Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí Francès > Etapa de Terradillos dels Templers al Burg Ranero

Camí Francès

Etapa 17: Etapa de Terradillos dels Templers al Burg Ranero

Els albergs

Informació sobre l’etapa 17: Etapa de Terradillos dels Templers al Burg Ranero

Moratinos i Sant Nicolás del Real Camí són els últims pobles del traçat francès al seu pas per Palència i cedeixen el testimoni a Lleó, la província amb més quilòmetres d'itinerari jacobeo: res menys que 214,4. Primer es presenta Sahagún, amb el seu mudèjar, i posteriorment una bifurcació al peu de la N-120 que dóna l'opció de continuar cap a Bercianos del Real Camí i El Burg Ranero o cap a Calçada del Vedat i Calzadilla dels Hermanillos. La primera alternativa discorre per un carril construït ex profeso per als pelegrins i ombreig per una fila d'arbres sense fi. La segona, solitària i per la Via Trajana, avança per àrees de bosc baix, matoll i petits boscos.

L’itinerari

  • Km 0. Terradillos dels Templers (Alberg. Bar. Petita botiga d’alimentació en un dels albergs)

Abandonem l’antic encàrrec templer de Terradillos per una pista de parcel·lària que mor en la P-905, també marcada com a P-973 (Km 1,4). Un breu tram de carretera dóna pas a una pista que avança entre el cereal i les fileres de pollancres, disposades al costat dels rierols de Sant Joan i de la Vaga. Aquest paisatge ens acompanya fins a Moratinos , penúltim poble del Camí de Santiago al seu pas per Palència que llueix cellers excavats i cases de tova: massa de fang barrejada a vegades amb palla i utilitzada per a aixecar parets i murs.

  • Km 3,3. Moratinos (Alberg. Hostal. Bar en el propi alberg)

A l’altura de l’església de Sant Tomàs d’Aquino girem a la dreta i sortim de la localitat. Dos quilòmetres i mig ens separen de Sant Nicolás del Real Camí, últim poble palentí.

  • Km 5,8. Sant Nicolás del Real Camí (Alberg. Bar en el propi alberg)

A la sortida de Sant Nicolás salvem el riu Sequillo i girem a la dreta per a prendre la senda de pelegrins que avança a la vora de la N-120. Cent cinquanta metres al nord d’aquesta discorre l’A-231, l’autovia del Camí de Santiago. Per la senda traspassem el límit entre Palència i Lleó, última província castellana que ostenta el rècord de quilòmetres del Camí. Un total de 214,4 que ja esperen a ser descoberts (Km 7,7). Progressem en paral·lel a la N-120 i després de creuar-la passem el riu Valderabuey per un pont de pedra. Accedim així a una esplanada arbrada on es troba l’ermita de la Verge del Pont, d’estil romànic mudèjar (Km 10,3). Superat un terç de l’etapa, el Camí ens dirigeix fins a Sahagún . Evitant la N-120 per sota (Km 11,6) accedim al nucli urbà d’aquesta localitat lleonesa. Després del carrer Ronda d’Estació creuem el pont sobre les vies, passem al costat de l’alberg municipal i continuem pels carrers La Ferreria i Antonio Nicolás.

  • Km 13. Sahagún (Tots els Serveis)

Sahagún exhibeix l’art mudèjar a les esglésies de Sant Lorenzo i Sant Tirso, aixecades per alarifes que van prescindir de la pedra i van armar les seves obres amb maó. També, al final del carrer Antonio Nicolás, podem veure l’arc barroc de Sant Benito. Més endavant, salvem el riu Cea – afluent de l’Esla – pel pont Canto, que acomiada a Sahagún (Km 13,7).La jornada prossegueix per un passeig arbrat i paral·lel a la carretera d’accés a la N-120. Al peu de la carretera nacional, abans de passar el desviament a Mayorga, desapareixen els arbres i el passeig es converteix en un andadero. Fregant la vegetació que ens separa de la carretera salvem un rierol i mig quilòmetre després creuem la N-120. En breu, al costat d’una marquesina, un cartell de pedra adverteix, malament, de la doble alternativa que es presenta: de front es continua pel Real Camí Francès cap a Bercianos i el Burg Ranero. Cap a la dreta, salvant l’autovia A-231 per un pont, s’accedeix immediatament a Calçada del Vedat i des d’aquesta població a Calzadilla dels Hermanillos. També hi ha l’opció d’entrar en Calçada del Vedat i tornar al Real Camí Francès per un altre pont situat al final del poble (de fet en aquest punt sempre ha persistit la bifurcació original per a prendre un itinerari o un altre). Totes dues rutes s’ajunten de nou en la següent jornada (Km 17,4).Continuem de front pel Real Camí Francès (l’alternativa per Calçada del Vedat i Calzadilla es descriu breument en l’apartat observacions). Un carril de terra, construït ex profeso per als pelegrins i ombreig per una fila sense fi de falsos plàtans (Acer pseudoplatanus), ens acompanyarà durant els pròxims 32,2 quilòmetres. Al costat flueix una pista asfaltada utilitzada pels pelegrins amb bici. El trànsit cap a Bercianos del Real Camí és bastant monòton i, després d’una hora de marxa, a mà esquerra, veiem en una esplanada l’ermita de La nostra Senyora de Perales (Km 21,5). Més endavant, després de creuar un rierol i deixar a un costat la creu en record del pelegrí alemany Manfred Kress, entrem en Bercianos del Real Camí.

  • Km 23. Bercianos del Real Camí (Albergs. Bar. Botiga)

A l’entrada de Bercianos ens saluda una font decorada amb una petxina de pelegrí. Travessem la localitat pel seu carrer Major en companyia de la tova, material bàsic de l’arquitectura tradicional d’aquests primers pobles lleonesos. En Bercianos, un parell d’ultramarins i un bar permeten reposar forces per a afrontar l’última part de l’etapa. Deixem el poble per a reprendre la pista dels falsos plàtans, contemplant al seu torn les petites parcel·les de vinya que esquitxen els camps. Després de dos quilòmetres arribem al costat d’una àrea de descans situada al costat del rierol de l’Olmo (Km 25,1).Després, la pista arbrada avança fins a un viaducte de l’autovia A-231 (Km 28,7) i posteriorment fins al Burg Ranero. Travessem una carretera per a entrar en aquesta localitat a l’altura d’un creuer en memòria dels nens. És possible continuar de front pel carrer Real o vorejar el poble per la carretera fins als albergs de pelegrins.

  • Km 30,6. El Burg Ranero (Albergs. Bars. Botiga. Farmàcia)

Les dificultats

  • Etapa plana:Encara que d’elevat quilometratge, la jornada oscil·la només entre els 800 i els 880 metres d’altitud. És plana excepte petites ondulacions i es pot recórrer, a una mitjana de 4,5 quilòmetres per hora i incloent les parades, en vuit hores.

Observacions

  • Itinerari per Calçada del Vedat i Calzadilla dels Hermanillos:

Aquells pelegrins que decideixin continuar cap a Calçada del Vedat i Calzadilla dels Hermanillos hauran de girar a la dreta en la bifurcació (Km 17,4) i creuar el pont sobre l’A-231. Són 32 quilòmetres des de la intersecció fins a Mansilla de les Mules. Es tracta de la calçada romana coneguda com a Via Trajana. Una vegada presa aquesta Via l’itinerari entra seguidament en Calçada del Vedat. Atenció en l’encreuament perquè sol haver-hi sabotatges entre poblacions perquè els pelegrins vagin per les seves variants. Si la nostra intenció és anar cap a Bercianos del Real Camí NO cal travessar l’autovia A-231

  • Km 18,1. Calçada del Vedat(Alberg. Bar. Botiga)

Aquesta població compta amb alberg de pelegrins. A la sortida de la població també és possible tornar a l’itinerari del Camí ral Francès. Darrere de Calzadilla dels Hermanillos es pren una pista que porta a travessar les vies del tren (Km 20,2) i després d’un tram solitari per àrees de bosc baix, matoll i petits boscos s’arriba al costat de la granja i muntanya de Valdelocajos (Km 23,2). Prop de tres quilòmetres i mig després apareix la població.

  • Km 26,5. Calzadilla dels Hermanillos(Albergs. Bar. Botiga)

Tant Calçada del Vedat com Calzadilla, on hi ha diversos bars, un Centre de Turisme Rural amb habitacions i servei de restaurant i una botiga, tenen alberg. Els que pernoctin en Calzadilla dels Hermanillos continuaran l’endemà fins a Mansilla de les Mules, on s’uneix aquesta via amb el Real Camí Francès.

  • En Moratinos, a més de l’alberg de pelegrins, hi ha un bar restaurant i un hostal, http://www.hostalmoratinos.es/
  • En Sahagún a més de tres albergs de pelegrins hi ha gran quantitat d’oferta hotelera.
  • Igual que en Sahagún en el Burg Ranero existeixen dos albergs de pelegrins i diversos hostals bars i restaurants.

Què veure, què fer

  • MORATINOS:L’església de Sant Tomàs d’Aquino va ser construïda en maó entre els segles XVI i XVII. A l’interior hi ha una talla de la Verge amb el Nen Jesús del segle XVI.
  • SANT NICOLÁS DEL REAL CAMÍ:Aquesta petita pedania del municipi de Moratinos és l’últim poble palentí del Camí de Santiago Francés. Com recull José María Lacarra en el segon tom de les Peregrinacions a Santiago de Compostel·la, “en Sant Nicolás del Real Camí hi havia en el segle XII un hospital de leprosos regit per canonges de Sant Agustí”.
  • SAHAGÚN:Sahagún és una petita capital de 2.811 habitants (segons l’INE 2012) que ofereix tot tipus de serveis. Estem ja a la província de Lleó, sobre la ribera del riu Cea, on per cert estan els seus orígens, concretament en una antiga ermita consagrada als màrtirs Facundo i Primitiu. Va tenir un passat esplendorós i va ser anomenat el Cluny espanyol, ja que va créixer a l’abric del monestir benedictí de Sant Benito. Els artistes van portar de l’Espanya musulmana l’art mudèjar (utilització del maó en comptes de pedra) que va donar lloc als cèlebres monuments de Sahagún.
    • Església de Sant Lorenzo: Va ser construïda en el segle XIII i porta el segell dels alarifes mudèjars. Torre de quatre cossos, planta basilical (sense transsepte que divideixi les tres naus del presbiteri), tres bombats absis decorats en arquería cega i maó, molt de maó, defineixen aquesta església. Davant la seva clara deterioració, que porta a témer per la seva ensulsiada, la Junta ha licitat per fi l’expedient de contractació d’obres per a la seva restauració.
    • Església de Sant Tirso:De la mateixa tipologia que Sant Lorenzo, encara que més antiga, Sant Tirso va començar a construir-se amb carreus de pedra, al més pur estil romànic, a principis del XII. No obstant això va continuar edificant-se en maó.
    • Santuari de la Pelegrina:Dominant Sahagún sobre un pujol als afores de la ciutat, l’església de la Pelegrina, també en romànic mudèjar, va ser construïda a la fi del segle XIII i habitada per una Comunitat de Franciscans. La talla que albergava de la Verge Pelegrina, del segle XVII de Luisa Roldán, es troba en les Mares Benedictines de Sahagún. Les obres de restauració de 2010 i 2011 l’han convertit en un Centre de Documentació del Camí de Santiago. Als pelegrins que la visiten els segellen la credencial i els lliuren ‘La Carta Pelegrina’, un document que acredita haver passat pel Centre Geogràfic del Camí de Santiago, en Sahagún.
    • Arc de Sant Benito:Es pot veure a la sortida de Sahagún. És barroc del segle XVII i va substituir a una porta romànica del ruïnós i desaparegut monestir de Sant Benito. Aquest monestir de l’orde benedictí va adoptar la reforma cluniacense en el 1080.
  • BERCIANOS DEL REAL CAMÍ:Deu el seu nom a la repoblació amb gents procedents de la comarca del Bierzo. Abans de Bercianos, a mà esquerra de l’andadero i en una esplanada dotada de diverses taules de pedra, es troba l’ermita de La nostra Senyora de Perales, coneguda popularment com La Perala. Una inscripció rememora que qui resés una salvi a la Verge de Perales obtindria 40 dies d’indulgència. Un nou temple ha substituït a la seva esvelta església parroquial del Salvador, que es va desplomar i ha quedat en ruïnes. A l’interior es guardava una talla renaixentista de Sant Joan Baptista i el sepulcre de Donya Leonor de Quiñones, Senyora de Bercianos. A quilòmetre i mig del poble, a la Vall de l’Olmo, està la Font del Romaní.
  • EL BURG RANERO:Pel seu traçat i pel seu nom remet a la peregrinació, el seu carrer principal es va dir Camí Francès i ara és el carrer Real. La seva església, dedicada a Sant Pere, guardava una bella talla romànica de la Verge, avui en el Museu Catedralici de Lleó. Perdut en la plana, El Burg Ranero ofereix calidesa, diversos albergs i restaurants, a més de botigues i farmàcia. Nombrosos pelegrins fotografien les espectaculars postes de sol des de la llacuna de la Poma.
  • CALÇADA DEL VEDAT:Aquesta localitat apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sahagún (s. X). És des del segle IX una clara referència viària del Camí a Castella. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteban. La nova calçada arbrada és una meravella per al pelegrí en ple erm lleonès. Una altra via per a arribar a Mansilla de les Mules és seguir l’antiga Via Trajana, calçada romana de la qual encara queden vestigis.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 17: Etapa de Terradillos dels Templers al Burg Ranero

0 comentaris