• Km 0. Mèrida(Tots els serveis)

Sobre el pont romà que salva el llit de el rierol Albarregas, germà petit del gran pont sobre el Guadiana, continua la peregrinació i comença com a tal la Via de la Plata: la calçada romana que unia Mèrida amb Astorga i el traçat de la qual ens oferirà grans jornades per terres d’Extremadura i Castella. No obstant això, encara haurem d’esperar alguns quilòmetres per a donar suport als peus sobre la història. L’opció actual és deixar-nos guiar per les nostres inseparables fletxes grogues i encaminar-nos cap a el embassament de Proserpina.Des del pont sobre el Albarregas continuem de front per la avinguda Via de la Plata i les marques aviat ens obliguen, després d’una rotonda, a seguir per la avinguda del Llac. Aquesta via és la sortida natural cap a la carretera de el embassament. Mig quilòmetre més endavant, a mà dreta, prenem aquesta carretera (amb carril per als vianants), que passa sobre l’autovia A-5 i continua en còmode ascens fins a un creuer de pedra (Km 4,3). Després d’un tram de baixada fins a la glorieta de Proserpina passem la urbanització, les pistes de pàdel i el càmping abans d’arribar a la presa romana (Km 6).Després d’ella agafem un camí a mà dreta que evita l’asfalt i voreja el llac, un entorn fluvial i d’oci per a molts de Mèrida que venen a passar el dia en família i per als pescadors, que tempten amb les seves canyes als carpes, tencas, lucios i perques americanes. En breu sortim de nou a la carretera i continuem per ella durant més de dos quilòmetres i mig fins que unes fletxes, a l’esquerra de la via i pintades en el tronc d’una alzina (Km 9,6), ens salven de l’asfalt i ens guien per un camí una cosa desdibuixada fins un altre més ample delimitat per dues finques de caça. Després d’un pas canadenc, una granja porcina (Km 12,1) i algunes cancel·les entrem pel carrer Camí de Santiago en El Carrascalejo.

• Km 13,1. El Carrascalejo

D’aquesta petita població destaca la Església de la Consolació, dels segles XIV i XV i coneguda també com a Santa María del Camí, que voregem per a abandonar el poble.Després d’una zona de vinyes arribem fins a un túnel sota l’autovia que està decorat amb dibuixos santiaguistas. Ho travessem i en arribar a l’alt, on s’aixeca una Creu de Santiago, veiem la següent població: Aljucén.

• Km 15,9. Aljucén(Alberg. Bars. Ultramarins. Farmàcia. Termes)

Deixem Aljucén per la avinguda d’Extremadura i caminem per la BA-011 fins a la seva unió amb la Nacional 630. En cent metres passem sobre el riu Aljucén, afluent del Guadiana, i abans d’arribar a una gasolinera abandonem la carretera per la dreta per a agafar una pista (Km 17,4). D’aquesta manera recorrerem durant 6 quilòmetres parteix de el Parc Natural de Cornalvo i Sierra Bermeja, un gran espai adehesado de bosc mediterrani habitat, entre altres, per ocells tan poc comuns com la cigonya negra i el elanio blau. Avancem per la pista – amb la referència del riu Aljucén, que flueix a la dreta -fins a arribar a una altra creu metàl·lica de Santiago, obra del ferrer Casiano Larios (Km 19,6).Uns metres més endavant el color groc d’un H1, un dels punts i tants cubs de granit col·locats per la Junta d’Extremadura per a senyalitzar la Via de la Plata, ens indica que anem per bon camí. La pista s’estreny i es va allunyant a poc a poc del riu. Alzines, sureres, algun pas canadenc i una cancel·la ens porten fins a el límit provincial entre Badajoz i Càceres que coincideix amb un cartell de fi de recorregut pel Parc Natural (Km 24,7). Un H3 de granit, amb fotografies i textos del tram Aljucén – Alcuéscar (Encreuament de les Ferreries), dona pas a un curt tram en ascens i amb molta pedra. Després d’una cancel·la passem a una pista que circula per un terreny més desforestat, repoblat amb sureres i on sol campar més d’un ramat de merines i més d’un apassionat del quad. Passat el quilòmetre 30 d’aquesta llarga etapa ens vam topar amb la creu de Sant Joan (Km 30,4).Còmodament, contemplant algunes cases a la nostra esquerra, arribem a un alt per a seguir la indicació de la dreta que porta cap a Alcuéscar (Km 32,5). A 600 metres del poble, al costat d’una pista de ciment que puja fins a Alcuéscar, les fletxes guien pel camí de l’esquerra, que atalla i porta directament a la carretera d’entrada a la població.

• Km 36. Alcuéscar(Tots els serveis)

• Sortida de Mèrida:Després de passar el pont romà sobre el Albarregas i continuar de front per l’avinguda Via de la Plata, les fletxes ens portaran, després d’una rotonda, fins a l’avinguda de Llac. Arribarem fins a la N-630 en direcció Càceres, però haurem de sortir per l’esquerra de la rotonda, cap a Montijo i Badajoz per la EX-209. A mig quilòmetre, a la dreta, es troba la indicació cap a l’embassament de Proserpina.
• Etapa llarga que en època estival cal prendre amb especial precaució pel sol i les onades de calor. L’etapa es pot dividir fàcilment en dues fent nit o en el Carrascalejo o en Aljucen.

• Des d’Aljucén a Alcuéscar hi ha 20 quilòmetres sense poblacions:
• Davant l’absència de aigua convé omplir la cantimplora en Aljucén.
• L’alberg d’acollida casa de la misericòrdia d’Alcuescar es troba tancat temporalment. Es recomana cridar amb antelació per a conèixer si ja es troba operatiu i disponibilitat.
• 3 quilòmetres abans d’arribar a Alcuescar existeix una bifurcació, a la dreta per a entrar en Alcuescar o recte per a continuar camí si no es vol entrar en aquesta població i estalviar-se 1,5 quilòmetres. Els dos camins estan senyalitzats.
• Cal parar esment a la senyalització a la sortida de l’embassament de Proserpina perquè és fàcil no veure els senyals.

• EL CARRASCALEJO: El seu emplaçament, envoltat de mates de carrasques o alzines, li va donar el nom del Carrascalejo. Va ser fundat com a tal l’any 1320, per ordre de do Garcifernández de Trujillo. Avui és una mínima entitat d’una mica més de 80 habitants però compta amb el seu propi ajuntament.
  • Església parroquial de La nostra Senyora de la Consolació: També coneguda com a Santa María del Camí és, per descomptat, l’edifici més notable d’aquest nucli poblacional. Va ser construïda en maçoneria i carreus en els segles XIV i XV.
• ALJUCÉN: Dos són les hipòtesis que es remenen sobre el nom del poble. La història estima que es tracta d’una població d’origen musulmà, pel fet que Aljucén significa Castillejo. La teoria està avalada per l’existència pròxima de les restes d’un antic castell. La segona hipòtesi l’avalen els seus habitants, que defensen que Aljucén deriva de junciel, una plata que els vilatans recollien en el riu.
  • Església Parroquial de Sant Andrés: Del segle XVI, està edificada en maçoneria i carreus o pedra llaurada. De torre façana i interessant portada renaixentista amb els busts llaurats de Santiago Apòstol i Sant Andrés, que està esculpit amb la creu que va ser martiritzat. En el centre de la portada pot apreciar-se la Creu de Santiago i, per sobre d’aquesta, la de Sant Andrés, patró d’Aljucén.
  • Termes Aqua allibera: Termes privades, inaugurades en 2007, que intenten recrear els banys d’una mansió romana de Mèrida. Aquestes termes modernes tenen tres piscines a diferents temperatures.Es troben al Carrer Càceres, 20.
• ALCUÉSCAR: El seu prefix “Al” denota l’origen musulmà d’aquesta població. Situada avui a la comarca de Tamuja – Montánchez, va ser fundada l’any 830 i, és possible que fos repoblada per mossàrabs procedents d’un lloc andalús anomenat Güescar. Després de la seva reconquesta va ser encàrrec de l’Orde de Santiago, fet històric que ha deixat com a mostra la seva Casa de l’Encàrrec. A més, es mantenen la Casa de la Inquisició i la Casa Gran.
  • Església parroquial de l’Asunción: De planta rectangular i composta per cinc trams ensostrats amb voltes del segle XVIII. La seva primera construcció data de finals del segle XV i les seves ampliacions van continuar fins al XVII. En el segle XX ha tingut fins a cinc restauracions.
  • Basílica de Saint Lucia del Trampal: Situada en la faldilla de la serra del Sentinella, a escassos metres de la deu del Trampal, és una construcció hispà – visigoda del segle VII. Per a arribar fins ella, a diversos quilòmetres d’Alcuéscar, cal seguir un camí senyalitzat que part des de l’Ajuntament.
  • Ermita del Calvari:Dedicada a la Verge de Fàtima, de planta circular i construïda en 1952. Es troba a 597 metres d’altitud i al costat d’un mirador on s’obté una excel·lent vista d’Alcuéscar i els seus voltants.

• Ruben García Blázquez