Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí Basc

Etapa 6: Etapa de Vitòria/Gasteiz a la Pobla d’Arganzón

Información sobre la etapa 6: Etapa de Vitòria/Gasteiz a la Pobla d’Arganzón

Per evitar el nus viari de la A-1 i els meandres del riu Zadorra, l'itinerari es desplaça lleugerament al sud per Gometxa i Subijana d'Àlaba i penetra al Comtat de Treviño a través de la muntanya.

El itinerario

L’itinerari urbà més utilitzat pel pelegrí probablement no partirà des de la cèntrica plaça de la Verge Blanca sinó que ho farà des del mateix alberg juvenil. Si és el nostre cas sortim de l’alberg i prenem, cap a la dreta, el carrer Salbatierrabide, que condueix fins a l’estadi de Mendizorroza. Al costat de l’aparcament del camp de futbol girem a l’esquerra i prosseguim pel passeig de la Senda, també cridat en aquest tram passejo de Cervantes (en aquest punt s’uneix l’itinerari que ve des de la cèntrica plaça de la Verge Blanca). Pel passeig per als vianants, sense pèrdua i que passa a denominar-se avinguda de Sant Prudencio, arribem enfront de l’estàtua d’aquest Sant, bisbe de Tarassona que va néixer en Armentia allà pel segle VII (Km 2,7). De seguit passem al costat de la basílica de Sant Prudencio d’Armentia, romànica del segle XII. D’aquest període conserva l’absis semicircular, el creuer i els elements decoratius. En 1776 es va dur a terme una important reforma del conjunt, envoltat en l’actualitat d’un bonic parc amb àrees de descans, berenadors i fonts. Passada la basílica de Sant Prudencio es continua recte (veure l’apartat observacions) pel passeig del Pelegrí per connectar amb l’A-4164, carretera secundària pegada i paral·lela a la N-102 (Km 4).

Per ella arribem a Gometxa (Km 5,8), poble ja documentat als segles XI i XII. Després de la seva església neoclàssica de la Transfiguración continuem a mà dreta per una pista asfaltada i abandonem la localitat al costat d’una pista de joc. Els camps de sembra i les pistes parcel·làries que els solquen són testimonis del nostre pas per aquestes terres. En segles passats pelegrins i viatgers enllaçaven Vitòria amb La Pobla a través d’Ariñez, avui flanquejat per la N-102 i l’A-1, o a la vora del riu Zadorra. No obstant això avui no val dir allò de ‘qualsevol temps passat va ser millor’. Les rutes canvien a l’antull dels temps i els Camins a Santiago que avui recorren la geografia nacional s’estudiaran també, com no, als segles esdevenidors. Dos quilòmetres i sis-cents metres després de Gometxa creuem l’A-4102 , carretera que uneix les localitats de Zumeltzu – a dalt a l’esquerra – amb Ariñez. (Km 8,4).

Dos quilòmetres més endavant entrem en Subijana d’Àlaba (Km 10,5). A part de l’església de Sant Estebanel més reseñable d’aquesta població és la casa senyorial de Camina i Salazar. És barroca, de finals del XVIII i va ser residència de la família Camina i Salazar. El fill, Don Simón, va ser Governador de Filipines i la seva estada en l’arxipèlag asiàtic és recordada en l’escut de la façana, que mostra un elefant en la part inferior. Envoltem el palau i, després de la font, agafem un camí que ascendeix. A uns 250 metres ‘ atents – cal torçar a mà dreta i afrontar la part més dura. El repecho és breu i s’agraeix que la resta de la pujada no segueixi cap patró, ja que el camí alterna falsos plans amb petits trams de més pendent. Pins, quejigos, roures retorçats i fins a grèvols que creixen sobre un tupido matoll abriguen la senda. Quan el carrascal fa acte de presència i la mala herba dona pas al clar aconseguim l’alt (Km 13). Ens trobem al Comtat de Treviño, territori pertanyent a Burgos i immers físicament a Àlaba. En un dia clar es pot apreciar, al capdavant, la serra de Cantàbria o Toloño i, tancant la línia de l’horitzó, els cims, sovint nevades, de la serra de la Demanda. El descens, per una senda poblada de pedra solta i muntanya mediterrània, és ràpid i salva un fort pendent per arribar fins a Villanueva de l’Oca (Km 15). A l’entrada podem refrescar-nos en la font decorada amb venera. A la sortida, passada l’església de Sant Pere – de portada romànica amb rics detalls en arquivoltes i capitells – prenem, per la dreta, la carretera comarcal que enllaça amb La Pobla d’Arganzón. Després de dos quilòmetres i mitjà de carretera passem sota l’A-1 i arribem a la rotonda d’entrada. En adreça centro urbà i a la vora del riu Zadorra entrem en La Pobla d’Arganzón pel carrer Concepción Sorkunde que condueix fins a la mateixa plaça Major (Km 18,5).

Las dificultades

  • La pujada des de Subijana d’Àlaba no presenta grans dificultats. Excepte diversos repechos l’ascens és bastant tendit. El fang pot ser l’únic inconvenient si ha plogut.

Observaciones

A l’abril de 2009, passada la basílica de Sant Prudencio, les obres d’una urbanització no permetien continuar recte. Si encara continuen, la tanca obliga a girar a la dreta fins a l’avinguda (on està la Renault), que prenem per l’esquerra fins a la rotonda d’accés a la N-102. Paral·lela a aquesta via hi ha un camí que porta al costat d’un centre de protecció animal. A escassos metres es troba l’A-4164 que porta a Gometxa.

L’Associació d’Amics del Camí de Santiago d’Àlaba s’ha encarregat de la senyalització íntegra d’aquesta etapa. En aquesta jornada no hi ha fites ni senyals de fusta del Govern Basc. Començaran a reaparèixer en la propera etapa.

Qué ver, qué hacer

  • ARMENTIA:

    • Basílica de Sant Prudencio:
      És romànica del segle XII i va substituir al desaparegut temple prerrománico. Del període romànic conserva l’absis semicircular, el creuer i els elements decoratius. En 1776 es va dur a terme una important reforma del conjunt, envoltat en l’actualitat d’un bonic parc amb àrees de descans, berenadors i fonts per a esbarjo dels ciutadans.

  • GOMETXA:

    • Església de la Transfiguración:
      El poble de Gometxa ja estava documentat als segles XI i XII. L’actual església neoclàssica va tenir el seu precedent en una construcció medieval de la qual avui no queda rastre.

  • SUBIJANA D’ÀLABA:

    • Casa senyorial de Camina i Salazar:
      Barroca, de finals del XVIII, va ser residència de la família Camina i Salazar. El fill, Don Simón, va ser Governador de Filipines i la seva estada en l’arxipèlag asiàtic és recordada en l’escut de la façana, que mostra un elefant en la part inferior.

  • VILLANUEVA DE L’OCA:

    • Església de Sant Pere:
      De bonica portada romànica amb rics detalls en arquivoltes i capitells.

  • LA POBLA D’ARGANZÓN:

    • Església de La nostra Senyora de l’Asunción:
      És gòtica, de tres naus i construïda a la fi del segle XV. La talla de la Verge de l’Antiga és també gòtica i del segle XIV. El retaule major és posterior: plateresc de mitjan el XVI. Mereixen les portades de la façana sud i la de ponent. Passada l’església es troben l’hospital de Sant Joan i l’ermita de la Verge de l’Antiga, tots dos del segle XVI.

En imágenes

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 6: Etapa de Vitòria/Gasteiz a la Pobla d’Arganzón

0 comentarios

El Camino de SantiagoGuía práctica

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte