Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí Francès

Etapa 4: Etapa de Pamplona/Iruña a Puente la Reina/Gares

Los albergues

Información sobre la etapa 4: Etapa de Pamplona/Iruña a Puente la Reina/Gares

Traspassada la ciutat, al costat del petit riu Sadar, l'itinerari travessa la Cendea de Cizur entre terrens cerealistas i aconsegueix les altures de la serra del Perdó, una barrera natural entre la Conca de Pamplona i Valdizarbe.En el descens, Uterga i Muruzábal cedeixen el pas a Obanos, on ja s'uneixen molts pelegrins vinguts des del Somport i que actua com a trampolí de Puente la Reina, població indissoluble del pelegrinatge a Santiago.

El itinerario

  • Km 0. Pamplona (Tots els Serveis)

  • Dues dotzenes de quilòmetres separen Pamplona de Puente la Reina. Descendint el carrer de Cúria fins a Mercaders, la de la famosa corba dels tancaments de Sant Fermín, arribem fins a la plaça Consistorial. La façana de l’Ajuntament, barreja barroca i neoclàssica, va ser construïda en 1752. Continuem per Sant Saturnino i recorrem de punta a punta el carrer Major. Després d’un pas per als vianants avancem fins a l’avinguda de l’Exèrcit i entrem en la Volta del Castillo, bell parc crescut entorn del baluard defensiu de la Ciutadella.

    Més endavant, la senyalització obliga a deixar la zona verda per accedir a la calli Font del Ferro, que creua l’avinguda Sancho el Fort i baixa fins a la Universitat de Navarra. S’abandona la institució privada pel pont d’Acella sobre el riu Sadar (Km 3). Per un andadero, després de dos quilòmetres, s’arriba en lleuger pendent fins a Cizur Menor, població de la Cendea de Cizur. Cendea és un terme utilitzat a Navarra per designar al conjunt de diversos pobles que componen un només ajuntament.

  • Km 5. Cizur Menor (Albergs. Bars. Tenda)

  • A l’entrada, a mà esquerra, es troba l’església de San Miguel i a la dreta, més allunyada, la parroquial de Sant Emeterio i Sant Celedonio. Deixem Cizur entre adossats i unifamiliars, fruit del col·lapse urbanístic de les ciutats i les ànsies de fugida a llocs més tranquils. Dràsticament, els camps de cereal i les pistes de concentració s’apoderen del paisatge i comencem a guanyar altura amb assossec. Arribarem fins a una petita bassa d’aigua en el lloc de Guenduláin, antic senyoriu despoblat – a la dreta del Camí – format pel palau i l’església (Km 9). Un parell de quilòmetres més amunt està Zariquiegui, última població de la Cendea de Cizur en el camí de Sant Jaume.

  • Km 11. Zariquiegui (Albergs. Tenda)

  • A l’entrada ens rep el port geomètric i grandiós de Sant Andrés, temple que encara conserva una sòbria portada romànica. Entre algun centelleig de cases blasonades escometem l’última part de la pujada. Deixem les pistes i prenem una sendera més interessant que s’obre pas entre boix i arços. Arribarem fins a la font de Gambellacos, coneguda comunament amb el nom de la Renega.La llegenda explica que en aquest lloc, el diable va oferir aigua a un pelegrí assedegat a canvi que renegués de Déu, la Verge i Santiago. El pelegrí, mitjà moribund, va menysprear la beguda i va resar fins que el dimoni es va anar i va aparèixer la font que li va sadollar. Sadollats també nosaltres, dediquem l’últim esforç fins a l’alt de la Serra del Perdó, barrera natural entre la Conca de Pamplona i Valdizarbe.

  • Km 13,4. Alt del Perdó (Bar ambulant de 8:00 a 16:00. De l’1 d’abril al 31 d’octubre)

  • És un bon lloc per deixar anar la motxilla, menjar alguna cosa i fer-se unes fotos al costat de l’original obra realitzada en xapa per l’artista Vicente Galbete, que mostra una caravana de pelegrins de diferents èpoques representant l’evolució del Camí al llarg de la seva història. Sota el zumbido dels aerogeneradors, després d’un merescut descans, comença el descens sobre incòmodes pedres soltes i entre coscojas i alzines. Uterga, primera de Valdizarbe, és la següent localitat del nostre rutómetro.

  • Km 16,8. Uterga (Alberg. Hostal. Bar)

  • Dos quilòmetres i set-cents metres més endavant arribem a Muruzábal.

  • Km 19,5. Muruzábal (Albergs)

  • Travessem el carrer Esteban Pérez de Tafalla, on es troba la parroquial de Sant Esteban. En Muruzábal també es pot admirar el palau barroc del mateix nom, avui reconvertit en celler. Des de Muruzábal és possible desviar-se fins a l’ermita d’Eunate (veure observacions). Reprenem la marxa cap a Obanos, que es conquista després d’un repecho.

  • Km 21,3. Obanos (Alberg. Bars. Tenda. Consultori. Farmàcia. Caixer)

  • La plaça de l’Ajuntament, al costat de l’església de Sant Joan Baptista, exerceix d’unió entre els pelegrins que venen des de Somport i els de Roncesvalles. Passem sota l’arc apuntat de la porta d’Obanos i baixem fins a la carretera, que creuem per continuar a la vega del riu Robo fins a l’entrada de Puente la Reina. Al costat de l’església de Santiago es compleixen les dues dotzenes de quilòmetres.

  • Km 24. Puente la Reina (Tots els Serveis)

  • Las dificultades

    • Pujada al Perdó:
      Des dels afores de Cizur Menor el perfil és clarament ascendent fins a coronar l’alt del Perdó. Té repechos durs però en general es tracta d’una pujada assossegada i còmoda.

    Observaciones

    • En l’alt del Perdó hi ha un bar ambulant que funciona en temporada, des de l’1 d’abril al 31 d’octubre. Està obert de 8 a 16 hores. Serveixen entrepans, sándwich calents i freds, hamburgueses (també veganas), torrades, begudes, gelats, etc. Telèfon: 600 358 810.

    • En Muruzábal existeix la possibilitat de desviar-se fins a l’ermita romànica d’Eunate. Per dirigir-se fins a ella, una vegada al carrer Esteban Pérez de Tafalla, cal girar a mà esquerra pel carrer Major o per la calli Jardí. Es passa al costat del palau de Muruzábal i es continua de front per una pista senyalitzada. Des de l’ermita se segueix per l’itinerari del Camí Aragonés fins al mateix Obanos.

    Qué ver, qué hacer

    • CIZUR MENOR:
      Pertanyent a la Céndea, Cizur és una localitat residencial als afores de Pamplona distingida pels seus bons asadores.

      • Església de San Miguel:
        Bell exemple d’edifici romànic. Aquesta església formava part d’un complex major de l’Ordre Sanjuanista. Restaurada en 1989 és de nau única i conserva la seva portada romànica. Va ser cedida a l’Ordre de Malta en 1998.

    • VALDIZARBE:
      Zona geogràfica limítrofa amb la Comarca de Pamplona i composta per una dotzena de poblacions. Creua aquesta vall tant la ruta que ve de Roncesvalles com la de Somport. L’itinerari del Camí Francès entra en Valdizarbe per Uterga i continua per Muruzábal i Obanos (on s’ajunten el Camí Francès i l’Aragonés) per finalitzar en Puente la Reina.

    • UTERGA:

      • Església de l’Asunción:
        Envoltada d’oliveres i amb atri porticat a l’entrada, l’església és gòtica i mostra en els capitells de la seva portada escenes de la infància de Jesús.

    • MURUZÁBAL:

      • Església parroquial de Sant Esteban:
        De transició entre el gòtic i el barroc, alberga el retaule dels Santos Juanes, de finals del XV o principis del XVI.

      • Palacio de Muruzábal:
        Palacio barroc de principis del XVIII que va ser casa pairal de la família Pérez de Rada. En l’actualitat alberga els cellers Palacio de Muruzábal que embotella els seus propis vins.

    • OBANOS:
      Al centre de la plaça dels Furs d’Obanos, al costat de l’església de Sant Joan Baptista, s’ajunten els pelegrins que provenen de Roncesvalles amb els de Somport. S’ha especulat molt sobre si és Obanos o Puente la Reina el punt on confluïen les dues rutes de peregrinació. La senyalització oficial puja a Obanos, encara que hi ha pelegrins que en lloc d’accedir a aquesta població, giren a l’esquerra en arribar a la carretera NA-6064 i es dirigeixen per ella directament a Puente la Reina.

      Obanos es caracteritza per la bellesa dels seus carrers i de les seves cases. Podem observar una variada arquitectura civil, amb elements gòtics en cantería i maó. Destaquen així les cases Muzquiz, Zabalegui, Tximonco i Don Fidel.

      • Església de Sant Joan Baptista:
        Construïda en 1912 i restaurada en 2007, aquesta església va reemplaçar a una antiga construcció gòtica. Del temple gòtic manté, entre altres elements, les portades del segle XIV, la torre, la pila bautismal i escultures del retaule del segle XVII. En la sagristia hi ha una talla romànica de la Verge d’Arnotegui.

    • PUENTE LA REINA:
      El seu pont romànic sobre el riu Arga, manat construir per al pas dels pelegrins per la reina Donya Major, va donar nom al poble.

      • Església del Crucifix:
        Després de l’alberg dels pares Reparadores, la ruta jacobea pansa sota el porxo que uneix aquesta església amb el convent. Santa María dels Horts, com la hi coneixia en els seus orígens, va ser edificada a la fi del segle XII. A la nau romànica principal se li va afegir al segle XIV una altra gòtica, que guarda una talla germana de Jesucrist crucificado. La portada està ricament decorada amb diversos motius.

      • Església de Santiago:
        En recórrer el carrer Major és impossible no parar esment a la seva torre, que sembla tocar el cel. Es va construir a la fi del XII però el seu aspecte ho va forjar amb la remodelació del segle XVI. Convé detenir-se davant la portada polilobulada que dona al carrer Major i enfront de la talla gòtica de Santiago Beltza.

    En imágenes

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 4: Etapa de Pamplona/Iruña a Puente la Reina/Gares

    0 comentarios

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Informació de copyright i avís legal

    Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

    EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte