• Km 0. Sales (Tots els serveis)

Si hem pernoctat en l’alberg municipal, progressem fins al pròxim carrer del Pont per a travessar el riu Nonaya i girem a la dreta per l’avinguda principal fins a la plaça de la Campa. En ella passem sota l’arc que uneix el palau de Valdés Salas amb la torre medieval. Uns metres després prenem el carrer Ondinas, que neix a mà dreta i, entre fruiteres, ens endinsem en un reconfortant corriol que marxa a la vora del Nonaya. Anem guanyant altura per aquest tram tan fotogènic, creuant el pont de Borra (Km 2,5) i posteriorment el de Carcabón (Km 3,3) .Després d’aquest últim pontó sobrevé un fort pendent que ens planta en la N-634. En aquest tram de carretera passem un parell de vegades sota un viaducte de l’autovia i, a no gaire trigar, després de passar una casa, deixem la carretera per l’esquerra per a agafar un camí. Continuem en picat ascens i culminem la pujada per una pista paral·lela a l’autovia. Arribem així a Porciles , llogaret de la parròquia de Bodenaya.

• Km 5,9. Porciles (Alberg)

Just abans d’aconseguir la planícia, sota una serra coberta d’eòlics, no deixem passar l’oportunitat de descobrir el naixement del riu Nonaya, que creuem en Salas. Podem refrescar els peus ( si el temps ho permet ) en un antic safareig al costat del naixement del riu. Allí es troba la Posada de pelegrins Fontenonaya, acabada d’inaugurar per Nico, i on trobaràs l’autèntic esperit del Camí. Continuem a la immediata Bodenaya. Després del creuer i l’església de Santa María, girem a la dreta per a arribar a l’alberg de pelegrins que va fundar Álex, ja un històric del Camí Primitiu. A l’estiu de 2007 va instaurar en aquesta parròquia asturiana l’hospitalitat jacobea més tradicional i des de llavors les portes de la seva casa estan obertes als pelegrins. David Carricondo va agafar el testimoni d’Álex a principis de 2015 i des de llavors són molts els pelegrins agraïts pel seu acolliment.

• Km 7,8. Bodenaya (Alberg)

Creuem la N-634 després de l’alberg i ens allunyem de la població per a aconseguir en breu L’Espina. Passat el tanatori vam baixar a la carretera, on es troben tots els serveis. Al maig de 2016 van inaugurar aquí una àrea de descans per a pelegrins anomenada La Parada del Pelegrí, amb màquines de vending, entrepans, parafarmàcia, etc. (veure apartat observacions). Juan Uría assenyala en Les Peregrinacions a Santiago de Compostel·la que “en L’Espina existien, almenys, dos hospitals”. Un sota l’advocació de Sant Pere i l’altre dependent de la mitra compostelana. També segons continua relatant Uría, de l’Espina partien dos itineraris diferents: el que seguim cap a Tineo i Pola d’Allande i un altre que conduïa cap a la costa per a unir-se amb el Camí del Nord.

• Km 8,9. L’Espina (Albergs. Àrea de descans per a pelegrins. Bars. Botigues. Farmàcia. Caixer)

L’itinerari passa al costat de l’alberg L’Encreuament, regentat per Carmen i inaugurat al juny de 2013. En deixar L’Espina, en la rotonda, prenem per la dreta una senda que avança al costat d’un muret de pedra. A partir d’aquest punt, durant gran part de l’any, el fang comença a prendre protagonisme. Aconseguim en un tres i no res La Pereda, la parròquia més oriental del consell de Tineo, on es troba l’ermita del Crist dels Afligits .

• Km 10. La Pereda

Girem a la dreta al costat del temple i ascendim fins a la font del Reconco, situada en el barri del mateix nom. A mig vessant les vistes de la planícia són inigualables. El camí condueix a diversos llogarets o barris pertanyents a la parròquia de la Pereda, com L’Espín, Bedures (Km 12,2) , on en un tàlveg veiem el molí més fotografiat del Camí Primitiu, i La Millariega, el nucli de la qual s’assenteixi sota els nostres peus. En cinc minuts entrem en El Pedregal, on ens rep un imaginari gos guardià convenientment lligat.

• Km 12,8. El Pedregal

L’itinerari descendeix fins a l’AS-216, on es trobava el bar que va tancar a la fi de 2013. A la sortida d’aquesta parròquia tinetense, després de passar el p.k 4, deixem la carretera per la dreta al costat d’un creuer. A 100 metres torcem a l’esquerra, decidits a enfrontar-nos de nou al fang, aquesta vegada magnificat amb una bona dosi d’aigua inclosa. Aquest tram de gairebé 4 quilòmetres fins a Santa Eulalia, sense tot just referències pel mig, s’assenteixi sota la serra de Tineo, amb vista a mà esquerra de la serra de la Curiscada i del polígon del mateix nom.

• Km 16,9. Santa Eulalia

Sense accedir a aquesta parròquia, just abans d’arribar al cementiri, ens desviem a la dreta. Ascendim un tros, deixant a mà esquerra el llogaret de Zarracín , i travessem el riu Ferroiro. Com a mig quilòmetre passem al costat de les primeres cases de Sant Roque (Km 19) i tot seguit envoltem el camp de futbol per a arribar al Camp de Sant Roque, on s’emplaça l’ermita d’aquest sant caminer. En aquesta esplanada se celebra a mitjan agost el dia gran de Sant Roque, que inclou un menjar popular i un campionat de bitlles. Continuem pel passeig dels Frares i, just abans d’arribar a l’estàtua del pelegrí, aixecada en 2004 i on sobre el rellotge solar pot llegir-se: “viator horam aspice et abi viam tuam” (caminante, mira l’hora i continua el teu camí). Girem a mà esquerra per a descendir fins a l’alberg de pelegrins. Va ser batejat Mater Christi en memòria de l’antic hospital que va haver-hi en Tineo, en el qual els pelegrins veneraven a Santa Ana.

• Km 20,2. Tineo (Tots els serveis)

• Des de Salas fins a Porciles (Km 5,9):El camí en suau ascens a penes es percep gràcies a l’idíl·lic bosc de roures i castanyers i el discórrer del riu Nonaya. Hi ha un fort repecho que aconsegueix la N-634 i alguns més abans d’arribar a Porciles. La planícia de la Serrade Bodenaya, sobretot fins a l’Espina (Km 8,9) pot fer-se dura si bufa el vent.

• Al maig de 2016 van inaugurar en L’Espina La Parada del Pelegrí, on també pot segellar-se la credencial. És un ampli local amb taules i cadires, terrassa i bany adaptat per a discapacitats. Tenen màquina de cafè i de begudes fredes, entrepans, snacks, articles de parafarmàcia, etc. Telèfon: 659 769 736.
• En època de pluges el camí, principalment a partir de l’Espina, pot ser un autèntic fanguer. A partir del Pedregal podem trobar-nos fins a diversos rierols fluint pel recorregut. Polainas i Gore-Tex es fan indispensables en aquesta ruta jacobea durant gran part de l’any.

• TINEO:El consell de Tineo és, amb els seus 536 quilòmetres quadrats, el segon en extensió d’Astúries. Alfons IX va atorgar a Tineo, en el segle XIII, el títol de pobla. A més, va disposar que el Camí hagués de passar per Tineo i pel monestir d’Obona advertint càstig a tots aquells pelegrins que es desviessin d’aquesta ruta.
  • Església Parroquial de Sant Pere: Va ser en una altra època el convent que van edificar els franciscans en el segle XIII. De l’edifici original es conserven la porta antiga de clausura i part de l’església. Avui dia no hi ha ni rastre del claustre i de la salacapitular d’antany. En el XVII es van fer diverses reformes, entre altres les de la capella funerària de Merás. També es va afegir la torre i es van revestir les naus. En 1880 el convent de San Francisco va passar a ser l’església de Sant Pere, parroquial de Tineo.
  • Museu d’Art Sacre: està habilitat en la citada església parroquial de Sant Pere. Mostra una gran col·lecció de peces procedents del consell i que el rector José Fernández Villamil es va encarregar de comprar i reunir durant molts anys. Destaquen les variades talles medievals i barroques i una nodrida mostra d’orfebreria.

• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez