Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Etapes

Etapa 20: Etapa de la Galleda de la Terra del Vi a Zamora

Los albergues

Información sobre la etapa 20: Etapa de la Galleda de la Terra del Vi a Zamora

Avui, lluny de l'aclaparament de la nacional i de la A-66, seran de nou les pistes agrícoles les que guiïn els nostres passos. Caminarem per la Terra del Vi encara que els vinyers es faran més patents arribant a Villanueva de Campeán. Després d'aquesta població, amb la presència visible però encara llunyana de Zamora, avançarem còmodament cap a la ciutat del Duero, l'Ocelo Duri romana.

El itinerario

  • Km 0. La Galleda de la Terra del Vi (Albergs. Bar. Tenda. Farmàcia)

  • Des de l’alberg, desfent el caminat el dia anterior, baixem per les callis Toro i García de la Serna fins al carrer Major. Girem a l’esquerra, deixant a la nostra dreta la plaça Conde Retamoso i, després de passar l’església de Santo Domingo de Guzmán, creuem el pont sobre el rierol SantCristóbal . Atenció, perquè a escassos cinquanta metres cal sortir de la carretera i girar a l’esquerra per una pista que neix al costat d’una chopera.

    Es presenten així més de cinc quilòmetres per pista, sempre flanquejats pel traçat de la via del tren que avança per la nostra dreta. Així, amb la companyia dels raïls i dels senyals oxidats de “Ull al tren, Pas sense guarda”, escalfem motors. Als dos quilòmetres de l’inici de la pista ens rebrà un panell de l’Ajuntament de Corrals del Vi amb la llegenda Siste Viator, un breu repàs a la història d’aquestes terres que ara trepitgem. Tres quilòmetres més endavant, passats els cinc que anunciàvem, uns senyals grocs ens indiquen girar a l’esquerra en un encreuament, allunyant-nos definitivament de la via del tren (Km 5,8).

    En cinquanta metres tornarem a desviar-nos, aquesta vegada per la pista de la dreta. Continuem sense interrupció per aquesta recta, sorgida com a tantes altres a conseqüència de la concentració parcel·lària. A un quilòmetre de l’últim desviament veurem una granja solitària (Km 7) i un quilòmetre més endavant faran acte de presència algunes masses de pins. El traçat comença a descendir suaument, explorant un terreny on es fan més patents els vinyers, i pansa al costat d’un miliario modern amb la inscripció “Via de la Plata – Villanueva de Campeán” (Km 11,6). El camí de la dreta porta fins a les ruïnes del convent Franciscà del Soto. Continuem de front aconseguirem un altre miliario similar i després de creuar una carretera entrarem en Villanueva de Campeán.

  • Km 13,5. Villanueva del Campeán (Albergs. Posada Rural. Bar)

  • Villanueva es travessa de sud a nord pel carrer Calçat i, després de creuar una altra carreterita, es continua de nou per pista. Un últim miliario acomiada la nostra marxa i en nou-cents metres traspassem el rierol dels Barris (Km 14,6). En la següent mitja hora no haurem de preocupar-nos pels creus, ja que seguirem de front. Al fons veurem el poble de Sant Marcial però, ull, no arribarem fins a ell. Hem de desviar-nos a la dreta en un encreuament. Passarem en breu sobre un rierol i de seguit girarem de nou, aquesta vegada a l’esquerra. Avançant per aquesta nova pista, amb la vista de Sant Marcial a mà esquerra, creuarem una altra pista i seguirem de front per un camí que ascendeix una lloma. En el repecho es pot apreciar a la dreta la localitat del Perdigó. Arribarem així fins a la carretera ZA-313 o 305, des de la qual podrem distingir la ciutat de Zamora, encara distant 11 quilòmetres (Km 20,5).

    Avançarem per la carretera durant un quilòmetre, abandonant-la per l’esquerra abans d’arribar a l’encreuament de Tardobispo. Sorgeix així un camí enfonsat entre els terrenys de labor que passa en el seu recorregut al costat d’una granja i diverses cledes, on ens reben els lladrucs i balidos dels seus habitants. Quatre-cents metres més endavant cal girar a l’esquerra i en uns centenars de metres a la dreta. Després d’una recta de gairebé un quilòmetre es creua el rierol del Perdigó i es continua per la pista de la dreta (Km 25,2).

    Ja es pot veure el traçat del ferrocarril i de nou la senyals en aspa de precaució. La pista ens porta a creuar una carretera que porta al polígon industrial situat a l’esquerra, encara que nosaltres seguim de front després d’aquest encreuament i continuem per un tram desdibuixat que porta fins a unes naus agrícoles. Enfront d’elles, senyalitzada des de més enrere, es troba la casa de Luz Monjo, enamorada del Camí que ofereix conversa, entrepans, cafè i begudes als pelegrins. Passem al costat d’unes cases, una de les quals porta per nom La Sierna, i al capdavant ja tenim Zamora gairebé als nostres peus (Km 28,6).

    Deixem a un costat una fàbrica de formigons, creuem la carretera i descendim pel carrer de Fermoselle, avançant ja en paral·lel a la riba del riu Duero. Encara es mantenen, voltejats i lluitant contra corrent, algunes restes del pont vell. Nosaltres salvem la seva llera pel pont medieval i entrem a Zamora, la romana Ocelo Duri, pel carrer del Puente. Seguim fins a la plaça Saint Lucia, on es troba l’església del mateix nom i el museu provincial, i pugem per la costa de Sant Cipriano. Per aquesta part veurem una gran façana de tres pisos en color torrat. És l’alberg , al que s’accedeix per la porta situada a l’altre costat.

  • Km 31,6. Zamora (Tots els serveis)

  • Las dificultades

    • Entrada a Zamora:
      En 2010 es va estrenar senyalització a Zamora. Com apuntava la nota de premsa de l’Ajuntament aquests senyals es van col·locar en les diverses entrades i glorietes d’accés a la ciutat i es va senyalitzar també la sortida de la capital. Així mateix es va marcar amb petxines i bicicletes els itineraris per travessar el Casc Antic i l’accés a l’alberg de pelegrins.

    Observaciones

    • Posada del Bon Camí (Villanueva del Campeán):
      En 2014 María Eugenia va obrir aquesta posada, un edifici de finals del XIX rehabilitat. Té 6 habitacions dobles (tres amb llit de matrimoni i unes altres amb dos llits de 105 i una altra amb dos llits de 90. Totes amb cambra de bany privada, que inclou gel i xampú. La posada té un saló gran amb sofàs i TV. També disposa d’una jardí de 500 metres amb mobiliari. El preu per als pelegrins és de 33 euros amb el desdejuni inclòs (cafè o te, pa torrat, oli d’oliva verge, mantega, melmelada i brioixeria casolana, suc de taronja natural). També dona servei de menjars i sopars. Telèfon: 620 235 322.

    • Encara que hi ha fletxes pintades recentment abunda una senyalització molt antiga que de vegades costa reconèixer, per la qual cosa es fa indispensable un nou repàs.

    Qué ver, qué hacer

    • VILLANUEVA DE CAMPEÁN
      Villanueva de Campeán està situada en la faldilla del turó de l’Esculca.

      • Església Parroquial. Va ser aixecada en 1794 per Manuel de Sipos. Tenia una petita porta d’arc de mig punt voltejada amb arquivoltes llises i canecillos populars, alguns llaurats amb forma de caps humans, que indicaven models de tradició romànica. La qualitat artística de les actuals imatges de la parròquia és molt baixa. L’orfebreria està representada pels zamoranos José Pimentel i Manuel Flores, que va cisellar una creu parroquial nova en 1774.

      • Convent del Soto
        El monestir va ser fundat en 1406 pels terciaris de Sant Francisco, sota la titularitat de La nostra Senyora de la Pau i va tenir una vida pròspera fins a la segona meitat del XVIII. Sempre va ser conegut com a Convent del Soto, i la imatge, com Santa Maria del Soto. Ha sofert una lenta agonia al llarg dels anys. Es va convertir en pedrera per a moltes edificacions properes, va ser envaït per la mala herba i venut per parts als avantpassats dels actuals propietaris. L’edifici és avui una ruïna lamentable i bella al mateix temps, envoltada de vinyers.

    • ZAMORA
      La vella ciutat s’assenta en una gran penya que domina el riu Duero i és aquesta immillorable situació la que fa suposar-la fundada en temps remots. Zamora és la Ciutat-Museu del Romànic. El casc antic alberga una vintena d’esglésies d’aquest estil arquitectònic, de les quals aproximadament la meitat conserven la seva estructura primitiva gairebé de forma íntegra.

      • La Catedral
        És el més representatiu dels monuments zamoranos. Data del segle XII. El seu element constructiu més destacat és la cúpula o cimborri col·locat sobre el creuer, que constitueix alhora un element arquitectònic i decoratiu de singular bellesa i originalitat, que conjuga el gust oriental amb la sobrietat ornamental.

      • Esglésies properes a la Catedral: L’Església de Sant Claudio d’Olivares, també del segle XII; l’Ermita de Santiago el Vell, o “Santiago dels Cavallers”, on es diu que va ser armat cavaller el Cid Campeador; l’Església de Sant Isidoro, enclava l’Església de Sant Pere i Sant Ildefons. L’Església de la Magdalena que mira al convent de les Franciscanes Descalces del Corpus Christi. Santa María la Nova

      • A la plaça Major: Església de Sant Joan de Porta Nova, construïda a mitjan segle XII i avui totalment restaurada. Enfront d’ella està l’edifici de l’Ajuntament Vell, manat edificar a la fi del segle XV pels Reis Catòlics. També en els voltants de la Plaça Major està l’Església de Sant Vicent, del mateix estil romànic, encara que substancialment reformada; el mateix que l’Església de Sant Esteban, a la plaça del mateix nom i que és la més allunyada del conjunt monumental de la ciutat.

      • El Convent del Trànsit: Fundat al segle XVI. Es tracta d’un edifici sobri i d’humil portada clàssica. En el seu interior es troba la imatge de la Verge del Trànsit, patrona de gran devoció a la ciutat.

      • Les Ruïnes del Convent de Sant Francisco: Construït al segle XIV, amb l’abandó després de la desamortització, arriba fins avui les ruïnes actuals que conserven els dos primers cossos de la capçalera i la porta nord.

      • Les Muralles: Zamora va tenir sempre el títol de “La Ben Voltada” i encara conserva part dels tres recintes emmurallats que van defensar a la ciutat durant els segles XI, XII i XIII.

        El Portell de la Traïció: Un simple arc de mig punt, però carregat d’història. Expliquen que per ell va entrar Bellido Dolfos, perseguit pel Cid, després d’haver donat mort al rei Sancho.

      • La Porta de Donya Urraca: Cridada així per considerar-se proper a ella el palau on residia la reina. Data del segle XII i conserva dues galledes sobre els quals s’obre un arc de mig punt.

      • El Castell: Habilitat actualment per a finalitats docents, conserva el fossat, la porta d’accés i la torre de l’homenatge de forma pentagonal.

      • El Pont de Pedra: Té 16 arcs, la seva construcció data del segle XII, no obstant això, ha sofert abundants reparacions a causa dels desperfectes causats per les crescudes del Duero.

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 20: Etapa de la Galleda de la Terra del Vi a Zamora

    0 comentarios

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Informació de copyright i avís legal

    Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

    EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte