Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Epíleg a Fisterra

Etapa 3: Etapa d’Olveiroa a Fisterra

Los albergues

Información sobre la etapa 3: Etapa d’Olveiroa a Fisterra

Dilatada etapa que pot dividir-se en dues gràcies als albergs de Camiños Chans, Cee i Sant Roque. Fins al llogaret d'Hospital és un espectacle gràcies a les vistes d'un encaixonat riu Xallas. Còmodes pistes per un paisatge de repoblació visiten les ermites de la Verge de les Neus i Sant Pere Màrtir, i el cruceiro dona Armada obsequia amb les primeres vistes del Cap de Fisterra. Cee i Corcubión bé mereixen una visita pausada abans d'ascendir a Sant Roque i baixar fins a Amarela i Estorde. Sardiñeiro i el Camí ral descobreixen de nou Fisterra i l'extens arenal de Langosteira, que condueix fins a la vila de la fi del Món i al far on l'última porció de terra expira en l'Atlàntic.

El itinerario

  • Km 0. Olveiroa (Albergs. Bars)

  • Descendim el carrer de l’alberg i girem a la dreta per sortir d’Olveiroa per la pista asfaltada. Cal parar esment perquè en breu, a l’altura de la fita 34,558, hem de torçar a l’esquerra per creuar un rierol i prendre una senda encaixada que desemboca en la pista que es dirigeix a l’embassi do Castrelo. Després d’una corba agafem, per la dreta, un camí que puja cap a una línia d’aerogeneradors. Més endavant deixem aquest camí i avancem pel vessant de la muntanya amb unes vistes increïbles del riu Xallas, que flueix encaixonat per una tupida vegetació. Acabem baixant al lloc de Vao de Ripas, on creuem el riu d’Hospital per un pont de pedra (Km 2,7).Salvem una costa i entrem en Logoso, llogaret situat en els vessants de la muntanya Castelo.

  • Km 3,7. Logoso (Albergui-Tenda. Bar)

  • Travessem aquest petit lloc i abordem una suportable pujada fins al llogaret d’Hospital , on agafem la carretera CP-3404 (Km 5,1). Als pocs metres hi ha un bar amb alberg a mà esquerra. És l’últim punt d’avituallamiento fins a Cee, així que convé menjar alguna cosa o aprovisionar-se de beguda i algun entrepà. Passat el bar escurcem un tros per la carretera antiga per desembocar en la rotonda on es troba la fita que bifurca els camins a Fisterra i Muxía . Consultar etapa 4 per al trajecte cap a Muxía!.

  • Km 6. Bifurcació Fisterra i Muxía

  • Continuem per l’esquerra, en adreça Fisterra, i passada la fàbrica deixem la carretera per la dreta per prendre una bona pista envoltada d’un paisatge obert de tojos, pins i eucaliptus. Ens condueix fins al creuer de Marco do Couto(Km 8,4). Continuem per un terreny similar, amb vista a mà esquerra de Buxantes, fins a l’ermita de La nostra Senyora de les Neus. Hi ha un berenador on podem fer un alt (Km 10,5).

    A continuació recorrem el repoblat munti do Lousado per còmodes pistes fins a l’ermita de Sant Pere Màrtir, de la parròquia de Pereiriña. Manuel Vilar cita que “la construcció pot estar relacionada amb el monestir de Santa Tasia” (Km 13,8). Perllonguem la caminada fins al cruceiro dona Armada, que podem observar a mà dreta. Des d’aquí ja es pot veure el Cap Fisterra banyat per l’Atlántico (Km 16,2).

    Després del creuer sobrevé un empinat descens, amb vista a la ria de Corcubión, que condueix fins a Camiños Chans i Cee, llocs on també hi ha opció de finalitzar l’etapa gràcies a l’obertura de diversos albergs privats. L’itinerari condueix pel Camp Sagramento i rúa Magdalena fins al centre de Cee, on es troba l’església de Santa María de Xunqueira, del segle XVI i amb capella major d’estil gòtic. Cee va estar poblada en l’antiguitat pels Nerios. Cap al segle XII va ser una petita vila agrícola i en els temps actuals és el municipi més gran de la Costa dona Morte amb prop de 8.000 habitants.

  • Km 19,5. Cee (Tots els Serveis)

  • Es pot anar cap a Corcubión prenent el passeig més proper a la platja. Hi ha una fita jacobeo que ens desvia per la part de darrere però mereixen més les vistes al mar i el port. En arribar a Corcubión cal creuar el pas de vianants que es troba al costat de l’oficina de Correus per enllaçar amb el traçat oficial. Pel carrer Sant Marcos arribem fins a l’església del mateix nom. Va substituir a l’antiga parroquial de Sant Andrés de Canle, està declarada Bé d’Interès Cultural i és d’estil gòtic mariner, encara que té parts barroques i fins i tot neogòtiques, com és el cas de la façana.

  • Km 21. Corcubión (Tots els Serveis)

  • Al costat del temple prenem les escales de la dreta i pel carrer de les Mercès anem al camp do Rotllo, amb parc infantil. En aquest punt ascendim per una calçada que ens gratificarà amb unes boniques vistes de Corcubión i Cee. L’ascens no acaba i cal emprar-se a fons per superar la curta però exigent rampa que ascendeix fins al camp de Sant Roque, on es troba l’alberg gestionat per l’AGACS, i el llogaret de Vilar (Km 21,8).

  • Km 21,8. Vilar (Alberg)

  • Més endavant, després de creuar la carretera, prenem un camí que descendeix novament fins a l’AC-445. Gairebé sempre pel voral passem Amarela i després Estorde. A l’entrada de Sardiñeiro deixem un tros la carretera per tornar a ella i l’abandonem a l’altura de la rúa Nova.

  • Km 25,7. Sardiñeiro (Bars. Tenda)

  • Ens acomiadem d’aquesta localitat per un agradable tram, que va ser Camí ral, on no serà difícil que vegem a més d’un caçador entrenant als gossos. Finalitza en un mirador sobre Fisterra i el Cap (Km 27,5). Després de creuar de nou la carretera descendim sobtadament per envoltar la cala del Taló. Un altre breu tram de carretera condueix fins a Calcoba, on brolla l’extens arenal de Langosteira.

  • Km 28,8. Calcoba (Bar)

  • Molts pelegrins decideixen recórrer aquest tram a peu de platja, un recorregut més autèntic, encara que el camí oficial avança després de les dunes. S’accedeix a Fisterra pel barri de Sant Roque i es passa al costat de la creu de Baixar, un creuer de granit del XVI. En l’anvers està representat Crist crucificado i en el revers María Inmaculada amb el nen Jesús (Km 30,7). Pel carrer Sant Catalina s’arriba al carrer Real, on està l’alberg públic i on ens donaran la Fisterrana.

  • Km 31,7. Fisterra (Tots els Serveis)

  • Aquest no és la fi, encara hem d’ascendir fins al Faro. Després de l’alberg passarem al costat de la capella de La nostra Senyora del Bon Succés, església barroca de 1743 situada a la plaça de Llaura Solis. El creuer mostra a Crist crucificado i a la Verge del Socors. Ja en la carretera d’accés al Faro es troba l’església de Santa María dones Areas, el seu origen es remunta al segle XII. Alberga la talla gòtica del Crist de Fisterra, una imatge embolicada en llegendes. Té Porta Santa i un Santiago Pelegrí del segle XVII.

    L’ascens per carretera és bastant suportable i a meitat de la pujada veurem una moderna escultura d’un pelegrí medieval. La fita dels 0 quilòmetres ens dona la benvinguda a l’entorn del Faro. Va ser construït en 1853 sobre la base del disseny de Félix Uhagón. L’edifici de l’entrada es coneix com La Sirena i és de 1889. En ell s’allotja el Centre d’Informació Turística gestionat per l’Associació Neria de la Costa dona Morte, on donen assessorament, segellen credencials i recapten estadístiques (Telèfons: 670 29 27 20, 981 70 60 28). Els pobles prerromanos ja adoraven al sol des d’aquest punt geogràfic tan suggeridor. Veure-ho amagar-se sota les aigües de l’oceà és un espectacle únic i la rematada de tota una peregrinació fins al final de la Terra.

  • Km 34,9. Faro de Fisterra

  • Las dificultades

    • Descens des del Cruceiro dona Armada fins a Camiños Chans:
      És un punt a tenir en compte, sobretot per als ciclistes. El desnivell és important i les nombroses pedres soltes poden provocar més d’una caiguda.

    • Diversos creus amb l’AC-445 a partir de Vilar:
      Pareu esment als creus per accedir a Amarela, Sardiñeiro i la Cala del Taló.

    Observaciones

    • L’etapa és llarga però pot dividir-se en dues parts: fins a Camiños Chans o Cee, amb diversos albergs, o Corcubión i Sant Roque, i l’endemà fins a Fisterra. Si ho fem així arribarem a Fisterra al migdia i podem esperar al capvespre per pujar al Faro per veure la posta de sol.

    • Horaris per tornar de Fisterra a Santiago:
      Monbus i la seva empresa associada Castromil, S.A fan els trajectes amb autobús entre Fisterra i Santiago. La ruta és Fisterra, Cee, Carnota, Murs i Santiago i dura aproximadament 3 hores. Els horaris des de Fisterra són (el bus surt al costat de l’alberg de la Xunta):8:20 de dilluns a divendres, 11:45 i 16:45 de dilluns a diumenge i a les 14:00 els dissabtes. Aquests horaris canvien de juny fins a setembre, així que hi ha confirmar-los a la web de Monbus o en el telèfon 902 29 29 00.

    • També es pot tornar amb l’empresa Vázquez, encara que cal fer trasbordo en Baio per anar a Santiago. Per informar-se amb exactitud sobre els horaris de cada dia consultar en l’alberg públic o en els privats.

    Qué ver, qué hacer

    • CEE:
      Cee i la seva veïna Corcubión reposen sobre la gran ancorada que succeeix al ràpid i descarnat descens. Cee és el municipi amb major població de la figurada comarca de la Costa dona Morte, format per sis parròquies que sumen prop de 8.000 habitants. Bressol dels celtes nerios de l’Atlántico, el terme Cee deriva d’un vocable llatí relatiu a cetaci, no en va la documentació històrica remitent a un port ballenero i els seus pobladors es van dedicar durant segles a la pesca de balenes i catxalots. En la parròquia de Gures, a la platja de Caneliñas, hi ha una fàbrica abandonada que des dels anys vint a 1985 es va dedicar a la pesca de cetacis i a la seva transformació i venda. L’itinerari jacobeo ha recuperat el pas pel casc antic de Cee, un entramat de callejuelas i cases de pedra entorn de l’església de Santa María de Xunqueira, que encara conserva elements gòtics malgrat els danys causats per l’ona de destrucció de la Guerra de la Independència.

      A Cee Es pot visitar el Museu Fernando Blanco, a la plaça de la Constitució, que alberga des d’instrumental científic i material didàctic fins a col·leccions d’animals, minerals i fòssils. També amaga mostres d’art, pintura i orfebreria religiosa. A més de l’església parroquial, mereixen les modernistes Casa Mayán i Guillén; la casa rectoral i el noble pazo de Cotón, situat al carrer Magdalena, de principis del XVII i residència de famílies com els Carantoña. Un excel·lent lloc de descans és la platja de la Petxina i el conegut Farcit, el terrè bestiar a l’oceà a la fi dels setanta. Cee és indústria: la factoria Ferroatlántica -de ferroaleaciones-, que es passa en prendre la bifurcació cap a Fisterra, dona ocupació a centenars de persones; és també agricultura: el sustento i forma de vida en moltes dels seus llogarets; i és serveis: fins a quatre albergs privats es van obrir entre 2010 i 2012 i compta amb centres comercials, tendes, mercat dominical, bancs, farmàcies i hospital.

    • CORCUBIÓN:
      Corcubión, vocable format per dues veus que pot traduir-se com a fons de llac, és un municipi modest però entranyable – el de menor superfície de la Corunya – compost per dues parròquies: el propi Sant Marcs de Corcubión i Sant Pere de Rodona, i habitat per uns 1.800 habitants. Va ser declarat Conjunt Històric – Artístic en 1984. Aquest recodo de l’Atlàntic va ser habitat per celtes que van deixar les seves petjades en el castro defensiu de la muntanya Quenxe, un mirador privilegiat que controla tota la ria. A partir del segle XIII els habitants es van ser desplaçant des del vessant de la muntanya – aquesta espècie de península té un gran desnivell que el pelegrí cata en la pujada al llogaret de Vilar – cap al mar. La parroquial de Sant Marcos, declarada Bé d’Interès Cultural, es construeix després d’aquesta època i gran part del seu estil pot considerar-se gòtic mariner, encara que la façana és neogòtica i alguna capella barroca. Luciano Huidobro ressalta la relació de Corcubión amb Venècia: “cas curiós i digne de notar-se, l’advocación a Sant Marcos: La Señorísima Senyoria de Venècia es va trobar durant l’Edat Mitjana íntimament lligada pels vincles del seu activisme i astut comerç amb aquest port galaico. Aquí arribaven les naus venecianes a la recerca de metalls i els rics productes del país”.

      Al carrer Antonio Porrúa es pot veure la capella del Pilar, de 1931 i ara destinada a diverses activitats culturals. En la parròquia de Rodona, a desmano del caminante, es troba l’església romànica de Sant Pere, del segle XIII amb diverses talles de Sant Pere, Sant Joan Baptista i les Verges del Rosario i de les Mercès. Una visita més detinguda a la localitat permet descobrir els pazos dels Comtes de Trava i el d’Altamira i també edificis modernistes i burgesos com a Casa Miñones. En punta Pión s’alça el castell del Cardenal que, al costat del castell del Príncep de Cee, es van construir al segle XVIII per segellar la ria de les possibles incursions estrangeres defensant-la dels atacs.

    • FISTERRA:
      Fisterra, l’última porció coneguda de terra habitable durant segles i segles per a molts. On el sol sucumbia a l’ocàs i desapareixia després de les fosques aigües de l’Atlántico, un tenebrós escenari però al seu torn afable llar per a criatures fantàstiques i monstres. Va ser poblada per tribus cèltiques, com els nerios, que adoraven en els seus altars al déu sol, i també per romans. Fins a aquí va arribar el general Desè Juny Brut i el seu exèrcit quan van conquistar el que seria la seva futura Gallaecia. En Duio, una de les parròquies del municipi, hi ha vestigis de la llegendària ciutat de Dugium, que pel que sembla va ser sepultada sota les aigües. Apareix citada en el llibre III del Codex Calixtinus, que narra la translació del cos de Santiago, quan els deixebles de l’Apòstol visiten al prefecto de Duio i aquest ordena el seu arrest però aconsegueixen fugir. Fisterra és, ara més que mai, i des de sempre, lloc de viatge i peregrinació. Ja al segle XII hi ha documents que citen l’arribada de pelegrins a aquest confín apartat i són varis els viatgers que als segles XIV, XV i XVI relaten les seves experiències personals cap al Finis Terrae.

      L’actual municipi té 5.000 habitants i està format pel nucli principal i les parròquies de Sant Vicenzo de Duio, Sant Martiño de Duio i Sant Xoán de Sardiñeiro. Fisterra és un clar exponent de vila marinera, amb el seu port, les seves embarcacions costaneres, la seva llotja i un traçat urbà poblat de cases de pedra disposades en carrers estrets.

      • Capella de La nostra Senyora del Bon Succés:
        Església barroca de 1743 situada a la plaça de Llaura Solis. El creuer mostra a Crist crucificado i a la Verge del Socors.

      • Castillo de SantCarlos :
        És de mitjan el segle XVIII i està situat sobre la cèntrica platja de Ribeira. La seva construcció va ser part d’un pla defensiu de la ria al costat de dos castells dels municipis de Cee i Corcubión.

      • Església de Santa María dones Areas:
        Es troba al costat de la carretera que puja al Faro. El seu origen es remunta al segle XII. Alberga la talla gòtica del Crist de Fisterra, una imatge embolicada en llegendes. Té Porta Santa i un Santiago Pelegrí del segle XVII.

    En imágenes

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 3: Etapa d’Olveiroa a Fisterra

    0 comentarios

    Perfil de la etapa 3: Etapa d’Olveiroa a Fisterra

    Perfil de la etapa 3: Etapa d’Olveiroa a Fisterra

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte