Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí Francès

Etapa 22: Etapa de Foncebadón a Ponferrada

Información sobre la etapa 22: Etapa de Foncebadón a Ponferrada

El Camí Francès arriba al seu sostre al costat de la Creu de Ferro, clavada sobre un monticle de pedres a 1.500 metres d'altitud. A prop, entre tañidos de campana i senyals de fum, se situa el refugi templario de Manjarín, en peus des de 1993 gràcies a Tomás Martínez. La maragatería sucumbeix al Bierzo, que es presenta en un cru descens entre pastures i piornos. El Grèvol, Reg d'Ambrós, Molinaseca, a la vora del riu Meruelo, i Camp vertebren l'etapa i la doten de la infraestructura necessària per arribar amb èxit a Ponferrada, capital de la comarca.

El itinerario

  • Km 0. Foncebadón (Albergs. Bars. Tenda)

  • Acomiadem Foncebadón carrer a dalt, entre murs caiguts i l’església, que la seva espadaña rep sempre les primeres llums del dia. A la sortida prenem el camí de l’esquerra, que en suau pendent ens apropa fins a la carretera LI-142, la nostra guia en l’etapa d’avui (Km 1,5). Per una senda paral·lela a la carretera, que avança al costat d’algun bosquete de repoblació, arribem fins a la Creu de Ferro. Situada a uns exactes 1500 metres d’altitud (el sostre del Camí Francès a Espanya), no és més que una petita creu de ferro aupada per un desproporcionat masteler de fusta. D’esquena a la creu és tradició llançar una pedra al munt ja aixecat. Un gest calcat al que feien els segadors gallecs quan es desplaçaven a Castella per treballar en els camps de cereal i també els arrieros i els pastors transhumants (Km 2,2).

    Al costat de la creu es va erigir en 1982 una capella consagrada a Santiago Apòstol. Des d’aquest punt reprenem la marxa per la senda paral·lela a la LI-142. Serbales de Caçadors (Sorbus aucuparia), arbre caducifoli distingible fàcilment pels seus gruixos racimos de bayas vermelles, abrigallen els nostres passos. Dos quilòmetres i tres-cents metres després de la Creu de Ferro ens plantem en el refugi de Manjarín, l’alberg més peculiar del Camí gestionat per Tomás Martínez, l’hospitalero templario. El tañido d’una campana i els senyals de fum ens guien cap al seu interior. L’ambient de portes endins és millor descobrir-ho per un mateix.

  • Km 4,5. Manjarín (Alberg. En temporada Bar mòbil entre Manjarín i El Grèvol)

  • Una mica més de 7 quilòmetres separen el refugi de Manjarín del Grèvol. Excepte alguna corba que s’atalla, l’itinerari discorre sempre paral·lel a la carretera. Durant els primers 3,5 quilòmetres es llanea i fins i tot es puja lleument, deixant a un costat la Base militar de Transmissions, situada sota Peña Llabaya i abandonada en 1990. Un quilòmetre més endavant de la Base comença realment el descens amb vista a Ponferrada (des de la distància es distingeix en ella una taca negra que correspon a la torre del Roserar de més de 100 metres). En aquest tram hi ha es troba el bar mòbil La Parada, que sol obrir d’abril a la fi d’octubre! La senda és pedregosa i en fort pendent (es recomana als ciclistes que descendeixin per la carretera). Després d’aquests set quilòmetres, el Camí es presenta en El Grèvol, la primera localitat del Bierzo.

  • Km 11,6. El Grèvol (Albergs. Hotel. Bar. Tenda)

  • Documenta Juan Uría que els veïns d’aquesta localitat van estar lliures d’impostos a canvi de col·locar vuit-centes estaques per indicar el camí als viatgers. En aquest nucli berciano envoltat de piornos i pastures, un hotel, una tenda on comprar entrepans i una fonda permeten un parèntesi en l’etapa que ja hem completat en més d’un 40%. Sortint del Grèvol ens topem amb una gràfica escultura realitzada per Eulogio Pisabarros en memòria d’Heinrich Krausse, pelegrí alemany que va morir realitzant el Camí. Descansi en pau.

    Anteriorment se seguia per carretera durant gairebé dos quilòmetres fins a Reg d’Ambrós. Se segueix continuant per asfalt però s’ha habilitat una senda que es pren 1,3 km després de l’encreuament a Compludo i que evita un tram de carretera. Finalment, com en el passat, es reprèn la senda paral·lela per arribar a la població. Travessem Reg d’Ambrós de punta a punta (aquesta població del municipi de Molinaseca té uns 600 metres de llarg), passant al costat de la plaça Sant Sebastià, on es troba l’alberg de pelegrins i la font.

  • Km 15. Reg d’Ambrós (Alberg. Bar. Tenda)

  • Teulades de pissarra i balconades de fusta donen pas a una senda, que descendeix sota l’ombra dels castanyers i la frescor del rierol de Prado. Ja en camp obert arribem de nou al costat de la carretera (Km 16,4), que tornem a deixar per iniciar un descens tortuós que deixarà la seva empremta en els nostres músculs. A la vora d’alguns pollancres, alimentats pel rierol de la Pretadura, desemboquem en la LI-142 (Km 19,2).

    Al peu de la carretera està el Santuari de la Verge de les Angoixes, de finals del XVII i que cedeix el pas al pont medieval sobre el riu Meruelo, pel qual entrem en Molinaseca. Aquesta localitat, capital del municipi que també engloba al Grèvol i Reg d’Ambrós, compta amb una bona xarxa de bars i restaurants, farmàcia, fleca, etc.

  • Km 19,7. Molinaseca (Albergs. Hostals. Bars. Tendes. Farmàcia. Caixer)

  • Creuem la localitat pel carrer Real que desemboca en l’avinguda de Fraga Iribarne, al costat de la LI-142. Passem els albergs i deixem la companyia de la carretera després d’una pista de tennis. Girem a la dreta i prenem un camí que progressa prop del riu Meruelo. Ull, perquè en arribar a la carretera (Km 22,5) no cal seguir pel passeig paral·lel a aquesta que passa al costat de la urbanització Patricia. Una fita alguna cosa amagat sota el voral esquerre de la carretera ens assenyala l’adreça correcta. Una pista amb algun tobogan, molest a hores d’ara d’etapa, condueix fins a Camp.

  • Km 24. Camp (Bar)

  • Poblat ja en l’Edat Mitjana, Camp compta amb una font romana, l’ermita del Sant Crist, l’església parroquial de La nostra Senyora de l’Alzina i les cases pairals dels Llunes. Deixem Camp al costat de la vega del riu Boeza, que flueix a la dreta. Diverses barriades ens escorten fins a creuar el riu (Km 26,4) i quatre-cents metres després salvem les vies per liquidar en breu la vintè segona etapa. Ponferrada i l’alberg parroquial de Sant Nicolás de Flüe ens reben.

  • Km 27,3. Ponferrada (Tots els Serveis)

  • Las dificultades

    • Descens exigent: Els quilòmetres extra d’ahir des de Rabanal del Camí a Foncebadón s’agraeixen avui, ja que el descens castiga molt a nivell muscular. Els pelegrins que vengen de Rabanal o des de més enrere també tenen la possibilitat de pernoctar en El Grèvol, Reg d’Ambrós o Molinaseca.

    Observaciones

    • És recomanable que els ciclistes menys tècnics realitzin el descens fins a Molinaseca per la carretera LI-142. Des d’aquesta localitat poden prendre la senyalització oficial fins a Ponferrada.

    Qué ver, qué hacer

    • MANJARÍN:
      Des de 1993, l’hospitalero templario Tomás Martínez i els seus s’encarreguen de tañer una campana per guiar als pelegrins cap al seu refugi. A l’entrada, uns taulons decorats informen sobre les distàncies des de Manjarín a diferents punts com Santiago de Compostel·la, Jerusalem, Roma, etc. A l’interior de la cabanya es desplega un petit basar on comprar algun record que mantingui viu Manjarín. Mentre alguns curiosean els objectes o se serveixen cafè del termo, Tomás s’encarrega de segellar credencials sota una atmosfera carregada del fum de la foguera. També, una pissarra a l’interior de la cabanya mostra els diferents treballs que es duen a terme des de la seva obertura fins al tancament i silenci: oració, neteja, recollida de llenya, etc.

    • EL GRÈVOL:
      El Grèvol és un estètic poble l’arquitectura popular del qual de teulades de pissarra i l’accent dels seus habitants indiquen que ja estem plenament en El Bierzo. El Carrer Real és de les més pintoresques de León. En El Grèvol van quedar exempts de pagar tributs al rei a canvi de col·locar 800 estaques que indiquessin el Camí als pelegrins. L’església parroquial de San Miguel guarda una escultura en pedra policromada amb una túnica amb flors que no se sap bé si representa a Santiago, al Salvador o a Sant Joan Evangelista. A la sortida del poble un monument recorda al pelegrí alemany Heinrich Krausse, que va morir quan viatjava amb bicicleta.

    • REG D’AMBRÓS:
      Situat a 930 metres d’altitud, Reg d’Ambrós és un altre poble típic del Bierzo, amb les seves teulades de pissarra i les seves balconades de fusta. Al seu al voltant s’alternen els verds prats amb els productes hortofrutícolas i la tradicional ramaderia. Destaquen l’església parroquial, amb un retaule barroc de 1706 obra de Pedro Santín, i l’ermita de Sant Sebastià.

    • MOLINASECA:
      A l’entrada de Molinaseca es troba el Santuari de la Verge de les Angoixes, bell edifici barroc adossat a la muntanya, les portes de la qual van ser folrades de ferro pel costum dels pelegrins de portar-se una estella com a record. El seu origen està relacionat amb el d’una petita ermita del segle XI i gran part de l’edifici actual és de finals del XVII. El dia 15 d’agost acudeixen en processó els veïns d’aquest poble del Bierzo. El pont romànic sobre el riu Meruelo, ja documentat al segle XII i restaurat per última vegada en 1980, canalitza als pelegrins cap al carrer Real on s’assentava l’hospital. El pont té set arcs i la seva amplària varia entre els 2,6 i els 4 metres. Algunes cases són nobles i estan blasonades amb escuts nobiliaris. Destaca també el superb temple de Sant Nicolás de Bari d’estil neoclàssic (el que la visiti pot detenir-se en el retaule barroc amb columnes salomónicas i en la talla gòtic del Crist Crucificado). Hi ha tenda de comestibles, fleca, farmàcia, caixer i una gran quantitat de bars i fondes on menjar. Tenen bona fama els xoriços i embotits.

    • CAMP:
      Poble situat en els voltants de Ponferrada i d’origen medieval, encara que hi ha vestigis que daten d’èpoques anteriors, com la font romana construïda en volta i amb dipòsit d’emmagatzematge d’aigua situada en ple Camí de Santiago Francès. En el casc urbà destaquen les cases pairals dels Llunes amb escut d’armes i les dues cases dels Villaboa, una d’elles amb torre. A la plaça de Camp està situada l’ermita del Sant Crist del segle XVIII. D’altra banda es troba l’església Parroquial de La nostra Senyora de l’Alzina de Camp, construïda al segle XVII i aixecada sobre els fonaments de l’antiga església medieval. Consta de tres naus separades per quatre columnes de granit i arcs de mig punt. Entre els seus retaules destaca el de l’altar major, d’estil barroc-churrigueresco i que dona recer a la valuosíssima talla de la Verge de l’Alzina del segle XVI. També destaquen les dues campanes del XVI i XVII i l’alzina centenària que continua creixent al costat del temple.

    • PONFERRADA:
      L’última gran ciutat -gairebé 69.000 habitants en 2009- abans d’arribar a Santiago. La capital del Bierzo està emplaçada en un antic castro i va sofrir diferents invasions i destruccions. Durant l’ocupació romana van ser famoses les seves mines d’or. En 1082, el pont de fusta sobre el riu Sil és reforçat amb ferro, material molt abundant, donant el nom de Pons Ferrata a la ciutat. El Castell dels Templarios és un testimoniatge superb del que va significar aquesta controvertida ordre de monjos guerrers en Ponferrada. És un dels exemples més bells de l’arquitectura militar a Espanya. S’ha convertit en la meca dels amants dels templarios i dels seus ritus d’iniciació. La Basílica de La nostra Senyora de l’Alzina, patrona del Bierzo, és de transició gòtic renaixentista, té una elevada torre i l’interior consta d’una sola nau. Altres valuosos monuments són el Convent dels Concepcionistas i l’Ajuntament, al que s’arriba creuant l’arc del Rellotge. En les proximitats de Ponferrada es pot visitar l’església mossàrab de Santiago de Peñalba, joia del prerrománico espanyol. Ofereix tots els serveis, incloses diverses tendes i tallers de bicicletes que tant escassegen al llarg del Camí.

      • La Fàbrica de Luz. Museu de l’Energia:
        Considerat una de les joies del patrimoni industrial, el Museu està situat en l’antiga central tèrmica de la Miner Siderúrgica de Ponferrada (MSP) la qual va estar en funcionament entre 1920 i 1971. Durant el recorregut el visitant podrà descobrir com es produïa l’electricitat a principis del segle passat, com era la vida en la central explicada de la mà dels propis treballadors i com l’ús d’un recurs natural com el carbó va ser el motor de canvi d’un territori i dels seus habitants. La restauració d’aquesta instal·lació, que conserva els elements originals de la central, ha estat reconeguda per la Unió Europea amb el premi Europa Nostra 2012 per la seva cuidada rehabilitació, única i singular i ha estat nominat també al millor museu europeu de l’any 2015 en els premis EMYA (European Museum of the Year Award). Més informació sobre el museu i horaris i tarifes per a la visita en http://www.lafabricadeluz.org

    En imágenes

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 22: Etapa de Foncebadón a Ponferrada

    0 comentarios

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte