Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí Basc

Etapa 7: Etapa de la Pobla d’Arganzón a Haro

Los albergues

Información sobre la etapa 7: Etapa de la Pobla d’Arganzón a Haro

La penúltima etapa del Camí de l'Interior deixa enrere el Comtat burgalès de Treviño i entra de nou a Àlaba per franquejar-la a través d'ondades pistes parcel·làries que limiten les plantacions cerealistas i de remolatxa azucarera. Passat l'equador de l'etapa, la presència del ric Ebre i els camps de vinya anuncien la proximitat de La Rioja, terra banyada en vi que ens ofereix posada en una de les seves il·lustres viles.

El itinerario

Iniciem la setena i penúltima etapa a través del carrer Santiago, deixant a mà esquerra la plaça Major i l’església gòtica de la Nostra Senyora de l’Asunción. A un costat deixem també l’hospital de Sant Joan i l’ermita de la Verge de l’Antiga. Just abans d’arribar a la urbanització cal torçar a mà esquerra – al costat de la marquesina – per travessar el pont sobre les vies del tren. Després d’ell prenem el desviament de la dreta que marca Burgueta, Pangua i Pomeres. Es tracta d’una carretera secundària de la A-1, d’únic sentit i amb poc tràfic que avança paral·lela al ferrocarril. Transitem per ella fins a la gasolinera i el restaurant Burgueta i en la rotonda seguim a l’esquerra cap a aquesta localitat. De seguit, després del pas sota l’A-1 , girem a la dreta per una pista que, paral·lela a l’autopista, porta fins a una carretera. Per ella pugem fins a Burgueta (Km 4).

Ja en la població descobrim la parròquia de Sant Martín i en arribar a una font girem a la dreta per prendre una pista que ens allunya de Burgueta, última població del Comtat de Treviño en el Camí. De nou a Àlaba ens retrobem amb la senyalització del Govern Basc. Envoltats de terres de labor arribem a un encreuament de camins, on seguim de front i descendim cap a Estavillo (Km 6,4). El traçat deixa el gruix de la localitat a un costat i l’abandona per la carretera d’accés. En aquest moment cal parar esment i sortir de la carretera per l’esquerra (no està indicat), fins a un senyal i una fita propers que es veuen a simple vista. Nosaltres hem de seguir de front, atenent a la indicació Camino de Santiago per la Rioja i prenent com a referència, en la distància, el peatge de l’AP-1. La fita de la dreta presa l’itinerari de la Via de Baiona, que es dirigeix cap a Armiñón, Miranda d’Ebre, Pancorbo, Briviesca, Monestir de Genoll i que enllaça a Burgos amb el Camí Francès (veure apartat observacions).

Per una pista agrícola ens encaminem cap al peatge de l’AP-1, que deixem a mà dreta. Un quilòmetre i mitjà més endavant creuem la carretera secundària A-4105 i afrontem el repecho de l’alt de Lezana, coronat per un repetidor de telefonia (Km 9,4). Després del curt descens el traçat cavalca per ondades pistes que marquen els límits de les parcel·les de cereal i remolatxa azucarera. Més endavant emergeix en la distància, després de la línia d’arbres que jalonen el recorregut del riu Ajuda, la torre de l’església de Berantevilla. Després de passar el riu deixem aquesta localitat alabesa a mà esquerra (Km 12) i creuem la carretera al costat d’un creuer de pedra i forja. Passat el cementiri girem a l’esquerra per una nova pista parcel·lària que puja de forma tendida. També dona una petita treva abans d’escometre la part més dura, que comença després d’un gir a l’esquerra. Aconseguim l’alt en un clar on creixen arbres fruiters (Km 14). Zambrana queda a tir de pedra i, després de la baixada i ignorant una fletxa groga descolorida i malament col·locada que indica doblegar a la dreta, voregem el cementiri i anem cap a l’església de Saint Lucia, on amablement segellen la credencial (Km 15,3).

Deixem enrere l’església per continuar pel carrer Juan de Lazcano i sortim de Zambrana per una pista asfaltada on ens acomiada un altre creuer de pedra i forja (aquest tram del Camí Basc de l’Interior coincideix amb el del Camí de l’Ebre GR-99) Després de creuar una carretera comarcal la pista es converteix en parcel·lària i després de vuit-cents metres arribem al costat de les ruïnes de la Venda del Riu o del Molino, a la vora del riu Inglares. En breu arribem al voral de la N-124 (Km 17,2) i irremeiablement continuem per ella. És una carretera bastant transitada, sobretot per camions, i avança al costat de l’AP-68 i el riu Ebre. Després de gairebé dos quilòmetres de voral deixem la N-124 al costat de les instal·lacions d’una antiga Yesería proveïda d’una torre octogonal. Com del no-res sorgeixen camps de vinya que es despengen pels vessants i que anuncien la proximitat de La Rioja. No en va una pista amb alts i baixos ens porta a envoltar Salinillas de Buradón, l’últim poble alabès del Camí. L’itinerari no penetra en el casc històric però mereix la pena prendre’s un descans i accedir per la porta nord de la muralla per descobrir aquesta localitat (Km 21,5).

Deixem Salinillas de Buradón per una pista en tendit ascens, a la dreta de l’alt de Sant Cristóbal i coincident encara amb el trajecte del GR-99. Dos quilòmetres embolicats per un tupido matoll mediterrani porten fins al portell de la Lobera, pas i talaia on apreciar com es fon la muntanya baixa amb un paisatge de vinyes solcat per l’Ebre (Km 23,5). En primer terme sobresurt Briñas, una mica més allà Haro i com a teló de fons la serra de la Demanda. En el mateix pas hi ha una indicació per als ciclistes: Ull BTT. Baixada perillosa! En efecte, el descens salva una forta pendent i arriba fins a una zona més plana sembrada de vinyers. Un senyal metàl·lic que mostra en un croquis l’itinerari del Camí de l’Interior d’aquí a Santo Domingo de la Calçada, marca el límit provincial entre Àlaba i La Rioja (Km 25). Després d’ella sorgeixen dos camins: el de l’esquerra baixa directament a Briñas, el de la dreta, més llarg i que coincideix amb el GR-99, dona una lleugera marrada, pansa al costat d’una picota jurisdiccional i entra en Briñas al costat d’una rotonda de la N-124 i l’hotel Portal de La Rioja. Ambdues variants són correctes. Una vegada en Briñas (26,4), passem sota la torre de l’església de la Concepció i continuem pel carrer Solana fins a la pista asfaltada que avança paral·lela a l’Ebre. Amb la grata companyia del riu arribem fins al pont medieval de Briñas (Km 28), que creuem per seguir per pista asfaltada fins a l’entrada d’Haro. Per l’avinguda de Biscaia arribem fins a un pas sota les vies de ferrocarril i posteriorment seguim en adreça Centro Urbà. Per l’avinguda de la Costa del Vi creuem el riu Estirada per pujar pel carrer de Navarra fins a la plaça de la Pau.

Gens més arribar – atents a les petxines col·locades en el sòl – dobleguem a la dreta al costat del cafè Suís i de nou a la dreta pel carrer de la Vega. Passada la basílica de La nostra Senyora de la Vega, patrona d’Haro, seguim a l’esquerra pel carrer Castañares de Rioja fins a la rotonda. La prenem de front per entrar a la plaça Bartolomé Cossio i dobleguem a l’esquerra cap a l’avinguda Juan Carlos I, on es troba l’alberg de pelegrins (Km 31).

Las dificultades

  • A priori, l’única dificultat seriosa del dia és l’ascens al portell de la Lobera. El seu perfil no revesteix problema algun perquè és molt tendit, però posa la guinda després dels vint quilòmetres de traçat ondat anteriors. Els últims deu quilòmetres a partir de Salinillas de Buradón es fan llargs i és recomanable matinar per evitar les hores de més sol durant l’últim tram.

Observaciones

A partir del límit provincial entre Àlaba i La Rioja s’han encarregat de la senyalització els membres de l’Associació d’Amics del Camí de Santiago d’Haro. Després de Setmana Santa de l’any 2009 anaven a repassar i millorar la senyalització des de l’entrada a La Rioja fins a Santo Domingo de la Calçada.

Com hem indicat en la descripció d’etapa, a la sortida d’Estavillo es bifurca el Camí Basc de l’Interior. El Camí Basc de l’Interior condueix a terres de La Rioja per Briñas i Haro fins a Santo Domingo de la Calçada. L’altre itinerari penetra a la província de Burgos i enllaça amb el Camí Francès a la capital burgalesa. La guia editada per l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de Miranda d’Ebre ho estructura en aquestes 5 etapes:

  1. La Pobla d’Arganzón – Miranda d’Ebre (19,4 km)
  2. Miranda d’Ebre – Pancorbo (16,7 km)
  3. Pancorbo – Briviesca (23,4 km)
  4. Briviesca – Monestir de Genoll (19,8 km)
  5. Monestir de Genoll – Burgos (28,5 km)

En aquest itinerari hi ha albergs en Miranda d’Ebre (contactar en el 947 32 09 32 i 947 32 03 34); Pancorbo (947 35 40 14, 608 108 188 i 646 121 448); Briviesca (947 59 39 39, 947 59 00 10 i 646 005 084) i Monestir de Genoll (607 657 922, 947 59 43 50 i 635 82 69 94).

El que segueixi aquesta ruta pot demanar informació a l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de Miranda d’Ebre, cridant al 947 32 58 35 o als mòbils 696 368 053 i 636 556 402. En Miranda d’Ebre hi ha un alberg juvenil al carrer Anduva, 82. El telèfon és el 947 32 09 32. Existeix informació detallada en http://www.caminosantiagoviadebayona.com

Qué ver, qué hacer

  • BURGUETA:

    • Església de Sant Martín:
      L’element més antic de la parròquia de Burgueta és la portada sud, d’arc apuntat i datada al segle XIII. La resta és una fàbrica barroca del segle XVII. El retaule major és de principis del XVIII. Com també indica el panell informatiu de l’església, a la sortida de la població hi ha un relleu prerrománico incrustat en un xalet.

  • ESTAVILLO:

    • Parròquia de Sant Martín:
      El Camí no puja fins a aquesta església gòtica de finals del segle XV. Mereix l’atenció la portada d’arc apuntat i rematada per arc carpanell. El retaule major és d’estil romanista de mitjan el segle XVI.

  • BERANTEVILLA:

    • Església de La nostra Senyora de l’Asunción:
      La seva torre, obra de Justo Antonio d’Olaguibel, destaca a gran distància. El retaule major és churrigueresco del segle XVIII.

  • ZAMBRANA:

    • Parròquia de Saint Lucia:
      És barroca dels segles XVII i XVIII. Al costat de la portada encara es conserven les restes d’un timpà romànic.

  • SALINILLAS DE BURADÓN:

    • Església de La nostra Senyora de la Concepció:
      És del segle XVI i conserva un doble sepulcre plateresc on jeuen enterrats els Guevara, senyors de la vila. El retaule major és rococó del XVIII. D’aquest mateix segle són també la llanterna i la cúpula de la torre.

    • Hospital de Santa Ana:
      Hospital del segle XV fundat per Don Fernán Pérez d’Ayala i Donya María de Sarment. En 1556 figurava, segons recull Micaela Portilla, ‘com un dels millor dotats de la província, amb una renda anual de mil tres-cents maravedíes’.

  • PORTILLO DE LA LOBERA:
    Com apunta Micaela Portilla en la seva obra Per Àlaba, a Compostela. Del Pas de Sant Adrián a l’Ebre, ‘per evitar el pas de les Petxines d’Haro, amb freqüència anegado durant les crescudes del riu, baixaven de Salinillas vells camins de muntanya cap a Briñas i a la sortida de les Petxines pels anomenats en els documents Barranco d’Aracha i Boquete de la Lobera’.

  • BRIÑAS:

    • Església de la Concepció:
      Va ser construïda als segles XVI i XVII i va substituir a l’antiga església romànica.

    • Puente sobre l’Ebre:
      Entre Briñas i Haro es creua el pont medieval de set arcs sobre el riu Ebre. La seva primera construcció es remunta al segle XI però la fàbrica actual és del segle XVI.

  • HARO:
    Haro és la capital del vi de Rioja. D’antic va estar poblada per berones. Durant la romanització de la península, se sap de l’existència del Castrum Bilibium, en les Petxines sobre el riu Ebre, enfront de Salinillas de Buradón. Aquest lloc ho nomena Sant Braulio, Bisbe de Saragossa, quan al segle VII va escriure la vida de Sant Millán. Del seu llegat artístic destaca la basílica de La nostra Senyora de la Vega, dedicada a la patrona d’Haro. Es diu que la basílica va existir des de temps de l’aparició de la Verge, és a dir, cap al segle X, situada extramurs de la vila. També és molt important la històrica església de Sant Tomás, edifici de tres naus construït al segle XVI i de torre barroca aixecada en 1671 per Juan de Raón. És famosa a Haro la Batalla del Vi que se celebra en els Cingles de Bilibio el 29 de juny, festivitat de Sant Pere.

    • Casa Consistorial:
      Situada a la plaça de la Pau, és de traça neoclàssica i va ser acabat en 1778. El director de les obres va ser Ventura Rodríguez. L’edifici, de tres altures, se sustenta en quatre arcs de mig punt sobre pilars.

En imágenes

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 7: Etapa de la Pobla d’Arganzón a Haro

0 comentarios

El Camino de SantiagoGuía práctica

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte