Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí Basc > Etapa de la Pobla d’Arganzón a Haro

Camí Basc

Etapa 7: Etapa de la Pobla d’Arganzón a Haro

Els albergs

Informació sobre l’etapa 7: Etapa de la Pobla d’Arganzón a Haro

Img perfil etapa 7 vasco

La penúltima etapa del Camí de l'Interior deixa enrere el Comtat burgalès de Treviño i entra de nou en Àlaba per franquejar-la a través d'ondulades pistes parcel·làries que limiten les plantacions cerealistes i de remolatxa sucrera. Passat l'equador de l'etapa, la presència del riu Ebre i els camps de vinya anuncien la proximitat de La Rioja, terra banyada en vi que ens ofereix posada en una de les seves il·lustres viles.

L’itinerari

Iniciem la setena i penúltima etapa a través del carrer Santiago , deixant a mà esquerra la plaça Major i l’església gòtica de la La nostra Senyora de la Asunción . A un costat deixem també l’hospital de Sant Joan i la ermita de la Verge de la Antiga . Just abans d’arribar a la urbanització cal torçar a mà esquerra – al costat de la marquesina – per travessar el pont sobre les vies del tren. Rere ell prenem el desviament de la dreta que marca Burgueta, Pangua i Pomeres. Es tracta d’una carretera secundària de la A-1, d’únic sentit i amb poc tràfic que avança paral·lela al ferrocarril. Transitem per ella fins la gasolinera i el restaurant Burgueta i en la rotonda seguim a l’esquerra cap a aquesta localitat. De seguit, rere el pas sota l’A –1 , girem a la dreta per una pista que, paral·lela a l’autopista, porta fins una carretera. Per ella pugem fins Burgueta (Km 4).Ja en la població descobrim la parròquia de Sant Martín i en arribar a una font girem a la dreta per prendre una pista que ens allunya de Burgueta, última població del Comtat de Treviño en el Camí. De nou en Àlaba ens retrobem amb la senyalització del Govern Basc. Envoltats de terres de labor arribem a un encreuament de camins, on seguim de front i descendim cap a Estavillo (Km 6,4). El traçat deixa el gruix de la localitat a un costat i l’abandona per la carretera d’accés. En aquest moment cal parar esment i sortir de la carretera per l’esquerra (no està indicat), fins un senyal i una fita pròxims que es veuen a simple vista. Nosaltres devem seguir de front, atenent a la indicació Camí de Santiago per la Rioja i prenent com referència, en la distància, el peatge de la AP1 . La fita de la dreta presa l’itinerari de la Via de Baiona, que es dirigeix cap a Armiñón, Miranda de Ebro, Pancorbo, Briviesca, Monestir de Genoll i que enllaça en Burgos amb el Camí Francès (veure apartat observacions).Per una pista agrícola ens encaminem cap al peatge de l’AP-1, que deixem a mà dreta. Un quilòmetre i mitjà més endavant creuem la carretera secundària A -4105 i afrontem el repecho de l’alt de Lezana , coronat per un repetidor de telefonia (Km 9,4). Rere el curt descens el traçat cavalca per ondulades pistes que marquen els límits de les parcel·les de cereal i remolatxa sucrera. Més endavant emergeix en la distància, rere la línia d’arbres que jalonen el recorregut del riu Ajuda , la torre de l’església de Berantevilla . Rere passar el riu deixem aquesta localitat alabesa a mà esquerra (Km 12) i creuem la carretera al costat d’un creuer de pedra i forja. Passat el cementiri vam girar a l’esquerra per una nova pista parcel·lària que puja de forma tendida. També fa una petita treva abans d’escometre la part més dura, que comença després d’un gir a l’esquerra. Aconseguim l’alt en un clar on creixen arbres fruiters (Km 14). Zambrana queda a tir de pedra i, rere la baixada i ignorant una fletxa groga descolorida i mal col·locada que indica doblegar a la dreta, voregem el cementiri i anem cap a l’església de Saint Lucia , on amablement segellen la credencial (Km 15,3).Deixem enrere l’església per continuar pel carrer Juan de Lazcano i sortim de Zambrana per una pista asfaltada on ens acomiada un altre creuer de pedra i forja (aquest tram del Camí Basc de l’Interior coincideix amb el del Camí de l’Ebre GR-99) Rere creuar una carretera comarcal la pista es converteix en parcel·lària i rere vuit-cents metres arribem al costat de les ruïnes de la Venda de el Riu o de el Molino , a la vora del riu Inglares . En breu arribem al voral de la N-124 (Km 17,2) i irremeiablement continuem per ella. És una carretera bastant transitada, sobretot per camions, i avança al costat de l’AP-68 i el riu Ebre . Rere gairebé dos quilòmetres de voral deixem la N-124 al costat de les instal·lacions d’una antiga Yesería proveïda d’una torre octogonal. Com del no-res sorgeixen camps de vinya que es despengen pels vessants i que anuncien la proximitat de La Rioja. No en va una pista amb alts i baixos ens porta a envoltar Salinillas de Buradón , l’últim poble alabès del Camí. L’itinerari no penetra en el centre històric però val la pena prendre un descans i accedir per la porta nord de la muralla per descobrir aquesta localitat (Km 21,5).Deixem Salinillas de Buradón per una pista en tendit ascens, a la dreta de l’alt de Sant Cristóbal i coincident encara amb el trajecte del GR-99. Dos quilòmetres embolicats per un espès matoll mediterrani porten fins el portell de la Llobatera , pas i talaia on apreciar com es fundi el bosc baix amb un paisatge de vinyes solcat per l’Ebre (Km 23,5). En primer terme sobresurt Briñas, una cosa més enllà Haro i com teló de fons la serra de la Demanda. En el mateix pas hi ha una indicació pels ciclistes: Ull BTT. Baixada perillosa! En efecte, el descens salva una forta pendent i arriba fins una zona més plana sembrada de vinyes. Un senyal metàl·lic que mostra en un croquis l’itinerari del Camí de l’Interior d’aquí a Santo Domingo de la Calçada, marca el límit provincial entre Àlaba i La Rioja (Km 25). Rere ella sorgeixen dos camins: el de l’esquerra baixa directament a Briñas, el de la dreta, més llarg i que coincideix amb el GR-99, fa una lleugera marrada, passa al costat d’una picota jurisdiccional i entra en Briñas al costat d’una rotonda de la N-124 i l’hotel Portal de La Rioja. Totes dues variants són correctes. Una vegada en Briñas (26,4), passem sota la torre de l’església de la Concepció i continuem pel carrer Solana fins la pista asfaltada que avança paral·lela a l’Ebre. Amb la grata companyia del riu arribem fins el pont medieval de Briñas (Km 28), que creuem per seguir per pista asfaltada fins l’entrada d’Haro. Per l’avinguda de Biscaia arribem fins un pas sota les vies de ferrocarril i posteriorment seguim en direcció Centre Urbà. Per l’avinguda de la Costa del Vi creuem el riu Estirada per pujar pel carrer de Navarra fins la plaça de la Pau.Res més arribar – atents a les petxines col·locades en el sòl – dobleguem a la dreta al costat del cafè Suís i de nou a la dreta pel carrer de la Vega. Passada la basílica de La nostra Senyora de la Vega , patrona d’Haro, vam seguir a l’esquerra pel carrer Castañares de Rioja fins la rotonda. La prenem de front per entrar en la plaça Bartolomé Cossio i dobleguem a l’esquerra cap a l’avinguda Juan Carlos I, on es troba l’alberg de pelegrins (Km 31).

