Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapes > Etapa de Sevilla a Guillena

Etapes

Etapa 1: Etapa de Sevilla a Guillena

Els albergs

Informació sobre l’etapa 1: Etapa de Sevilla a Guillena

Després d'abandonar la ciutat de Sevilla i el marge del Guadalquivir, la Via de la Plata es dirigeix cap a Santiponce i les ruïnes d'Itàlica. La resta, fins a Guillena, es resumeix en una pista sense arbratge i més recta que un bordó.

L’itinerari

  • Km 0. Sevilla (Tots els serveis)

  • L’aventura de la Via de la Plata, a més de calçada romana, la peregrinació a Santiago per antonomàsia de l’oest peninsular, comença a les portes de la Catedral de Sevilla. Concretament al costat de la porta de l’Asunción, situada en l’Avinguda de la Constitució de la ciutat andalusa. La primera petxina de pelegrí ens guia pel carrer García de Vinuesa i continuem pels carrers de Jimios, Zaragoza, Reyes Católicos. En aquesta última creuem el Pont d’Isabel II per a accedir al popular barri de Triana. Ho recorrem pels carrers Sant Jordi, Callao i Castella, on es troba la Capella del Cadell. Uns metres més endavant hi ha un quiosc i, a la seva dreta, una rampa i unes escales per les quals s’accedeix a l’autovia.

    Creuem i, després de vorejar una rotonda, baixem cap a un aparcament i creuem un pont per als vianants sobre el Guadalquivir. Sorgeix l’alternativa, ben indicada, d’anar cap a la població de Llits o continuar per un camí paral·lel al Guadalquivir amb la indicació de ‘Riu’ . Nosaltres triem aquesta última, que avança per la ribera “riu Gran”, traduït de l’àrab. No dóna temps a assaborir-ho perquè en una mica més d’un quilòmetre i mig, a l’altura d’unes cases antigues, del segle XIX i conegut com Cortijo de Gambogaz, les fletxes abandonen el riu i s’internen per una senda a mà esquerra. Atenció a aquest punt! (Km 5,5).

    Avancem per aquest camí, tenint com a referència Llits i el Turó de Santa Brígida, situats a la nostra esquerra. Cal passar sota l’A-66, coneguda com l’Autovia de la Plata, un parell de vegades i, entre mitjanes, sota el pont del ferrocarril. Al lluny ja es pot observar l’estructura del Monestir de Sant Isidoro del Camp, cistercenc del segle XIV, situat a l’entrada de Santiponce..

  • Km 9,5. Santiponce (Tots els serveis)

  • Podem detenir-nos a veure el monestir o continuar més de quilòmetre i mig pel poble fins a l’entrada al Conjunt Arqueològic d’Itàlica. Les ruïnes i l’amfiteatre d’aquesta ciutat romana, fundada en el 206 a. C. i bressol de l’emperador Trajà, bé mereixen una visita. Itàlica suposarà per als pelegrins la primera fita romana de la Via de la Plata i continuarem fins a Mèrida seguint el trajecte de la calçada que unia aquesta localitat amb la desembocadura del Guadiana (Km 11,3).

    L’etapa continua per la A-8079, carretera secundària sense voral per la qual transitem una mica més d’un quilòmetre. Arribem a una rotonda, creuem la N-630 i seguim en direcció a l’Algaba passant sota l’autovia. Només uns centenars de metres perquè les fletxes es desvien a l’esquerra i continuen per una àmplia pista de servei d’Emasesa (Km 13,2).

    Es tracta d’una recta sense fi entre camps de cotó, més recta que un bordó, que després de quatre quilòmetres es topa amb el llit del Rierol dels Molins. Es tracta del primer obstacle d’aquesta peregrinació, i el fet que encara manqui d’una passarel·la és vergonyós, més després de la quantitat d’inconvenients que ha implicat als pelegrins. Si porta poca aigua la solució passa per superar-ho amb cura. Hi ha ocasions en què és impossible creuar-ho i cal buscar alternatives (veure principals dificultats) (Km 17,1).

    Després de superar el rierol, amb Guillena ja en l’horitzó, continuem en línia recta per la pista. Passats tres quilòmetres i mig girem a la dreta en arribar a un immens camp de cultiu i dos quilòmetres més endavant salvem el llit del rierol Galapagar per a presentar-nos a Guillena . Els carrers Portugalete i Real condueixen a l’Ajuntament.

  • Km 22,7. Guillena (Tots els serveis)

  • Les dificultats

    • Desviament al costat del Mas Gambogaz:
      Després de sortir de Sevilla continuem paral·lels al Guadalquivir una mica més de quilòmetre i mig. Cal parar esment al desviament de l’esquerra – fletxes indicades en uns arbres – que ens allunyen del llit del riu a l’altura d’unes cases velles.

    • A -8079 a la sortida de Santiponce:
      Després d’Itàlica es camina per aquesta carretera sense voral durant un quilòmetre.

    • Rierol dels Molins:
      Alguns pelegrins ens han informat que mig quilòmetre abans del Rierol dels Molins hi ha una pista a mà esquerra que condueix fins a la mateixa N-630. És un desviament una mica més llarg perquè cal continuar de front per la N-630 durant 2,5 quilòmetres i prendre posteriorment l’A-460 més de quatre quilòmetres fins al mateix Guillena.

    Observacions

    • És recomanable passar per la seu dels Amics del Camí de Santiago de Sevilla per a aconseguir la credencial i resoldre els dubtes que puguin sorgir a l’inici de la peregrinació. Actualment són al carrer Castella núm. 82. El telèfon és el 954 33 52 74 però també se’ls pot localitzar en el 696 600 602 en horari d’11 a 14 i de 18 a 21 hores. L’horari i dies d’obertura varia i es pot consultar en l’apartat localització de la seva pàgina web http://viaplata.org

    • L’alberg de Triana està especialitzat en cicloturistas. Recepcionen bicis i també lloguen bicicletes per als quals inicien la Via.

    • Per a arribar a l’alberg de Guillena , en el poliesportiu, cal continuar des de l’Ajuntament pels carrers Echegaray i Avinguda de la Vega.

    Què veure, què fer

    • SEVILLA
      Conquistada per l’exèrcit romà, al comandament de Juli Cèsar, va rebre en el 45 a. C. el nom llatí de Colònia Iulia Romula Hispalis, més coneguda com Hispalis. En aquella època no va poder rivalitzar amb Itàlica, colònia romana molt més antiga que va ser fundada en el 206 a. C. per Publio Cornelio Escipió. De la Hispalis romana, desgraciadament, es conserva més aviat poc.

      Sota la dominació islàmica, més concretament a mitjan segle XII sota l’imperi almohade, la ciutat de Sevilla aconsegueix una gran esplendor. D’aquell llavors la ciutat d’Ibila, com la denominaven els àrabs, encara conserva importants construccions. Entre elles la Torre de l’Or i el minaret de la mesquita major, coneguda actualment pel nom de Giralda . L’any de 1248 la ciutat és conquistada per Ferran III el Sant i la ciutat passa a la Corona de Castella. Gran part del llegat musulmà es derroca i es transforma. En el solar de la mesquita major es construeix des de principis del segle XV la Catedral de Santa María, considerada la major del món dins de l’estil gòtic. Després del descobriment d’Amèrica la ciutat andalusa va monopolitzar el comerç amb el Nou Món i va ser necessari construir una casa llotja que ha arribat als nostres dies convertida en l’Arxiu d’Índies.

      Una mescla entre cultura islàmica i cristiana envaeixen avui l’entorn de la Catedral. En l’extraradi, l’Exposició Iberoamericana de 1929 ha deixat la seva empremta a la ciutat amb la construcció, entre altres, de la Plaça d’Espanya i la Plaça d’Amèrica. L’Exposició Universal de 1992 va suposar un desenvolupament urbanístic sense precedents i un auge en les comunicacions.

      Convé arribar a Sevilla almenys un dia abans de començar la Via de la Plata. Encara que no podran visitar-se tots els seus monuments sí, almenys, els més importants:

      • Catedral de Santa María: Visita obligada. Declarada en 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, al costat dels Reals Alcàssers i l’Arxiu d’Índies. S’emplaça en el lloc ocupat per un antic temple visigot i posteriorment per la mesquita major dels almohades. Les obres van començar a principis del segle XV i es van prolongar durant fins al segle XVII. www.catedraldesevilla.es

      • La Giralda: Situada entre la Porta d’Orient i la Porta dels Pals és una de les meravelles que encara es conserven de la mesquita almohade. La torre original, construïda entre 1184 i 1196 i dissenyada per Ahmed ben Baso, aconseguia els 82 metres d’altura. En 1356, un terratrèmol va destruir la cupula almohade de la torre i es va construir, primer una espadanya i en el segle XVI el campanar actual. El nom de Giralda ve dau pel Giraldillo, el penell de bronze que corona el conjunt. És una estàtua de quatre metres d’altura, construïda per José Morel en 1564, que simbolitza la fe i que es balanceja per efecte del vent. D’aquí el seu nom. En horari de visites es pot pujar a la torre pagant una entrada.

      • Reals Alcàssers: Conjunt de palaus i jardins que des del segle X han estat residència de reis. Al llarg dels segles cada dinastia va anar construint noves dependències atesos els gustos de cadascun i als costums de l’època. Com a resultat, un espai on es reconeixen els estils islàmic, mudèjar, gòtic, renaixentista, romàntic, etc. La visita val la pena i un guia es fa indispensable per a comprendre l’evolució de més de mil anys d’història. La www.patronato-alcazarsevilla.es

      • Torre de l’Or: Torre albarrana, de funció defensiva, aixecada en el segle XIII pels almohades. Va estar unida per una cadena a una altra torre situada en l’altra riba del Guadalquivir. La seva planta té dotze costats, un cos intermedi de sis i un superior de planta circular afegit en el segle XVIII. En 1944 va ser convertida en Museu Naval.

      • Plaza d’Espanya: Construïda per a l’Exposició Iberoamericana de 1929. Està basada en els estils mudèjar, gòtic i renaixentista i ocupa un diàmetre de 200 metres. La seva originalitat vénen donada pels 48 bancs que representen les províncies espanyoles i un petit rierol creuat per quatre ponts que simbolitzen els quatre regnes de la corona espanyola.

    • ITÀLICA
      Després de travessar Santiponce, en el quilòmetre 11 de l’etapa, es troben les ruïnes de la ciutat romana d’Itàlica. Fundada en el 206. a. C. pel general Publio Cornelio Escipió després de la batalla d’Ilipa contra els cartaginesos. Es va convertir en la capital de la de la Hispània Ulterior i aquí va néixer l’emperador Trajà i la família d’Adriano. Destaca l’amfiteatre , que tenia un aforament d’entre 20 i 25.000 places. És de planta ovalada i amb una graderia disposada en tres nivells. En el centre hi ha una fossa subterrània, o vallejo bestiari, destinat a retenir als animals abans del seu salt a la sorra. També pot visitar-se el teatre, encara que aquest es troba en el nucli urbà de Santiponce.

    • GUILLENA
      Guillena, destinació de la primera etapa de la Via de la Plata, compta amb una població superior als 12.000 habitants i es troba situada en la transició formada entre l’horta del Guadalquivir i la Serra Nord de Sevilla. Se situa en el marge del riu Rivera de Huelva i a escassos dos quilòmetres de l’embassament del Gergal. L’origen de la població pot deure’s a un assentament romà, propietat d’un tal Giulius que dóna nom a aquesta localitat. En principi, sota el domini islàmic no va passar d’una simple zona agrícola envoltada de cases de labor. No obstant això, es va convertir en una plaça fortificada a causa del creixement urbà. D’aquesta època són les restes que encara queden del castell, avui encastats en la plaça de toros de la localitat. A mitjan segle XIII, concretament en 1.247, va ser conquistada per Ferran III el Sant.

      • Església Parroquial de La nostra Senyora de la Granada: Església mudèjar del segle XV que va ser restaurada entre els anys 2002 i 2003. La setmana del 8 de setembre es rendeix devoció a la imatge de la Verge de la Granada, patrona de Guillena.

    En imatges

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Els pelegrins opinen sobre l'etapa 1: Etapa de Sevilla a Guillena

    0 comentaris

    Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapas > Etapa de Sevilla a Guillena

    Etapas

    Etapa 1: Etapa de Sevilla a Guillena

    Informació sobre l’etapa 1: Etapa de Sevilla a Guillena

    Tras abandonar a cidade de Sevilla e a marxe do Guadalquivir, a Vía da Prata diríxese cara a Santiponce e as ruínas de Itálica. O resto, até Guillena, resúmese nunha pista sen arboledo e máis recta que un bordón.

    L’itinerari

  • Km 0. Sevilla (Todos os servizos)

  • A aventura da Vía da Prata, ademais de calzada romana, a peregrinación a Santiago por antonomasia do oeste peninsular, comeza ás portas da Catedral de Sevilla. Concretamente xunto á porta da Asunción, sita na Avenida da Constitución da cidade andaluza. A primeira vieira guíanos pola rúa García de Vinuesa e continuamos polas rúas de Jimios, Zaragoza, Reyes Católicos. Nesta última cruzamos a Ponte de Isabel II paira acceder ao popular barrio de Triana. Percorrémolo polas rúas San Jorge, Callao e Castela, onde se atopa a Capela do Cachorro. Uns metros máis adiante hai un quiosco e, á súa dereita, una rampla e unhas escaleiras polas que se accede á autovía.

    Cruzamos e, tras bordear una rotonda, baixamos cara a un aparcadoiro e cruzamos unha ponte peonil sobre o Guadalquivir. Xorde a alternativa, ben indicada, de ir cara á poboación de Camas ou continuar por un camiño paralelo ao Guadalquivir coa indicación de ‘Río’. Nós escollemos esta última, que avanza pola ribeira “río Grande”, traducido do árabe. Non dá tempo a saborealo porque en algo máis dun quilómetro e medio, á altura dunhas casas antigas, do século XIX e coñecido como Casarío de Gambogaz, as frechas abandonan o río e intérnanse por unha senda a man esquerda. Atención a este punto! (Km 5,5).

    Avanzamos por este camiño, tendo como referencia Camas e o Cerro de Santa Brígida, situados á nosa esquerda. Hai que pasar baixo a A-66, coñecida como a Autovía da Prata, un par de veces e, entre medias, baixo a ponte do ferrocarril. De lonxe xa se pode observar a estrutura do Mosteiro de San Isidoro do Campo, cisterciense do século XIV, situado á entrada de Santiponce.

  • Km 9,5. Santiponce (Todos os servizos)

  • Podemos deternos a ver o mosteiro ou continuar máis de quilómetro e medio polo pobo até a entrada ao Conxunto Arqueolóxico de Itálica. As ruínas e o anfiteatro desta cidade romana, fundada no 206 a.C. e berce do emperador Trajano, ben merecen una visita. Itálica suporá paira os peregrinos o primeiro fito romano da Vía da Prata e continuaremos até Mérida seguindo o traxecto da calzada que unía esta localidade coa desembocadura do Guadiana (Km 11,3).

    A etapa continúa pola A-8079, estrada secundaria sen beiravía pola que transitamos algo máis dun quilómetro. Chegamos a unha rotonda, cruzamos a N-630 e seguimos en dirección a La Algaba pasando baixo a autovía. Só uns centos de metros porque as frechas desvíanse á esquerda e continúan por unha ampla pista de servizo de Emasesa (Km 13,2).

    Trátase dunha recta sen fin entre campos de algodón, máis recta que un bordón, que tras catro quilómetros tópase coa canle do Arroio dos Muíños. Trátase do primeiro obstáculo desta peregrinación, e o feito de que aínda careza dunha pasarela é vergoñoso, máis tras a cantidade de inconvenientes que carrexou aos peregrinos. Se trae pouca auga a solución pasa por vadearlo con coidado. Hai ocasións en que é imposible cruzalo e hai que buscar alternativas (ver principais dificultades) (Km 17,1).

    Tras superar o arroio, con Guillena xa no horizonte, continuamos en liña recta pola pista. Pasados tres quilómetros e medio viramos á dereita ao chegar a un inmenso campo de cultivo e dous quilómetros máis adiante salvamos a canle do arroio Galapagar paira presentarnos en Guillena . As rúas Portugalete e Real conducen ao Concello.

  • Km 22,7. Guillena (Todos os servizos)

  • Les dificultats

    • Desvío xunto ao Casarío Gambogaz:
      Tras saír de Sevilla continuamos paralelos ao Guadalquivir algo máis de quilómetro e medio. Hai que prestar atención ao desvío das esquerda – frechas indicadas nunhas árbores – que nos afastan da canle do río á altura dunhas casas vellas.

    • A -8079 á saída de Santiponce:
      Despois de Itálica camíñase por esta estrada sen beiravía durante un quilómetro.

    • Arroio dos Muíños:
      Algúns peregrinos informáronnos de que medio quilómetro antes do Arroio dos Muíños hai una pista a man esquerda que conduce até a mesma N-630. É un desvío un pouco máis longo porque hai que continuar de fronte pola N-630 durante 2,5 quilómetros e tomar posteriormente a A-460 máis de catro quilómetros até o mesmo Guillena.

    Observacions

    • É recomendable pasar pola sede dos Amigos do Camiño de Santiago de Sevilla paira conseguir a credencial e resolver as dúbidas que poidan xurdir ao comezo da peregrinación. Actualmente están na rúa Castela nº 82. O teléfono é o 954 33 52 74 pero tamén se lles pode localizar no 696 600 602 en horario de 11 a 14 e de 18 a 21 horas. O horario e días de apertura varía e pódese consultar na apartado localización da súa páxina web http://viaplata.org

    • O albergue de Triana está especializado en cicloturistas. Recepcionan bicis e tamén alugan bicicletas paira os que inician a Vía.

    • Paira chegar ao albergue de Guillena, no polideportivo, hai que continuar desde o Concello polas rúas Echegaray e Avenida de la Vega.

    Què veure, què fer

    • SEVILLA
      Conquistada polo exército romano, ao mando de Xullo César, recibiu no 45 a.C. o nome latino de Colonia Iulia Romula Hispalis, máis coñecida como Hispalis. Naquela época non puido rivalizar con Itálica, colonia romana moito máis antiga que foi fundada no 206 a.C. por Publio Cornelio Escipión. Da Hispalis romana, desgraciadamente, consérvase máis ben pouco.

      Baixo a dominación islámica, máis concretamente a mediados do século XII baixo o imperio almohade, a cidade de Sevilla alcanza un gran esplendor. Daquel entón a cidade de Ibila, como a denominaban os árabes, aínda conserva importantes construcións. Entre elas a Torre do Ouro e o alminar da mesquita maior, coñecida actualmente polo nome de Giralda. No ano de 1248 a cidade é conquistada por Fernando III o Santo e a cidade pasa á Coroa de Castela. Gran parte do legado musulmán derrúbase e transfórmase. No solar da mesquita maior constrúese desde principios do século XV a Catedral de Santa María, considerada a maior do mundo dentro do estilo gótico. Tras o descubrimento de América a cidade andaluza monopolizó o comercio co Novo Mundo e foi necesario construír una casa lonxa que chegou aos nosos días convertida no Arquivo de Indias.

      Una mestura entre cultura islámica e cristiá invaden hoxe a contorna da Catedral. No arrabalde, a Exposición Iberoamericana de 1929 deixou o seu sinal na cidade coa construción, entre outras, da Praza de España e a Praza de América. A Exposición Universal de 1992 supuxo un desenvolvemento urbanístico sen precedentes e un auxe nas comunicacións.

      Convén chegar a Sevilla polo menos un día antes de comezar a Vía da Prata. Aínda que non poderán visitarse todos os seus monumentos si, polo menos, os máis importantes:

      • Catedral de Santa María: Visita obrigada. Declarada en 1987 Patrimonio da Humanidade pola UNESCO, xunto aos Reais Alcázares e o Arquivo de Indias. Emprázase no lugar ocupado por un antigo templo visigodo e posteriormente pola mesquita maior dos almohades. As obras comezaron a principios do século XV e prolongáronse durante até o século XVII. www.catedraldesevilla.es

      • A Giralda: Situada entre a Porta de Oriente e a Porta dos Paus é una das marabillas que aínda se conservan da mesquita almohade. A torre orixinal, construída entre 1184 e 1196 e deseñada por Ahmed ben Baseo, alcanzaba os 82 metros de altura. En 1356, un terremoto destruíu a cupula almohade da torre e construíuse, primeiro una espadana e no século XVI o campanario actual. O nome de Giralda vén dado polo Giraldillo, o catavento de bronce que coroa o conxunto. É una estatua de catro metros de altura, construída por José Morel en 1564, que simboliza a fe e que se balancea por efecto do vento. De aí o seu nome. En horario de visitas pódese subir á torre pagando una entrada.

      • Reais Alcázares: Conxunto de palacios e xardíns que desde o século X foron residencia de reis. Ao longo dos séculos cada dinastía foi construíndo novas dependencias atendendo aos gustos de cada un e aos costumes da época. Como resultado, un espazo onde se recoñecen os estilos islámico, mudéjar, gótico, renacentista, romántico, etc. A visita merece a pena e un guía faise indispensable paira comprender a evolución de máis de mil anos de historia. A www.patronato-alcazarsevilla.es

      • Torre do Ouro: Torre albarrana, de función defensiva, levantada no século XIII polos almohades. Estivo unida por unha cadea a outra torre situada na outra beira do Guadalquivir. A súa planta ten doce lados, un corpo intermedio de seis e un superior de planta circular engadido no século XVIII. En 1944 foi convertida en Museo Naval.

      • Praza de España: Construída paira a Exposición Iberoamericana de 1929. Está baseada nos estilos mudéjar, gótico e renacentista e ocupa un diámetro de 200 metros. A súa orixinalidade veñen dada polos 48 bancos que representan as provincias españolas e un pequeno arroio cruzado por catro pontes que simbolizan os catro reinos da coroa española.

    • ITÁLICA
      Tras atravesar Santiponce, no quilómetro 11 da etapa, atópanse as ruínas da cidade romana de Itálica. Fundada no 206. a.C. polo xeneral Publio Cornelio Escipión tras a batalla de Ilipa contra os cartagineses. Converteuse na capital da da Hispania Ulterior e aquí naceu o emperador Trajano e a familia de Adriano. Destaca o anfiteatro, que tiña un aforamento de entre 20 e 25.000 prazas. É de planta ovalada e cunha bancada disposta en tres niveis. No centro hai una fosa subterránea, ou foso bestiario, destinado a reter aos animais antes do seu salto á area. Tamén pode visitarse o teatro, aínda que este atópase no centro urbano de Santiponce.

    • GUILLENA
      Guillena, destino da primeira etapa da Vía da Prata, conta cunha poboación superior aos 12.000 habitantes e atópase situada na transición formada entre a veiga do Guadalquivir e a Serra Norte de Sevilla. Sitúase na marxe do río Rivera de Huelva e a escasos dous quilómetros do encoro do Gergal. A orixe da poboación pode deberse a un asentamento romano, propiedade dun tal Giulius que dá nome a esta localidade. En principio, baixo o dominio islámico non pasou dunha simple zona agrícola rodeada de casas de labor. Con todo, converteuse nunha praza fortificada debido ao crecemento urbano. Desta época son os restos que aínda quedan do castelo, hoxe encaixados na praza de touros da localidade. A mediados do século XIII, concretamente en 1.247, foi conquistada por Fernando III o Santo.

      • Igrexa Parroquial da nosa Señora da Granada: Igrexa mudéjar do século XV que foi restaurada entre os anos 2002 e 2003. A semana do 8 de setembro réndese devoción á imaxe da Virxe da Granada, patroa de Guillena.

    En imatges

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Els pelegrins opinen sobre l'etapa 1: Etapa de Sevilla a Guillena

    0 comentaris

    Perfil de l’etapa 1: Etapa de Sevilla a Guillena

    Perfil de l’etapa 1: Etapa de Sevilla a Guillena