Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí Primitiu

Etapa 1: Etapa d’Oviedo a Sant Joan de Villapañada

Los albergues

Información sobre la etapa 1: Etapa d’Oviedo a Sant Joan de Villapañada

Des de la capital d'Astúries fins a la fèrtil vega de Grau enllaça un recorregut amb un perfil més aviat homogeni, només incomodat per la pujada a l'Escamplero.

El itinerario

Avisos: L’alberg Vila Cecilia ja no acull pelegrins i l’alberg de Grau tanca des de finals d’octubre a març.

  • Km 0. Oviedo (Tots els serveis)

  • Seguint el deixant que Alfonso II el Cast i el seu sèquit van deixar, allà pel segle IX, en el seu camí cap al recentment descobert sepulcre de l’Apòstol Santiago el Major, comencem la peregrinació des de la catedral de San Salvador. Cap a l’esquerra, pel carrer Schultz, parteix el Camí Primitiu; cap a l’altra adreça s’encamina el Camí del Nord o de la Costa. Seguint les petxines de bronze que adornen el paviment (una senyalització vertical hagués ajudat més, sens dubte), girem a la dreta al carrer Schultz pel carrer Sant Joan.

    Desemboquem al carrer Jovellanos, que creuem de front per agafar el carrer La Lluna. La seguim i enllacem amb el carrer Covadonga, que connecta al seu torn amb Melquiades Álvarez . Aquesta enganxa amb el carrer de la Independència. En sortir a l’avinguda del mateix nom, coincident amb la N-634, girem a l’esquerra i passem al costat de les torres Astúries i Cervantes. Amb la presència de les ja anhelades fletxes grogues, creuem la per als vianants avinguda Príncep d’Astúries, comunament coneguda pels ovetenses com a plaça de la Llosa. Desemboca al carrer Samuel Sánchez, en honor al ciclista campió olímpic a Pequín, i continua pel carrer de l’Argañosa, que travessa aquest cèlebre barri d’Oviedo. Després d’un bon tros per aquest vial girem a la dreta al costat del bar El Xoc per creuar sobre les vies del FEVE, on també veiem la primera fita jacobeo (Km 2,5).

    Després de les vies, encara que depenent de l’estat de les obres, l’itinerari porta a torçar a la dreta pel carrer Bermudo I El Diácono. Posteriorment continua a l’esquerra per José María Fernández Buelta i a la dreta pel carrer d’Illas, que surt a l’avinguda de la Florida. En la rotonda que trobem a 300 metres hi ha una talla de Santiago pelegrí esculpida en bronze per l’artista asturiana Pilar Fernández Carballedo. Després d’un parc infantil prosseguim per la calli Murs de Nalón i envoltem una parcel·la per sortir a la carretera local que puja fins a Sant Lázaro de Paniceres.

  • Km 4,6. Sant Lázaro de Paniceres (Bar)

  • Una panera de sis pilars ens rep en Sant Lázaro, on va haver-hi una malatería per a la cura dels leprosos. Podem detenir-nos a veure la muntanya Naranco, en el cim de la qual es posa l’escultura del Sagrat Cor. La serra també alberga esglésies prerrománicas com a Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo. Per carretera local deixem La Braña i Pachuca a mà dreta i abans d’arribar a les Campas prenem el desviament a Villamar. Entre prats, roures, castanyers i algun que un altre llorer, per carretera veïnal i pistes de formigó gastat que s’emmotllen a l’ondat terreny, aconseguim Llampaxuga i la seva capella del Carmen. Podem prendre’ns un merescut respir i segellar la credencial.

  • Km 7,1. Llampaxuga

  • Deixem la capella i ens desviem a la dreta per escometre un acusat descens. Ull bicigrinos, la pista està repleta de solcs! Creuem el reguero de l’Horta, arribem al costat del safareig tradicional de la Pipera, amb taula i un parell de bancs, i pugem fins a Llubrio. Tot seguit visitem la parròquia de Lloriana>, amb la seva església de Santa María. Documentada ja al segle XII, avui no llueix la seva millor versió. Des d’aquí ja es pot veure l’alt de l’Escamplero. Descendim fins a l’AS-232 per entrar en La Bolguina.

  • Km 8,8. La Bolguina (Bar)

  • Un bar-restaurant al peu de la carretera és el més destacat. Per la mateixa AS-232 accedim al llogaret de Fabarín, on deixem la carretera per creuar el pont Gallecs sobre el riu Nora, afluent del Nalón. Diem adeu així al municipi d’Oviedo per accedir al dels Reguerons. Tornem a la carretera per travessar la població de Gallecs i, atenció!, perquè entre els punts kilométricos 7 i 8 sortim de la carretera per la dreta per internar-nos en el lloc conegut com El Castañéu del Soldáu. Una grata senda de ribera, poblada per castanyers de gran port, condueix fins al molí de Cinquens (Km 11). Aquí inicia una pronunciada costa que passa al costat del lloc d’Arroxos i desemboca en l’AS-232 a escassos metres de l’alt. Deixem Casa Concha a mà dreta i prenem el desviament a Valsera i Santullano per l’AS-234. Passem al costat del Bar-Restaurant El Tendejón de Fernando, on es recullen les claus de l’alberg, i al costat de la carnisseria-ultramarins. L’alberg es troba uns metres després, en un desviament a mà esquerra.

  • Km 12,7. L’Escamplero (Alberg. Pensió. Bar. Tenda)

  • Seguim l’AS-234, deixant Taraniello a un costat, i abandonem la carretera per l’esquerra abans d’arribar al p.k 1. Descendim de nou fins a l’AS-234 per entrar en Valsera, amb la seva capella de Fátima a la vora de l’itinerari (Km 13,8) . Passada l’ermita deixem la carretera i entrem en una pista asfaltada que solca un tàlveg entre prats i pujols calcàries. En aproximar-nos a la Rabaza ens internem per un camí que neix a mà esquerra. Avancem així fins a Picarín, on creuem el riu Andallón (Km 16) . Una pista desemboca en la carretera que condueix a l’hospitalària població de Premoño.

  • Km 17. Premoño

  • A l’entrada se situa la modesta capella de Santa Ana, única petjada visible de l’antic hospital de pelegrins. Fins a desembre de 2013 va estar obert el Bar Feliciano, que va atendre durant generacions a multitud de caminantes, però es troba tancat des de llavors. Deixem la carretera per la dreta a l’altura d’una panera i baixem cap a la vall d’Ardaje per una preciosa senda entre castanyers i roures i arbres fruiters. Un tram empedrat evita les escomeses del rierol de la Llonga. En breu passarem el desviament cap a les termes romanes de Santa Eulalia de Valduno, situades a tan sol 300 metres de l’itinerari. En el mateix desviament, a tan sols 150 metres del Camí, es troba el Bar-Tendeixi Casa Dylsia, que va obrir al novembre de 2014.

  • Km 18,1. Valduno (150 mt desviat del Camí) (Bar-Tendeixi)

  • Per un camí herboso aconseguim La Font, on ens topem amb el caserón Alonso Pevida. Sortim a la carretera i la seguim cap a la dreta, gaudint de les vistes del Nalón, el riu asturià de major longitud amb 140 quilòmetres. Així, en un periquete, arribem a Paladín, on a mà dreta a 30 metres es troba l’Alberg Vila Palatina (Bar, restaurant i cafeteria de 7:30 a 22:00). A continuació, creuem un dels afluents del Nalón: el Soto.

  • Km 19,7. Paladín (Alberg. Restaurant. Bar)

  • Girem per carretera i travessem Puerma. En uns centenars de metres deixem l’asfalt per l’esquerra i passem al costat de la casa coneguda com El Fornu. Una senda de ribera, creuant la passarel·la de les Xanas, ens porta fins a l’AS-234. Parant esment a aquest perillós tram de carretera, entrem en L’Arache o Laracha.

  • Km 22. L’Arache (Bar)

  • A un costat de la carretera queda el bar Aurina. Penetrem uns metres en el concejo de Candamo i creuem el pont de Peñaflor, arrasat per la virulència del Nalón en 1586 i escenari de no poques conteses durant la Guerra de la Independència. Segons apuntava Juan Uría en Les Peregrinacions a Santiago de Compostel·la, aquí a prop, Alfonso VII va ordenar construir una hospedería en 1144. Sortim a la no menys perillosa N-634 per arribar al costat de l’església de Sant Joan, d’origen romànic i vestíbul de Peñaflor pertanyent al concejo de Grau.

  • Km 22,9. Peñaflor

  • Deixem la nacional i accedim a aquesta parròquia d’uns 250 habitants. Ull!, perquè a 250 metres cal girar a mà dreta i passar sota les vies del tren. Una pista travessa la vega de Grau, extensió de cultiu ben alimentada per les lleres del Cubia i el Nalón, encara que molt vinguda a menys en les últimes dècades. Entrem en Grau pel barri de Sant Pelayo, on creuem les vies. Després d’aquestes anem a l’esquerra per la calli Ferrocarril i després torcem a la dreta pel carrer del Puente. Salvem el riu Cubia i prosseguim per l’avinguda principal. Al costat del parc de Sant Antonio deixem l’avinguda per l’esquerra per progressar fins a l’Ajuntament moscón, edifici albiceleste de 1848.

  • Km 25,8. Grau (Tots els serveis)

  • Girem a la dreta i seguim per la places de Dolores i General Posa’t per prendre el carrer Cimadevilla, que ens apropa a la N-634, coincident amb l’avinguda Flórez Estrada. Uns 450 metres més endavant abandonem la N-634 per l’esquerra, on assenyala Acevedo. És el barri de la Creu, on segons relata Uría “levantábase una creu de terme indicant la continuació del camí”. Un carril empinat progressa entre barris dispersos i es pren un respir a l’altura de la Cinquena. A mà esquerra, a la llunyania, es distingeix la Serra de l’Aramo. Posteriorment creuem sobre un enllaç de l’autovia, que ha desdibuixat la fisonomia de la parròquia de Villapañada, i després de la Barrera arribem al barri del Cascayal (Km 28,4) .

    Sis-cents metres després de passar pel barri del Valle arribem al desviament que es dirigeix a l’alberg de Sant Joan de Villapañada. Abans d’aconseguir l’antiga encomana de Villapañada o Leñapañada, que va pertànyer a l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, passem pel barri del Regueró. L’hospitalero Domingo Ugarte va agafar el testimoni de Don Leopoldo fa ja alguns anys i ha aconseguit impregnar en Villapañada un vigorós esperit jacobeo.

  • Km 30,5. Sant Joan de Villapañada (Alberg)

  • Las dificultades

    • Alt de l’Escamplero:
      L’ascens comença després de creuar el pont medieval de Gallecs sobre el riu Nora. Primer és un ascens còmode per la carretera AS-232 i més amunt es torna favorable en agafar una sendera, que sorgeix a mà dreta i que discorre per una agradable castañar. Després del Molino de Cinquens succeeix un fort repecho per pista que ascendeix fins a l’alt.

    • AS-234 per entrar en L’Arache i N-634 a l’altura de Peñaflor:
      Cal parar esment a aquests dos trams de carretera, ja que no compten amb un bon voral.

    Observaciones

    • A Oviedo podem aconseguir la credencial en l’alberg de pelegrins, que obre a la tarda; en la sagristia o en recepció de la catedral de San Salvador, i al Centre d’Informació Turística del Principat d’Astúries, situat al carrer Cimadevilla, 4, al costat de l’Ajuntament. El Centre obre tots els dies, excepte els diumenges, des de les 10 fins a les 18 hores en jornada contínua. Des de juliol a primers de setembre amplien l’horari fins a les 19 o les 20 hores i també obren els diumenges. També tenen fullets i guies sobre el Camí Primitiu.

    • A més de l’alberg i residència assenyalats en l’etapa, en la calli Monsenyor Óscar Arnulfo Romero,5 es troba la residència-albergui Manuel Senzillesa de Fundoma (Fundació Docent de Miners Asturians). L’únic hándicap és que de moment només acull a grups formats per un mínim de 15 persones. Cuesta 19 euros per persona amb desdejuni i inclou roba de llit i tovallola (donen també l’opció de mitjana i pensió completa). Els telèfons són el 985 28 09 50 i el 985 28 31 01.

    • En Escamplero també hi ha una pensió al costat del restaurant El Tendejón de Fernando. Té dues habitacions, una doble i una altra triple. Preus: 35 euros l’habitació doble i 45 euros la triple. Telèfon: 985 79 90 05.

    • Si es va a pernoctar en Villapañada cal avituallarse en Grau, ja que en Sant Joan de Villapañada no hi ha ni bars ni establiments (sí hi ha màquina de refrescs i cafè en l’alberg). En Cabruñana hi ha un bar-restaurant al peu de l’alberg.

    Qué ver, qué hacer

    • GRAU:
      La Pobla de Grau, avui vila i capital de concejo, va ser fundada per Alfonso X El Sabio al segle XIII dotant-la d’alfoz, muralla i mercat. La localitat està situada al centre occidental d’Astúries i solcada de sud a nord pel riu Cubia, afluent del Nalón. Grau ha conservat la seva tradició comercial al llarg de la història. Avui dia tots els dimecres i diumenges hi ha mercat, el seu major senyal d’identitat. Com a curiositat apuntar que els habitants de Grau són anomenats moscones, un gentilici amb un origen incert que ha portat a l’Associació d’Amics de Grau a concedir uns premis anuals coneguts com Moscones d’Or.

      • Capella dels Dolors:
        El conjunt més important de Grau és la capella dels Dolors. Va ser ordenada aixecar com a panteó funerari pel tercer marquès de Valdecarnaza. És una construcció d’estil barroc realitzada entre 1713 i 1716 i atribuïda a Francisco de la Riva. La capella està elaborada en pedra calcària grisa i rosada. La resta de la nau i la sagristia estan techadas per volta de mig punt amb llunetes. Pertany a l’Ajuntament i actualment se celebren en ella diversos actes.

      • Arquitectura Indiana:
        Grau també és un referent de l’arquitectura indiana, la d’aquells que van emigrar a Amèrica en el XIX i van tornar a Espanya amb millor fortuna. Destaca la Casa Velázquez o el Capitoli, d’estil eclèctic i envoltada d’un gran jardí. També cal esmentar la Vila Granda i la La Quintana.

      • Gastronomia:
        La gastronomia moscona ens ofereix productes típics com el formatge afuega´l pitu, el pa d’escanda, i el tocinillo. El formatge afuega´l pitu, cridat així pel seu sabor lleugerament amarg que ofega el pitu (la gola), està elaborat amb quall de llet de vaca i la seva forma és troncocónica o de carabassa.

    En imágenes

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 1: Etapa d’Oviedo a Sant Joan de Villapañada

    0 comentarios

    Perfil de la etapa 1: Etapa d’Oviedo a Sant Joan de Villapañada

    Perfil de la etapa 1: Etapa d’Oviedo a Sant Joan de Villapañada

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte