Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Etapes > Etapa d’Almendralejo a Mèrida

Etapes

Etapa 8: Etapa d’Almendralejo a Mèrida

Els albergs

Informació sobre l’etapa 8: Etapa d’Almendralejo a Mèrida

Emerita Augusta ja és aquí. Vuit jornades i 215 quilòmetres queden enrere. Torremejía serà l'última localitat de pas abans de creuar el pont sobre el Guadiana i presentar-nos a la ciutat imperial.

L’itinerari

  • Km 0. Almendralejo(Tots els serveis)

Per a arribar fins a Torremejía, única localitat intermèdia de la jornada cal sortir cap a l’est pel carrer de Vistahermosa i Plaza del Vendimiador, al final d’aquesta, de front, agafarem la carretera EX-212, aquesta carretera connecta en 3,5 quilòmetres amb la pista d’ahir (Km 3,7). Caminem per ella, àmplia, envoltada de vinyes i baix la que descansen les restes de calçada romana. La pista presenta diferents creus, però cal avançar de front. Entre altres es creuen els camins de Els MolinersSant Simón i de L’Esbarzer. A menys d’un quilòmetre de Torremejía cal passar sota les vies del tren (Km 12,5). La localitat està dividida per la N-630 i aviat albirem el Palau dels Mexia, i l’església parroquial.

  • Km 14. Torremejía(Tots els serveis)

Deixem Torremejía pel voral de la N-630. Un camí estret avança a la vora de la nacional, però si no està practicable és possible que hàgim de tirar per l’asfalt. Al cap de 3 quilòmetres, passat l’enllaç de l’autovia, vam prendre de nou el camí . Més endavant travessem les vies del ferrocarril (Km 18) i passat mig quilòmetre vam tornar a la N-630 durant diversos quilòmetres. Atesa la senyalització deixem la nacional al costat d’uns eucaliptus aïllats i continuem perdent altura per un camí més ampli (Km 21,3).Set còmodes quilòmetres ens separen de la ciutat de Mèrida i, concretament, del pont romà sobre el riu Guadiana (Km 28,4). Vuit-cents metres de llegat romà pel qual accedim a el Passeig de Roma, enfront de l’estàtua de la lloba que va alletar a Ròmul i Rem. Girem a l’esquerra per a prendre el Passeig i seguim de front deixant el Pont Lusitania a mà esquerra. Després de la rotonda passem un parc infantil i la cafeteria Roma i en uns centenars de metres arribem a el alberg de pelegrins, a la vora del riu.

  • Km 29,6. Mèrida(Tots els serveis)

Les dificultats

  • Sortida d’Almendralejo:Pels carrers de Vistahermosa i Plaza del Vendimiador creuarem la N-630 per a agafar la carretera d’Alange, l’EX-212 o EX-105R. No fent falta tornar al traçat oficial pel mateix camí pel qual entrem en el dia d’ahir a Almendralejo. A 3,5 quilòmetres trobarem el camí oficial.
  • Tornem a posar l’accent a protegir-se del sol i de la calor sobretot en època estival amb barret i aigua abundant.

Observacions

  • Val la pena dedicar un dia de descans per a visitar la ciutat de MèridaPatrimoni de la Humanitat. A més, es pot treure una entrada conjunta per als diferents monuments, amb el que s’aprofitarà realment la jornada de pausa.
  • A l’entrada de Mèrida cal passar per sota de la N-V per l’esquerra per a entrar a la ciutat travessant el fabulós pont romà.
  • L’alberg de pelegrins compta amb credencials.
  • Entre Torremegia i Mèrida no hi ha servei cap en els seus llargs 15 quilòmetres, cal portar aigua suficient.

Què veure, què fer

  • TORREMEJÍAPoblació de més de 2.000 habitants situada en la penillanura de Badajoz, concretament a la comarca Terra de Fangs, i a 15 quilòmetres de Mèrida. Torremejía està dividida per la N-630, que separa la seva part més antiga amb la més moderna. En època romana va ser també una altra via, la calçada romana que unia la Bètica amb la Lusitania, la que travessava aquestes terres.
    • Església parroquial de la Puríssima Concepció:Edifici de maçoneria i maó d’una sola nau amb planta de creu llatina. Va ser construïda a la fi del XVI o principis del XVII. Com a capella, va formar part del Palau dels Mexia. L’església es va salvar durant la Guerra de la Independència (el poble va ser pràcticament destruït) gràcies a que en ella es van guardar els canons d’artilleria. Va ser restaurada en 1990.
    • Palacio dels Mexía:És una casa pairal del segle XVII, antic habitatge dels senyors Mexia i avui restaurat com a alberg turístic de la Via de la Plata. L’arc escarser de l’entrada està decorat amb les petxines de Santiago i en un dels contraforts es troben encastats les restes de tres escultures romanes. De la seva primitiva torre, annexa al palau, va prendre el nom la població.
  • MÈRIDADesprés del canvi de distribució provincial a la Hispània romana – de les províncies Citerior i Ulterior es va passar a la Tarragonina, Bètica i Lusitania – i la victòria contra l’últim reducte d’oposició peninsular, el llegat Publio Carisio, l’any 25 a.C i en nom del propi emperador Octavi Augusto, fongui Emerita Augusta. Al principi només eren terrenys donats als soldats de les legions V Alaudae i X Gemina en gratitud als mèrits mostrats en la campanya contra els càntabres. No obstant això, aquesta ciutat a la vora del Guadiana, es convertiria en capital de la província Lusitania i, encara avui, conserva el major llegat romà d’Espanya. En 1993, el conjunt arqueològic de la ciutat, va ser declarat Bé Patrimoni de la Humanitat.
    • Teatre romà:Inaugurat cap a l’any 16 a.C i donat per Marco Agripa, gendre de l’emperador Augusto. Construït per a albergar 6.000 persones, el teatre va estar en ús fins a la segona meitat del segle IV. Va estar soterrat durant segles, només es veia la part superior de la graderia o cavea, i va caldre esperar fins a 1910 perquè comencessin les excavacions. Tots els estius, des de 1933, és el principal escenari del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.
    • Amfiteatre romà:Inaugurat en el 8 a. C. En ell se celebraven les lluites entre gladiadors i entre homes i animals. A la graderia, dividit en les seccions ima, mitjana i summa cavea, s’entrava per una de les setze portes. L’espectacle es desenvolupava en el perímetre el·líptic cobert de sorra i, sota aquesta, hi havia una fossa que, probablement, servia per a emmagatzemar les gàbies de les feres i material escènic.
    • Circ romà:Data de principis del segle I d.C i va ser el major dels edificis per a espectacles públics que van construir els romans a Mèrida. La sorra o zona on es competia ocupa una extensió de 30.000 metres quadrats. En el centre d’aquesta, dividint-la en dues parts, es trobava la spina. Aquesta era una línia composta d’escultures i obeliscos que avui no són més que restes de fonamentacions.
    • Casa de l’Amfiteatre:Recinte que inclou un tram de la muralla, de la conducció de l’aqüeducte de Sant Lázaro, torre de decantació del mateix i les restes de dos habitatges i un mausoleu. Les cases, de finals del segle I d.C, conserven restes dels seus patis, passadissos i habitacions.
    • Puente romà del Guadiana:Va ser construït sota els mandats d’Augusto i Trajà. Té gairebé 800 metres de longitud, 60 arcs, i la fàbrica és de maçoneria i carreus de granit.
    • Aqüeducte dels Miracles:Situat al costat del pont romà sobre el rierol Albarregas, sortida natural de la Via de la Plata cap al nord. Conserva més de 35 pilars de granit i maó que aconsegueixen una altura de 25 metres. Portava l’aigua a la ciutat des de l’Embassament de Proserpina.
    • Arc de Trajà:Arc romà format per dovelles de granit i construït mitjançant la utilització d’una armadura de fusta corb. L’arc estava folrat per plaques de marbre i va ser decorat amb cornises, relleus i escultures. Està situat en l’actual carrer Holguín, antic Card Maximus, una dels dos carrers principals de la ciutat edificada en direcció nord – sud. Curiosament no es va construir en temps de Trajà sinó abans, durant els primers anys de la nostra era i sota l’emperador Tiberi.
    • Alcazaba àrab:En una de les ribes del riu Guadiana, creuat el pont romà, va ser construïda l’any 835 utilitzant restes romanes i visigots. Una muralla romana protegeix la fortificació del riu. En el perímetre de l’alcazaba, de més de mig quilòmetre, es conserven abundants mostres arquitectòniques de les diferents èpoques culturals de la ciutat.
    • Basílica de Santa Eulalia:Situada en l’extrem nord de la ciutat. En l’entrada hi ha una capella i un interessant pòrtic en el qual es van incorporar parts d’un antic temple romà consagrat a Mart. La capella va ser construïda en memòria de la màrtir Santa Eulalia, que va ser cremada en un forn en temps de Diocleciano (segles III i IV d.C). L’església va ser fundada en el segle IV i ampliada dos segles més tard. Amb la reconquesta, en el segle XIII, va ser transformada. És romànica amb elements romans i visigots que van ser aprofitats per a la seva construcció.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 8: Etapa d’Almendralejo a Mèrida

0 comentaris