Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí Francès

Etapa 6: Etapa d’Estella/Lizarra a Torres del Riu

Los albergues

Información sobre la etapa 6: Etapa d’Estella/Lizarra a Torres del Riu

Davant els murs del monestir d'Irache una font d'aigua i vi ofereix el millor antídot contra el sinuós tram que condueix a Villamayor de Monjardín. A partir d'aquí, fins als Arcs, els vinyers i olivares són els únics aliats que eviten caure en els soliloquios produïts per les pistes de concentració i l'absència de poblacions intermèdies. Des dels Arcs, població amb tots els serveis, existeix l'alternativa de continuar fins a Torres del Riu, dipositària de l'església romànica del Sant Sepulcre

El itinerario

  • Km 0. Estella (Tots els Serveis)

  • De front, pels carrers la Rúa, Sant Nicolás i Camí de Logronyo, partim pels racons que van donar vida a Estella, poblada per francs gràcies al Fur atorgat pel rei Sancho Ramírez en el 1090. Entre la Rúa i Sant Nicolás, trobem a un costat el Palau dels Reis de Navarra, del segle XII i façana porticada, i a l’un altre la moderna escalinata que condueix a Sant Pere de la Rúa, església de bella portada i millor claustre que sembla vèncer les lleis de la gravetat. Se surt al carrer de Zalatambor i seguim de front després de la rotonda. Després de la gasolinera ens desviem lleugerament a la dreta i continuem fins a Ayegui, antic senyoriu eclesiàstic que posseeix el seu propi ajuntament i que es troba físicament assemblat amb Estella.

  • Km 2. Ayegui (Alberg. Bars. Tenda. Farmàcia. Caixer)

  • La ruta tradicional descendeix fins a la font del Vi i el Monestir d’Irache. La pila raja aigua i també va venir des de 1991 i permet refrescar-se abans d’arribar al cenobi d’Irache, situat sota Montejurra. És del segle XI i reuneix tots els estils possibles encara que avui es troba deshabitat. En deixar-ho enrere arribem a un punt on es presenten dues opcions per seguir: la primera, més boscosa i de front, va pels vessants de Montejurra i pansa per Luquin; la segona, a la dreta, és la tradicional i visita Azqueta i Villamayor de Monjardín. Ambdues variants s’ajunten abans dels Arcs.

    Triem la tradicional, que ens porta a creuar la N-111 i transitar per un vial de servei entre el Càmping Iratxe i la urbanització del mateix nom (Km 4). Un túnel dona accés a un camí envoltat per terrenys de labor que més endavant penetra entre masses atapeïdes de carrascas. La senda s’avorta fugaçment per creuar la carretera d’Igúzquiza però ens acoblem de nou a ella i seguim fins a Ázqueta, localitat on viu Pablo Sanz Zudaire, sobrenomenat Pablito el de les Vares. Mític en el Camí, Pablito construeix i ofereix des de 1986 vares d’avellaner als pelegrins que s’apropen fins a la seva casa.

  • Km 7,4. Ázqueta (Bar. Hospedería)

  • Qui sàpigues si amb un bordó nou deixem Ázqueta i, passades unes naus, girem a l’esquerra per guanyar la partida al desnivell entre vinyers. A la vora del camí hi ha un aljub medieval conegut per la font dels Moros, pensat per sadollar als pelegrins medievals. Més endavant es troba ja Villamayor de Monjardín.

  • Km 9,2. Villamayor de Monjardín (Albergs. Tenda. Bar)

  • A dalt, en el cim del Monjardín, es troben les restes del castell de Sant Esteban de Deyo. Al poble destaca l’església de Sant Andrés, romànica del segle XII i amb torre barroca del XVIII. Va ser restaurada entre 1973 i 1984 i el seu major tresor és una antiga creu processional de plata que ja té rèplica en la catedral de la localitat polonesa de Torun. Villamayor també és famosa pel seu celler i són els seus propis vinyers els que s’encarreguen de guiar-nos per la vall que un dia va ser conegut com a Sant Esteban de la Solana. Dos quilòmetres després arribem a l’encreuament de la carretera d’Urbiola, amb font per hidratar-nos bé i sobrellevar els propers deu quilòmetres sense poblacions intermèdies, a través de llargues i monòtones pistes de concentració (Km 11,3). No obstant això, a un parell de quilòmetres trobarem en temporada el bar-remolqui d’Eduardo. Funciona des d’abril de 2014, obre en temporada (telf: 606 851 231) i serveix begudes fredes, bocatas calentes i plats combinats. Uns textos de R. Ábrego animen aquest tram solitari. En un panell, un d’ells ens informa que en un lloc proper, en 1873, el general liberal Domingo Moriones i el seu exèrcit van ser derrotats pels carlistes (Km 13,3).

    Hora i mitja després entrem en Els Arcs pel paratge de Sant Vicent i el carrer Major. El poble conserva gran part del seu llegat històric i els antics hospitals de pelegrins de Santa María, Santa Brígida i Sant Lázaro han passat el testimoni a un bon nombre d’albergs més moderns. S’arriba fins a la plaça porticada de Santa María on se situa l’església del mateix nom, un monumental edifici en el qual es donen cita des del romànic tardà fins al barroc. La plaça convida al descans, merescut i necessari per afrontar el tram final d’etapa.

  • Km 21,2. Els Arcs (Tots els Serveis)

  • Traspassem el portal de Castella i immediatament creuem la carretera i el riu Odrón. Passades les últimes cases dels Arcs retornem a una altra pista agrícola que avança en línia recta, paral·lela a la N-111, durant tres quilòmetres. Arribats a aquest punt, difícil de descriure però senyalitzat, ens desviem a mà dreta per una senda (Km 24,8). Prosseguim per ella fins a la regata de Sant Pere i la carretera de Sansol, que ens porta a aquesta localitat.

  • Km 28. Sansol (Alberg. Casa Rural. Bar. Farmàcia)

  • Deixem Sansol al costat d’un xalet, ja a la vista de Torres del Riu. Un ràpid descens ens situa a les portes d’aquesta població. Cuesta pujar pels seus empinats carrers i donar amb l’església del Sant Sepulcre, temple octogonal del segle XII que manté una torre adossada que va poder utilitzar-se com a far per guiar als pelegrins que ens van precedir.

  • Km 29. Torres del Riu (Albergs. Bar. Tenda. Caixer)

  • Las dificultades

    • Puja i baixa fins a Villamayor de Monjardín:
      És la part més accidentada. A partir de Villamayor l’orografia és molt favorable.

    Observaciones

    • Entre Estella i Logronyo hi ha 49 quilòmetres que habitualment es recorren en dues jornades. Tenim l’opció de finalitzar en Els Arcs, població amb tots els serveis i on a l’estiu, davant la gran afluència, habiliten el poliesportiu per allotjar a més pelegrins o continuar l’etapa fins a Torres del Riu. També una bona alternativa que reflectim per escurçar el trajecte de l’etapa que finalitza a Logronyo. Torres del Riu té tres albergs.

    • Fora de temporada, quan no funcioni el bar-remolqui, no cal confiar-se i convé recollir aigua en la font que hi ha dos quilòmetres després de Villamayor de Monjardín. És l’última fins als Arcs.

    • En Ázqueta Helena Murugarren regenta l’Hospedería La Perla Negra. L’allotjament en llit individual són 12 euros. Ofereix sopar i desdejuni. Telèfon: 627 114 797.

    • En Sansol va obrir en 2013 la Casa Rural L’Olivera. Està situada al carrer Taconera, 9 i oferta 12 places. L’habitació individual costa 30 euros, la doble 45 euros i la doble amb bany 50 euros. Té dret a cuina. Telèfons: 649 750 815 i 948 64 83 45.

    Qué ver, qué hacer

    • VILLAMAYOR DE MONJARDÍN:

      • Castillo de Sant Esteban de Deyo:
        Sancho Garcés, un bust seu ho recorda a la plaça de Villamayor, va ocupar l’any 905 el tron del Regne de Pamplona. Aquest rei reconquistó terres properes a Pamplona encara en mans de la dinastia musulmana dels Banu Qasi. Una de les places guanyades va ser Monjardín i el seu castell de Sant Esteban de Deyo. Es creu que en aquesta fortalesa situada sobre la muntanya Monjardín està enterrat al costat del seu únic fill García Sánchez. El castell va començar el seu declivi després de l’annexió de Navarra per Castella en el 1512 però encara conserva l’ermita, l’aljub i altres dependències. Fins a principis del segle XX també va albergar la valuosa creu processional de plata que avui pot veure’s a l’església del poble.

      • Església de Sant Andrés:
        Restaurada entre 1973 i 1984, és romànica del segle XII i la seva torre és barroca del XVIII. Destaca la portada romànica i la porta d’herrajes medievals però el seu major tresor és una creu de plata que ja té rèplica en la catedral de la localitat polonesa de Torun. Gràcies al capritx d’un bisbe d’aquesta ciutat que va quedar impactat en veure-la en una visita a Navarra.

    • ELS ARCS:
      Els Arcs va ser romanizado i el seu terme, es creu, estava enclavat en la circumscripció militar de la ciutat de Curnonium, citada per Ptolomeu en la seva Geografia Ibèrica. Conquistada pels musulmans i reconquistada al seu torn pel rei Sancho Garcés al segle X, Els Arcs va rebre el fur de mans del rei navarrès Sancho VAIG VEURE el Sabio l’any 1175. Per aquelles dates a l’àrea dominant dels Arcs pertanyien els nuclis de Torres del Riu, Sansol, Armañanzas, Eregortes i Villanueva. El fur i la peregrinació a Santiago va propiciar en Els Arcs una època de bonança: el començament de les obres de l’església de Santa María, la construcció d’hospitals, les fires i mercats, etc. Durant gairebé tres segles, entre 1463 i 1753, Els Arcs va ser una població pertanyent al Regne de Castella.

      • Església de Santa María:
        Després de passar la plaça de la fruita es gira cap a la plaça de Santa María on es troba aquesta monumental església. Va començar a construir-se a la fi del XII i no va parar de reformar-se i ampliar-se fins al segle XIX, circumstància per la qual atresora des del romànic fins al neoclàssic, passant pel gòtic, plateresc i barroc. Mereix la portada plateresca, el retaule major barroc, el claustre en gòtic flamíger i la torre de quatre cossos del XVI. En el camarín del retaule major es troba la talla de Santa María dels Arcs, Verge negra d’ulls blaus.

      • Porta de Castella:
        Antiga porta principal de la muralla medieval. Va ser reformada per última vegada en el 2007.

    • SANSOL:

      • Església de Sant Zoilo:
        Alguna cosa a desmano per al pelegrí ja que l’església es troba a la part alta del poble. És barroca del XVIII i conserva una talla gòtica del XIV. Al costat de la torre hi ha un excel·lent mirador sobre Torres del Riu.

    • TORRES DEL RIU:

      • Església del Sant Sepulcre:
        La calli Carrera desemboca de cara amb una de les joies arquitectòniques del Camí: l’església del Sant Sepulcre. La seva presència ennuvola els atributs de la població i de la parròquia de Sant Andrés del XVI. Monument Històric Artístic des de l’any 1931, el Sant sepulcre és una construcció romànica del segle XII que destaca per la seva planta octogonal i volta califal de vuit arcs. L’altar ho presideix una talla romànica de fusta de Crist crucificado. La importància clau d’aquesta església va passar desapercebuda fins a principis del segle XX i va ser l’autora i viatgera americana Goddard King qui va reparar en ella durant la seva peregrinació a Santiago.

      Es pot visitar cridant a Mari Carmen al 626 325 691 entre les 9 i 13 hores i a la tarda entre les 16:30 i les 19:00. L’entrada costa un euro.

    En imágenes

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 6: Etapa d’Estella/Lizarra a Torres del Riu

    0 comentarios

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte