del primer obstacle d’aquesta peregrinació, i el fet que encara manqui d’una passarel·la és vergonyós, més després de la quantitat d’inconvenients que ha implicat als pelegrins. Si porta poca aigua la solució passa per superar-ho amb cura. Hi ha ocasions en què és impossible creuar-ho i cal buscar alternatives (veure principals dificultats) (Km 17,1).

Després de superar el rierol, amb Guillena ja en l’horitzó, continuem en línia recta per la pista. Passats tres quilòmetres i mig girem a la dreta en arribar a un immens camp de cultiu i dos quilòmetres més endavant salvem el llit del rierol Galapagar per a presentar-nos a Guillena . Els carrers Portugalete i Real condueixen a l’Ajuntament.

• Desviament al costat del Mas Gambogaz:
  Després de sortir de Sevilla continuem paral·lels al Guadalquivir una mica més de quilòmetre i mig. Cal parar esment al desviament de l’esquerra – fletxes indicades en uns arbres – que ens allunyen del llit del riu a l’altura d’unes cases velles.

• A -8079 a la sortida de Santiponce:
  Després d’Itàlica es camina per aquesta carretera sense voral durant un quilòmetre.

• Rierol dels Molins:
  Alguns pelegrins ens han informat que mig quilòmetre abans del Rierol dels Molins hi ha una pista a mà esquerra que condueix fins a la mateixa N-630. És un desviament una mica més llarg perquè cal continuar de front per la N-630 durant 2,5 quilòmetres i prendre posteriorment l’A-460 més de quatre quilòmetres fins al mateix Guillena.

• És recomanable passar per la seu dels Amics del Camí de Santiago de Sevilla per a aconseguir la credencial i resoldre els dubtes que puguin sorgir a l’inici de la peregrinació. Actualment són al carrer Castella núm. 82. El telèfon és el 954 33 52 74 però també se’ls pot localitzar en el 696 600 602 en horari d’11 a 14 i de 18 a 21 hores. L’horari i dies d’obertura varia i es pot consultar en l’apartat localització de la seva pàgina web http://viaplata.org

• L’alberg de Triana està especialitzat en cicloturistas. Recepcionen bicis i també lloguen bicicletes per als quals inicien la Via.

• Per a arribar a l’alberg de Guillena , en el poliesportiu, cal continuar des de l’Ajuntament pels carrers Echegaray i Avinguda de la Vega.

• SEVILLA
  Conquistada per l’exèrcit romà, al comandament de Juli Cèsar, va rebre en el 45 a. C. el nom llatí de Colònia Iulia Romula Hispalis, més coneguda com Hispalis. En aquella època no va poder rivalitzar amb Itàlica, colònia romana molt més antiga que va ser fundada en el 206 a. C. per Publio Cornelio Escipió. De la Hispalis romana, desgraciadament, es conserva més aviat poc.

  Sota la dominació islàmica, més concretament a mitjan segle XII sota l’imperi almohade, la ciutat de Sevilla aconsegueix una gran esplendor. D’aquell llavors la ciutat d’Ibila, com la denominaven els àrabs, encara conserva importants construccions. Entre elles la Torre de l’Or i el minaret de la mesquita major, coneguda actualment pel nom de Giralda . L’any de 1248 la ciutat és conquistada per Ferran III el Sant i la ciutat passa a la Corona de Castella. Gran part del llegat musulmà es derroca i es transforma. En el solar de la mesquita major es construeix des de principis del segle XV la Catedral de Santa María, considerada la major del món dins de l’estil gòtic. Després del descobriment d’Amèrica la ciutat andalusa va monopolitzar el comerç amb el Nou Món i va ser necessari construir una casa llotja que ha arribat als nostres dies convertida en l’Arxiu d’Índies.

  Una mescla entre cultura islàmica i cristiana envaeixen avui l’entorn de la Catedral. En l’extraradi, l’Exposició Iberoamericana de 1929 ha deixat la seva empremta a la ciutat amb la construcció, entre altres, de la Plaça d’Espanya i la Plaça d’Amèrica. L’Exposició Universal de 1992 va suposar un desenvolupament urbanístic sense precedents i un auge en les comunicacions.

  Convé arribar a Sevilla almenys un dia abans de començar la Via de la Plata. Encara que no podran visitar-se tots els seus monuments sí, almenys, els més importants:

  • Catedral de Santa María: Visita obligada. Declarada en 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, al costat dels Reals Alcàssers i l’Arxiu d’Índies. S’emplaça en el lloc ocupat per un antic temple visigot i posteriorment per la mesquita major dels almohades. Les obres van començar a principis del segle XV i es van prolongar durant fins al segle XVII. www.catedraldesevilla.es

  • La Giralda: Situada entre la Porta d’Orient i la Porta dels Pals és una de les meravelles que encara es conserven de la mesquita almohade. La torre original, construïda entre 1184 i 1196 i dissenyada per Ahmed ben Baso, aconseguia els 82 metres d’altura. En 1356, un terratrèmol va destruir la cupula almohade de la torre i es va construir, primer una espadanya i en el segle XVI el campanar actual. El nom de Giralda ve dau pel Giraldillo, el penell de bronze que corona el conjunt. És una estàtua de quatre metres d’altura, construïda per José Morel en 1564, que simbolitza la fe i que es balanceja per efecte del vent. D’aquí el seu nom. En horari de visites es pot pujar a la torre pagant una entrada.

  • Reals Alcàssers: Conjunt de palaus i jardins que des del segle X han estat residència de reis. Al llarg dels segles cada dinastia va anar construint noves dependències atesos els gustos de cadascun i als costums de l’època. Com a resultat, un espai on es reconeixen els estils islàmic, mudèjar, gòtic, renaixentista, romàntic, etc. La visita val la pena i un guia es fa indispensable per a comprendre l’evolució de més de mil anys d’història. La www.patronato-alcazarsevilla.es

  • Torre de l’Or: Torre albarrana, de funció defensiva, aixecada en el segle XIII pels almohades. Va estar unida per una cadena a una altra torre situada en l’altra riba del Guadalquivir. La seva planta té dotze costats, un cos intermedi de sis i un superior de planta circular afegit en el segle XVIII. En 1944 va ser convertida en Museu Naval.

  • Plaza d’Espanya: Construïda per a l’Exposició Iberoamericana de 1929. Està basada en els estils mudèjar, gòtic i renaixentista i ocupa un diàmetre de 200 metres. La seva originalitat vénen donada pels 48 bancs que representen les províncies espanyoles i un petit rierol creuat per quatre ponts que simbolitzen els quatre regnes de la corona espanyola.

• ITÀLICA
  Després de travessar Santiponce, en el quilòmetre 11 de l’etapa, es troben les ruïnes de la ciutat romana d’Itàlica. Fundada en el 206. a. C. pel general Publio Cornelio Escipió després de la batalla d’Ilipa contra els cartaginesos. Es va convertir en la capital de la de la Hispània Ulterior i aquí va néixer l’emperador Trajà i la família d’Adriano. Destaca l’amfiteatre , que tenia un aforament d’entre 20 i 25.000 places. És de planta ovalada i amb una graderia disposada en tres nivells. En el centre hi ha una fossa subterrània, o vallejo bestiari, destinat a retenir als animals abans del seu salt a la sorra. També pot visitar-se el teatre, encara que aquest es troba en el nucli urbà de Santiponce.

• GUILLENA
  Guillena, destinació de la primera etapa de la Via de la Plata, compta amb una població superior als 12.000 habitants i es troba situada en la transició formada entre l’horta del Guadalquivir i la Serra Nord de Sevilla. Se situa en el marge del riu Rivera de Huelva i a escassos dos quilòmetres de l’embassament del Gergal. L’origen de la població pot deure’s a un assentament romà, propietat d’un tal Giulius que dóna nom a aquesta localitat. En principi, sota el domini islàmic no va passar d’una simple zona agrícola envoltada de cases de labor. No obstant això, es va convertir en una plaça fortificada a causa del creixement urbà. D’aquesta època són les restes que encara queden del castell, avui encastats en la plaça de toros de la localitat. A mitjan segle XIII, concretament en 1.247, va ser conquistada per Ferran III el Sant.

  • Església Parroquial de La nostra Senyora de la Granada: Església mudèjar del segle XV que va ser restaurada entre els anys 2002 i 2003. La setmana del 8 de setembre es rendeix devoció a la imatge de la Verge de la Granada, patrona de Guillena.

• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez