Imprimir Al pinchar en el icono de la impresora se abrirá el controlador de impresión de tu navegador, donde podrás seleccionar si lanzarlo a tu impresora o guardarlo como PDF

Camí Basc

Etapa 4: Etapa de Zerain a Salvatierra

Los albergues

Información sobre la etapa 4: Etapa de Zerain a Salvatierra

Al llarg de la Història el pas de Sant Adrián, un passadís natural perforat en la calcària serra d’Aizkorri, ha impressionat a pelegrins i viatgers. Sense més quilòmetres de penitència industrial, l’itinerari, encara que dur, ascendeix sota els grans cims d’Aizkorri, abandona Guipúscoa i entra a Àlaba per descendir cap a la Quadrilla de Salvatierra, comarca immersa en la Llanada Alabesa.

El itinerario

Amb l’afable calma rural que desprèn Zerain, lluny ja de l’estret i saturat corredor industrial que acompanya la llera mitjana del riu Oria, ens disposem a iniciar l’etapa símbol, cridem-la així, del Camí de l’Interior. El pas de Sant Adrián i les terres d’Àlaba estan relativament a prop, així que sense pressa però sense pausa comencem des de l’església de Santa María, deixant a mà dreta la façana del palau de Jauregui. En breu deixem la pista asfaltada per la dreta i prenem un herbassar per passar un portell i posteriorment un rierol. Després d’aquest s’ascendeix un petit tros (confiar en les marques vermelles i blanques del GR), al que li succeiran altres dos portells. Baixem fins a una pista asfaltada però la deixem ràpid per l’esquerra per prendre un camí que voreja una pineda. Traspassat un altre portell que ens talla el pas continuem, trobat més endavant una altra porta que també franquegem. Aquest itinerari inicial enganxa, recorrent el vessant de la frondosa vall i amb les vistes de la serra d’Aikorri al capdavant. Arribarem fins a una pista asfaltada, on es troba el caseriu Alorraberri (Km 2,7).

La pista puja fins a la carretera GI-3251, que deixem immediatament per la dreta per desviar-nos a mà esquerra per una pineda, que ens acompanya en el descens al costat d’una regata. El bonic passeig s’avorta de nou en la GI-3251 (Km 3,8), que s’encarregarà de conduir-nos fins a Zegama. Abans creuarem el nostre benvolgut riu Oria per entrar al barri d’Ondarraldea, on prenem cap a la dreta la GI-2637 per arribar a Zegama. Passem al costat de la façana de la parroquial de Sant Martín de Tours (Km 6,3) i abandonem la població per la mateixa via que entrem: la GI-2637. Seguim per ella durant més d’un quilòmetre fins a Iruetxeta (Km 8) on, acomiadant-nos definitivament de l’Oria, prenem la pista de ciment que neix a la dreta de la carretera. El pendent va tornant-se més fort i avancem per la pista que es val d’alguna corba de ferradura per salvar el desnivell (en la primera corba no prendre la pista que surt a la dreta). En plena pujada es troba, al costat d’un caseriu, l’ermita d’Iruetxeta, que alberga una talla de la Verge dels segles XIII-XIV (els propietaris de la casa tenen les claus (Km 9,5).

Dos-cents metres més amunt es troba el caseriu Buenavista i, enfront d’ell, ens desviem a l’esquerra per deixar la pista i prendre una altra d’incòmoda graveta. Passada una a prop desapareix la graveta en favor d’un terreny més muntanyenc. Tornant la vista enrere tindrem una bona panoràmica del camí recorregut i de Zegama, ancorat enmig de la vall. Darrere l’altre parell de portells, amb una zona de pla entre ells, arribarem fins a dos brodes (Km 11), passem entre elles i girem a la dreta (ull en aquest punt perquè hi ha una pista que va per l’esquerra) per internar-nos pel bosc. Després de mig quilòmetre arribem a un encreuament i seguim per la pista de l’esquerra. Quilòmetre i mitjà més amunt es troba l’ermita de Sancti Spiritu, antic hospital de pelegrins. Per les restes d’una calçada ens dirigim decididament cap al túnel de Sant Adrián o pas de Lizarrate, d’enfront de la vista. Es tracta d’un passadís natural, no creat per la mà de l’home, que travessa la roca calcària de la serra d’Aizkorri. Entrem per una de les portes de l’antiga fortalesa que custodiava el pas i passem al costat de l’ermita de Sant Adrián para ?respirar? de nou per l’altra boca del túnel (Km 13,8).

A la sortida hi ha un tranquil corredor on descansar. Bon moment per a això posat que el gruix de la pujada està més que superat. La resta és pura tràmit. Seguim per la calçada medieval que fa una corba cap a l’esquerra (senyalitzat per la inscripció ?Camí de Santiago?) i per ella aconseguirem l’alt i direm adeu a Guipúscoa per entrar a Àlaba (Km 14,8). El límit no està senyalitzat i anirem molt pendents de les desgastades fletxes grogues. Una d’elles ens fa descendir per la dreta fins a una pista, on trobem la primera balisa groga col·locada per l’Associació d’Amics del Camí de Santiago d’Àlaba. Un tram més desdibuixat ens condueix fins a la pista asfaltada que serà la nostra guia a partir d’ara. Als dos quilòmetres sorgeix un desviament a l’esquerra cap a Araia, que no prenem, i a mà dreta un doble senyal ens dona a triar entre seguir fins a Zalduondo per calçada o per la pista asfaltada que portem (Km 18,5). Aquesta última opció és quatre-cents metres més curta, així que continuem com fins ara. Un quilòmetre més a baix deixem a un costat una petita llacuna i seguim en adreça Zalduondo (cap a l’esquerra es va cap a Araia). Després d’un pas canadenc i el desviament que es dirigeix a l’ermita de Sant Julián i Santa Basilisa, antiga parròquia del despoblat d’Aistra, arribem per fi a Zalduondo (Km 21,7).

Envoltem per la dreta l’església de Sant Saturnino, del XVI, i girem posteriorment a l’esquerra per prendre la carretera A-3018. Per ella ens dirigim fins a Ordoñana, passant al costat d’una altra bassa d’aigua i deixant a un costat l’ermita de Sant Millán. S’abandona Ordoñana (Km 25) per la mateixa A-3018 que va a confluir amb l’A-3016. Per aquesta última arribem finalment a Salvatierra/Agurain. Creuem el riu Zadorra i en direcció al Casc Històric deixem la portada de l’església de Santa María a mà esquerra, accedint al carrer Major al costat de la casa d’Azcarraga Al final d’aquest carrer sortim a la porticada plaça de Sant Joan, presidida per l’església del mateix nom (Km 28). Per arribar a l’alberg de pelegrins, inaugurat al juliol de 2013, no hi ha més que seguir la senyalització cap al Portal del Rei i la calli Furs.

Las dificultades

  • Després de l’etapa anterior, de gran kilometraje, avui espera més del mateix, acrescut perquè des de la sortida de Zegama fins al punt més elevat, una mica més allà del pas de Sant Adrián, cal superar 835 metres de desnivell. Començar suau per arribar més fresc és la màxima en aquests casos. Des de la sortida del túnel de Sant Adrián fins a l’alt es troba a faltar una mica més de senyalització. El color de les fletxes està molt desgastat.

Observaciones

A més de la senyalització del Govern Basc, present fins ara, a partir del límit Guipúscoa/Àlaba, anem a trobar-nos amb unes balises de color groc col·locades per l’Associació d’Amics del Camí de Santiago d’Àlaba.

En Zalduondo hi ha un parell de cases rurals: Casa rural Arkauzetxea: www.arkauzetxea.com. El telèfon és el 679 90 85 31 i Casa rural Eikolara: www.eikolara.com. El telèfon és el 945 30 43 32.

Salvatierra-Agurain compta amb alberg de pelegrins des de juliol de 2013. Està situat en la calli Furs, 11 i oferta 10 places. El telèfon de l’oficina de Turisme de Salvatierra és el 945 30 29 31. Cridar de 10 a 14 hores.

En Salvatierra també ofereix allotjament l’hostal Jose Mari, al carrer Major, 69. El telèfon és el 945 30 00 42. Al carrer Zadorra, 21, hi ha una casa rural anomenada Zadorra Etxea. El telèfon és el 656 71 61 26 i l’e-mail és l’info@zadorraetxea.com .

Qué ver, qué hacer

  • ZEGAMA:

    • Església de Sant Martín de Tours:
      Presenta tres etapes constructives: segle XV, finals del XVII i XVIII. Alberga el mausoleu del General carlista Tomás de Zumalacárregui, que va morir en Zegama en 1835.

  • IRUETXETA:
    En plena pujada es troba, al costat d’un caseriu, l’ermita d’Iruetxeta, que alberga una talla de la Verge dels segles XIII-XIV.

    • ERMITA I TÚNEL DE SANT ADRIÁN:
      Es tracta d’un passadís natural que travessa la roca calcària de la serra d’Aizkorri. L’ermita de Sant Adrián va ser reconstruïda en 1893 en aquest mateix lloc, que passo a recollir el testimoni de l’antiga ermita de la Santa Trinitat.

  • ZALDUONDO:

    • Parròquia de Sant Saturnino:
      Església del segle XVI d’una sola nau dividida en tres trams. El retaule major, construït en la primera meitat del XVII, és barroc.

    • Palacio de Lazarraga:
      També del XVI, conegut també com a ‘Casa dels Gizones’ per les talles dels dos guerrers de la portada principal. Avui alberga el Museu etnogràfic comarcal.

  • ORDOÑANA:

    • Ermita de Sant Millán:
      Es troba a l’entrada d’Ordoñana després d’un encreuament a mà dreta. És d’origen medieval però va ser molt transformada entre els segles XVII i XVIII.

    • Església de l’Asunción:
      Encara que és gòtica dels segles XVI i XVII encara manté la portada del segle XIII. El retaule major és barroc.

  • SALVATIERRA/AGURAIN:
    Alguns pelegrins evitaven entrar en aquesta localitat, per la qual cosa dirigien els seus passos per l’exterior de la muralla, i després de passar davant la Creu de Ventaberri i la Creu d’Arricruz arribaven fins a Gazeo. No obstant això, en Salvatierra són de merescuda esment l’església de Santa María, la de Sant Joan, així com les places de Sant Joan, l’ajuntament i les muralles.

    • Església de Santa María:
      A l’entrada de Salvatierra. És gòtica del segles XIV i XV i llueix una espadaña barroca. Formava part del sistema defensiu i, per això, en la capçalera es conserva el pas de ronda i adarves de la muralla de Salvatierra.

    • Església de Sant Joan:
      També gòtica, destaca el seu retaule major barroc i el pòrtic d’entrada del XVIII. L’església presideix la plaça de Sant Joan, caracteritzada per les porxades del XVI.

Los monumentos

Perfil de la etapa 4: Etapa de Zerain a Salvatierra del Camí Basc