Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí Francès > Etapa de Ruesta a Sangüesa

Camí Francès

Etapa 4 per Somport: Etapa de Ruesta a Sangüesa

Els albergs

Informació sobre l’etapa 4 per Somport: Etapa de Ruesta a Sangüesa

Img perfil etapa 4 aragones

A la sortida, una sobtada baixada porta a creuar el riu Regal per prendre una pista forestal que puja per la muntanya Fenerol. L'esforç és recompensat amb unes magnífiques vistes del pantà de Yesa, el despoblat de Tiermas i la serra de Leyre. Una vegada amunt, el Camí es deixa caure còmodament fins Undués de Lerda. Després, sendes i avorrides pistes de concentració s'obren pas fins Sangüesa, últim retrobament amb el riu Aragó.

L’itinerari

  • Km 0 . Ruesta (Alberg. Bar)

Sobre l’inflat empedrat viari de Ruesta i tirant la vista enrere per contemplar l’última panoràmica d’un poble del passat recent, colonitzat per la massa arbòria i que es nega a sucumbir a la ruïna i al despoblament total, descendim fins una passarel·la secundada en pilars de pedra que permet salvar el riu Regal . Passat el càmping o, més aviat que va ser d’ell, ja tancat, arribem al costat de l’ermita de Santiago , temple romànic abandonat a la seva sort. Al pas per l’ermita li pren el testimoni una pista forestal, que s’encarregarà de guiar els nostres passos en la pujada a la muntanya Fenerol . No hi ha pèrdua. Només cal parar esment a un desviament de noranta graus cap a l’esquerra que pot passar desapercebut ( Km 2,7 ) .Pres el desviament, la pujada continguda s’endureix en gran manera. Segons anem guanyant altura el bosc queda als nostres peus i podem delectar-nos amb una bonica panoràmica del pantà de Yesa , el despoblat de Tiermas – que igual que Ruesta va ser abandonat forçosament pels seus veïns quan van construir l’embassament – i la barrera rocosa de la serra de Leyre . Aconseguit l’alt ( Km 6,4 ) creuem una pista asfaltada i seguim per ella 100 metres a l’esquerra. Prenem llavors el camí ample que sorgeix a la dreta. El cim navarrès d’Arangoiti (1.356 mt), al fons a la dreta i coronada pels seus repetidors, domina Leyre. Comencem a descendir per un terreny obert on s’entremescla la vegetació rasa de mitjana muntanya amb en sembres de cereal. Undúes de Lerda encara dista cinc quilòmetres. Quan per fi s’observa la seva estampa medieval de tons terrencs s’aviva sense voler el pas. En un punt deixem la pista i encarem el descens al tàlveg per un viarany (els ciclistes deurien continuar per la pista). Rere un tram de calçada romana se’ns exigeix un peatge per entrar en Undués: un esforçat repecho. El camí cap al bar i l’alberg, fins a la data dels millor preparats del Camí Aragonès, està senyalitzat.

  • Km 11,3 . Undués de Lerda (Alberg. Bar-Tenda)

El segon tram de l’etapa presenta un terreny més favorable. Ens allunyem d’Undués per una sendera que s’obre pas entre el matoll i que descendeix per la cresta de la muntanya. Rere creuar la carretera que es dirigeix a Undués enllacem seguidament amb un altre camí (propens a embarrarse) fins aconseguir el panell informatiu ens fa la benvinguda a Navarra . Aragó arriba a la seva fi i, segons les dades del GPS, ja hem avançat 98,8 quilòmetres des de Somport ( Km 14,6 ) .Al capdavant, al fons, se situa la serra de Peña amb el seu parc eòlic. Més endavant entrem en una pista de concentració que ens acompanya durant prop d’una hora i que, amb moltes ganes, abandonem per l’esquerra. Rere un lleu canvi de direcció sortim a una pista asfaltada que travessa una zona coneguda com Pla de el Real , esquitxada de finques rústiques. Passat el pont de la variant vam entrar en Sangüesa . , agotzonada fins l’últim moment. Deixem a mà esquerra la plaça de toros i de front, pel carrer Magdalena, arribem a la rotonda on està exposat el portal de Carajeas , una de les portes de la muralla del segle XIII. Seguim de front per entrar en el carrer Enrique de Labrit, on es troba l’alberg.

  • Km 21,8 . Sangüesa (Tots els Serveis)

Les dificultats

  • Pujada a la muntanya Fenerol : Realment són cinc quilòmetres pel pis homogeni d’una pista forestal.El que comenci a bon ritme acabarà demanant l’hora abans d’aconseguir l’alt.

Observacions

  • En arribar a la muga entre Aragó i Navarra , la senyalització canvia. Els pals de fusta que esquitxen el traçat en Aragó, els GR 65.3 del Camí de Santiago, són substituïts en Navarra per unes fites de pedra remarcats per una petxina i una fletxa groga.
  • L’etapa d’avui es divideix clarament en dos llargs trams, fins Undues de Lerda i des d’allí fins Sanguesa, és necessari carregar amb aigua suficient sobretot a l’estiu. Undues és l’única població que travessa l’etapa, té serveis de restauració i alberg.

Què veure, què fer

  • UNDÚES DE LERDA : Un camí empedrat amb clara aparença de calçada romana o simple camí de pedra per facilitar el pas del bestiar, com sosté l’enginyer d’Obres Públiques Isaac Moreno, porta fins les portes d’Undués de Lerda, última població aragonesa del Camí de Santiago. Pertany a la comarca de les Cinc Viles i s’assenteixi sobre la serra de Sarda, en la depressió prepirenaica de la Val dOnsella . El nucli més antic s’arremolina entorn de l’església de Sant Martín del segle XVI. Destaquen també l’edifici de l’Ajuntament del segle XV i dos cases palau del segle XVIII. L’antic alberg de pelegrins és un antic palau de finals del XV completament rehabilitat en 1994.
  • SANGÜESA : Després de Jaca, Sangüesa és la segona localitat en número d’habitants (més de 5.000), del Camí Aragonès. Pertany al partit judicial d’Aoiz des del segle XIX però va ser capital de una de les cinc merindades històriques que conformaven Navarra . El primer burg de Sangüesa cal buscar-lo on avui es troba Rocaforte, localitat també de pas cap a Santiago i situada a l’altre costat del riu Aragó. L’any 1090, Sancho Ramírez, rei d’Aragó i Pamplona, va atorgar a aquest primer burg el fur de Jaca per afavorir la repoblació . Trenta-dos anys més tard, l’any 1122, el també rei d’Aragó i Pamplona, Alfonso I el Batallador, va estendre aquest fur al burg nou de Sangüesa, que començava a créixer a la vora del riu. Com tantes altres localitats del Camí, va créixer i es va constituir al pas dels pelegrins que travessaven, com ara, la rúa Major. El viatger modern trobarà en Sangüesa tots els serveis que hagués pogut trobar a faltar des de Jaca.
    • Església de Santa María la Real : Situada en el carrer Major, al costat del pont sobre el riu Aragó, Santa María la Real és la nena bonica de Sangüesa i la seva portada un destacat referent de el romànic espanyol . El cos està format per tres naus de tres trams cadascuna i per una capçalera de tres absis. La torre octogonal és d’estil gòtic i va ser reformada en el segle XX. La popular portada està completament coberta d’escultures fetes per els mestres Leodegarius i Sant Joan de la Penya . Entre les moltes escenes representades es fan cita el Gènesi, la vida i Resurrecció de Jesucrist i el Judici Final, que ocupa el timpà.
    • Església de San Salvador : Va ser construïda a la fi del segle XIII en estil gòtic. La portada és posterior, del segle XVI, i representa el Judici Final. Els murs interiors van ser coberts amb calç blanca a la fi del segle XVIII i amaguen pintures gòtiques que esperen ser recuperades.
    • Església de Santiago : Declarada Monument Històric Artístic en 1977 , es tracta d’una construcció amb elements romànics i gòtics dels segles XII i XIII. En el timpà de la portada, del segle XVII, està representat Santiago flanquejat per dos pelegrins. Al seu torn, l’interior guarda una imatge de Santiago pelegrí del segle XIV.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 4: Etapa de Ruesta a Sangüesa

0 comentaris