Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapes > Etapa de Galisteo a Cáparra

Etapes

Etapa 14: Etapa de Galisteo a Cáparra

Els albergs

Informació sobre l’etapa 14: Etapa de Galisteo a Cáparra

Img perfil etapa 14 via de la plata

Els quilòmetres inicials per la carretera de la vall de l'Alagó aviat queden en el record. Després de Carcaboso el negre asfalt es converteix en la verda devesa de l'Ambroz, on apostat, com caigut del cel, l'arc de Cáparra espera la nostra arribada.

L’itinerari

La composició que oferim de les etapes són merament informatives, entenent que cada pelegrí fa el seu camí i decideix les seves etapes. En el cas d’avui el mes aconsellable seriosa el fer l’etapa Carcaboso – Aldeanueva del Camí. 

  • Km 0. Galisteo(Tots els Serveis)

Sortim de Galisteo per la porta de la Vila, en la muralla i baixem cap a la dreta a la recerca del pont medieval que s’eleva sobre el riu Jerte als afores de Galisteo, des d’aqui donarà inici, molt al nostre pesar, a més de 10 quilòmetres de carretera per la comarca de la Vall de l’Alagó . A la dreta de la via flueix el riu Jerte, afluent de l’Alagó que dona nom a Aldehuela del Jerte , la primera localitat que trobem i travessem passats cinc quilòmetres.

  • Km 5,3. Aldehuela del Jerte(Bar en la Llar del Pensionista)

Altres 5 quilòmetres d’asfalt ens separen de la nostra següent referència, Carcaboso, al qual accedim travessant la carretera EX-370, que de seguir-la cap a la dreta ens portaria en 12 quilòmetres fins a Plasència .

  • Km 10,2. Carcaboso(Tots els Serveis)

Entrem pel carrer L’Església, on se situa la parròquia de Santiago Apòstol i on s’ha habilitat una petita exposició a l’aire lliure amb els miliarios CI i CII. En finalitzar el carrer girem a mà esquerra fins a la Plaça d’Espanya i sortim d’ella per la dreta, pel carrer Pou. De tornada a un camí de terra, per fi, continuem fins a un punt on haurem de triar per on continuar (Km 11,6).Podem seguir de front seguint les fletxes grogues marcades en la paret de la séquia, alternativa més ràpida, o fer cas a la galleda de granit H1 que mostra una marca groga i ens desvia per la dreta. Les fletxes no respecten el traçat històric i sí l’H1 que ens dirigirà per ell. Totes dues opcions són vàlides. Nosaltres triem la més fidel. Ens desviem per la dreta i després de donar una petita marrada recuperem la direcció nord girant a l’esquerra al costat d’un assecador. Durant els pròxims dos quilòmetres i mig avançarem per una pista, envoltats de bestiar boví i obrint i tancant cancel·les al nostre pas. Arribarem a una carretera de servei, que continuem a mà esquerra per a obrir, pocs metres més endavant, una cancel·la al costat de la séquia. Aquí s’ajunten les dues variants, la que portem nosaltres i la que van seguir els que van optar seguir de front al costat de la séquia (Km 15,7)Cal ascendir per la pista prop de quilòmetre i mig i després de passar una cancel·la, a l’altura d’un tòtem informatiu de granit, cal parar esment per a deixar la pista per la dreta cap a la senda ja caminada. Si encara no hem parat a prendre’ns un respir quina millor ocasió. Quedaran ja poques deveses com aquesta (Km 17,2). Seguint el terreny ja trepitjat, al costat de l’interminable mur, arribem al costat d’un miliario tombat i a un altre mur de pedra que talla el nostre avanç (Km 18,5). No hi ha més opció que obrir la cancel·la que tenim a la nostra dreta i continuar paral·lels per l’altre costat. Amb el mur a la nostra esquerra, el recorregut flueix entre alzines, sureres i alguna llacuna dispersa. En cinc quilòmetres arribem fins a la carretera de Oliva de Plasència i Venda Cremada..

  • Km 23,3. Carretera d’Oliva de Plasència(Alberg i Casa Rural a més de sis quilòmetres – veure observacions)

Travessem la carretera i seguim de front. Trepitgem ara la Canyada Real de la Plata , coneguda també com de la Vizana que coincideix amb el traçat de la via romana. Durant els últims sis quilòmetres d’etapa, en els mesos més plujosos, només s’interposaran en el nostre recorregut un parell de rierols . Els coneguts com Torrucas i Tolls Blancs , que salvarem gràcies als blocs de granit condicionats sobre el llit. Després de passar al costat de l’entrada de la finca Muntanya Moheda (Km 28,1) i un grup de cases, ja es distingeix a uns centenars de metres el símbol de la Via. No és un altre que el arc romà de Cáparra. Solitari, com caigut del cel i apostat en una devesa de la vall de l’Ambroz , posseeix una atracció difícil d’explicar.

  • Km 29,5. Cáparra(Centre d’Interpretació)

Les dificultats

  • Asfalt fins a Carcaboso: Després de passar el pont sobre el Jerte, als afores de , tenim per davant deu quilòmetres d’asfalt.
  • La falta d’un lloc per a fer nit en l’arc de Caparra fa que en cas que volguéssim fer nit allí haguéssim d’anar a pobles separats del camí, la qual cosa sempre és un inconvenient. De totes maneres, insistim que la informació que donem no sols en aquesta guia, si no en totes és senzillament això, informació, després li toca al pelegrí fer o programar les etapes al seu gust. Per la qual cosa respecte a aquesta etapa en particular creiem que la millor opció és fer nit el dia anterior en Carcaboso i anar des d’aquest poble fins a Aldeanueva del Camí.

Observacions

  • La composició que oferim de les etapes és merament informativa, entenent que cada pelegrí fa el seu camí i decideix les seves etapes. En el cas d’avui el més aconsellable seria acabar l’etapa en Carcaboso, per a l’endemà avançar fins a Aldeanueva del Camí.
  • 8 quilòmetres després de Grimaldo hi ha una bifurcació per a anar a Galisteo per Riolobos o directes pel traçat oficial. Per Riolobos es fan 2 quilòmetres mes, es tracta d’un desviament per un litigi antic que ja no existeix i que ara no té sentit si no és perquè es vulgui adormir en Riolobos.
  • També passat el Rierol de les Monges abans d’arribar a Galisteo hi ha una altra bifurcació per a agafar un tram de calçada romana original que estalvia a més un quilòmetre de camí però que no passa per Galisteo. Si la nostra intenció és dormir en Galisteo haurem d’agafar cap a l’esquerra.
  • Per als quals vagin bé de cames és una opció més que interessant allargar l’etapa fins a Carcaboso, perquè l’endemà hi ha una etapa molt llarga sense poblacions intermèdies. Això suposaria afegir poc més de 10 quilòmetres a l’etapa.
  • “Allotjaments alternatius”:
  • En Grimaldo, la Casa Rural La Posada de Grimaldo, Telèfon: 616 931 745.
  • En Riolobos, la Casa Rural Avi Maxi, Telèfon: 670 733 093.
  • També enRiolobos, el Càmping Les Catalinas, Tlfnos: 605 824 086, 927 45 11 50.

Què veure, què fer

  • ALDEHUELA DEL JERTE: Població fundada en el segle XIII com a llogaret del Senyoriu de Galisteo i emancipada d’aquest l’any 1837. Està situada a la comarca de l’Alagó, a la vora del riu Jerte, i gràcies al cultiu del pebrot està adherida a la Denominació d’Origen Pebre roig de la Vora.
    • Església parroquial de Sant Blas: Construcció en maçoneria dels segles XVII i XVIII. Consta d’una sola nau i el seu element més destacable és la torre campanar, que llueix en el seu cara sud l’escut d’armes dels senyors de Lara. A més de les imatges de Sant Blas, patró de la localitat i Sant Antoni, hi ha una talla policromada de la Verge de l’Alzina del segle XVI. La festivitat de Sant Blas té lloc els dies 3 i 4 de febrer i són els cinquens de la localitat els que porten a coll la imatge del sant.
  • CARCABOSO: També va ser un llogaret subjecte al Senyoriu de Galisteo i alliberada d’aquest l’any 1837. El seu nom deriva de cárcaba que el diccionari de la RAE defineix en la seva primera accepció com: “foia o rasa gran que solen fer les avingudes d’aigua”. En una foia natural degué assentar-se el nucli original de població, entorn del segle XIII i com a lloc de pas entre Plasència i Montehermoso.
    • Església de Santiago Apòstol: La construcció original era del segle XVI però la seva aparença actual és de la dècada dels 90. En el pòrtic d’entrada hi ha altres dues miliarios d’època imperial, de temps de Trajà i Adriano (segle II d.C)
    • Exposició de miliarios: Es poden veure els miliarios CII i CIII en una exposició a l’aire lliure, al costat de l’església de Santiago.
  • CÁPARRA: Com recull la informació recopilada en el tríptic del Centre d’Interpretació, l’antiga Capés degué ser un assentament que ja existia abans de l’època romana i després de la invasió es va convertir en una ciutat sotmesa a pagar un tribut a Roma. Integrada a la província de la Lusitania, va ser una important mansio de la Via de la Plata i en els seus temps, a més de l’espectacular arc, comptava amb amfiteatre, fòrum i termes. Després de l’època romana, visigoda i àrab, Cáparra encara va mantenir una petita població dedicada a donar servei als caminantes i no va ser fins al segle XIX quan es va abandonar definitivament.

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 14: Etapa de Galisteo a Cáparra

0 comentaris

Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapas > Etapa de Galisteo a Cáparra

Etapas

Etapa 14: Etapa de Galisteo a Cáparra

Informació sobre l’etapa 14: Etapa de Galisteo a Cáparra

Img perfil etapa 14 via de la plata

Os quilómetros iniciais pola estrada do val do Alagón pronto quedan no recordo. Despois de Carcaboso o negro asfalto convértese na verde dehesa do Ambroz, onde apostado, como caído do ceo, o arco de Cáparra agarda a nosa chegada.

L’itinerari

A composición que ofrecemos das etapas son meramente informativas, entendendo que cada peregrino fai o seu camiño e decide as súas etapas. No caso de hoxe o mais aconsellable seria o facer a etapa Carcaboso – Aldeanueva del Camino. 

  • Km 0. Galisteo(Todos os Servizos)

Saímos de Galisteo pola porta da Vila, na muralla e baixamos cara á dereita en busca da ponte medieval que se eleva sobre o río Jerte nos arredores de Galisteo, desde aqui dará inicio, moi ao noso pesar, a máis de 10 quilómetros de estrada pola comarca de o Val do Alagón . Á dereita da vía flúe o río Jerte, afluente do Alagón que dá nome a Aldehuela do Jerte , a primeira localidade que atopamos e atravesamos pasados cinco quilómetros.

  • Km 5,3. Aldehuela do Jerte(Bar no Fogar do Pensionista)

Outros 5 quilómetros de asfalto sepárannos da nosa seguinte referencia, Carcaboso, ao que accedemos cruzando a estrada EX-370, que de seguila cara á dereita levaríanos en 12 quilómetros até Plasencia .

  • Km 10,2. Carcaboso(Todos os Servizos)

Entramos pola rúa A Igrexa, onde se sitúa a parroquia de Santiago Apóstol e onde se habilitou unha pequena exposición ao aire libre cos miliarios CI e CII. Ao finalizar a rúa viramos a man esquerda até a Praza de España e saímos dela pola dereita, pola rúa Pozo. De volta a un camiño de terra, por fin, continuamos até un punto onde teremos que elixir por onde continuar (Km 11,6).Podemos seguir de fronte seguindo as frechas amarelas marcadas na parede da acequia, alternativa máis rápida, ou facer caso ao cubo de granito H1 que mostra unha marca amarela e desvíanos pola dereita. As frechas non respectan o trazado histórico e si o H1 que nos dirixirá por el. Ambas as opcións son válidas. Nós escollemos a máis fiel. Desviámonos pola dereita e tras dar un pequeno rodeo recuperamos a dirección norte virando á esquerda xunto a un secadero. Durante os próximos dous quilómetros e medio avanzaremos por unha pista, rodeados de gando vacún e abrindo e pechando cancelas ao noso paso. Chegaremos a unha estrada de servizo, que seguimos a man esquerda para abrir, poucos metros máis adiante, unha cancela xunto á acequia. Aquí xúntanse as dúas variantes, a que traemos nós e a que seguiron os que optaron seguir de fronte xunto á acequia (Km 15,7)Hai que ascender pola pista preto de quilómetro e medio e despois de pasar unha cancela, á altura dun tótem informativo de granito, hai que prestar atención para deixar a pista pola dereita cara á senda xa andada. Si aínda non paramos a tomarnos un respiro que mellor ocasión. Quedarán xa poucas dehesas como esta (Km 17,2). Seguindo o terreo xa pisado, xunto ao interminable muro, chegamos xunto a un miliario tombado e a outro muro de pedra que corta o noso avance (Km 18,5). Non hai máis opción que abrir a cancela que temos á nosa dereita e continuar paralelos polo outro lado. Co muro á nosa esquerda, o percorrido flúe entre aciñeiras, alcornoques e algunha lagoa dispersa. En cinco quilómetros chegamos até a estrada de Oliva de Plasencia e Venda Queimada..

  • Km 23,3. Estrada de Oliva de Plasencia(Albergue e Casa Rural a máis de seis quilómetros – ver observacións)

Cruzamos a estrada e seguimos de fronte. Pisamos agora a Cañada Real da Prata , coñecida tamén como de a Vizana que coincide co trazado da vía romana. Durante os últimos seis quilómetros de etapa, nos meses máis chuviosos, só se interporán no noso percorrido un par de arroios . Os coñecidos como Torrucas e Charcos Brancos , que salvaremos grazas aos bloques de granito acondicionados sobre a canle. Tras pasar xunto á entrada da leira Monte Moheda (Km 28,1) e un grupo de casas, xa se distingue a uns centos de metros o símbolo da Vía. Non é outro que o arco romano de Cáparra. Solitario, como caído do ceo e apostado nunha dehesa de o val do Ambroz , posúe unha atracción difícil de explicar.

  • Km 29,5. Cáparra(Centro de Interpretación)

Les dificultats

  • Asfalto até Carcaboso: Despois de pasar a ponte sobre o Jerte, nos arredores de , temos por diante dez quilómetros de asfalto.
  • A falta dun sitio para facer noite no arco de Caparra fai que no caso de que quixésemos facer noite alí tivésemos que ir a pobos separados do camiño, o que sempre é un inconveniente. De todos os xeitos, insistimos en que a información que damos non só nesta guía, si non en todas é sinxelamente iso, información, despois tócalle ao peregrino facer ou programar as etapas ao seu gusto. Polo cal respecto desta etapa en particular cremos que a mellor opción é facer noite o día anterior en Carcaboso e ir desde devandito pobo até Aldeanueva del Camino.

Observacions

  • A composición que ofrecemos das etapas é meramente informativa, entendendo que cada peregrino fai o seu camiño e decide as súas etapas. No caso de hoxe o máis aconsellable sería terminar a etapa en Carcaboso, para ao día seguinte avanzar até Aldeanueva del Camino.
  • 8 quilómetros despois de Grimaldo hai unha bifurcación para ir a Galisteo por Riolobos ou directos polo trazado oficial. Por Riolobos fanse 2 quilómetros mais, trátase dun desvío por un litixio antigo que xa non existe e que agora non ten sentido si non é porque se queira durmir en Riolobos.
  • Tamén pasado o Arroio das Monxas antes de chegar a Galisteo hai outra bifurcación para coller un tramo de calzada romana orixinal que aforra ademais un quilómetro de camiño pero que non pasa por Galisteo. Si a nosa intención é durmir en Galisteo deberemos de coller cara á esquerda.
  • Para os que vaian ben de pernas é unha opción máis que interesante alargar a etapa até Carcaboso, pois ao día seguinte hai unha etapa moi longa sen poboacións intermedias. Isto suporía engadir pouco máis de 10 quilómetros á etapa.
  • “Aloxamentos alternativos”:
  • En Grimaldo, a Casa Rural A Pousada de Grimaldo, Teléfono: 616 931 745.
  • En Riolobos, a Casa Rural Avó Maxi, Teléfono: 670 733 093.
  • Tamén enRiolobos, o Cámping As Catalinas, Tlfnos: 605 824 086, 927 45 11 50.

Què veure, què fer

  • ALDEHUELA DO JERTE: Poboación fundada no século XIII como aldea do Señorío de Galisteo e emancipada deste no ano 1837. Está situada na comarca do Alagón, a beiras do río Jerte, e grazas ao cultivo do pemento está adherida á Denominación de Orixe Pemento da Beira.
    • Igrexa parroquial de San Blas: Construción en mampostería dos séculos XVII e XVIII. Consta dunha soa nave e o seu elemento máis destacable é a torre campanario, que loce no seu cara sur o escudo de armas dos señores de Lara. Ademais das imaxes de San Blas, patrón da localidade e San Antonio, hai unha talla policromada da Virxe da Aciñeira do século XVI. A festividade de San Blas ten lugar os días 3 e 4 de febreiro e son os quintos da localidade os que portan aos ombreiros a imaxe do santo.
  • CARCABOSO: Tamén foi unha aldea suxeita ao Señorío de Galisteo e liberada deste no ano 1837. O seu nome deriva de cárcaba que o dicionario da RAE define na súa primeira acepción como: “hoya ou gabia grande que adoitan facer as avenidas de auga”. Nunha hoya natural debeu de asentarse o núcleo orixinal de poboación, en torno ao século XIII e como lugar de paso entre Plasencia e Montehermoso.
    • Igrexa de Santiago Apóstol: A construción orixinal era do século XVI pero a súa aparencia actual é da década dos 90. No pórtico de entrada hai outros dous miliarios de época imperial, de tempos de Trajano e Adriano (século II d.C)
    • Exposición de miliarios: Pódense ver os miliarios CII e CIII nunha exposición ao aire libre, xunto á igrexa de Santiago.
  • CÁPARRA: Como recolle a información recompilada no tríptico do Centro de Interpretación, a antiga Capara debeu ser un asentamento que xa existía antes da época romana e tras a invasión converteuse nunha cidade sometida a pagar un tributo a Roma. Integrada na provincia da Lusitania, foi unha importante mansio da Vía da Prata e nos seus tempos, ademais do espectacular arco, contaba con anfiteatro, foro e termas. Tras a época romana, visigoda e árabe, Cáparra aínda mantivo unha pequena poboación dedicada a dar servizo aos camiñantes e non foi até o século XIX cando se abandonou definitivamente.

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 14: Etapa de Galisteo a Cáparra

0 comentaris

Perfil de l’etapa 14: Etapa de Galisteo a Cáparra

Perfil de l’etapa 14: Etapa de Galisteo a Cáparra