Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viajes > Camino de Santiago > Camí Francès > Etapa de Ruesta a Sangüesa

Camí Francès

Etapa 4 per Somport: Etapa de Ruesta a Sangüesa

Información sobre la etapa 4 per Somport: Etapa de Ruesta a Sangüesa

A la sortida, una sobtada baixada porta a creuar el riu Regal per prendre una pista forestal que puja per la muntanya Fenerol. L'esforç és recompensat amb unes magnífiques vistes del pantà de Yesa, el despoblat de Tiermas i la serra de Leyre. Una vegada a dalt, el Camí es deixa caure còmodament fins a Undués de Lerda. Després, sendes i avorrides pistes de concentració s'obren pas fins a Sangüesa, últim retrobament amb el riu Aragó.

El itinerario

  • Km 0. Ruesta (Alberg. Bar)

  • Sobre l’engruixat empedrat viari de Ruesta i tirant la vista enrere per contemplar l’última panoràmica d’un poble del passat recent, colonitzat per la massa arbòria i que es nega a sucumbir a la ruïna i al despoblament total, descendim fins a una passarel·la recolzada en pilars de pedra que permet salvar el riu Regal. Passat el càmping o, més aviat el que va anar d’ell, ja tancat, arribem al costat de l’ermita de Santiago, temple romànic abandonat a la seva sort. Al pas per l’ermita li pren el testimoni una pista forestal, que s’encarregarà de guiar els nostres passos en la pujada a la muntanya Fenerol. No hi ha pèrdua. Només cal parar esment a un desviament de noranta graus cap a l’esquerra que pot passar desapercebut (Km 2,7).

    Pres el desviament, la pujada continguda s’endureix en gran manera. Segons anem guanyant altura el bosc queda als nostres peus i podem delectar-nos amb una bonica panoràmica del pantà de Yesa, el despoblat de Tiermas – que igual que Ruesta va ser abandonat forçosament pels seus veïns quan van construir l’embassament – i la barrera rocosa de la serra de Leyre. Aconseguit l’alt (Km 6,4) creuem una pista asfaltada i seguim per ella 100 metres a l’esquerra. Prenem llavors el camí ample que sorgeix a la dreta. El cim navarrès d’Arangoiti (1.356 mt), al fons a la dreta i coronada pels seus repetidors, domina Leyre. Comencem a descendir per un terreny obert on s’entremescla la vegetació rasa de mitja muntanya amb les sembres de cereal. Undúes de Lerda encara dista cinc quilòmetres. Quan per fi s’observa la seva estampa medieval de tons terrizos s’aviva sense voler el pas. En un punt deixem la pista i encarem el descens al tàlveg per una trocha (els ciclistes haurien de continuar per la pista). Després d’un tram de calçada romana se’ns exigeix un peatge per entrar en Undués: un esforçat repecho. El camí cap al bar i l’alberg, fins avui dels millor preparats del Camí Aragonés, està senyalitzat.

  • Km 11,3. Undués de Lerda (Alberg. Bar-Tendeixi)

  • El segon tram de l’etapa presenta un terreny més favorable. Ens allunyem d’Undués per una sendera que s’obre pas entre el matoll i que descendeix per la cresta de la muntanya. Després de creuar la carretera que es dirigeix a Undués enllacem seguidament amb un altre camí (propens a embarrarse) fins a aconseguir el panell informatiu ens dona la benvinguda a Navarra. Aragó arriba a la seva fi i, segons les dades del GPS, ja hem avançat 98,8 quilòmetres des de Somport (Km 14,6).

    Al capdavant, al fons, se situa la serra de Penya amb el seu parc eòlic. Més endavant entrem en una pista de concentració que ens acompanya durant prop d’una hora i que, amb moltes ganes, abandonem per l’esquerra. Després d’un lleu canvi d’adreça sortim a una pista asfaltada que travessa una zona coneguda com a Pla del Real, esquitxada de finques rústiques. Passat el pont de la variant entrem en Sangüesa. , agotnada fins a l’últim moment. Deixem a mà esquerra la plaça de toros i de front, pel carrer Magdalena, arribem a la rotonda on està exposat el portal de Carajeas, una de les portes de la muralla del segle XIII. Seguim de front per entrar al carrer Enrique de Labrit, on es troba l’alberg.

  • Km 21,8. Sangüesa (Tots els Serveis)

  • Las dificultades

    • Pujada a la muntanya Fenerol:
      Realment són cinc quilòmetres pel pis homogeni d’una pista forestal.El que comenci a bon ritme acabarà demanant l’hora abans d’aconseguir l’alt.

    Observaciones

    • En arribar a la muga entre Aragó i Navarra, la senyalització canvia. Els pals de fusta que esquitxen el traçat a Aragó, els GR 65.3 del Camí de Santiago, són substituïts a Navarra per unes fites de pedra remarcats per una petxina i una fletxa groga.

    Qué ver, qué hacer

    • UNDÚES DE LERDA:
      Un camí empedrat amb clars aspectes de calçada romana o simple camí de pedra per facilitar el pas del bestiar, com sosté l’enginyer d’Obres Públiques Isaac Moreno, porta fins a les portes d’Undués de Lerda, última població aragonesa del Camí de Santiago. Pertany a la comarca de les Cinc Viles i s’assenta sobre la serra de Sarda, en la depressió prepirenaica de la Val d’Onsella. El nucli més antic s’arremolina entorn de l’església de Sant Martín del segle XVI. Destaquen també l’edifici de l’Ajuntament del segle XV i dos cases palau del segle XVIII. L’antic alberg de pelegrins és un antic palau de finals del XV completament rehabilitat en 1994.

    • SANGÜESA:
      Després de Jaca, Sangüesa és la segona localitat en nombre d’habitants (més de 5.000), del Camí Aragonés. Pertany al partit judicial d’Aoiz des del segle XIX però va ser capital d’una de les cinc merindades històriques que conformaven Navarra. El primer burg de Sangüesa cal buscar-ho on avui es troba Rocaforte, localitat també de pas cap a Santiago i situada a l’altre costat del riu Aragó. L’any 1090, Sancho Ramírez, rei d’Aragó i Pamplona, va atorgar a aquest primer burg el fur de Jaca per afavorir la repoblació. Trenta-dos anys més tard, l’any 1122, el també rei d’Aragó i Pamplona, Alfonso I el Batallador, va estendre aquest fur al burg nou de Sangüesa, que començava a créixer a la vora del riu. Com a tantes altres localitats del Camí, va créixer i es va constituir al pas dels pelegrins que travessaven, com ara, la rúa Major. El viatger modern trobarà en Sangüesa tots els serveis que hagués pogut trobar a faltar des de Jaca.

      • Església de Santa María la Real:
        Situada al carrer Major, al costat del pont sobre el riu Aragó, Santa María la Real és la nena bonica de Sangüesa i la seva portada un destacat referent del romànic espanyol. El cos està format per tres naus de tres trams cadascuna i per una capçalera de tres absis. La torre octogonal és d’estil gòtic i va ser reformada al segle XX. La popular portada està completament coberta d’escultures realitzades pels mestres Leodegarius i Sant Joan de la Penya. Entre les moltes escenes representades es donen cita el Gènesi, la vida i Resurrecció de Jesucrist i el Judici Final, que ocupa el timpà.

      • Església de San Salvador:
        Va ser construïda a la fi del segle XIII en estil gòtic. La portada és posterior, del segle XVI, i representa el Judici Final. Els murs interiors van ser coberts amb calç blanca a la fi del segle XVIII i amaguen pintures gòtiques que esperen ser recuperades.

      • Església de Santiago:
        Declarada Monument Històric Artístic en 1977, es tracta d’una construcció amb elements romànics i gòtics dels segles XII i XIII. En el timpà de la portada, del segle XVII, està representat Santiago flanquejat per dos pelegrins. Al seu torn, l’interior guarda una imatge de Santiago pelegrí del segle XIV.

    En imágenes

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 4 per Somport: Etapa de Ruesta a Sangüesa

    0 comentarios

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte