Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí Portuguès

Etapa 5: Etapa de Caldas de Reis a Padró

Información sobre la etapa 5: Etapa de Caldas de Reis a Padró

Etapa còmoda com les anteriors i embriagada de nou per l'entorn rural gallec, amb les seves cases emplaçades aquí i allà sense formar nuclis precisos i els seus carballedas, maizales i cruceiros. Com a cicatrius també apareixeran carreteres i autopistes encara que avui sense incomodar. Al Concello de Caldas li succeeixen els de Valgui, amb el sorprenent munti Albor, i el de Pontecesures, on la província de Pontevedra s'acomiada per rebre a la de la Corunya. El final en Padró, i la visita demà a Iria Flavia, converteixen especialment al Camí Portuguès, ja només pel fet de trepitjar aquests llocs on segons la llegenda jacobea van desembarcar els deixebles amb el cos de l'Apòstol Santiago l'any 42 o 44 de la nostra era.

El itinerario

  • Km 0. Caldas de Reis (Tots els serveis)

  • Cal sortir de front, sense pèrdua, per la rúa Sant Roque. Aquesta desemboca en la capella del sant del mateix nom, patró de Caldas de Reis les festes del qual se celebren a mitjan agost. En aquest punt sortim a la N-550 però l’abandonem passats 150 metres per una pista que neix a la dreta. Dona començament un afable tram rural amb la presència propera del riu Bermaña però enlletgit per un viaducte. No obstant això, aviat queda en l’oblit gràcies a diverses taques de carballos i eucaliptus. Després de diverses cases del petit nucli de Lavandeira (Km 1,5), que deixem a la dreta, el trajecte segueix en inapreciable ascens esperant algunes rampes més molestes que condueixen finalment fins a la parròquia de Carracedo, al peu de la N-550, on hi ha un parell de restaurants, fleca i farmàcia. Creuem la carretera i pugem fins a l’església de Santa Mariña, epicentre de la parròquia de Carracedo i situada en el lloc d’O Camp.

  • Km 5,5. Santa Mariña de Carracedo (Al peu de la N-550: Bars. Fleca. Farmàcia)

  • Passada l’església travessem un nucli de cases que corresponen a Gorgullón i després de diversos creus baixem a la trobada de la N-550, que tornem a creuar a l’altura de Casalderrique. En la fita dels 34,584 km a Santiago ens acomiadem del Concello de Caldas de Reis i accedim al de Valgui, anant a parar a una pista que avança en paral·lel a l’AP-9. El Camí la creua més endavant en el nucli de Casal d’Eirigo, de la parròquia de Setecoros i on també hi ha un bar (Km 8,1). El Casal queda uns metres a l’esquerra i el Camí prossegueix de nou al costat de l’autopista, que abandonem més tard per una pista asfaltada que porta al lloc d’O Pi.

  • Km 9,3. O Pi (Alberg. Bar)

  • La població i els serveis queden al costat de la N-550, uns 60 metres a l’esquerra del nostre itinerari. Des de 2011 també hi ha un alberg de pelegrins de la Xunta. En la fita 32,410 a Santiago girem a la dreta i descendim per una pista que s’endinsa a poc a poc en el tupido munti Albor emmotllant-se a la llera del riu Valgui. En sortir de la vegetació creuem el riu (Protecció Civil del Concello de Valgui munta un lloc durant gran part de l’any per atendre als pelegrins) i entrem en San Miguel de Valgui al costat de l’església de factura neoclàssica del XVIII.

  • Km 11,7. San Miguel de Valgui (Bar-Tendeixi)

  • Succeeixen a San Miguel els inconnexos nuclis rurals de Cimadevila i Fontelo. Després d’aquest últim baixem per un camí empedrat a una pista que porta al camí de Regadiu, carrer que ens dona la benvinguda al lloc de Condide, del Concello de Pontecesures (Km 14,3). Un quilòmetre més endavant, ja al barri d’Infesta , creuem la carretera que es dirigeix a A Estrada. Després de la intersecció es troba el bar-restaurant A Mesa dona Pedra, una iniciativa hostelera peculiar ideada per l’Associació d’Amics del Camí de Santiago en Internet. Pensat per a pelegrins, serveixen menjar tradicional gallec i es paga un donatiu en funció del que consideri cadascun que ha valgut el seu menú.

  • Km 15,3. Infesta-Pontecesures (Alberg. Bar)

  • Més endavant també es troba l’alberg de Pontecesures, de la Xunta i inaugurat al gener de 2012. L’itinerari continua de front fins a l’església de Sant Julián. Encara conserva alguns canecillos romànics (Km 15,8). De seguit ve el desviament cap a l’alberg de pelegrins d’Herbón, situat a 3 quilòmetres d’aquest punt. Es troba en una dependència del monestir franciscà, bressol dels famosos pebrots de Padró, i està gestionat per l’Associació Gallega d’Amics del Camí de Santiago. En 2017 obre del 2 d’abril al 31 d’octubre, a més el cartell que hi ha en el propi desviament avisa si es troba obert o no.

  • Km 16. Desvio Alberg de Pelegrins d’Herbón

  • Cap a Padró, el Camí salva just després un pas a nivell per arribar fins al pont sobre el riu Ulla en Pontecesures. El pont, hereu d’un romà, ha anat canviant la seva fisonomia, primer al segle XII, després en 1790 i més endavant en 1911 i 1956.

  • Km 16,3. Pontecesures (Tots els serveis)

  • En creuar el riu diem adeu a la província de Pontevedra per entrar en la de la Corunya. Després del pont sembla que ja estem en el mateix Padró però no és així, encara resten més de 2 quilòmetres fins a l’alberg. Per Puente Padró arribem fins al riu Sar, el mateix pel qual van desembarcar els deixebles de Santiago amb les restes de l’Apòstol l’any 42 o 44 de la nostra era. Una llarga recta paral·lela a aquest riu porta fins al mercat de Proveïments i el passeig de l’Espolón de Padró, on ens rep el monument al Nobel de Literatura Camilo José Cela.

    En l’altre extrem del Passeig es troba l’estàtua en homenatge a l’escriptora Rosalía de Castro i l’església de Santiago. Del temple romànic només queda una pedra. L’església actual és de mitjan el XIX i va substituir al seu torn a una altra d’estil gòtic. Sota l’altar major es troba el pedrón, llaura romana de pedra que va servir per amarrar la barca on van arribar les restes de Santiago i que va donar nom a aquesta localitat. Girem al costat de l’església per creuar el riu i pugem per la costanilla del Carmen fins al convent del mateix nom i l’alberg públic de pelegrins.

  • Km 18,5. Padró (Tots els serveis)

  • Las dificultades

    • Excepte algunes rampes en el primer terç d’etapa, just abans d’arribar a Carracedo, l’etapa és còmoda i pot solucionar-se tranquil·lament fent dues o tres parades en cinc o cinc hores i mitjana.

    Observaciones

    • Padró ofereix tots els serveis, una bona cuina gallega, amb els cèlebres pebrots en un lloc destacat, i llocs interessants per veure com la casa museu Rosalía de Castro i la Fundació Camilo José Cela (a escassa distància en Iria Flavia).

    Qué ver, qué hacer

    • HERBÓN:
      En la parròquia d’Herbón , els missioners del Convent Franciscà, on es troba l’alberg gestionat per l’AGACS, van portar al segle XVI des de Centreamèrica una varietat de chile per conrear-la a l’entorn del monestir. Amb el pas dels segles aquesta varietat va ser desenvolupant-se fins a convertir-se en saborosos pebrots de Padró. Uns piquen i uns altres no però per si de cas sempre cal tenir una bona molla de pa a mà per alleujar la picor. Els líquids no fan sinó acréixer aquesta sensació.

      Reportatge fotogràfic de la història i el cultiu dels pebrots d’Herbón-Padró en Pebrots d’Herbón-Padró

    • PADRÓ:
      Després de Santiago de Compostel·la, Padró és el segon lloc amb major càrrega simbòlica de tota la tradició jacobea. Situat entre els rius Ulla i Sar, s’enorgulleix de figurar com el lloc on va amarrar l’embarcació que, sense timó i procedent del port de Jaffa, va portar el cos de l’Apòstol Santiago cap a l’any 44. De camí a l’alberg, ja a la tarda, es pot entrar a l’església de Santiago, neoclàssica del segle XIX i successora del temple romànic construït per ordre de l’arquebisbe Gelmírez en 1123. El segell de l’església mostra l’escena de l’arribada del cos de Santiago al port de Padró. A l’interior, a part del pedrón que es troba sota l’altar major, hi ha diversos llenços i relleus amb escenes de la translació del cos i de la Regna Lupa. Es creua el pont de Santiago, de 1904, i es passa al costat de la font del Carmen, del segle XVI però reformada en 1789. Al costat de l’alberg es troba el Convent del Carmen de 1752, on viu una comunitat de Pares Dominicos.

      Es pot passar la sobretaula en el passeig de l’Espolón a l’ombra dels falsos plàtans. En els extrems nord i sud de la plaça es troben les estàtues de Rosalía de Castro, de l’any 1957, i la de Camilo José Cela, obra de Ferreiro Badía de 2003. La poetisa i novel·lista gallega va néixer a Santiago però va passar part de la seva joventut i els seus últims anys en Padró, lloc on va morir en 1885. Va ser enterrada en el cementiri d’Adina d’Iria Flavia però el seu cos va ser exhumat en 1891 i ho van traslladar a un mausoleu del Convent de Santo Domingo de Bonaval de Santiago de Compostel·la. La casa A Matança, on va morir, acull des de 1972 un Museu. Camilo José Cela sí va néixer en la limítrofa parròquia padronesa d’Iria Flavia i va ser enterrat allí en 2002. A la sortida de Padró es troba la seva Fundació, que alberga el llegat de l’escriptor i una col·lecció d’obres d’art.

      Telèfons: Oficina de turisme: 627 210 777; Casa-Museu de Rosalía de Castro: 981 811 204; Fundació Camilo José Cela: 981 810 453

    En imágenes

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 5: Etapa de Caldas de Reis a Padró

    0 comentarios

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Informació de copyright i avís legal

    Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

    EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte