Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí Basc > Etapa de Vitòria/Gasteiz a la Pobla d’Arganzón

Camí Basc

Etapa 6: Etapa de Vitòria/Gasteiz a la Pobla d’Arganzón

Els albergs

Informació sobre l’etapa 6: Etapa de Vitòria/Gasteiz a la Pobla d’Arganzón

Img perfil etapa 6 vasco

Per evitar el nus viari de la A-1 i els meandres del riu Zadorra, l'itinerari es desplaça lleugerament al sud per Gometxa i Subijana d'Àlaba i penetra en el Comtat de Treviño a través de la muntanya.

L’itinerari

Des de la Catedral descendim pel carrer Fra Zacarias Martínez fins la Plaça del Matxet, una vegada allí descendim fins la Plaça de la Verge Blanca i d’allí continuem a la plaça del General Lloma, recte travessem el parc de La Florida fins passar per sota de les vies del tren, continuem a la dreta pel passeig de Fra Francisco de Vitòria per al final d’aquest prendre a l’esquerra el passeig de Cervantes i una vegada passat l’estadi de futbol de Mendizorroza continuar per l’avinguda de San Prudencio, arribem enfront de l’estàtua d’aquest Sant, bisbe de Tarassona que va néixer en Armentia allà pel segle VII (Km 2,7). De seguit passem al costat de la basílica de San Prudencio de Armentia , romànica del segle XII. D’aquest període conserva l’absis semicircular, el creuer i els elements decoratius. En 1776 es va dur a terme una important reforma del conjunt, envoltat en l’actualitat d’un bonic parc amb àrees de descans, berenadors i fonts. Passada la basílica de San Prudencio es continua recte per el passeig de el Pelegrí  per connectar amb la A -4164 , carretera secundària pegada i paral·lela a la N102 (Km 4).Per ella arribem a Gometxa (Km 5,8), poble ja documentat en els segles XI i XII. Rere la seva església neoclàssica de la Transfiguració continuem a mà dreta per una pista asfaltada i abandonem la localitat al costat d’una pista de joc. Els camps de sembra i les pistes parcel·làries que els solquen són testimonis del nostre pas per aquestes terres. En segles passats pelegrins i viatgers enllaçaven Vitòria amb La Pobla a través d’Ariñez, avui flanquejat per la N-102 i l’A-1, o a la vora del riu Zadorra. Tanmateix avui no val dir allò de ‘qualsevol temps passat va ser millor’. Les rutes canvien a l’antull dels temps i els Camins a Santiago que avui recorren la geografia nacional s’estudiaran també, com no, en els segles esdevenidors. Dos quilòmetres i sis-cents metres després de Gometxa creuem l’A –4102 , carretera que uneix les localitats de Zumeltzu – amunt a l’esquerra – amb Ariñez. (Km 8,4).Dos quilòmetres més endavant entrem en Subijana de Àlaba (Km 10,5). A part de l’església de San Estebanlo més ressenyable d’aquesta població és la casa senyorial de Anda i Salazar . És barroca, de finals del XVIII i va ser residència de la família Va i Salazar. El fill, Don Simón, va ser Governador de Filipines i la seva estada en l’arxipèlag asiàtic és recordada en l’escut de la façana, que mostra un elefant en la part inferior. Envoltem el palau i, rere la font, agafem un camí que ascendeix. A uns 250 metres ‘ atents – cal torçar a mà dreta i afrontar la part més dura. El repecho és breu i s’agraeix que la resta de la pujada no segueixi cap patró, ja que el camí alterna falsos plans amb petits trams de més pendent. Pins, quejigos, roures retorçats i fins grèvols que creixen sobre un espès matoll abriguen la senda. Quan el carrascal fa acte de presència i la mala herba fa pas al clar aconseguim l’alt (Km 13). Ens trobem en el Comtat de Treviño , territori pertanyent a Burgos i immers físicament en Àlaba. En un dia clar es pot apreciar, al capdavant, la serra de Cantàbria o Toloño i, tancant la línia de l’horitzó, les cimeres, sovint nevades, de la serra de la Demanda. El descens, per una senda poblada de pedra solta i muntanya mediterrània, és ràpid i salva un fort pendent per arribar fins Villanueva de la Oca (Km 15). A l’entrada podem refrescar-nos en la font decorada amb venera. A la sortida, passada l’església de Sant Pere – de portada romànica amb rics detalls en arquivoltes i capitells – prenem, per la dreta, la carretera comarcal que enllaça amb La Pobla d’Arganzón. Rere dos quilòmetres i mitjà de carretera passem sota l’A-1 i arribem a la rotonda d’entrada. En direcció centro urbà i a la vora del riu Zadorra entrem en La Pobla de Arganzón pel carrer Concepción Sorkunde que condueix fins la mateixa plaça Major (Km 18,5).

Les dificultats

  • La pujada i posterior pedregós descens des de Subijana de Àlaba  no presenta grans dificultats. Excepte diversos repechos l’ascens és bastant estesa. El fang pot ser l’únic inconvenient si ha plogut.

Observacions

Etapa practicamente sense serveis de restauració, es recomana portar aigua i algun aliment.

Què veure, què fer

  • ARMENTIA :
    • Basílica de San Prudencio : És romànica del segle XII i va substituir al desaparegut temple preromànic. Del període romànic conserva l’absis semicircular, el creuer i els elements decoratius. En 1776 es va dur a terme una important reforma del conjunt, envoltat en l’actualitat d’un bonic parc amb àrees de descans, berenadors i fonts per esbarjo dels ciutadans.
  • GOMETXA :
    • Església de la Transfiguració : El poble de Gometxa ja estava documentat en els segles XI i XII. L’actual església neoclàssica va tenir el seu precedent en una construcció medieval de la que avui no queda rastre.
  • SUBIJANA DE ÀLABA :
    • Casa senyorial de Anda i Salazar : Barroca, de finals del XVIII, va ser residència de la família Va i Salazar. El fill, Don Simón, va ser Governador de Filipines i la seva estada en l’arxipèlag asiàtic és recordada en l’escut de la façana, que mostra un elefant en la part inferior.
  • VILLANUEVA DE LA OCA :
    • Església de Sant Pere : De bonica portada romànica amb rics detalls en arquivoltes i capitells.
  • LA POBLA DE ARGANZÓN :
    • Església de La nostra Senyora de la Asunción : És gòtica, de tres naus i construïda a la fi del segle XV. La talla de la Verge de l’Antiga és també gòtica i del segle XIV. El retaule major és posterior: plateresc de mitjan XVI. Mereixen les portades de la façana sud i la de ponent. Passada l’església es troben l’hospital de Sant Joan i l’ermita de la Verge de la Antiga , tots dos del segle XVI.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 6: Etapa de Vitòria/Gasteiz a la Pobla d’Arganzón

0 comentaris