Imprimir Al pinchar en el icono de la impresora se abrirá el controlador de impresión de tu navegador, donde podrás seleccionar si lanzarlo a tu impresora o guardarlo como PDF

Camí Basc

Etapa 3: Etapa de Tolosa a Zerain

Los albergues

Información sobre la etapa 3: Etapa de Tolosa a Zerain

De nou rumb sud-oest i seguint el deixant del riu Oria, el Camí va deixant enrere la comarca de Tolosaldea i acaba sucumbint davant el Goierri, terra de grans mercats, famosos productes i antigues viles emmurallades. L’estreta vall obliga a transitar gran part del dia pel bidegorri d’una carretera autonòmica, no obstant això la jornada també obsequia amb un inici i una fi molt dignes que retornen al pelegrí al paisatge rural dels caserius amb els seus prats i velles calçades.

El itinerario

Ja habituats a rodar per l’interior del País Basc, afrontem el tercer dia davant la façana barroca de l’església de Santa María. Deixant-la a l’esquerra arribem a la plaça on es troba l’Ajuntament de Tolosa i, després d’ella, (ull, no creuar el pont sobre l’Oria) continuem per Zerkausia Kalea fins a la placeta on es troba el portal de Castella i l’antiga seu de la Diputació Foral, de quan Tolosa va ostentar la capitalitat guipuscoana. En aquesta mateixa plaça es gira a mà esquerra per penetrar per un passadís que surt al costat de l’Oria . Seguim la marge del riu i ho creuem pel segon pont que trobem, avançant llavors amb la llera a la nostra dreta. Pegats al riu, seguim pel passeig Iurramendi, poblat d’adossats i proveït de carril bici. En acabar el carril creuem de nou l’Oria per un pont per als vianants. En aquest punt s’ha modificat el traçat, abans el Camí es dirigia a Alegia salvant un fort repecho per una carretera rural i un descens pronunciat per bosc. Actualment es recomana, després del pont, continuar per un carril bici i per als vianants (bidegorri) que porta sense pèrdua fins a Alegia.

Opcional: Els que vulguin provar l’antic traçat fins a Alegia (encara reflectit en el perfil d’etapa), amb escassa senyalització, dur i freturós de sentit, envolten el complex esportiu per l’exterior, segueixen al costat de l’aparcament i giren posteriorment a l’esquerra per passar sota l’A-1. Entraran així al polígon industrial Usabal. Gens més accedir pugen per la dreta en forta repecho i, amb una vista més privilegiada del polígon, arriben fins a una carretera rural que neix a mà dreta (Km 2,8). En dura pujada deixen enrere el caseriu Alejo Nea (Km 3,8) i continuen de front. En la següent bifurcació escullen l’opció de la dreta i 300 metres més endavant deixen el pis asfaltat en prendre un desviament a l’esquerra. El Camí s’interna en una fageda roureda i, a baix, a la dreta, es pot veure i sentir el trànsit de la A-1. La presència de pins anuncia el descens, que solucionen ràpidament per una senda encaixada que desemboca al peu d’una serradora (Km 5,6). En breu arribaran al costat de l’església de San Salvador d’Altzo Azpi i seguidament entraran en Alegia, no sense abans creuar el riu Oria.

Ambdues opcions passen al costat de l’Ajuntament i l’església de Sant Joan Baptista (Km 6,7). A la sortida d’Alegia agafem el bidegorri que va pegat a l’asfalt de la GI-2131, via que segueix escrupolosament el deixant del riu Oria. Al costat dels andarines, que compleixen religiosament amb el seu passeig matinal, i assidus ciclistes que aprofiten aquestes carreteres de menor densitat de tràfic, anem complint la distància que ens separa del centre d’Ikaztegieta (Km 9). No trigarem a adonar-nos que l’etapa s’ha convertit en un monòleg de si mateixa. A la sortida d’Ikaztegieta tornem a prendre el bidegorri de la GI-2131 i continuem fins a Legorreta. Creuem l’Oria abans d’arribar al centre d’aquesta localitat, on es troba l’església de San Salvador (Km 12,6). Oficialment ens trobem ja a la comarca del Goierri. El corredor pel qual caminem és l’única opció gairebé plana en aquesta vall de forts desnivells i prats que es despengen de les muntanyes. Cap a Itsasondo més del mateix: bidegorri i GI-2131. Al centre d’Itsasondo complim el quilòmetre 15,5 de l’etapa i a la sortida del poble ens acomiadem de la GI-2131 per agafar el desviament cap a Ordizia per la GI-4761. Sense la protecció que ens oferia el bidegorri, passem al costat de l’ermita de Sant Joan de Letrán, pròleg d’Ordizia , una població famosa per la seva fira setmanal on s’ofereixen els millors productes criats en les entranyes rurals del Goierri. Entrem en Ordizia pel carrer Filipineta, arribant al passeig dels Furs, i continuem de front pel carrer Major (Km 17,5) i després pel carrer d’Urdaneta, que es retroba amb l’Oria i cedeix el testimoni a Beasain. Es fon una localitat amb una altra i travessar Beasain es fa llarg, més després de travessar primer Ordizia. Cal parar esment en arribar al costat del conjunt monumental d’Igartza, a la riba de l’Oria i recognoscible pel pont de pedra, el molí, la ferrería i el palau. Des de juny de 2011 els Amics del Camí de Santiago de Guipúscoa gestionen un alberg de pelegrins en aquest punt i ja és possible dividir aquesta dura etapa. Veure disponibilitat en l’apartat observacions (Km 20,6).

El segon tram amè de l’etapa per fi arriba, així que creuem el pont sobre l’Oria i lliurem la N-1 sobre una passarel·la, per prendre més amunt una carretera rural que ens porta al costat del caseriu Altamira (Km 21,7), punt en el qual ens desviem per la pista de la dreta per passar el caseriu Garitain i culminar la pujada a Olaberria (Km 23,8). Travessem la població i a la sortida, al costat de la carretera, agafem un camí que neix a mà esquerra i que ens porta, després d’un gir a l’esquerra, al caseriu Aldasoro. Un senyal marca 3,3 quilòmetres fins a Idiazabal. Per una pista rural asfaltada arribarem més endavant fins a la imponent casa senyorial d’Oiarbide (Km 25,9).

Després vindrà una font amb una inscripció en basca i més a baix el petit nucli de Nafarrasagasti, on torcem a l’esquerra per un camí que arriba fins a un rierol i ens descobreix la tosca calçada Artsugarats. Aquesta ens apropa al caseriu Antia i el Santuari de Gurutzeta.

A escassos metres, atenent al desviament senyalitzat, baixem per la calçada d’Uzkanga, utilitzada pels veïns d’aquesta zona per baixar a Idiazabal i abans coneguda com eliz bidea. Cal descendir amb precaució perquè el desnivell que salva la converteix més en una escala que en una calçada. Arribem a Idiazabal, enfront de l’església de San Miguel, i torcem a l’esquerra. Després de l’humilladero girem per la primera de la dreta, creuem una regata i, en forta costa, travessem l’A-1 per un pas subterrani per aconseguir el mirador de Lobio, excel·lent talaia sobre Idiazabal (Km 28,5).

Reprenem la marxa per pista i, després de diversos desviaments, desemboquem al costat d’una rotonda de la GI-2637. A causa de l’absència de senyals en aquest punt, seguim a l’esquerra pel bidegorri d’aquesta carretera fins a la mateixa vila de Segura (Km 31,2).

Des de Segura el camí de Sant Jaume surt pel portal de Zerain, i pren el bidegorri (carril-bici) que condueix cap a Zegama. Quan acaba el bidegorri a la zona de Gozategi, en arribar a un polígon industrial, creua la carretera i segueix per un camí que va condicionar l’ajuntament fins al centre urbà de Zegama, sense tocar per res la carretera.

Est és el traçat complet de l’etapa Tolosa-Zegama, elaborat pel Govern Basc.

Las dificultades

  • A més del seu alt kilometraje, aquesta etapa presenta un parell de trams durs. El primer, opcional i ja freturós de sentit, es troba a la sortida de Tolosa, en la carretera que ascendeix per la muntanya Ollaun. El segon s’inicia en el conjunt monumental d’Igartza i ens acompanya fins al final. És un tram ‘rompepiernas’ amb constants pujades i baixades per tot tipus de terreny.

Observaciones

Com hem apuntat en l’itinerari, ja és possible dividir aquesta etapa en dues gràcies a l’obertura d’un alberg en Beasain. Una de 20,6 quilòmetres fins a Beasain i una altra, que pot perllongar-se fins a Zegama, de 18,7 quilòmetres. Aquesta etapa no presenta cap problema de proveïment. Hi ha fins a 9 localitats intermèdies i totes elles disposen dels serveis bàsics.

Qué ver, qué hacer

  • ALEGIA:

    • Ermita del Crist:
      Situada a l’entrada del carrer Sant Joan. És una senzilla ermita fabricada en maçoneria i sillarejo.

    • Església de Sant Joan Baptista:
      Data de 1643 i és de transició entre el gòtic i el neoclàssic. A més de la torre amb arc apuntat que dona accés a un atri, destaquen a l’interior les talles de Sant Joan Baptista i la d’un Crist gòtic.

  • IKAZTEGIETA:

    • Església de Sant Lorenzo:
      Construcció del gòtic tardà reformada al segle XVII. La moderna torre campanar i el blanqueamiento de la façana han ocultat el seu antic aspecte.

    • Ermita de La nostra Senyora del Pilar:
      A la sortida d’Ikaztegieta, al costat de la carretera. Senzilla construcció coronada per una petita espadaña campanar. Llueix un petit óculo en la façana i en la porta resa la inscripció Pillareko Mestressa Birjina (Verge del Pilar).

  • LEGORRETA:

    • Església de San Salvador:
      Gòtica, del segle XVI i de torre hexagonal. El retaule és barroc.

    • Humilladero de Santa Creu:
      Declarat Bé d’Interès Cultural al País Basc. L’interior està decorat amb escenes de la passió de Crist.

  • ORDIZIA:

    • Plaza Mayor, escenari dels mercats:
      Tots els dimecres al matí els productors del Goierri presenten els seus productes agrícoles i ramaders a la plaça Major d’Ordizia. Les primeres fires es remunten als segles XI i XII però va anar a partir de 1512, després del tràgic incendi de la vila, quan Juana la Boja concedeix ‘la real facultat perquè pogués celebrar-se comprat franc setmanal tots els dimecres de l’any’.

    • Església de l’Asunción:
      És del segle XVI i va succeir a un altre anterior dels segles XIII o XIV. La torre és barroca de finals del XVIII. Conserva una talla gòtica de la Mare de Déu del segle XIV.

  • BEASAIN:

    • Església de l’Asunción:
      Situada al carrer Andra Mari, en la part alta de Beasain. És de nau única i absis octogonal. Presenta elements gòtics, barrocs i renaixentistes.

    • Conjunt monumental d’Igartza:
      Situat a la vora de l’Oria és recognoscible pel pont de pedra, el molí, la ferrería i el palau.

  • OLABERRIA:

    • Església de Sant Joan:
      En la ‘Balconada del Goierri’, com es denomina a Olaberria, l’actual església de Sant Joan és una construcció que va començar a ampliar-se al segle XVII. Les obres van finalitzar en el XVIII, segle en el qual es va dissenyar el retaule major.

  • IDIAZABAL:

    • Ermita de Kurutzeta:
      Després de pujar per la calçada d’Artsugarats s’arriba al caseriu Antia i a aquesta ermita, antiga parròquia d’Idiazabal el retaule de la qual alberga una talla de la Verge datada a la fi del XIII.

    • Església de San Miguel:
      La porta d’entrada, dels segles XII o XIII, és de transició entre el romànic i el gòtic. Destaca el retaule major del segle XVIII.

  • SEGURA:
    Segura va ser fundada al segle XIII com a vila emmurallada tenint per objectiu protegir aquest Camí de l’Interior que entrava a Guipúscoa a través del túnel de Sant Adrián. Va ser durant segles la vila més important de la comarca, i conserva per aquesta raó un casc històric quallat de grans caserones i algunes de les antigues portes d’entrada a la vila. Des d’aquell temps se celebra en Segura una imponent processó de Setmana Santa, una de les escasses que es conserven a Guipúscoa.

    • Església de La nostra Senyora de l’Asunción:
      Monument Històric Artístic, l’església de Segura va ser construïda al segle XVI i és un clar representant del gòtic basc. El retaule és d’estil barroc churrigueresco i té escultures de Luis de Carmona.

    • Convent dels Concepcionistas Franciscans:
      Antic convent de Santa Isabel. Va ser fundat en 1519 i conserva un preuat Crist gòtic.

    • Portal de Zerain:
      Portal situat en el flanc occidental de la vila, cridat així perquè permet el pas cap a la localitat propera de Zerain. Ha sofert diverses destruccions i posteriors reformes. El seu aspecte actual és del segle XVII.

  • ZERAIN:

    • Església de Santa María:
      La primera construcció està datada en la primera meitat del segle XV, no obstant això el seu aspecte actual obeeix a una important reforma del XVIII. El seu tresor més preuat és una creu romànica del segle XII fosa en coure i decorada amb pedres precioses.

    • Palacio de Jauregui:
      Està situat al costat de l’església i va ser la residència dels nobles de Zerain. Va ser construït en cadirat i conserva un arc gòtic i l’escut d’armes.

Los monumentos

Perfil de la etapa 3: Etapa de Tolosa a Zerain del Camí Basc