La composició que oferim de les etapes són merament informatives, entenent que cada pelegrí fa el seu camí i decideix les seves etapes. En el cas d’avui el mes aconsellable seriosa el fer l’etapa Carcaboso – Aldeanueva del Camí. 

• Km 0. Galisteo(Tots els Serveis)

Sortim de Galisteo per la porta de la Vila, en la muralla i baixem cap a la dreta a la recerca del pont medieval que s’eleva sobre el riu Jerte als afores de Galisteo, des d’aqui donarà inici, molt al nostre pesar, a més de 10 quilòmetres de carretera per la comarca de la Vall de l’Alagó . A la dreta de la via flueix el riu Jerte, afluent de l’Alagó que dona nom a Aldehuela del Jerte , la primera localitat que trobem i travessem passats cinc quilòmetres.

• Km 5,3. Aldehuela del Jerte(Bar en la Llar del Pensionista)

Altres 5 quilòmetres d’asfalt ens separen de la nostra següent referència, Carcaboso, al qual accedim travessant la carretera EX-370, que de seguir-la cap a la dreta ens portaria en 12 quilòmetres fins a Plasència .

• Km 10,2. Carcaboso(Tots els Serveis)

Entrem pel carrer L’Església, on se situa la parròquia de Santiago Apòstol i on s’ha habilitat una petita exposició a l’aire lliure amb els miliarios CI i CII. En finalitzar el carrer girem a mà esquerra fins a la Plaça d’Espanya i sortim d’ella per la dreta, pel carrer Pou. De tornada a un camí de terra, per fi, continuem fins a un punt on haurem de triar per on continuar (Km 11,6).Podem seguir de front seguint les fletxes grogues marcades en la paret de la séquia, alternativa més ràpida, o fer cas a la galleda de granit H1 que mostra una marca groga i ens desvia per la dreta. Les fletxes no respecten el traçat històric i sí l’H1 que ens dirigirà per ell. Totes dues opcions són vàlides. Nosaltres triem la més fidel. Ens desviem per la dreta i després de donar una petita marrada recuperem la direcció nord girant a l’esquerra al costat d’un assecador. Durant els pròxims dos quilòmetres i mig avançarem per una pista, envoltats de bestiar boví i obrint i tancant cancel·les al nostre pas. Arribarem a una carretera de servei, que continuem a mà esquerra per a obrir, pocs metres més endavant, una cancel·la al costat de la séquia. Aquí s’ajunten les dues variants, la que portem nosaltres i la que van seguir els que van optar seguir de front al costat de la séquia (Km 15,7)Cal ascendir per la pista prop de quilòmetre i mig i després de passar una cancel·la, a l’altura d’un tòtem informatiu de granit, cal parar esment per a deixar la pista per la dreta cap a la senda ja caminada. Si encara no hem parat a prendre’ns un respir quina millor ocasió. Quedaran ja poques deveses com aquesta (Km 17,2). Seguint el terreny ja trepitjat, al costat de l’interminable mur, arribem al costat d’un miliario tombat i a un altre mur de pedra que talla el nostre avanç (Km 18,5). No hi ha més opció que obrir la cancel·la que tenim a la nostra dreta i continuar paral·lels per l’altre costat. Amb el mur a la nostra esquerra, el recorregut flueix entre alzines, sureres i alguna llacuna dispersa. En cinc quilòmetres arribem fins a la carretera de Oliva de Plasència i Venda Cremada..

• Km 23,3. Carretera d’Oliva de Plasència(Alberg i Casa Rural a més de sis quilòmetres – veure observacions)

Travessem la carretera i seguim de front. Trepitgem ara la Canyada Real de la Plata , coneguda també com de la Vizana que coincideix amb el traçat de la via romana. Durant els últims sis quilòmetres d’etapa, en els mesos més plujosos, només s’interposaran en el nostre recorregut un parell de rierols . Els coneguts com Torrucas i Tolls Blancs , que salvarem gràcies als blocs de granit condicionats sobre el llit. Després de passar al costat de l’entrada de la finca Muntanya Moheda (Km 28,1) i un grup de cases, ja es distingeix a uns centenars de metres el símbol de la Via. No és un altre que el arc romà de Cáparra. Solitari, com caigut del cel i apostat en una devesa de la vall de l’Ambroz , posseeix una atracció difícil d’explicar.

• Km 29,5. Cáparra(Centre d’Interpretació)

• Asfalt fins a Carcaboso: Després de passar el pont sobre el Jerte, als afores de , tenim per davant deu quilòmetres d’asfalt.
• La falta d’un lloc per a fer nit en l’arc de Caparra fa que en cas que volguéssim fer nit allí haguéssim d’anar a pobles separats del camí, la qual cosa sempre és un inconvenient. De totes maneres, insistim que la informació que donem no sols en aquesta guia, si no en totes és senzillament això, informació, després li toca al pelegrí fer o programar les etapes al seu gust. Per la qual cosa respecte a aquesta etapa en particular creiem que la millor opció és fer nit el dia anterior en Carcaboso i anar des d’aquest poble fins a Aldeanueva del Camí.

• La composició que oferim de les etapes és merament informativa, entenent que cada pelegrí fa el seu camí i decideix les seves etapes. En el cas d’avui el més aconsellable seria acabar l’etapa en Carcaboso, per a l’endemà avançar fins a Aldeanueva del Camí.
• 8 quilòmetres després de Grimaldo hi ha una bifurcació per a anar a Galisteo per Riolobos o directes pel traçat oficial. Per Riolobos es fan 2 quilòmetres mes, es tracta d’un desviament per un litigi antic que ja no existeix i que ara no té sentit si no és perquè es vulgui adormir en Riolobos.
• També passat el Rierol de les Monges abans d’arribar a Galisteo hi ha una altra bifurcació per a agafar un tram de calçada romana original que estalvia a més un quilòmetre de camí però que no passa per Galisteo. Si la nostra intenció és dormir en Galisteo haurem d’agafar cap a l’esquerra.
• Per als quals vagin bé de cames és una opció més que interessant allargar l’etapa fins a Carcaboso, perquè l’endemà hi ha una etapa molt llarga sense poblacions intermèdies. Això suposaria afegir poc més de 10 quilòmetres a l’etapa.
• “Allotjaments alternatius”:
• En Grimaldo, la Casa Rural La Posada de Grimaldo, Telèfon: 616 931 745.
• En Riolobos, la Casa Rural Avi Maxi, Telèfon: 670 733 093.
• També enRiolobos, el Càmping Les Catalinas, Tlfnos: 605 824 086, 927 45 11 50.

• ALDEHUELA DEL JERTE: Població fundada en el segle XIII com a llogaret del Senyoriu de Galisteo i emancipada d’aquest l’any 1837. Està situada a la comarca de l’Alagó, a la vora del riu Jerte, i gràcies al cultiu del pebrot està adherida a la Denominació d’Origen Pebre roig de la Vora.
  • Església parroquial de Sant Blas: Construcció en maçoneria dels segles XVII i XVIII. Consta d’una sola nau i el seu element més destacable és la torre campanar, que llueix en el seu cara sud l’escut d’armes dels senyors de Lara. A més de les imatges de Sant Blas, patró de la localitat i Sant Antoni, hi ha una talla policromada de la Verge de l’Alzina del segle XVI. La festivitat de Sant Blas té lloc els dies 3 i 4 de febrer i són els cinquens de la localitat els que porten a coll la imatge del sant.
• CARCABOSO: També va ser un llogaret subjecte al Senyoriu de Galisteo i alliberada d’aquest l’any 1837. El seu nom deriva de cárcaba que el diccionari de la RAE defineix en la seva primera accepció com: “foia o rasa gran que solen fer les avingudes d’aigua”. En una foia natural degué assentar-se el nucli original de població, entorn del segle XIII i com a lloc de pas entre Plasència i Montehermoso.
  • Església de Santiago Apòstol: La construcció original era del segle XVI però la seva aparença actual és de la dècada dels 90. En el pòrtic d’entrada hi ha altres dues miliarios d’època imperial, de temps de Trajà i Adriano (segle II d.C)
  • Exposició de miliarios: Es poden veure els miliarios CII i CIII en una exposició a l’aire lliure, al costat de l’església de Santiago.
• CÁPARRA: Com recull la informació recopilada en el tríptic del Centre d’Interpretació, l’antiga Capés degué ser un assentament que ja existia abans de l’època romana i després de la invasió es va convertir en una ciutat sotmesa a pagar un tribut a Roma. Integrada a la província de la Lusitania, va ser una important mansio de la Via de la Plata i en els seus temps, a més de l’espectacular arc, comptava amb amfiteatre, fòrum i termes. Després de l’època romana, visigoda i àrab, Cáparra encara va mantenir una petita població dedicada a donar servei als caminantes i no va ser fins al segle XIX quan es va abandonar definitivament.