Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí Francès > Etapa de Sangüesa a Monreal

Camí Francès

Etapa 5 per Somport: Etapa de Sangüesa a Monreal

Els albergs

Informació sobre l’etapa 5 per Somport: Etapa de Sangüesa a Monreal

Perfil etapa 5 somport frances

Al costat de l'església de Santa María, testimoni mut del pas de milions de pelegrins al llarg de la història, es creua per última vegada el riu Aragó per pujar a Rocaforte. Llavors, pistes i sengles dibuixades entre les serres d'Aibar i Salajones prenen la iniciativa per coronar el primer alt. Rere un breu respir, s'escomet la segona pujada i es descendeix fins la vall d'Ibargoiti, tallat per pistes agrícoles que enllacen les poblacions d'Izco, Abínzano i Salines d'Ibargoiti, pròleg de Monreal.

L’itinerari

  • Avís Important : L’alberg d’Izco romandrà TANCAT durant 2017.
  • Km 0 . Sangüesa (Tots els Serveis)

Avançant en línia recta pels carrers Enrique de Labrit i Alfonso el Batallador girem a mà esquerra per prendre el carrer Major. Rere passar la portada de Santa María la Real tenim l’última trobada amb l’Aragó, riu que creuem per un pont de finals del XIX que va acabar amb l’estructura del pont romànic del segle XI. A la sortida seguim per la dreta i recorrem uns sis-cents metres per la carretera. Just fins el desviament a què es dirigeix a Rocaforte (veure observacions en cas de decantar per la variant de la Foz de Lumbier). Prenem el desviament per agafar en breu un camí que neix al costat del voral dret i que afronta el pujol on se sitúaRocaforte .

  • Km 2,5. Rocaforte

A l’entrada de la localitat, una placa jacobea assenyala les opcions cap a Rocaforte i cap a l’Alt d’Aibar. Triem aquesta última i continuem per la dreta per agafar una pista que passa al costat de la font de San Francisco , on també s’ha habilitat una zona d’esbarjo amb berenador i diverses barbacoes ( Km 3 ) . La pista s’obre pas per un terreny obert, sembrat de camps de cereal, vinyes i oliveres disperses i sota el parc eòlic de la serra de Salajones . Sense forts repechos, però en continu ascens, s’avança durant sis quilòmetres fins l’alt de Aibar , que coronem rere un túnel ( Km 9 ) .Una senda traçada sobre la carretera i amb vista a el poble de Lumbier ens porta a baixar ràpidament pel vessant de la muntanya. Continua guiant-nos entre una petita pineda, a la sortida de la qual obrim un portell per entrar en una pista. Més endavant, passat un pas canadenc en la zona del barranc Basobar , la pista curvea i ull!, perquè cal abandonar-la per un portell de fusta que es troba a l’esquerra ( Km 12 ) .Per una altra pista forestal, amb la referència pròxima d’una línia d’aerogeneradors en la cresta de la serra, anem superant el desnivell.Un quilòmetre després d’una nau ramadera aconseguim els 770 metres d’altitud en un alt de la serra de Izco , la cota més alta de l’etapa ( Km 15,9 ) .Per un petit bosc de coníferes baixem fins una pista agrícola que condueix a Izco, entrant així en la vall de Ibargoiti . A les portes d’Izco ens rep un creuer modern i un panell informatiu de la vall i les seves poblacions. La senyalització porta fins la plaça, on es troba el frontó i l’alberg de pelegrins (Km 17,8).

  • Km 17,8 . Izco (Alberg-Bar-Tenda)

A la sortida del poble prosseguim per una altra pista parcel·lària, recta i amb diverses ondulacions, que arriba fins Abínzano , segon nucli habitat de la vall.

  • Km 19,8. Abínzano

Rere Abínzano, més del mateix. S’avança per la pista durant una altra hora més fins els afores de Salines de Ibargoiti . Sense entrar en aquesta població, creuem un pont sobre el riu Elorz .

  • Km 24,3. Salines d’Ibargoiti

Girem a l’esquerra per continuar breument al costat del riu. Per un reconfortant i últim tram sota una roureda espessa d’arbustos de boix ens presentem en Monreal . Creuem el pont medieval sobre l’Elorz i progressem de front pel carrer Sant Bàrbar per girar a l’esquerra i pujar les escales que acaben al costat de la porta de l’alberg.

  • Km 27,2 . Monreal (Alberg. Bar. Tenda. Farmàcia. Caixer)

Les dificultats

  • Dos alts i absència de localitats durant quinze quilòmetres : Des de Rocaforte, el traçat pica lleugerament cap amunt però és bastant suportable. Cal ressenyar que no hi ha localitats intermèdies entre Rocaforte i Izco i que en aquest tram només trobarem un parell de fonts, la de San Francisco i altra un quilòmetre i mitjà abans de coronar l’alt d’Aibar, on es desvia una ruta de BTT.

Observacions

  • La jornada d’avui presenta l’alternativa de la anar per Rocaforte directes fins Izco o per la Foz de Lumbier .L’alternativa de la Foz de Lumbier és uns 5 quilòmetres més llarga, encara que una mica més suau i permet contemplar l’entorn natural de la Foz. En lloc d’agafar el desviament a Rocaforte, es continua recte per la carretera en direcció a Liédena . Són 5 quilòmetres des de Sanguesa. A la rotonda d’entrada de Liédena cal agafar la nacional direcció Liédena, una vegada creuat el rio Irati prendre la via verda de l’Irati que sali a l’esquerra i que serpenteja sobre la Foz de Lumbier . Des del poble de Lumbier, la ruta avança fins Nardués  i Aldunate  i rere creuar la N-240 puja a retrobar, abans del poble de Izco , amb la variant oficial que descendeix de la serra.
  • Els avantatges d’aquesta variant són l’espectacularitat de la Foz i que tant en Liédena com en Lumbier hi ha serveis de restauració, a canvi de 5 quilòmetres més d’etapa i una mica més d’asfalt que per Rocaforte.

Què veure, què fer

  • ROCAFORTE : Situat sobre un pujol i als peus d’una gran roca, Rocaforte va ser el nucli primitiu de Sangüesa . A la fi del segle XI Sancho Ramírez li va concedir el fur de Jaca, privilegi que va estendre Alfonso I el Batallador l’any 1122 al burg nou (l’actual Sangüesa).
    • Font de San Francisco : A mitjà quilòmetre de Rocaforte, una històrica font reformada recorda la figura de Sant Francesc d’Assís ( 11811226 ) , fundador de l’orde Franciscà i que, segons la tradició, va passar per aquest mateix lloc en peregrinació l’any 1213, on va fundar el primer convent de l’orde en Espanya. Al costat de la font s’ha construït un berenador i diversos fogons.
    • Oratori de Sant Bartolomé : A la dreta del camí, com a 300 metres de distància, es troba aquest monestir de mitjan el segle XIII . Va ser habitat per monjos franciscans que ho van abandonar definitivament en el segle XIX.
  • VALL DE IBARGOITI : Aquesta vall sorgeix entre les serres de Izco i Izaga . El pelegrí el solca a través de les pistes agrícoles que enllacen els pobles d’Izco , Abínzano i Salines de Ibargoiti . Aquesta última població celebra des de fa més d’una dècada el dia de la trilla , una exhibició de com antany es trillava el blat i s’empaquetava en gavillas.
  • IZCO : Petit poble que, gràcies als seus veïns, va endreçar en el seu temps un acollidor alberg per pelegrins. En el seu terme es va trobar un útil polit de l’Edat de Bronze. Durant l’Edat mitjana apareix inscrit en la vall d’Aibar predominant la població hidalga. La parròquia de Sant Martín respon a la senzilla tipologia rural de nau única i torre a els peus . De l’antiga ermita de La nostra Senyora del Sagrari, utilitzada des de 1847 com dependència del cementiri, procedeix una talla romànica de la Verge , molt retocada en rostre i mans.
  • MONREAL : Escrita en l’Edat mitjana, El Codex Calixtinus , primera guia del Camí de Santiago de la que es té constància, ja nomenava a Monreal com final d’etapa en la ruta procedent de Somport. Sota la ombra de la Higa (1288 metres d’altitud) i travessat de costat a costat per la N-240, Monreal, de Muntanya Real , ha vist com s’han anat apagant alguns dels seus serveis degut a la construcció i posada en marxa de l’autovia del Pirineu (A-21).
  • FOZ DE LUMBIER : Els pelegrins que elegeixin la variant alternativa gaudiran d’un recorregut de sis quilòmetres pel congost creat per el riu Irati i conegut com Foz de Lumbier. Es tracta d’un trajecte ferroviari recuperat com via verda i que va ser recorregut per l’antic ferrocarril de l’Irati. La infraestructura va ser creada per el transport de fusta i altres mercaderies però també van ser molts els passatgers que es van beneficiar d’aquest trajecte.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 5: Etapa de Sangüesa a Monreal

0 comentaris

Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camiño Francés > Etapa de Sangüesa a Monreal

Camiño Francés

Etapa 5 por Somport: Etapa de Sangüesa a Monreal

Informació sobre l’etapa 5 por Somport: Etapa de Sangüesa a Monreal

Perfil etapa 5 somport frances

Xunto á igrexa de Santa María, testemuña muda do paso de millóns de peregrinos ao longo da historia, crúzase por última vez o río Aragón paira subir a Rocaforte. Entón, pistas e senllas debuxadas entre as serras de Aibar e Salajones toman a iniciativa paira coroar o primeiro alto. Tras un breve respiro, acométese a segunda subida e descéndese até o val de Ibargoiti, cortado por pistas agrícolas que enlazan as poboacións de Izco, Abínzano e Salinas de Ibargoiti, prólogo de Monreal.

L’itinerari

  • Aviso Importante: O albergue de Izco permanecerá PECHADO durante 2017.
  • Km 0. Sangüesa (Todos os Servizos)

Avanzando en liña recta polas rúas Enrique de Labrit e Alfonso o Batallador viramos a man esquerda paira tomar a rúa Maior. Tras pasar a portada de Santa María a Real temos o último encontro co Aragón, río que cruzamos por unha ponte de finais do XIX que acabou coa estrutura da ponte románico do século XI. Á saída seguimos pola dereita e percorremos uns seiscentos metros pola estrada. Xusto até o desvío a que se dirixe a Rocaforte (ver observacións en caso de decantar pola variante da Foz de Lumbier). Tomamos o desvío paira coller en breve un camiño que nace xunto á beiravía dereita e que afronta o outeiro onde se sitúaRocaforte.

  • Km 2,5. Rocaforte

Á entrada da localidade, una placa xacobea sinala as opcións cara a Rocaforte e cara ao Alto de Aibar. Escollemos esta última e continuamos pola dereita paira coller una pista que pasa xunto á fonte de San Francisco, onde tamén se habilitou una zona de recreo con merendero e varias grelladas (Km 3). A pista ábrese paso por un terreo aberto, sementado de campos de cereal, vides e oliveiras dispersas e baixo o parque eólico da serra de Salajones. Sen fortes repechos, pero en continuo ascenso, avánzase durante seis quilómetros até o alto de Aibar, que coroamos tras un túnel (Km 9).Una senda trazada sobre a estrada e con vistas ao pobo de Lumbier lévanos a baixar rapidamente pola ladeira da montaña. Continúa guiándonos entre un pequeno piñeiral, a cuxa saída abrimos un portillo paira entrar nunha pista. Máis adiante, pasado un paso canadense na zona do barranco Basobar, a pista curvea e ollo!, porque hai que abandonala por un portillo de madeira que se atopa á esquerda (Km 12).Por outra pista forestal, coa referencia próxima dunha liña de aeroxeradores na crista da serra, imos superando o desnivel.Un quilómetro despois de una nave gandeira alcanzamos os 770 metros de altitude nun alto da serra de Izco, a cota máis alta da etapa (Km 15,9).Por un pequeno bosque de coníferas baixamos até unha pista agrícola que conduce a Izco, entrando así no val de Ibargoiti. Ás portas de Izco recíbenos un cruceiro moderno e un panel informativo do val e as súas poboacións. A sinalización leva até a praza, onde se atopa o frontón e o albergue de peregrinos (Km 17,8).

  • Km 17,8. Izco (Albergue-Bar-Tenda)

Á saída do pobo proseguimos por outra pista parcelaria, recta e con varias ondulaciones, que chega até Abínzano, segundo núcleo habitado do val.

  • Km 19,8. Abínzano

Tras Abínzano, máis do mesmo. Avánzase pola pista durante outra hora máis até as aforas de Salinas de Ibargoiti. Sen entrar nesta poboación, cruzamos unha ponte sobre o río Elorz.

  • Km 24,3. Salinas de Ibargoiti

Viramos á esquerda paira continuar brevemente xunto ao río. Por un reconfortante e último tramo baixo un robledal tupido de arbustos de boj presentámonos en Monreal. Cruzamos a ponte medieval sobre o Elorz e progresamos de fronte pola rúa Santa Bárbara paira virar á esquerda e subir as escaleiras que terminan xunto á porta do albergue.

  • Km 27,2. Monreal (Albergue. Bar. Tenda. Farmacia. Caixeiro)

Les dificultats

  • Dous altos e ausencia de localidades durante quince quilómetros:Desde Rocaforte, o trazado pica lixeiramente cara arriba pero é bastante levadío. Hai que apuntar que non hai localidades intermedias entre Rocaforte e Izco e que neste tramo só atoparemos un par de fontes, a de San Francisco e outro un quilómetro e medio antes de coroar o alto de Aibar, onde se desvía una ruta de BTT.

Observacions

  • A xornada de hoxe presenta a alternativa de a ir por Rocaforte directos até Izco ou por a Foz de Lumbier.A alternativa da Foz de Lumbier é uns 5 quilómetros máis longa, aínda que algo máis suave e permite contemplar a contorna natural da Foz. En lugar de coller o desvío a Rocaforte, continúase recto pola estrada en dirección a Liédena. Son 5 quilómetros desde Sanguesa. Á rotonda de entrada de Liédena hai que coller a nacional dirección Liédena, una vez cruzado o rio Irati tomar a via verde do Irati que salgue á esquerda e que serpentea sobre a Foz de Lumbier. Desde o pobo de Lumbier, a ruta avanza até Nardués e Aldunate e tras cruzar a N-240 sobe a reencontrar, antes do pobo de Izco, coa variante oficial que descende da serra.
  • As vantaxes desta variante son a espectacularidade da Foz e que tanto en Liédena como en Lumbier hai servizos de restauración, a cambio de 5 quilómetros máis de etapa e algo máis de asfalto que por Rocaforte.

Què veure, què fer

  • ROCAFORTE: Situado sobre un outeiro e aos pés dunha gran roca, Rocaforte foi o núcleo primitivo de Sangüesa. A finais do século XI Sancho Ramírez concedeulle o foro de Jaca, privilexio que estendeu Alfonso I o Batallador no ano 1122 ao burgo novo (a actual Sangüesa).
    • Fonte de San Francisco: A medio quilómetro de Rocaforte, una histórica fonte reformada lembra a figura de San Francisco de Agarrades (11811226), fundador da orde Franciscana e que, segundo a tradición, pasou por leste mesmo lugar en peregrinación no ano 1213, onde fundou o primeiro convento da orde en España. Xunto á fonte construíuse un merendero e varios fogóns.
    • Oratorio de San Bartolomé: Á dereita do camiño, como a 300 metros de distancia, atópase este mosteiro de mediados do século XIII. Foi habitado por monxes franciscanos que o abandonaron definitivamente no século XIX.
  • VAL DE IBARGOITI: Este val xorde entre as serras de Izco e Izaga. O peregrino asúcao a través das pistas agrícolas que enlazan os pobos de Izco, Abínzano e Salinas de Ibargoiti. Esta última poboación celebra desde fai máis dunha década o día da trilla, una exhibición de como outrora se trillaba o trigo e se empaquetaba en gavillas.
  • IZCO: Pequeno pobo que, grazas aos seus veciños, arrombou no seu tempo un acolledor albergue paira peregrinos. No seu termo achouse un útil pulimentado da Idade de Bronce. Durante a Idade Media aparece inscrito no val de Aibar predominando a poboación hidalga. A parroquia de San Martín responde á sinxela tipoloxía rural de nave única e torre aos pés. Da antiga ermida da nosa Señora do Sagrario, utilizada desde 1847 como dependencia do cemiterio, procede una talla románica da Virxe, moi retocada en rostro e mans.
  • MONREAL: Escrita na Idade Media, O Codex Calixtinus, primeira guía do Camiño de Santiago da que se ten constancia, xa nomeaba a Monreal como final de etapa na ruta procedente de Somport. Baixo a sombra da Higa (1288 metros de altitude) e atravesado de lado a lado pola N-240, Monreal, de Monte Real, viu como se foron apagando algúns dos seus servizos debido á construción e posta en marcha da autovía do Pirineo (A-21).
  • FOZ DE LUMBIER:Os peregrinos que elixan a variante alternativa gozarán dun percorrido de seis quilómetros polo desfiladeiro creado polo río Irati e coñecido como Foz de Lumbier. Trátase dun traxecto ferroviario recuperado como vía verde e que foi percorrido polo antigo ferrocarril do Irati. A infraestrutura foi creada paira o transporte de madeira e outras mercadorías pero tamén foron moitos os pasaxeiros que se beneficiaron deste traxecto.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 5: Etapa de Sangüesa a Monreal

0 comentaris

Perfil de l’etapa 5 por Somport: Etapa de Sangüesa a Monreal

Perfil de l’etapa 5 por Somport: Etapa de Sangüesa a Monreal