Les dificultats

  • A priori, l’única dificultat seriosa del dia és l’ascens al portell de la Llobatera. El seu perfil no revesteix gens de problema perquè és molt tendit, però posa la guinda rere els vint quilòmetres de traçat ondulat anteriors. Els últims deu quilòmetres a partir de Salinillas de Buradón es fan llargs i és recomanable matinar per evitar les hores de més sol durant l’últim tram.

Observacions

A partir del límit provincial entre Àlaba  i La Rioja  s’han encarregat de la senyalització els membres de la Associació de Amics de el Camí de Santiago de Haro . Després de Setmana Santa de l’any 2009 anaven a repassar i millorar la senyalització des de l’entrada en La Rioja fins Santo Domingo de la Calçada .Com hem indicat en la descripció d’etapa, a la sortida de Estavillo  es bifurca el Camí Basc de el Interior . El Camí Basc de l’Interior condueix a terres de La Rioja  per Briñas  i Haro fins Santo Domingo de la Calçada . L’altre itinerari penetra en la província de Burgos i enllaça amb el Camí Francès  en la capital burgalesa. La guia editada per l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de Miranda de Ebro l’estructura en aquestes 5 etapes:

  1. La Pobla d’Arganzón – Miranda de Ebro (17,4 km)
  2. Miranda de Ebro – Pancorbo (16,7 km)
  3. Pancorbo – Briviesca (23,4 km)
  4. Briviesca – Monestir de Genoll (19,8 km)
  5. Monestir de Genoll – Burgos (28,5 km)

En aquest itinerari hi ha albergs en Miranda de Ebro  (contactar en el 662 38 62 52); Pancorbo  (947 35 41 39); Briviesca  (617 09 49 70) i Monestir de Genoll  (607 65 79 22, 947 59 43 50).El que segueixi aquesta ruta pot demanar informació a la Associació de Amics de el Camí de Santiago de Miranda de Ebro , cridant a el 671 88 31 29 . En Miranda de Ebro  hi ha un alberg juvenil  en el carrer Anduva, 82. El telèfon és el 947 32 09 32 .

Què veure, què fer

  • BURGUETA :
    • Església de Sant Martín : L’element més antic de la parròquia de Burgueta és la portada sud, d’arc apuntat i datada en el segle XIII. La resta és una fàbrica barroca del segle XVII. El retaule major és de principis del XVIII. Com també indica el panell informatiu de l’església, a la sortida de la població hi ha un relleu preromànic incrustat en un xalet.
  • ESTAVILLO :
    • Parròquia de Sant Martín : El Camí no puja fins aquesta església gòtica de finals del segle XV. Mereix l’atenció la portada d’arc apuntat i rematada per arc carpanell. El retaule major és d’estil romanista de mitjan segle XVI.
  • BERANTEVILLA :
    • Església de La nostra Senyora de la Asunción : La seva torre, obra de Justo Antonio d’Olaguibel, destaca a gran distància. El retaule major és xorigueresc del segle XVIII.
  • ZAMBRANA :
    • Parròquia de Saint Lucia : És barroca dels segles XVII i XVIII. Al costat de la portada encara es conserven les restes d’un timpà romànic.
  • SALINILLAS DE BURADÓN :
    • Església de La nostra Senyora de la Concepció : És del segle XVI i conserva un doble sepulcre plateresc on jeuen enterrats els Guevara, senyors de la vila. El retaule major és rococó del XVIII. D’aquest mateix segle són també la llanterna i la cúpula de la torre.
    • Hospital de Santa Ana : Hospital del segle XV fundat per Do Fernán Pérez d’Ayala i Donya María de Sarment. En 1556 figurava, segons recull Micaela Portilla, ‘com un dels millor dotats de la província, amb una renda anual de mil tres-cents maravedisos’.
  • PORTILLO DE LA LLOBATERA : Com apunta Micaela Portilla en la seva obra Per Àlaba , a Compostela . De el Pas de Sant Adrián a el Ebre , ‘per evitar el pas de les Petxines d’Haro, amb freqüència negat durant les crescudes del riu, baixaven de Salinillas vells camins de muntanya cap a Briñas i a la sortida de les Petxines pels anomenats en els documents Barranco d’Aracha i Forat de la Llobatera’.
  • BRIÑAS :
    • Església de la Concepció : Va ser construïda en els segles XVI i XVII i va substituir a l’antiga església romànica.
    • Puente sobre el Ebre : Entre Briñas i Haro es creua el pont medieval de set arcs sobre el riu Ebre. La seva primera construcció es remunta al segle XI però la fàbrica actual és del segle XVI.
  • HARO : Haro és la capital del vi de Rioja. D’antic va estar poblada per berones. Durant la romanització de la península, se sap de l’existència del Castrum Bilibium, en les Petxines sobre el riu Ebre, enfront de Salinillas de Buradón. Aquest lloc el nomena Sant Braulio, Bisbe de Saragossa, quan en el segle VII va escriure la vida de Sant Millán. Del seu llegat artístic destaca la basílica de La nostra Senyora de la Vega , dedicada a la patrona d’Haro. Es diu que la basílica va existir des de temps de l’aparició de la Verge, és a dir, cap al segle X, situada extramurs de la vila. També és molt important la històrica església de Sant Tomàs , edifici de tres naus construït en el segle XVI i de torre barroca aixecada en 1671 per Juan de Raón. És famosa en Haro la Batalla del Vi que se celebra en els Cingles de Bilibio el 29 de juny, festivitat de Sant Pere.
    • Casa Consistorial : Situada en la plaça de la Pau, és de traça neoclàssica i va ser acabat en 1778. El director de les obres va ser Ventura Rodríguez . L’edifici, de tres altures, se sustenta en quatre arcs de mig punt sobre pilars.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 7: Etapa de la Pobla d’Arganzón a Haro

0 comentaris