Imprimir Al pinchar en el icono de la impresora se abrirá el controlador de impresión de tu navegador, donde podrás seleccionar si lanzarlo a tu impresora o guardarlo como PDF

Camí Francès

Etapa 1 per Somport: Etapa de Somport a Jaca

Los albergues

Información sobre la etapa 1 per Somport: Etapa de Somport a Jaca

A 1.630 metres d’altitud, en ple Pirineus oscense, l’alt de Somport és el lloc somiat per iniciar una peregrinació a Santiago de Compostel·la. Per davant, 161 quilòmetres i sis jornades fins a arribar a Obanos i Puente la Reina, localitat en la qual aquesta ruta conflueix amb el Camí Francès que parteix de Roncesvalles. Rumb nord-sud i guiat sempre per la bretxa del riu Aragó, el traçat de l’etapa d’avui descendeix la fresca vall a la recerca de l’altiplà jaquesa.

El itinerario

  • Km 0. Somport (Alberg. Bar)

  • Un senyal de fusta amb la indicació “GR 65.3 Canfranc Estació” i una fita jacobeo llaurat amb les distàncies a Santiago de Compostel·la (858 Km) i Undúes de Lerda, última població aragonesa (87 Km), inciten a donar el primer pas. Baixem les escales que es troben al costat de la fita per seguir descendint al costat de la marge dreta del riu Aragó. Amb prou feines recorreguts 800 metres envoltem la planta excavada de l’hospital de SantaCristina , reconegut hospital de pelegrins fundat en la Baixa Edat Mitjana. Després de deixar l’estació hivernal de Candanchú a mà dreta creuem la N-330, salvem el petit desnivell gràcies a unes escales i reprenem la marxa barri a baix. La presència d’alguns búnker de formigó i el desafiador panorama de la nostra dreta, amb vàries mols pirinenques alçant-se sobre el campament de Rioseta, faciliten la travessia fins a topar-nos amb la xemeneia de la fundería de l’Anglasé, una torre de cadirat que representa l’únic vestigi d’una antiga mina de coure i ferro.

    Després d’una breu trobada amb el bosc sortim a una pista i girem a l’esquerra per salvar la llera del riu procedent de la Canal Rosegui. Tot seguit obrim un portell de fusta i reprenem la senda. Un quilòmetre més endavant, un pont de fusta permet creuar les aigües del barranc d’Hisses, que també es desplomen cap al riu Aragó. Continuem baixant per una estreta sendera menjada per l’exuberant vegetació i a esquena del Coll de Lladres, dos forts defensius de 1758 i 1900 mimetitzats sobre el penyal. L’aroma d’un forn de pa obre l’apetit arribant al voral de la N-330, carretera que seguim per entrar a Canfranc Estació.

  • Km 6,8. Canfranc Estació (Tots els Serveis)

  • Una vorera pavimentada permet abandonar la població al costat del riu, encara que després de les últimes cases es torna al voral de la carretera per creuar un túnel. A la sortida es gira a l’esquerra per prendre unes escales que baixen al peu de la presa de Canfranc (Km 8,5). Creuant el riu Aragó ens internar-nos en una senda que zigzaguea sobre el tallat format per l’erosiva acció del riu. Des d’aquest mirador pot observar-se la torre de Fusileros, fortificació militar del segle XIX emplaçada a la vora de la N-330. En alguns trams el camí es torna ombrívol gràcies a la cobertura dels fajos i descendeix fins al barranc d’Ip, on saluda una freda cascada (Km 10). Creuem el pont, encara amb la frescor de les falgueres i el bosc, per recórrer el quilòmetre que ens separa de Canfranc.

  • Km 11,2. Canfranc (Alberg. Bar)

  • La localitat es travessa pel carrer Albareda, que divideix el poble en dues meitats iguals. Deixem a mà esquerra l’església parroquial de l’Asunción per creuar el riu Aragó pel pont medieval. Abrigallats entre la muntanya i el riu seguim durant més de dos quilòmetres fins a arribar a un pas subterrani que travessa la N-330 i que obliga gairebé a ajupir-se (Km 13,6).

    Un altre tram de dos quilòmetres, amb la perspectiva del riu sota els nostres peus, ens porta a passar al costat de la cova de les Güixas, una gruta d’estalactites i estalagmites. Immediatament s’arriba a l’entrada de Villanúa, on sorgeix la primera alternativa de l’etapa La primera opció, la GR-65.3 gira cap a la dreta, creua el pont sobre l’Aragó i continua fins a Castiello de Jaca per una cabañera (cañada per al bestiar) paral·lela a la N-330 i posteriorment per una planicie sobre la vall. La segona opció, senyalitzada com GR-65.3.1 ens porta primer fins al centre de Villanúa. Passem a descriure a continuació les dues opcions:

  • Km 15,8. Villanúa (Alberg. Bar. Tenda. Farmàcia. Caixer)

  • GR-65.3: Al costat de la font de Villanúa girem a la dreta. Després de deixar enrere el poble creuem el riu, trobant les fletxes grogues a la nostra esquerra. Avancem pel camí al costat de la carretera durant aproximadament 2 quilòmetres fins al Parc Oci Aventura Villanúa (quiosc amb refrescs i cafè durant l’estiu i els caps de setmana de primavera). Reprenem el camí i en arribar a la zona de tir amb arc creuem la N-330. Deixem a la dreta l’edifici-escola i ascendim suaument uns 700 metres per aconseguir una planicie. A través d’ella continuem el nostre camí albirant la vall de l’Aragó. Dos quilòmetres després ens topem amb la comarcal que uneix la N-330 amb Aratorés. Seguim la carretera a l’esquerra durant 200 metres, reprenent el camí al costat del voral dret. Després de creuar un petit rierol per un pont de fusta pugem uns metres fins a una altra planicie sobre la vall, l’antiga morrena glacial que ens porta en un parell de quilòmetres a Castiello de Jaca.

    GR-65.3.1:Al costat del supermercat de Villanúa torcem a l’esquerra i abandonem Villanúa després de deixar enrere l’església de Sant Esteban.. Ens fiem de les marques vermelles i blanques del GR, que ens guien durant més d’una hora, primer per pista asfaltada i després per pistes terreres, fins a un pont sobre l’Aragó (Km 21,4). Ho passem per arribar a la N-330, que creuem amb atenció per pujar fins a Castiello de Jaca.

  • Km 22,6. Castiello de Jaca (Alberg. Bars. Tenda a partir d’abril-maig de 2015)

  • Deixant a mà dreta l’església de San Miguel, es descendeix carrer a baix fins a la carretera nacional. La creuem per arribar a la zona de serveis del poble i de seguit tornem a salvar per un altre pont el riu Aragó. Un gratificant passeig per la marge del riu ens porta a creuar sobre una passarel·la habilitada en 2010 sobre una altra llera, aquesta vegada el del riu Ijuez (Km 23,8). Solucionat aquest punt, abans conflictiu i que gràcies a la passarel·la ha quedat en el record, reprenem la marxa mitjana hora més fins a creuar la carretera. Després continuem més de dos quilòmetres pegats al voral de la N-330 i per algunes cabañeras paral·leles. Arribem així fins a l’ermita de Sant Cristóbal (Km 28,3).

    Després del pont afrontem el fort repecho de la costa de la Salut per entrar a Jaca. De front, per l’avinguda de França, arribem fins a la plaça de la Catedral i continuem per la carrers Bellido i Porta Nova per girar a la dreta pel carrer de l’Hospital i de nou a la dreta per Conde Aznar, on es troba l’alberg. Fi d’etapa.

  • Km 30,5. Jaca (Tots els Serveis)

  • Las dificultades

    • Llarga i en continu descens:
      Per ser la primera etapa del Camí el kilometraje és elevat, encara que se suporta relativament ben perquè el terreny és favorable. A la sortida de Somport cal parar esment on i com vam trepitjar perquè existeix el risc de torceduras.

    Observaciones

    • La credencial es pot obtenir a l’església de Santiago de Jaca, situada en la confluència dels carrers del Cuso i el Ferrenal.

    • Per pujar a Somport cal agafar un autobús en l’estació de Jaca, situada en l’avinguda la Jacetania, s/n. La Mancomunitat de l’Alt Valle de l’Aragó s’encarrega d’aquest servei. Hi ha 5 freqüències horàries amb sortida a Jaca: 8:25, 12:00, 14:55, 19:30 i 21:55. Els horaris poden variar segons l’estació de l’any. Una altra opció és dormir a Jaca i pujar a Somport en el primer servei del matí.

    • En l’alt de Somport hi ha un parell d’albergs privats orientats a muntanyencs i esquiadors. El Gîte du Somport, situat en el costat francès de la frontera (Telèfon: 00 33 559 34 52 53) i l’alberg Aysa (Telèfon: 974 37 30 23). Si arribem a Somport a mitjan tarda recomanem caminar els primers 6,8 quilòmetres fins a Canfranc Estació i allotjar-se en qualsevol dels 3 albergs proposats. També és possible dividir aquesta llarga etapa gràcies als albergs situats en Villanúa (Km 15,8) i Castiello de Jaca (Km 22,6)

    • Una pena per als ciclistes, però gran part del traçat de l’etapa no es pot recórrer amb bicicleta donada la seva dificultat tècnica. El més assenyat és baixar per la N-330 fins a Villanúa i continuar per qualsevol de les variants senyalitzades fins a Castiello de Jaca. A partir d’aquesta població és preferible tornar a circular per la N-330 fins a Jaca.

    • Una altra DADA IMPORTANT a tenir molt en compte és saber que, després de Jaca, no hi ha caixers automàtics fins a arribar a Sangüesa (final de la quarta etapa). Així que cal tirar comptes i treure a Jaca els diners necessaris per a les etapes segona, tercera i quarta.

    Qué ver, qué hacer

    Des de l’Edat Mitjana, l’anar i venir dels pelegrins europeus cap a la tomba de l’Apòstol Santiago va ser conformant quatre grans itineraris o vies que penetraven a Espanya: la via Turonense, la Lemovicense, la Podense i la Tolosana. Les tres primeres s’unien abans d’arribar a Saint Jean Pied de Port i es feien una sola fins a Compostela pel Camí Francès.L’última, la via Tolosana, entrava a Espanya pel pas de Somport, port del pirineo oscense on comença el branc aragonès del Camí de Santiago Francès i que avui comunament es denomina Camí Aragonés.

    • HOSPITAL DE SANTA CRISTINA:
      Proper a Candanchú, el camí de Sant Jaume envolta la seva estructura abans de creuar el riu Aragó pel pont de Santa Cristina. Des del segle XI va suposar un reconfortant allotjament per als pelegrins. Encara que en ruïnes des del segle XVII, el capítol IV del llibre V del Codex Calixtinus ho defineix, al costat de l’hospital de Jerusalem i l’hospital de Mont Joux, com “una de les columnes que el Senyor va establir en aquest món per a sosteniment dels seus pobres”. Entre el 2003 i el 2005, l’empresa Sargantana S.L va dur a terme tasques d’excavació i consolidació.

    • CANFRANC ESTACIÓ:
      El nucli conegut anteriorment pels Arañones va créixer amb la construcció de l’Estació Internacional en 1928. Es va traslladar l’Ajuntament fins a aquí després de l’incendi que va assolar Canfranc poblo en 1944. Bon lloc de provisió per a l’etapa, ja que té multitud de bars restaurants, fleca, carnisseria i tendes d’alimentació.

      • Estació Internacional de Canfranc:
        Inaugurada en 1928 pel rei espanyol Alfonso XIII i el president francès Gaston Doumergue, l’Estació Internacional de Canfranc va formar part de l’ambiciós projecte de comunicació ferroviària entre Espanya i França a través de la vall de l’Aragó. El trànsit de materials i viatgers entre tots dos països va perdurar fins a 1970, any en el qual es va esfondrar un dels ponts al pas d’un tren de mercaderies. Afortunadament sense víctimes. El desmesurat edifici, amb 241 metres de façana, avui està cobert de bastides i grues que pretenen convertir-ho en hotel.

      • Torre de fusileros:
        Sortint de Canfranc Estació, després de passar el túnel de la N-330 i abans de baixar a la presa de l’embassament, ja es pot veure aquesta fortificació militar de l’última cambra del segle XIX. Va servir de suport a l’estrenada via de comunicació amb França i ara s’ha aprofitat com a sala d’exposicions. La torre, de planta ovalada, té quatre pisos i està construïda en cadirat.

    • CANFRANC:
      A causa de l’encajonamiento de la població entre la N-330 i el riu Aragó i els penyals pirinencs, el carrer Albareda, que divideix la localitat en dues meitats iguals, constitueix la seva única via de pas. L’escarpado terrè no li ha permès canviar la seva fisonomia des de la seva fundació al segle XI. Fins al segle XX va ser la població més propera a la frontera, així que el continu trànsit de gents i el consegüent comerç i cobrament de peatges es van convertir en la seva manera de subsistència. Gran part de la població va abandonar el poble després del devastador incendi de 1944 i la capitalitat va passar al nucli de Canfranc Estació.

      • Església parroquial de l’Asunción:
        Va haver-hi un temple romànic consagrat a l’Asunción però l’actual és el resultat de diferents etapes constructives. En una d’elles va participar Juan de Segura, destacat mestre oscense del segle XVI. A l’interior hi ha quatre retaules barrocs en les capelles laterals.

      • Puente medieval:
        Conegut comunament com a pont d’a baix, es tracta d’una construcció medieval restaurada al segle XVI que permet creuar el riu Aragó en direcció a Villanúa.

    • VILLANÚA:
      En l’Edat Mitjana, com altres llogarets de la vall d’Aragó, en un escenari convuls, Villanúa es va constituir i va poblar de gents atretes amb la finalitat que explotessin els fèrtils camps de la ribera de l’Aragó. Al segle XX, amb l’esplendor de l’activitat agropecuària i les obres del ferrocarril de Canfranc, Villanúa va superar els mil habitants. Avui només frega el mig miler i basa la seva autosuficiència en els serveis derivats del turisme.

      • Cova de les Güixas:
        Abans d’entrar en Villanúa la senda passa al costat de la cova de les Güixas (bruixotes), un conjunt de galeries subterrànies adaptades al turisme. Destaca la gruta coneguda com la Catedral, de 16 metres d’altura i amb variopintas columnes d’estalactites i estalagmites. L’empresa Sargantana s’encarrega d’organitzar les visites, i es pot contactar amb ells en el telèfon 974 373 217 o en l’adreça: cuevas@sargantana.info. A causa de la humitat i les baixes temperatures, és convenient portar roba d’abric per visitar-les.

      • Església de Sant Esteban:
        Conserva algun testimoniatge del seu passat romànic però el seu aspecte actual és del segle XVIII. L’interior està constituït per dues naus i dues capelles i guarda una talla policromada de la Verge dels segles XI o XII.

    • CASTIELLO DE JACA:
      Assentat en la part baixa de l’alta vall de l’Aragó, Castiello és també entrada natural a la vall de la Garcipollera, entorn natural i de caça amb diversos despoblats. Conegut com el ‘poble de les cent relíquies’, gràcies a la llegenda d’un pelegrí valencià que va donar als veïns de Castiello tots els béns que portava amb si. Aquestes relíquies es guarden en una arqueta que s’obre el primer diumenge de juliol.

      • Església de San Miguel:
        Emplaçada en la part alta de la localitat, és el primer edifici que veu el pelegrí en entrar en Castiello de Jaca. La seva construcció primitiva data del segle XII però el seu aspecte ha anat variant fins al segle XIX. Destaca en el seu interior el retaule barroc de l’altar major.

    • JACA:
      Parada i fonda oficial de la primera etapa del Camí de Santiago Aragonés, Jaca es troba a 820 metres d’altitud, envoltada pels rius Aragó i Gas. Les bondats del seu emplaçament natural no van passar desapercebudes i ja les tribus cèltiques van poblar d’una manera o una altra aquest lloc. El mateix els romans, després de la seva conquesta l’any 195 a.C pel cònsol Marco Poncio Catón. Per a l’any mil, tres nuclis s’havien consolidat sobre les ruïnes d’una Jaca abandonada després del desplomi de l’Imperi Romano: el Castrum Real, el nucli de Santiago i el de Sant Pere. El conjunt d’ells va formar la ciutat de Jaca, a la qual el rei Sancho Ramírez li atorgo el Fur i va nomenar capital del jove Regne d’Aragó l’any 1077*.

      A més de visitar els monuments, després de més de 30 quilòmetres de caminada el que més ve de gust és asseure’s en una terrassa i gaudir de l’ambient de la plaça de la Catedral o passejar tranquil·lament per la comercial i bulliciosa carrer Major.

      *Informació recopilada de l’obra d’Albergo Gómez García: Guia invisible de Jaca. Construcció i desaparició de la ciutat antiga i medieval.

      • Catedral de Sant Pere:
        Va començar a construir-se entre 1075 i 1094 sota el regnat de Sancho Ramírez. Conserva en el bàsic la seva estructura i configuració romànica: una planta basilical de tres naus, capçalera amb tres absis semicirculars i dues portes d’accés, la meridional i la porta occidental o principal. El que el pelegrí pot contemplar en l’actualitat és el resultat de diverses etapes constructives que han anat aportant nous espais edificats i decoracions. En l’absis meridional es troba resumit el llenguatge propi del romànic jaqués, que no és un altre que el famós ajedrezado, un relleu en forma de petits cilindres que decora frisos i arquivoltes de finestres i portades.

      • Museu Diocesà:
        Creat en 1963, es va inaugurar en 1970 per preservar valuoses pintures romàniques, talles en pedra i fusta, etc. de les esglésies de la diòcesi de Jaca. El museu es troba en el claustre romànic de la catedral i en sales contigües.

      • Torre del rellotge:
        Torre del gòtic civil aixecada cap a 1445 com a residència particular. Situada a la plaça del Marquès de la Cadena, actualment és seu de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Batejada per l’àlies del rellotge, va anar també coneguda com a Torre del Merino (representant del rei a la ciutat) i per Torre de la Presó, ja que es va convertir a la seu de les presons de la ciutat de Jaca.

      • Església de Santiago:
        Fa cantonada entre els carrers Ferrenal i Cuso, en el que un dia va ser el barri de Santiago, lloc on també es trobava la desapareguda Porta de Baños, per la qual sortia el pelegrí de Jaca per prendre l’adreça cap a Navarra. L’església es va construir en 1088 i va anar clarament restaurada al segle XVIII. Destaca en ella les finestres geminades (de doble arc enllaçat per una columna) de la torre campanar.

      • Ciutadella de Jaca:
        Recinte defensiu pentagonal construït per ordre de Felipe II entre finals del segle XVI i el XVIII. Fins al segle XIX va ser conegut com Castillo de Sant Pere. En el fossat del recinte campan els cérvols a pler.

    Los monumentos

    Perfil de la etapa 1 per Somport: Etapa de Somport a Jaca del Camí Francès